Taula de continguts
273 les relacions: A5/1, Acadèmia Francesa de les Ciències, Adi Shamir, Adrien-Marie Legendre, Advanced Encryption Standard, Algorisme, Algorisme ro de Pollard, Anàlisi complexa, Anàlisi harmònica, Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, André Weil, Andrew Wiles, Anell (matemàtiques), Anell adèlic, Anell íntegre, Anell binari, Anell euclidià, Anell quocient, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Auguste Kerckhoffs, Automorfisme, École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, Évariste Galois, Bit, Brahmagupta, Caràcter d'un grup finit, Caràcter de Dirichlet, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Checksum, Ciència i tècnica de l'islam, Clau (criptografia), Claude Elwood Shannon, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Codi de Hamming (7,4), Codi Hamming, Codi lineal, Codi perfecte, Complexitat computacional, Confidencialitat, Congruència sobre els enters, Construcció amb regle i compàs, Control de redundància cíclica, Convolució, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos finit, ... Ampliar l'índex (223 més) »
- Teoria de grups
A5/1
LFSR. Un registre està marcat si el seu bit de rellotge (taronja) coincideix amb el bit de rellotge d'un o dels dos altres registres. A5/1 és un xifrat de flux que s'utilitza per proporcionar privadesa de comunicacions a l'aire en l'estàndard de telefonia mòbil GSM.
Veure Aritmètica modular і A5/1
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Veure Aritmètica modular і Acadèmia Francesa de les Ciències
Adi Shamir
Adi Shamir (nascut el 6 de juliol, de 1952) és un criptògraf israelià.
Veure Aritmètica modular і Adi Shamir
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Veure Aritmètica modular і Adrien-Marie Legendre
Advanced Encryption Standard
L' Advanced Encryption Standard (AES), també conegut com a Rijndael (pronunciat "Rain Doll" en anglès), és un esquema de xifrat per blocs adoptat com un estàndard de xifrat pel govern dels Estats Units.
Veure Aritmètica modular і Advanced Encryption Standard
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Aritmètica modular і Algorisme
Algorisme ro de Pollard
En teoria de nombres i en aritmètica modular, l'algorisme ro de Pollard és un algorisme de descomposició en producte de factors primers específic que només és efectiu per factoritzar els enters amb factors petits.
Veure Aritmètica modular і Algorisme ro de Pollard
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Aritmètica modular і Anàlisi complexa
Anàlisi harmònica
Les primeres quatre aproximacions per sèries de Fourier d'una funció periòdica esglaonada. Lanàlisi harmònica o anàlisi de Fourier és la branca de les matemàtiques que estudia la representació de les funcions o dels senyals com a superposició d'ones de base.
Veure Aritmètica modular і Anàlisi harmònica
Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
En matemàtiques, l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit és un cas particular d'anàlisi harmònica corresponent al cas que el grup és abelià i finit.
Veure Aritmètica modular і Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
André Weil
fou un important matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de nombres, la Teoria de grups i en la Geometria algebraica.
Veure Aritmètica modular і André Weil
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Veure Aritmètica modular і Andrew Wiles
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Aritmètica modular і Anell (matemàtiques)
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Veure Aritmètica modular і Anell adèlic
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Veure Aritmètica modular і Anell íntegre
Anell binari
En matemàtiques, un anell binari o anell booleà R és un anell (amb unitat) per al qual x².
Veure Aritmètica modular і Anell binari
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Aritmètica modular і Anell euclidià
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Veure Aritmètica modular і Anell quocient
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Aritmètica modular і Aritmètica
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Veure Aritmètica modular і Aritmètica (llibre)
Auguste Kerckhoffs
Auguste Kerckhoffs von Nieuwenhoff (Nuth, 19 de gener de 1835 - 9 d'agost de 1903) fou un lingüista i criptògraf neerlandès.
Veure Aritmètica modular і Auguste Kerckhoffs
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Veure Aritmètica modular і Automorfisme
École Nationale Supérieure de Techniques Avancées
Fundada en 1741, l'École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, també anomenada ENSTA ParisTech, és una Grande école d'enginyeria de França.
Veure Aritmètica modular і École Nationale Supérieure de Techniques Avancées
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Aritmètica modular і Évariste Galois
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Veure Aritmètica modular і Bit
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Veure Aritmètica modular і Brahmagupta
Caràcter d'un grup finit
En Matemàtiques, un caràcter d'un grup finit és una noció associada a la Teoria de grups.
Veure Aritmètica modular і Caràcter d'un grup finit
Caràcter de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, un caràcter de Dirichlet és una funció particular, sovint notada χ, del conjunt de les congruències sobre els enters en el conjunt dels nombres complexos.
Veure Aritmètica modular і Caràcter de Dirichlet
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Aritmètica modular і Carl Friedrich Gauß
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Veure Aritmètica modular і Carl Gustav Jacob Jacobi
Checksum
Una suma de verificació o checksum és una mesura molt simple per a protegir la integritat de dades, verificant que no hagin estat corrompudes.
Veure Aritmètica modular і Checksum
Ciència i tècnica de l'islam
s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).
Veure Aritmètica modular і Ciència i tècnica de l'islam
Clau (criptografia)
En criptografia, una clau és una informació, relativament curta, que permet xifrar i desxifrar informació utilitzant un determinat algorisme.
Veure Aritmètica modular і Clau (criptografia)
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Veure Aritmètica modular і Claude Elwood Shannon
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Veure Aritmètica modular і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Codi de Hamming (7,4)
El Codi de Hamming (7,4) és un codi corrector lineal binari de la família dels codis de Hamming.
Veure Aritmètica modular і Codi de Hamming (7,4)
Codi Hamming
Codi Hamming(7,4) En informàtica, el codi Hamming és un codi detector i corrector d'errors que porta el nom del seu inventor, Richard Hamming.
Veure Aritmètica modular і Codi Hamming
Codi lineal
Un codi lineal en matemàtiques, més precisament a la teoria dels codis, és un tipus de codi bloc amb propietat d'àlgebra lineal.
Veure Aritmètica modular і Codi lineal
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Veure Aritmètica modular і Codi perfecte
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Aritmètica modular і Complexitat computacional
Confidencialitat
Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament al personal autoritzat a accedir a aquesta informació.
Veure Aritmètica modular і Confidencialitat
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Veure Aritmètica modular і Congruència sobre els enters
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Aritmètica modular і Construcció amb regle i compàs
Control de redundància cíclica
El CRC és un tipus de checksum basat en un codi cíclic.
Veure Aritmètica modular і Control de redundància cíclica
Convolució
Convolució de dos polsos quadrats (La funció resultant acaba sent un pols triangular) Convolució d'un pols quadrat (com a senyal d'entrada) amb la resposta l'impuls d'un condensador per a obtenir el senyal de sortida (resposta del condensador a aquest senyal) La convolució és una operació matemàtica que transforma dues funcions en una tercera funció que representa la magnitud de superposició de les dues funcions originals.
Veure Aritmètica modular і Convolució
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Aritmètica modular і Corba el·líptica
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Aritmètica modular і Cos (matemàtiques)
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Veure Aritmètica modular і Cos de descomposició
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Veure Aritmètica modular і Cos de ruptura
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Veure Aritmètica modular і Cos finit
Criptoanàlisi
La criptoanàlisi és el conjunt de tècniques utilitzades per a desxifrar codis encriptats sense conèixer el sistema emprat per a la codificació.
Veure Aritmètica modular і Criptoanàlisi
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Aritmètica modular і Criptografia
Criptografia de clau pública
Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge).
Veure Aritmètica modular і Criptografia de clau pública
Criptografia simètrica
Xifratge simètric. La simetria rau en el fet que la clau de xifratge és la mateixa que la del procés invers: el desxifratge. En alguns casos fins i tot l'algorisme de xifratge i el de desxifratge són el mateix La criptografia simètrica, anomenada també de clau secreta (per oposició a la criptografia de clau pública), és la forma més antiga de xifratge.
Veure Aritmètica modular і Criptografia simètrica
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Veure Aritmètica modular і Darrer teorema de Fermat
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Aritmètica modular і Dècada del 1960
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Aritmètica modular і Dècada del 1970
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Aritmètica modular і Demostració de l'últim teorema de Fermat
DES
El Data Encryption Standard (DES, Estàndard de Xifratge de Dades) és un mètode de xifratge de dades.
Veure Aritmètica modular і DES
Detector i corrector d'errors
Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre).
Veure Aritmètica modular і Detector i corrector d'errors
Dimensió d'un espai vectorial
En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).
Veure Aritmètica modular і Dimensió d'un espai vectorial
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Veure Aritmètica modular і Diofant d'Alexandria
Disc compacte
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades.
Veure Aritmètica modular і Disc compacte
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Veure Aritmètica modular і Disquisitiones arithmeticae
Distància de Hamming
En informàtica, la distància de Hamming entre dues cadenes de la mateixa longitud és el nombre de posicions diferents.
Veure Aritmètica modular і Distància de Hamming
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Aritmètica modular і Divisió
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Veure Aritmètica modular і Divisió euclidiana
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Aritmètica modular і Divisor de zero
DVD
Un DVD vist des de sotaDVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo.
Veure Aritmètica modular і DVD
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Aritmètica modular і Edat antiga
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Aritmètica modular і Element invertible
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Aritmètica modular і Elements d'Euclides
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Veure Aritmètica modular і Enter algebraic
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Veure Aritmètica modular і Enter d'Eisenstein
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Aritmètica modular і Enter de Gauss
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Veure Aritmètica modular і Equació diofàntica
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Veure Aritmètica modular і Equació polinòmica
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Veure Aritmètica modular і Ernst Kummer
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Aritmètica modular і Espai vectorial
Estructura algebraica
Una estructura algebraica és un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades.
Veure Aritmètica modular і Estructura algebraica
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Aritmètica modular і Euclides
Exponenciació modular
En matemàtiques, més precisament en aritmètica modular, l'exponenciació modular és un tipus d'elevació a la potència (exponenciació) realitzada en mòdul un enter.
Veure Aritmètica modular і Exponenciació modular
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K.
Veure Aritmètica modular і Extensió algebraica
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Veure Aritmètica modular і Factorització dels enters
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Aritmètica modular і Factorització dels polinomis
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Veure Aritmètica modular і Ferdinand Eisenstein
Forma modular
En matemàtiques, una forma modular és una funció analítica (complexa) en el semiplà superior que satisfà una certa classe d'equació funcional i condició de creixement.
Veure Aritmètica modular і Forma modular
Funció booleana
Es denomina funció lògica o booleana aquella funció matemàtica les variables de la qual són binàries i el resultat es calcula aplicant-los els operadors de l'àlgebra de Boole: les portes lògiques, porta O (OR), suma lògica (+), porta I (AND), producte lògic (·) o negació (NOT).
Veure Aritmètica modular і Funció booleana
Funció φ d'Euler
consulta.
Veure Aritmètica modular і Funció φ d'Euler
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Veure Aritmètica modular і Funció zeta de Riemann
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Aritmètica modular і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Generador de nombres pseudoaleatoris
Un generador de nombres pseudoaleatoris (GPAN) és un algorisme que produeix una successió de nombres que és una molt bona aproximació a un conjunt aleatori de nombres.
Veure Aritmètica modular і Generador de nombres pseudoaleatoris
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Aritmètica modular і Geometria
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Aritmètica modular і Geometria algebraica
Geometria aritmètica
La geometria aritmètica és una branca de la teoria de nombres, que utilitza eines de geometria algebraica per abordar problemes aritmètics.
Veure Aritmètica modular і Geometria aritmètica
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Aritmètica modular і Georg Friedrich Bernhard Riemann
George Sarton
, nom complet George Alfred Leon Santon, és considerat el fundador de la història de la ciència com a disciplina acadèmica.
Veure Aritmètica modular і George Sarton
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Aritmètica modular і Grup (matemàtiques)
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Veure Aritmètica modular і Grup abelià finit
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Veure Aritmètica modular і Grup cíclic
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Aritmètica modular і Grup de Galois
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Veure Aritmètica modular і Grup quocient
Heptadecàgon
Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.
Veure Aritmètica modular і Heptadecàgon
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Veure Aritmètica modular і Història de l'Índia
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Aritmètica modular і Homomorfisme de grups
Horst Feistel
Horst Feistel (30 de gener de 1915 Berlín - 14 de novembre de 1990) va ser un criptògraf nascut a Alemanya que treballà en el disseny de ciphers a la companyia IBM, iniciant la recerca científica que culminà en el desenvolupament de Data Encryption Standard (DES) a la dècada de 1970.
Veure Aritmètica modular і Horst Feistel
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Aritmètica modular і Ibn al-Hàytham
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Veure Aritmètica modular і Ideal (matemàtiques)
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Veure Aritmètica modular і Identitat de Bézout
Implementació
En informàtica una implementació és una realització específica d'una especificació tècnica o d'un algorisme.
Veure Aritmètica modular і Implementació
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Aritmètica modular і Indústria
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Aritmètica modular і Informàtica
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Veure Aritmètica modular і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
Intercanvi de claus Diffie-Hellman
En criptografia, lintercanvi de claus Diffie-Hellman, que pren el nom dels seus autors Whitfield Diffie i Martin Hellman, és un mètode per la qual dues persones designades convencionalment Alice i Bob es poden posar d'acord sobre un nombre (que poden fer servir com clau per xifrar la conversa que segueix a l'intercanvi) sense que una tercera persona anomenada Eva pugui descobrir el nombre encara que estigui escoltant.
Veure Aritmètica modular і Intercanvi de claus Diffie-Hellman
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Aritmètica modular і Internet
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Veure Aritmètica modular і Isomorfisme
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Veure Aritmètica modular і Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Veure Aritmètica modular і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Joseph Needham
Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.
Veure Aritmètica modular і Joseph Needham
Journal de Crelle
El Journal für die reine und angewandte Mathematik, en català: Revista de Matemàtiques pures i aplicades, més conegut com a Journal de Crelle, és una revista matemàtica fundada el 1826 per August Leopold Crelle.
Veure Aritmètica modular і Journal de Crelle
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Veure Aritmètica modular і Julius Wilhelm Richard Dedekind
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Veure Aritmètica modular і Lema d'Euclides
Leonard Adleman
Leonard Max Adleman (Califòrnia, 31 de desembre de 1945) és un informàtic teòric americà i professor d'informàtica i biologia molecular a la Universitat del Sud de Califòrnia.
Veure Aritmètica modular і Leonard Adleman
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Aritmètica modular і Leonhard Euler
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Aritmètica modular і Llatí
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Veure Aritmètica modular і Llei de reciprocitat quadràtica
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Aritmètica modular і Logaritme
Logaritme discret
En matemàtiques, en particular en àlgebra abstracta i les seves aplicacions, els logaritmes discrets són anàlegs als logaritmes ordinaris però aplicats a un grup.
Veure Aritmètica modular і Logaritme discret
Marian Rejewski
fou un matemàtic i criptògraf polonès que, el 1932, va solucionar la màquina Enigma, el dispositiu de xifrat principal usat per Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
Veure Aritmètica modular і Marian Rejewski
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Veure Aritmètica modular і Marin Mersenne
Martin Hellman
Martin Edward Hellman (nascut el 2 d'octubre 1945) és un criptògraf estatunidenc, conegut sobretot per inventar la criptografia de clau pública juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle. a Microsoft AcademicSearch indexades al servidor de Bibliografia de la Universitat de Trier Hellman ha contribuït durant molt de temps al debat sobre la privacitat en la informàtica, i més recentment, ha promogut estudis d'anàlisi de risc sobre amenaces nuclears, incloent el web NuclearRisk.org.
Veure Aritmètica modular і Martin Hellman
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Aritmètica modular і Matemàtic
Matemàtica pura
consulta.
Veure Aritmètica modular і Matemàtica pura
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Aritmètica modular і Matemàtiques
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Veure Aritmètica modular і Matemàtiques aplicades
Mètode chakravala
Aryabhata es va interessar en l'aritmètica. Estableix els fonaments del '''mètode chakravala '''. En matemàtiques i més precisament en aritmètica, el mètode chakravala és un algorisme per resoldre les equacions diofàntiques equivalents a les de Pell-Fermat.
Veure Aritmètica modular і Mètode chakravala
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Veure Aritmètica modular і Mètode del descens infinit
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Veure Aritmètica modular і Mòdul d'un nombre complex
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Aritmètica modular і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Aritmètica modular і Nombre cardinal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Aritmètica modular і Nombre complex
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Veure Aritmètica modular і Nombre de Fermat
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Aritmètica modular і Nombre enter
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Aritmètica modular і Nombre imaginari
Nombre perfecte
Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.
Veure Aritmètica modular і Nombre perfecte
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Aritmètica modular і Nombre primer
Nombre primer de Mersenne
Un nombre primer de Mersenne és una categoria dels nombres de Marsenne, definida com els nombres primers iguals a una potència de 2 menys 1 (nombre de Mersenne).
Veure Aritmètica modular і Nombre primer de Mersenne
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Aritmètica modular і Nombre racional
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Aritmètica modular і Nombre real
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Veure Aritmètica modular і Nombre transcendent
Nombres amics
Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Veure Aritmètica modular і Nombres amics
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Veure Aritmètica modular і Nombres coprimers
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Veure Aritmètica modular і Nombres primers de Gauss
Nombres primers regulars
En matemàtiques, un nombre primer regular és un nombre primer que verifica certa propietar relacionada amb les arrels del polinomi xp-1.
Veure Aritmètica modular і Nombres primers regulars
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Veure Aritmètica modular і Norma (matemàtiques)
Ortonormal
Fig.1 Exemple de vectors ortonormals En àlgebra lineal, dos vectors en un espai vectorial són ortonormals si són ortogonals (el seu producte escalar és 0) i ambdós són unitaris, és a dir, el seu mòdul és 1.
Veure Aritmètica modular і Ortonormal
Pentium
Els Intel Pentium són una gamma de microprocessadors amb arquitectura x86 produïts per Intel.
Veure Aritmètica modular і Pentium
Període de Gauss
En matemàtiques i més precisament en aritmètica modular, un període de Gauss és una certa clase de suma d'arrels de la unitat.
Veure Aritmètica modular і Període de Gauss
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Aritmètica modular і Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Aritmètica modular і Pierre de Fermat
Pierre Samuel
va ser un matemàtic francès.
Veure Aritmètica modular і Pierre Samuel
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Aritmètica modular і Polinomi
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Aritmètica modular і Polinomi ciclotòmic
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Veure Aritmètica modular і Polinomi mínim
Producte d'Euler
Leonhard Euler En Matemàtiques, i més precisament en teoria analítica dels nombres, un producte d'Euler és un desenvolupament en producte infinit, indexat pels nombres primers.
Veure Aritmètica modular і Producte d'Euler
Progressió aritmètica
En matemàtiques, una progressió aritmètica és una successió matemàtica de nombres tals que la diferència de dos termes successius qualssevol de la seqüència és una constant, quantitat anomenada diferència de la progressió o simplement diferència.
Veure Aritmètica modular і Progressió aritmètica
Prova del nou
La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.
Veure Aritmètica modular і Prova del nou
Qin Jiushao
Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古), va ser un matemàtic xinès del.
Veure Aritmètica modular і Qin Jiushao
Quadrat perfecte
En matemàtiques, un enter n és un quadrat perfecte (també es diu un quadrat si no hi ha risc d'ambigüitat) si existeix un enter k tal que n.
Veure Aritmètica modular і Quadrat perfecte
Reed-Solomon
Reed-Solomon és un algorisme de correcció d'errors.
Veure Aritmètica modular і Reed-Solomon
Registre de desplaçament
Registre a decalatge SISO o SIPO En electrònica i en informàtica, un registre a decalatge és un registre de mida fixa en el qual els bits es desplacen a cada cop de rellotge (en el cas d'un sistema síncron sobre el rellotge).
Veure Aritmètica modular і Registre de desplaçament
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Veure Aritmètica modular і Relació d'equivalència
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Aritmètica modular і René Descartes
Residu quadràtic
El residu quadràtic mòdul m en matemàtica i dins la teoria de nombres és qualsevol enter r coprimer amb m per al que tingui solució la congruència: o, cosa que és el mateix, quan r és un quadrat no nul mòdul m, i que per tant té una arrel quadrada en l'aritmètica de mòdul m.
Veure Aritmètica modular і Residu quadràtic
Richard Hamming
fou un matemàtic nord-americà que va treballar en temes relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions.
Veure Aritmètica modular і Richard Hamming
Ron Rivest
és un criptògraf.
Veure Aritmètica modular і Ron Rivest
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Veure Aritmètica modular і RSA
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Aritmètica modular і Sèrie de potències enteres
Sèrie L de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En Matemàtiques, una sèrie L de Dirichlet, és una sèrie del pla complex utilitzada en teoria analítica dels nombres.
Veure Aritmètica modular і Sèrie L de Dirichlet
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Veure Aritmètica modular і Símbol de Legendre
Sedàs d'Eratòstenes
En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.
Veure Aritmètica modular і Sedàs d'Eratòstenes
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Veure Aritmètica modular і Segle III aC
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Aritmètica modular і Segle XX
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Aritmètica modular і Segona Guerra Mundial
Seguretat per la foscor
El principi de la seguretat per la foscor reposa sobre la no-divulgació d'informació relativa a l'estructura, al funcionament i a la implementació de l'objecte o del procediment considerat, per assegurar-ne la seguretat.
Veure Aritmètica modular і Seguretat per la foscor
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Aritmètica modular і Sistema d'equacions lineals
Subgrup normal
En matemàtiques, més específicament en àlgebra abstracta, un subgrup normal és un tipus específic de subgrup.
Veure Aritmètica modular і Subgrup normal
Successió recurrent lineal
En matemàtiques, s'anomena successió recurrent lineal d'ordre p, a tota successió amb valors en un cos K (generalment \mathbb C o \R) definida per a tot no \geq n_0 per la relació de recurrència següent: a_0, a_1, …, a_ sent p escalars fixats de K (a_0 no nuls), per a tot no \geq n_0, es té Tal successió està completament determinada pels valors dels p primers termes de la successió i per la relació de recurrència.
Veure Aritmètica modular і Successió recurrent lineal
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Veure Aritmètica modular і Sumatori de Gauss
Sun Zi (matemàtic)
Sun Zi (o Sun Tzu) (孙子) va ser un matemàtic xinès del o V dC.
Veure Aritmètica modular і Sun Zi (matemàtic)
Targeta de crèdit
Targetes de crèdit. Una targeta de crèdit o carta de crèdit és una targeta de plàstic amb una banda magnètica, sovint acompanyada d'un microxip, i un número sobre imprès que serveix per fer pagaments en els establiments que accepten el servei, sense haver d'utilitzar diners en efectiu i fins a un límit determinat establert pel Banc emissor de la targeta.
Veure Aritmètica modular і Targeta de crèdit
Telèfon mòbil
Diferents models de telèfon mòbil. El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades.
Veure Aritmètica modular і Telèfon mòbil
Telecomunicació
La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.
Veure Aritmètica modular і Telecomunicació
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Veure Aritmètica modular і Teorema d'Euler
Teorema de congruència lineal
En aritmètica modular, la qüestió de les condicions de resolució d'una congruència lineal es pot resoldre pel teorema de congruència lineal.
Veure Aritmètica modular і Teorema de congruència lineal
Teorema de Jordan-Hölder
En matemàtiques i més precisament en teoria de grups el teorema de Jordan-Hölder estableix les propietats que compleixen les successions estrictament creixents màximes de subgrups d'un grup finit.
Veure Aritmètica modular і Teorema de Jordan-Hölder
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Veure Aritmètica modular і Teorema de la progressió aritmètica
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Aritmètica modular і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Veure Aritmètica modular і Teorema de les unitats de Dirichlet
Teorema de Wilson
El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).
Veure Aritmètica modular і Teorema de Wilson
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Veure Aritmètica modular і Teorema dels zeros de Hilbert
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Veure Aritmètica modular і Teorema fonamental de l'aritmètica
Teorema xinès del residu
El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.
Veure Aritmètica modular і Teorema xinès del residu
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Veure Aritmètica modular і Teoria analítica de nombres
Teoria d'anells
En àlgebra abstracta, la teoria d'anells és l'estudi de les estructures d'anells algebraiques en la qual la suma i la multiplicació són definides i tenen propietats similars a les operacions definides per als enters.
Veure Aritmètica modular і Teoria d'anells
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Veure Aritmètica modular і Teoria de Galois
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Veure Aritmètica modular і Teoria de la informació
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Aritmètica modular і Teoria de nombres
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Aritmètica modular і Teoria de nombres algebraics
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Veure Aritmètica modular і Test de primalitat
Test de primalitat de Miller-Rabin
El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller és un test de primalitat, és a dir un algorisme que determina si un nombre donat és un nombre primer probable, De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen.
Veure Aritmètica modular і Test de primalitat de Miller-Rabin
Test de primalitat de Solovay-Strassen
El test de primalitat de Solovay-Strassen, que va ser desenvolupat per Robert M. Solovay i Volker Strassen, és un algorisme aleatori per a determinar si un nombre és un nombre compost o és un nombre primer probable.
Veure Aritmètica modular і Test de primalitat de Solovay-Strassen
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Veure Aritmètica modular і Topologia algebraica
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Veure Aritmètica modular і Transformació afí
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Aritmètica modular і Transformada de Fourier
Transformada de Walsh
En matemàtiques, i més precisament en anàlisi harmònica la transformada de Walsh és l'equivalent de la Transformada discreta de Fourier quan es treballa sobre un cos finit d'aritmètica modular en comptes de sobre nombres complexos.
Veure Aritmètica modular і Transformada de Walsh
Transformada discreta de Fourier
En matemàtica aplicada, i més particularment en teoria del senyal, la transformada discreta de Fourier o transformada de Fourier discreta, a vegades denotada per l'acrònim DFT de l'anglès discrete Fourier transform, és un tipus de transformada discreta usat en el processament del senyal digital, anàleg a la transformada de Fourier per al processament del senyal analògic.
Veure Aritmètica modular і Transformada discreta de Fourier
Transformada ràpida de Fourier
Suma de dos senyals sinusoidals de 300 i 600 Hz (imatge superior) i resultat de la FFT (imatge inferior). La transformada ràpida de Fourier (o FFT, de l'anglès Fast Fourier transform), no és més que una forma molt ràpida i eficient de calcular la transformada discreta de Fourier (DFT) d'un senyal discret i la seva inversa, la transformada inversa discreta de Fourier (IDFT).
Veure Aritmètica modular і Transformada ràpida de Fourier
Unitat aritmeticològica
Un típic símbol esquemàtic per una ALU: A i B són operands; R és la sortida; F és l'entrada de la unitat de control; D és un estat de la sortida La Unitat Aritmètica Lògica (UAL), o arithmetic logic unit (ALU), és un circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com addició, subtracció, etc.) i operacions lògiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nombres.
Veure Aritmètica modular і Unitat aritmeticològica
Unitat central de processament
Diagrama d'un processador i386 d'Intel La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.
Veure Aritmètica modular і Unitat central de processament
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Aritmètica modular і Varietat diferenciable
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Aritmètica modular і Vector (matemàtiques)
Whitfield Diffie
Bailey Whitfield 'Whit' Diffie (nascut el 5 de juny de 1944) és un criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública.
Veure Aritmètica modular і Whitfield Diffie
Xifratge
Exemple de xifratge utilitzant el xifrat de Vernam. En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptatge, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, si més no difícil, a tota persona que no tingui la clau secreta per desxifrar-lo.
Veure Aritmètica modular і Xifratge
Xifratge de Cèsar
En criptografia, el xifratge de Cèsar, conegut també com a codificació de Cèsar, xifratge per decalatge, codi de Cèsar o decalatge de Cèsar, és una de les tècniques de xifratge clàssic més senzilles i més a bastament conegudes.
Veure Aritmètica modular і Xifratge de Cèsar
Xifratge de flux
El funcionament del generador de flux de claus a A5/1, un xifratge de flux basat en LFSR que s'utilitza per xifrar converses de telèfons mòbils. El xifratge de flux, o xiframent de flux és una de les dues categories principals de xifratge modern en criptografia simètrica, l'altra és el xifratge de blocs.
Veure Aritmètica modular і Xifratge de flux
Xifratge per blocs
Xifratge Desxifratge En criptografia, un xifratge per blocs és un sistema de xifratge de clau simètrica que opera sobre grups de bits de llargada fixa, anomenats blocs, amb una transformació invariable.
Veure Aritmètica modular і Xifratge per blocs
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Aritmètica modular і Xina
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Aritmètica modular і 1202
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Aritmètica modular і 1247
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1596
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Aritmètica modular і 1648
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1650
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Aritmètica modular і 1707
1768
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1768
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1777
1782
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1782
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1783
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1796
1801
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1801
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1805
1810
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1810
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Aritmètica modular і 1811
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1825
1826
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1826
1830
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1832
1835
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1835
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Aritmètica modular і 1851
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Aritmètica modular і 1852
1855
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1855
1859
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1859
1866
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1866
1883
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1883
1893
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1893
1903
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1903
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Aritmètica modular і 1905
1915
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1916
1948
;Països Catalans.
Veure Aritmètica modular і 1948
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Aritmètica modular і 1960
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Aritmètica modular і 1976
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Aritmètica modular і 1980
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Aritmètica modular і 1990
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Aritmètica modular і 1998
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Aritmètica modular і 2001
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Aritmètica modular і 250
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Veure Aritmètica modular і 300
668
El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Aritmètica modular і 668
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Aritmètica modular і 836
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Aritmètica modular і 850
Vegeu també
Teoria de grups
- Acció (matemàtiques)
- Aritmètica modular
- Automorfisme intern
- Caràcter d'un grup finit
- Centralitzador i normalitzador
- Centre d'un grup
- Classe de conjugació
- Classe lateral
- Commutador (matemàtiques)
- Corba el·líptica
- Element invertible
- Espai vectorial
- Extensió de grup
- Graf de Cayley
- Grup (matemàtiques)
- Grup afí
- Grup de Heisenberg
- Grup de Lorentz
- Grup de simetria
- Grup puntual de simetria
- Grup quocient
- Homomorfisme de grups
- Isomorfisme de grups
- Logaritme discret
- María Wonenburger
- Nombre
- Notació de Coxeter
- Paradoxa de Banach-Tarski
- Paritat d'una permutació
- Programa d'Erlangen
- Punts fixos dels grups d'isometria en l'espai euclidià
- Quasigrup
- Representació de grup
- Simetria en mecànica quàntica
- Subgrup
- Subgrup de Frattini
- Teorema de classificació de grups simples finits
- Teoria de grups
- Torsor
- Transformació isomètrica
- Xifratge de Cèsar
També conegut com Aritmètica modul·lar.
, Criptoanàlisi, Criptografia, Criptografia de clau pública, Criptografia simètrica, Darrer teorema de Fermat, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Demostració de l'últim teorema de Fermat, DES, Detector i corrector d'errors, Dimensió d'un espai vectorial, Diofant d'Alexandria, Disc compacte, Disquisitiones arithmeticae, Distància de Hamming, Divisió, Divisió euclidiana, Divisor de zero, DVD, Edat antiga, Element invertible, Elements d'Euclides, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació diofàntica, Equació polinòmica, Ernst Kummer, Espai vectorial, Estructura algebraica, Euclides, Exponenciació modular, Extensió algebraica, Factorització dels enters, Factorització dels polinomis, Ferdinand Eisenstein, Forma modular, Funció booleana, Funció φ d'Euler, Funció zeta de Riemann, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Generador de nombres pseudoaleatoris, Geometria, Geometria algebraica, Geometria aritmètica, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Sarton, Grup (matemàtiques), Grup abelià finit, Grup cíclic, Grup de Galois, Grup quocient, Heptadecàgon, Història de l'Índia, Homomorfisme de grups, Horst Feistel, Ibn al-Hàytham, Ideal (matemàtiques), Identitat de Bézout, Implementació, Indústria, Informàtica, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Intercanvi de claus Diffie-Hellman, Internet, Isomorfisme, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Joseph Needham, Journal de Crelle, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Lema d'Euclides, Leonard Adleman, Leonhard Euler, Llatí, Llei de reciprocitat quadràtica, Logaritme, Logaritme discret, Marian Rejewski, Marin Mersenne, Martin Hellman, Matemàtic, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Mètode chakravala, Mètode del descens infinit, Mòdul d'un nombre complex, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre de Fermat, Nombre enter, Nombre imaginari, Nombre perfecte, Nombre primer, Nombre primer de Mersenne, Nombre racional, Nombre real, Nombre transcendent, Nombres amics, Nombres coprimers, Nombres primers de Gauss, Nombres primers regulars, Norma (matemàtiques), Ortonormal, Pentium, Període de Gauss, Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, Pierre Samuel, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Polinomi mínim, Producte d'Euler, Progressió aritmètica, Prova del nou, Qin Jiushao, Quadrat perfecte, Reed-Solomon, Registre de desplaçament, Relació d'equivalència, René Descartes, Residu quadràtic, Richard Hamming, Ron Rivest, RSA, Sèrie de potències enteres, Sèrie L de Dirichlet, Símbol de Legendre, Sedàs d'Eratòstenes, Segle III aC, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Seguretat per la foscor, Sistema d'equacions lineals, Subgrup normal, Successió recurrent lineal, Sumatori de Gauss, Sun Zi (matemàtic), Targeta de crèdit, Telèfon mòbil, Telecomunicació, Teorema d'Euler, Teorema de congruència lineal, Teorema de Jordan-Hölder, Teorema de la progressió aritmètica, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Wilson, Teorema dels zeros de Hilbert, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teorema xinès del residu, Teoria analítica de nombres, Teoria d'anells, Teoria de Galois, Teoria de la informació, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Test de primalitat, Test de primalitat de Miller-Rabin, Test de primalitat de Solovay-Strassen, Topologia algebraica, Transformació afí, Transformada de Fourier, Transformada de Walsh, Transformada discreta de Fourier, Transformada ràpida de Fourier, Unitat aritmeticològica, Unitat central de processament, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), Whitfield Diffie, Xifratge, Xifratge de Cèsar, Xifratge de flux, Xifratge per blocs, Xina, 1202, 1247, 1596, 1648, 1650, 1707, 1768, 1777, 1782, 1783, 1796, 1801, 1804, 1805, 1810, 1811, 1825, 1826, 1830, 1831, 1832, 1835, 1851, 1852, 1855, 1859, 1866, 1883, 1893, 1903, 1905, 1915, 1916, 1948, 1960, 1976, 1980, 1990, 1998, 2001, 250, 300, 668, 836, 850.