Taula de continguts
267 les relacions: Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Acte de cort, Adstrat, Alba Guibert, Alfons el Franc, Alta edat mitjana, Amanuense, Andreu Febrer i Callís, Anselm Turmeda, Antiga Roma, Aragonès, Art romànic, Arxiu Capitular d'Urgell, Ausiàs March, Barcelona, Berenguer de Palou (trobador), Bernat de Ventadorn, Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Betacisme, Biblioteca de Montserrat, Bilingüisme, Bisbat d'Urgell, Cabó, Caldes de Montbui, Camarasa, Cançó de gesta, Cançó de Santa Fe, Cançoner, Cancelleria Reial, Cantó, Capítol de cort, Carlemany, Castell, Castellà, Català, Català barceloní, Català clàssic, Català contemporani, Català modern, Català occidental, Català oriental, Català oriental central, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catedral de València, Celtes, ... Ampliar l'índex (217 més) »
- Català
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.
Veure Català antic і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Veure Català antic і Acte de cort
Adstrat
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Veure Català antic і Adstrat
Alba Guibert
va ser una escrivana professional que va viure al segle XI a Vic, la primera dona de Catalunya en escriure un document amb validesa legal, el 1044.
Veure Català antic і Alba Guibert
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Català antic і Alfons el Franc
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Català antic і Alta edat mitjana
Amanuense
Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.
Veure Català antic і Amanuense
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Català antic і Andreu Febrer i Callís
Anselm Turmeda
Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.
Veure Català antic і Anselm Turmeda
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Català antic і Antiga Roma
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Català antic і Aragonès
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Català antic і Art romànic
Arxiu Capitular d'Urgell
L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.
Veure Català antic і Arxiu Capitular d'Urgell
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Català antic і Ausiàs March
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Català antic і Barcelona
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Veure Català antic і Berenguer de Palou (trobador)
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.
Veure Català antic і Bernat de Ventadorn
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Veure Català antic і Bernat Desclot
Bernat Fenollar
Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.
Veure Català antic і Bernat Fenollar
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Veure Català antic і Bernat Hug de Rocabertí
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Català antic і Bernat Metge
Betacisme
Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.
Veure Català antic і Betacisme
Biblioteca de Montserrat
La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.
Veure Català antic і Biblioteca de Montserrat
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Veure Català antic і Bilingüisme
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Català antic і Bisbat d'Urgell
Cabó
Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Català antic і Cabó
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Català antic і Caldes de Montbui
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Català antic і Camarasa
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Veure Català antic і Cançó de gesta
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Veure Català antic і Cançó de Santa Fe
Cançoner
Full d'un cançoner català de l'Edat Mitjana Un cançoner és una col·lecció de cançons o poesies d'un o de diversos autors, que pot incloure la partitura de cada cançó o no.
Veure Català antic і Cançoner
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Veure Català antic і Cancelleria Reial
Cantó
Un cantó és un tipus de divisió administrativa d'un país.
Veure Català antic і Cantó
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Veure Català antic і Capítol de cort
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Català antic і Carlemany
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Català antic і Castell
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Català antic і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Català antic і Català
Català barceloní
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Veure Català antic і Català barceloní
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Veure Català antic і Català clàssic
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Veure Català antic і Català contemporani
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Català antic і Català modern
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Veure Català antic і Català occidental
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Català antic і Català oriental
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Veure Català antic і Català oriental central
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Català antic і Catalunya
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Veure Català antic і Catalunya Nova
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Català antic і Catalunya Vella
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Català antic і Catedral de València
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Català antic і Celtes
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Català antic і Cervera
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Veure Català antic і Cerverí de Girona
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Català antic і Ciència
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Català antic і Clergat
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Català antic і Codi de Recesvint
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Català antic і Compromís de Casp
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Català antic і Comtats catalans
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Veure Català antic і Concili de Tours
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Veure Català antic і Conquesta carolíngia d'Hispània
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Veure Català antic і Conquesta de Barxiluna
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Català antic і Conquesta feudal hispànica
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Català antic і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Català antic і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Català antic і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Català antic і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Català antic і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Català antic і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Català antic і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Català antic і Consonant labiodental
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Català antic і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Català antic і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Català antic і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Català antic і Consonant palatal
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Català antic і Consonant sonora
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Català antic і Consonant sorda
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Català antic і Consonant velar
Convent de Sant Francesc (Palma)
L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.
Veure Català antic і Convent de Sant Francesc (Palma)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Català antic і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Català antic і Corona de Castella i Lleó
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Català antic і Corts de Barcelona (1413)
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Veure Català antic і Costums de Tortosa
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Català antic і Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Veure Català antic і Crònica de Pere el Cerimoniós
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Català antic і Crònica de Ramon Muntaner
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Català antic і Cristianisme
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Veure Català antic і Cultura dels camps d'urnes
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.
Veure Català antic і Curial e Güelfa
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Català antic і Dante Alighieri
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Veure Català antic і Decameró
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Català antic і Dialecte
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Veure Català antic і Dièresi
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Català antic і Diftong
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Català antic і Dinastia carolíngia
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Català antic і Dinastia Trastàmara
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Català antic і Dret
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Veure Català antic і Ducat de Neopàtria
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Català antic і Edat mitjana
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Català antic і Empúries
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Català antic і Empordà
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Català antic і Escriptura
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Veure Català antic і Espill (Jaume Roig)
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Veure Català antic і Estaments
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Català antic і Europa
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Català antic і Evangeli
Fèlix o Llibre de meravelles
Terra de Meravelles Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289.
Veure Català antic і Fèlix o Llibre de meravelles
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Català antic і Fenicis
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Català antic і Ferran d'Antequera
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Català antic і Feudalisme
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Català antic і Filosofia
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Veure Català antic і Fonologia del català
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Català antic і Francès
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Català antic і Francesc Eiximenis
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Català antic і Francs
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Català antic і Furs de València
Galaicoportuguès
El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.
Veure Català antic і Galaicoportuguès
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Català antic і Gòtic català
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Català antic і Generalitat de Catalunya
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Català antic і Germànics
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Català antic і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Català antic і Grècia
Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.
Veure Català antic і Greuges de Guitard Isarn
Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.
Veure Català antic і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Català antic і Grisons
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Veure Català antic і Guerau III de Cabrera
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Català antic і Guerra Civil catalana
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà.
Veure Català antic і Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Veure Català antic і Guillem de Cabestany
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Català antic і Història de la llengua catalana
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Veure Català antic і Homilies d'Organyà
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Català antic і Humanisme
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Català antic і Ibers
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Català antic і Illes Balears
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Català antic і Imperi Carolingi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Català antic і Imperi Romà
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Veure Català antic і Iodització
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Català antic і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Català antic і Itàlia
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Català antic і Jaume el Conqueridor
Jaume Gassull i Almenar
Jaume Gassull i Almenar, més conegut pel nom de ploma de Jaume Gassull o Jaume Gaçull, (Regne de València, – Regne de València, abans de 1515) fou un poeta valencià.
Veure Català antic і Jaume Gassull i Almenar
Jaume March II
Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.
Veure Català antic і Jaume March II
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Veure Català antic і Jaume Roig
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Veure Català antic і Joan Roís de Corella
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Veure Català antic і Joanot Martorell
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Català antic і Joglar
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.
Veure Català antic і Jordi de Sant Jordi
Jurament de Radulf Oriol
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).
Veure Català antic і Jurament de Radulf Oriol
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Català antic і L'Alguer
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Veure Català antic і L'Espluga de Francolí
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Català antic і La Divina Comèdia
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Català antic і La Seu d'Urgell
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Veure Català antic і Laïcat
Lírica
La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.
Veure Català antic і Lírica
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Veure Català antic і Les quatre grans Cròniques
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Català antic і Literatura
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Català antic і Literatura catalana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Català antic і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Català antic і Llatí vulgar
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Català antic і Llengües germàniques
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Català antic і Llengües occitanoromàniques
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Veure Català antic і Llengües retoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Català antic і Llengües romàniques
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Veure Català antic і Llengua estàndard
Llengua koiné
Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.
Veure Català antic і Llengua koiné
Llengua vulgar
Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.).
Veure Català antic і Llengua vulgar
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Català antic і Llibre dels fets
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Veure Català antic і Llibre Jutge
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Català antic і Llista de comtes de Barcelona
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Veure Català antic і Lo somni
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Català antic і Mallorca
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Veure Català antic і Marca Hispànica
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Català antic і Martí l'Humà
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Veure Català antic і Matèria de Bretanya
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Català antic і Miniatura
Ministrer
Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.
Veure Català antic і Ministrer
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Català antic і Monestir
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Veure Català antic і Muret
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Català antic і Nacionalisme
Narrativa
La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
Veure Català antic і Narrativa
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Català antic і Noblesa
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Català antic і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Català antic і Occitània
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Català antic і Olot
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Veure Català antic і Organyà
Ortografia del català
L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.
Veure Català antic і Ortografia del català
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Català antic і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Català antic і Països Catalans
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Veure Català antic і Pacià de Barcelona
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Català antic і Península Ibèrica
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Català antic і Pere el Catòlic
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Català antic і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Català antic і Pere el Gran
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Veure Català antic і Pere March (poeta)
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).
Veure Català antic і Pere Ramon I de Pallars Jussà
Pere Torroella
va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.
Veure Català antic і Pere Torroella
Pesta negra en la cultura medieval
La dansa de la mort'' és una al·legoria sobre la universalitat de la mort i un motiu de pintura comú en l'època medieval tardana. La pesta negra en la cultura medieval inclou l'impacte de la pesta negra (1347-1350) en l'art i la literatura al llarg de la generació de l'època medieval que la va experimentar.
Veure Català antic і Pesta negra en la cultura medieval
Philip D. Rasico
Philip D. Rasico (Indianapolis, Indiana 26 de març de 1952) és un lingüista nord-americà.
Veure Català antic і Philip D. Rasico
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Català antic і Pirineus
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.
Veure Català antic і Poesia trobadoresca
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Català antic і Portuguès
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Veure Català antic і Principat
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Català antic і Principat de Catalunya
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Català antic і Procés de romanització
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Català antic і Punt d'articulació
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Català antic і Ramon Llull
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Català antic і Ramon Muntaner
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Veure Català antic і Ramon Vidal de Besalú
Rasós de trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).
Veure Català antic і Rasós de trobar
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Català antic і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Català antic і Regne de Múrcia
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Català antic і Regne de València
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Veure Català antic і Rei Artús
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Català antic і Renaixement
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Veure Català antic і Renaixement carolingi
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Català antic і Retòrica
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Català antic і Roma
Roman
Roman és una ciutat del comtat de Neamţ, a Romania.
Veure Català antic і Roman
Romanç
* Romanç (poesia), poema escrit en versos que rimen normalment assonants els parells.
Veure Català antic і Romanç
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Català antic і Romanès
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Català antic і Romanticisme
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Català antic і Romània
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Català antic і Sant Vicent Ferrer
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Veure Català antic і Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Organyà
L'església col·legiata de Santa Maria, o simplement Santa Maria d'Organyà, és una església romànica situada al nucli d'Organyà documentada per primer cop l'any 993.
Veure Català antic і Santa Maria d'Organyà
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Català antic і Sard
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Català antic і Sardenya
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Veure Català antic і Segle d'or valencià
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Català antic і Segle V
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Veure Català antic і Segle VI
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Català antic і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Català antic і Segle XV
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Català antic і Segona Guerra Púnica
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Veure Català antic і Sermó
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Català antic і Sicília
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Veure Català antic і Signe diacrític
Substrat
* Substrat (lingüística), llengua que es parlava en un territori i que ha deixat alguns trets lingüístics en la nova llengua que s'hi ha implantat.
Veure Català antic і Substrat
Substrat català
Llengües paleohispàniques El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.
Veure Català antic і Substrat català
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Veure Català antic і Superstrat
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Català antic і Tarragona
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Català antic і Teologia
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Veure Català antic і Terres de l'Ebre
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Veure Català antic і Tirant lo Blanc
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Català antic і Trobador
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Català antic і Usatges de Barcelona
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Català antic і València
Valenciana prosa
La valenciana prosa és un estil de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al i s'estengué a la resta de territoris de llengua valenciana.
Veure Català antic і Valenciana prosa
Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere
La venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, és un document de compravenda, datat l'any 1034, d'una terra amb el seu hort i els arbres que hi ha, els quals són identificats per la seva espècie.
Veure Català antic і Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere
Viadera
La viadera és un gènere poètic basat en la cançó paral·lelística.
Veure Català antic і Viadera
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Català antic і Vic
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Català antic і Visigots
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Català antic і Vocal anterior
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Català antic і 1095
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Català antic і 1213
1229
;Països Catalans.
Veure Català antic і 1229
1232
Països Catalans.
Veure Català antic і 1232
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Català antic і 1233
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Català antic і 1327
1387
;Països Catalans.
Veure Català antic і 1387
1410
;Països Catalans.
Veure Català antic і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Català antic і 1412
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Veure Català antic і 1433
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Català antic і 1435
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Català antic і 1455
1459
;Països Catalans.
Veure Català antic і 1459
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Català antic і 1460
1462
; Països Catalans.
Veure Català antic і 1462
1490
Països Catalans.
Veure Català antic і 1490
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Català antic і 1497
Vegeu també
Català
- .cat
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Atlas Lingüístico de la Península Ibérica
- Bernard Weiss
- Betacisme
- Català
- Català antic
- Consolat de Mar
- Correllengua
- Denominacions de la llengua catalana
- Dialectes del català
- Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
- Flexió verbal del català
- Fonologia del català
- Gran Enciclopèdia Catalana
- Guiri
- Història de la llengua catalana
- Iberoamèrica
- Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
- Institut Ramon Llull
- Judeocatalà
- Kathryn Woolard
- Llengües de Catalunya
- Llibre del Consolat de Mar
- Llista d'encapçalaments de matèria en català
- Normes de Castelló
- Normes ortogràfiques
- Ny
- Ortografia del català
- Patuet
- Ramon Llull
- Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
- TERMCAT
- Unió Llatina
- Uniformisme lingüístic a França
- Xarnego
També conegut com Català medieval, Protocatalà.
, Cervera, Cerverí de Girona, Ciència, Clergat, Codi de Recesvint, Compromís de Casp, Comtats catalans, Concili de Tours, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Convent de Sant Francesc (Palma), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1413), Costums de Tortosa, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cristianisme, Cultura dels camps d'urnes, Curial e Güelfa, Dante Alighieri, Decameró, Dialecte, Dièresi, Diftong, Dinastia carolíngia, Dinastia Trastàmara, Dret, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Empúries, Empordà, Escriptura, Espill (Jaume Roig), Estaments, Europa, Evangeli, Fèlix o Llibre de meravelles, Fenicis, Ferran d'Antequera, Feudalisme, Filosofia, Fonologia del català, Francès, Francesc Eiximenis, Francs, Furs de València, Galaicoportuguès, Gòtic català, Generalitat de Catalunya, Germànics, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Grisons, Guerau III de Cabrera, Guerra Civil catalana, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Història de la llengua catalana, Homilies d'Organyà, Humanisme, Ibers, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Iodització, Italià, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume Gassull i Almenar, Jaume March II, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joglar, Jordi de Sant Jordi, Jurament de Radulf Oriol, L'Alguer, L'Espluga de Francolí, La Divina Comèdia, La Seu d'Urgell, Laïcat, Lírica, Les quatre grans Cròniques, Literatura, Literatura catalana, Llatí, Llatí vulgar, Llengües germàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llengua vulgar, Llibre dels fets, Llibre Jutge, Llista de comtes de Barcelona, Lo somni, Mallorca, Marca Hispànica, Martí l'Humà, Matèria de Bretanya, Miniatura, Ministrer, Monestir, Muret, Nacionalisme, Narrativa, Noblesa, Occità, Occitània, Olot, Organyà, Ortografia del català, País Valencià, Països Catalans, Pacià de Barcelona, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere March (poeta), Pere Ramon I de Pallars Jussà, Pere Torroella, Pesta negra en la cultura medieval, Philip D. Rasico, Pirineus, Poesia trobadoresca, Portuguès, Principat, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Punt d'articulació, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vidal de Besalú, Rasós de trobar, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Múrcia, Regne de València, Rei Artús, Renaixement, Renaixement carolingi, Retòrica, Roma, Roman, Romanç, Romanès, Romanticisme, Romània, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Organyà, Sard, Sardenya, Segle d'or valencià, Segle V, Segle VI, Segle XIV, Segle XV, Segona Guerra Púnica, Sermó, Sicília, Signe diacrític, Substrat, Substrat català, Superstrat, Tarragona, Teologia, Terres de l'Ebre, Tirant lo Blanc, Trobador, Usatges de Barcelona, València, Valenciana prosa, Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, Viadera, Vic, Visigots, Vocal anterior, 1095, 1213, 1229, 1232, 1233, 1327, 1387, 1410, 1412, 1433, 1435, 1455, 1459, 1460, 1462, 1490, 1497.