Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell euclidià, Anell factorial, Anell principal, Anell quocient, Éléments de mathématique, Característica, Corol·lari, Cos (matemàtiques), Dimensió d'un espai vectorial, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació de Pell, Equació diofàntica, Espai vectorial, Extensió separable, Llei de reciprocitat quadràtica, Matemàtiques, Mòdul, Mòdul lliure, Nombre complex, Nombre enter, Nombre racional, Nombres coprimers, Polinomi mínim, Polinomi mònic, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teoria de Galois, Teoria de nombres algebraics, Unitat imaginària, Universitat de Rennes 1, Universitat Denis Diderot.
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Enter algebraic і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Nou!!: Enter algebraic і Anell íntegre · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Enter algebraic і Anell euclidià · Veure més »
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Nou!!: Enter algebraic і Anell factorial · Veure més »
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Nou!!: Enter algebraic і Anell principal · Veure més »
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Nou!!: Enter algebraic і Anell quocient · Veure més »
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N. Bourbaki, escrit originalment en francès, i que en l'actualitat es compon d'onze llibres que sumen més de 60 capítols, amb més de 7.000 pàgines.
Nou!!: Enter algebraic і Éléments de mathématique · Veure més »
Característica
En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).
Nou!!: Enter algebraic і Característica · Veure més »
Corol·lari
Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.
Nou!!: Enter algebraic і Corol·lari · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Enter algebraic і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Dimensió d'un espai vectorial
En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).
Nou!!: Enter algebraic і Dimensió d'un espai vectorial · Veure més »
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Nou!!: Enter algebraic і Enter d'Eisenstein · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Enter algebraic і Enter de Gauss · Veure més »
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Nou!!: Enter algebraic і Equació de Pell · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Enter algebraic і Equació diofàntica · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Enter algebraic і Espai vectorial · Veure més »
Extensió separable
En matemàtiques, una extensió separable d'un cos K és un cos L que conté a K i que pot ser generat adjuntant a K un conjunt d'elements α, tals que són arrels de polinomis separables sobre K. En aquest cas, qualsevol element β de L té associat un polinomi mínim que és separable sobre K. La condició de separabilitat és important en la teoria de Galois, ja que és necessària perquè una extensió sigui considerada extensió de Galois.
Nou!!: Enter algebraic і Extensió separable · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Enter algebraic і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Enter algebraic і Matemàtiques · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Enter algebraic і Mòdul · Veure més »
Mòdul lliure
Si a l'estructura d'espai vectorial hom substitueix el cos d'escalars per un anell, l'estructura obtinguda és la de mòdul.
Nou!!: Enter algebraic і Mòdul lliure · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Enter algebraic і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Enter algebraic і Nombre enter · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Enter algebraic і Nombre racional · Veure més »
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Nou!!: Enter algebraic і Nombres coprimers · Veure més »
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Nou!!: Enter algebraic і Polinomi mínim · Veure més »
Polinomi mònic
En àlgebra, un polinomi mònic és un polinomi de variable única en què el coeficient principal és igual a 1.
Nou!!: Enter algebraic і Polinomi mònic · Veure més »
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Nou!!: Enter algebraic і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Enter algebraic і Teorema de les unitats de Dirichlet · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Enter algebraic і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Enter algebraic і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Nou!!: Enter algebraic і Unitat imaginària · Veure més »
Universitat de Rennes 1
La Universitat de Rennes 1 (en francès, Université de Rennes 1) està situada a Rennes, França.
Nou!!: Enter algebraic і Universitat de Rennes 1 · Veure més »
Universitat Denis Diderot
La Universitat Diderot (oficialment en francès Université Paris Diderot o Paris-VII) era una universitat pública francesa situada a París.
Nou!!: Enter algebraic і Universitat Denis Diderot · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enter algèbric, Enters algebraics, Enters algèbrics.
