Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Al-Àndalus, Alta edat mitjana, Amudarià, Anno Domini, Any comú començat en dimarts, Armenis, Avinyó, Àsia Central, Àssad ibn Abd-Al·lah, Bai, Balanjar, Balkh, Batalla de la Berre, Calendari julià, Califa, Cangues d'Onís, Carles Martell, Caucas, Congost de Darial, Derbent, Desembre, Dinastia Tang, Ducat d'Aquitània, Ducat de Baviera, Emperador del Japó, Exarcat de Ravenna, Fàfila, Francs, Hunald I d'Aquitània, Imperi Romà d'Orient, Japó, Kammu, Khàzars, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Longobards, Magalona (entitat de població), Majordom de palau, Marwan II, Musulmà, Nan Chao, Narbona, Odiló de Baviera, Pelai d'Astúries, Península Itàlica, Ravenna, Regne d'Astúries, Regne Franc, Roma, Septimània, ..., Setge d'Arbuna (737), Setge d'Avinyó (737), Spoleto, Tais, Teodoric IV (rei dels francs), Transamund II, Turcs occidentals, Verola, Volga, Xina, 1 d'octubre, 735. Ampliar l'índex (12 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: 737 і Al-Àndalus · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: 737 і Alta edat mitjana · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: 737 і Amudarià · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: 737 і Anno Domini · Veure més »
Any comú començat en dimarts
El següent calendari és vàlid per a qualsevol any comú començat en dimarts.
Nou!!: 737 і Any comú començat en dimarts · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: 737 і Armenis · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: 737 і Avinyó · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: 737 і Àsia Central · Veure més »
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Nou!!: 737 і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Bai
Els bai (en xinès: 白族; en pinyin: bai zi, literalment 'poble blanc', a causa dels seus vestits tradicionals) són una de les 56 minories ètniques que reconeix el govern de la República Popular de la Xina, antigament anomenats també min jià (民家), que significa 'casa del poble'.
Nou!!: 737 і Bai · Veure més »
Balanjar
varegues dels segles VIII a XI, amb Balanjar a la ruta del Volga (en vermell). Balanjar (Belenjer, Belendzher) fou una important ciutat dels khàzars al nord del Caucas, entre Derbent i Samandar, probablement a la riba del Sulak, al que avui dia són les ruïnes d'Endere, prop d'Andreyeva.
Nou!!: 737 і Balanjar · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: 737 і Balkh · Veure més »
Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.
Nou!!: 737 і Batalla de la Berre · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: 737 і Calendari julià · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: 737 і Califa · Veure més »
Cangues d'Onís
Cangues d'Onís (Cangas de Onís en castellà i oficialment Cangues d'Onís/Cangas de Onís) és un conceyu, una parròquia, una localitat i un partit judicial de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: 737 і Cangues d'Onís · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: 737 і Carles Martell · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: 737 і Caucas · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: 737 і Congost de Darial · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: 737 і Derbent · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: 737 і Desembre · Veure més »
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Nou!!: 737 і Dinastia Tang · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 737 і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: 737 і Ducat de Baviera · Veure més »
Emperador del Japó
LEmperador (en japonès: 天皇, tennō, literalment "sobirà celestial", és el monarca del Japó. Antigament es coneixia com a Mikado (帝／御門) però aquest terme es considera obsolet actualment. És el cap de la casa imperial del Japó. Segons la constitució actual, l'Emperador és el "símbol de l'Estat i de la unitat del poble"; és una figura cerimonial de la monarquia constitucional. L'emperador actual és Sa Majestat Imperial l'Emperador Naruhito, que pujà al tron l'1 de maig de 2019, l'endemà de l'abdicació del seu pare, Akihito. La casa imperial, des de la segona meitat del es coneixia com a Kyūjō (宮城), i després com a Kōkyo (皇居), i es troba a la seu antiga del Castell d'Edo al centre de Tòquio. Els emperadors anteriors residiren a Kyoto durant més d'onze segles.
Nou!!: 737 і Emperador del Japó · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 737 і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Fàfila
Fàfila o Fàvila (Astúries, inici s. VIII—mitjan del 739) va ser el segon rei d'Astúries (737-739).
Nou!!: 737 і Fàfila · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: 737 і Francs · Veure més »
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Nou!!: 737 і Hunald I d'Aquitània · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 737 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: 737 і Japó · Veure més »
Kammu
L' (737-806) va ser el va ser el 50è emperador del Japó d'acord amb l'orde de successió tradicional.
Nou!!: 737 і Kammu · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: 737 і Khàzars · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: 737 і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: 737 і Khuttal · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: 737 і Longobards · Veure més »
Magalona (entitat de població)
La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).
Nou!!: 737 і Magalona (entitat de població) · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: 737 і Majordom de palau · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: 737 і Marwan II · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: 737 і Musulmà · Veure més »
Nan Chao
Nan Chao o Nanchao (transcripció xinesa moderna Nanzhao, xinès tradicional: 南詔; xinès simplificat: 南诏; pinyin: Nánzhāo; tibetà Jang) fou un regne dels thais i bais que va florir a l'Àsia oriental a partir del a les terres de la moderna província de Yunnan, a la Xina.
Nou!!: 737 і Nan Chao · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: 737 і Narbona · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: 737 і Odiló de Baviera · Veure més »
Pelai d'Astúries
Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).
Nou!!: 737 і Pelai d'Astúries · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: 737 і Península Itàlica · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: 737 і Ravenna · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: 737 і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: 737 і Regne Franc · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 737 і Roma · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: 737 і Septimània · Veure més »
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Nou!!: 737 і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »
Setge d'Avinyó (737)
Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle Francisco Codera y Zaidín,, p. 324-5 i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge.
Nou!!: 737 і Setge d'Avinyó (737) · Veure més »
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Nou!!: 737 і Spoleto · Veure més »
Tais
Els tai són un grup de pobles que ocupen àmplies zones a l'Àsia del sud-est continental.
Nou!!: 737 і Tais · Veure més »
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Nou!!: 737 і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »
Transamund II
Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.
Nou!!: 737 і Transamund II · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: 737 і Turcs occidentals · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: 737 і Verola · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: 737 і Volga · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: 737 і Xina · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 737 і 1 d'octubre · Veure més »
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: 737 і 735 · Veure més »
