Taula de continguts
55 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Albert Girard, Arrel d'una funció, Arthur Cayley, Artis magnae, sive de regulis algebraicis, Évariste Galois, Bartel van der Waerden, Camille Jordan, Charles Hutton, Cicle (permutació), Construcció amb regle i compàs, Cos (matemàtiques), David Hilbert, Discriminant, Emil Artin, Equació de segon grau, Eugen Netto, Fórmules de Viète, François Viète, Funció racional, Funció simètrica, Girolamo Cardano, Gran Enciclopèdia Catalana, Grup (matemàtiques), Grup de Galois, Grup de Klein, Grup de permutacions, Grup finit, Grup resoluble, Grup simètric, Heinrich Weber, Joseph Alfred Serret, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Llevat de, Lodovico Ferrari, Niccolo Fontana Tartaglia, Niels Henrik Abel, Nombre complex, Nombre irracional, Nombre racional, Paolo Ruffini, Permutació, Polígon, Polinomi, Polinomi mònic, Rafael Bombelli, Scipione del Ferro, Segle XIX, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Veure Teoria de Galois і Acadèmia Francesa de les Ciències
Albert Girard
Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.
Veure Teoria de Galois і Albert Girard
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Veure Teoria de Galois і Arrel d'una funció
Arthur Cayley
Arthur Cayley (Richmond, Surrey, 16 d'agost de 1821 - Cambridge, 26 de gener de 1895) fou un matemàtic britànic.
Veure Teoria de Galois і Arthur Cayley
Artis magnae, sive de regulis algebraicis
Artis magnae, sive de regulis algebraicis, més conegut com a Ars magna (en llatí, Gran obra), és un important llibre de matemàtiques publicat a Nuremberg en llatí per Gerolamo Cardano l'any 1545.
Veure Teoria de Galois і Artis magnae, sive de regulis algebraicis
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Teoria de Galois і Évariste Galois
Bartel van der Waerden
va ser un matemàtic neerlandès.
Veure Teoria de Galois і Bartel van der Waerden
Camille Jordan
Marie Ennemond Camille Jordan (5 de gener de 1838 – 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès, conegut per la seva feina a la fundació de l'estudi de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse.
Veure Teoria de Galois і Camille Jordan
Charles Hutton
Charles Hutton (Newcastle upon Tyne, 14 d'agost de 1737 – 27 de gener de 1823) fou un matemàtic anglès.
Veure Teoria de Galois і Charles Hutton
Cicle (permutació)
En matemàtiques, i en particular en teoria de grups, una permutació cíclica és una permutació dels elements d'un conjunt X que transforma els elements d'un subconjunt S de X els uns en els altres de manera cíclica, mentre que manté fixos (és a dir, transforma en ells mateixos) la resta d'elements de X.
Veure Teoria de Galois і Cicle (permutació)
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Teoria de Galois і Construcció amb regle i compàs
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Teoria de Galois і Cos (matemàtiques)
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Teoria de Galois і David Hilbert
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Veure Teoria de Galois і Discriminant
Emil Artin
va ser un matemàtic austríac.
Veure Teoria de Galois і Emil Artin
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Teoria de Galois і Equació de segon grau
Eugen Netto
Eugen Netto (1846-1919) va ser un matemàtic alemany.
Veure Teoria de Galois і Eugen Netto
Fórmules de Viète
En matemàtiques, més específicament en àlgebra, les fórmules de Viète, anomenades així en honor de François Viète, són fórmules que relacionen les arrels d'un polinomi amb els seus coeficients.
Veure Teoria de Galois і Fórmules de Viète
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Veure Teoria de Galois і François Viète
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Veure Teoria de Galois і Funció racional
Funció simètrica
En matemàtiques, el terme funció simètrica pot significar dos conceptes diferents.
Veure Teoria de Galois і Funció simètrica
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Veure Teoria de Galois і Girolamo Cardano
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Teoria de Galois і Gran Enciclopèdia Catalana
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Teoria de Galois і Grup (matemàtiques)
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Teoria de Galois і Grup de Galois
Grup de Klein
En àlgebra, el grup de Klein o 4-grup de Klein (de vegades designat V perquè el seu introductor, el matemàtic alemany Felix Klein l'anomenà Vierergruppe «4-grup») és un grup abelià de quatre elements isomorf a C₂ × C₂, el producte directe de dues còpies del grup cíclic d'ordre dos.
Veure Teoria de Galois і Grup de Klein
Grup de permutacions
En matemàtiques, un grup de permutacions és un grup G els elements del qual són permutacions d'un conjunt M donat, juntament amb l'operació de grup definida com la composició de permutacions de G (vistes com a funcions bijectives del conjunt M en ell mateix).
Veure Teoria de Galois і Grup de permutacions
Grup finit
En matemàtiques, un grup finit és un grup constituït per un nombre finit d'elements, és a dir, que té cardinal finit.
Veure Teoria de Galois і Grup finit
Grup resoluble
En matemàtiques un grup resoluble és un grup que es pot construir a través d'extensions des de grups abelians.
Veure Teoria de Galois і Grup resoluble
Grup simètric
El graf de Cayley del grup simètric d'índex 4 (''S''₄) En matemàtiques, el grup simètric d'un conjunt X, denotat per SX o Sim(X), és el grup format per totes les funcions bijectives de X a X amb la composició de funcions com a operació de grup, és a dir, dues funcions d'aquest tipus f i g es poden compondre per produir una funció bijectiva nova f \circ g, definida per (f \circ g)(x).
Veure Teoria de Galois і Grup simètric
Heinrich Weber
Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.
Veure Teoria de Galois і Heinrich Weber
Joseph Alfred Serret
Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.
Veure Teoria de Galois і Joseph Alfred Serret
Joseph Liouville
Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.
Veure Teoria de Galois і Joseph Liouville
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Veure Teoria de Galois і Joseph Louis Lagrange
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Veure Teoria de Galois і Julius Wilhelm Richard Dedekind
Llevat de
lang.
Veure Teoria de Galois і Llevat de
Lodovico Ferrari
Lodovico Ferrari va ser un matemàtic italià, del, conegut per haver resolt l'equació quàrtica.
Veure Teoria de Galois і Lodovico Ferrari
Niccolo Fontana Tartaglia
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.
Veure Teoria de Galois і Niccolo Fontana Tartaglia
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Teoria de Galois і Niels Henrik Abel
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Teoria de Galois і Nombre complex
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Teoria de Galois і Nombre irracional
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Teoria de Galois і Nombre racional
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Veure Teoria de Galois і Paolo Ruffini
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Teoria de Galois і Permutació
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Teoria de Galois і Polígon
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Teoria de Galois і Polinomi
Polinomi mònic
En àlgebra, un polinomi mònic és un polinomi de variable única en què el coeficient principal és igual a 1.
Veure Teoria de Galois і Polinomi mònic
Rafael Bombelli
Rafael Bombelli va ser un matemàtic i enginyer italià, del, conegut per haver estat el primer a intuir els nombres imaginaris.
Veure Teoria de Galois і Rafael Bombelli
Scipione del Ferro
Scipione del Ferro va ser un matemàtic italià, que va ser el primer a resoldre l'equació cúbica.
Veure Teoria de Galois і Scipione del Ferro
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Teoria de Galois і Segle XIX
Serge Lang
Serge Lang (París, 1927 - Berkeley, 2005) va ser un matemàtic francès expert en teoria de nombres conegut també pel seu activisme polític, que va iniciar-se en les campanyes contra la Guerra de Vietnam.
Veure Teoria de Galois і Serge Lang
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Veure Teoria de Galois і Si i només si
Teorema d'Abel-Ruffini
El teorema d'Abel-Ruffini afirma que en el cas de les equacions polinòmiques de grau superior o igual al cinquè, és a dir les equacions de la forma: Paolo Ruffini, ''Teoria generale delle equazioni'', 1799 On n\geqq 5, és impossible de trobar una fórmula general que permeti calcular les arrels de l'equació a partir dels seus coeficients amb un nombre finit de sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels.
Veure Teoria de Galois і Teorema d'Abel-Ruffini
Teorema de Cayley
En teoria de grups, el teorema de Cayley, dit així en honor d'Arthur Cayley, estableix que tot grup G és isomorf a un subgrup del grup simètric actuant sobre G. Aquest resultat es pot interpretar com un exemple de l'acció de grup de G sobre els elements de G. Una permutació d'un conjunt G és qualsevol funció bijectiva entre G i G; i el conjunt de totes aquestes funcions configura un grup amb l'operació de composició, anomenat grup simètric sobre, i simbolitzat per Sim(G).
Veure Teoria de Galois і Teorema de Cayley
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Veure Teoria de Galois і Trisecció de l'angle