Taula de continguts
95 les relacions: Alan Turing, Alexandre de Villadei, Algorisme d'Euclides, Algorisme d'ordenació, Algorisme de Huffman, Algorisme de selecció, Algorisme genètic, Algorisme probabilístic, Algorisme recursiu, Algorisme voraç, Alonzo Church, Amplada de banda, Aritmètica, Avió, Axioma, Àlgebra, Babilònia, Biologia, Bit, Bucle While, Càlcul infinitesimal, Càlcul lambda, Circuit elèctric, Clúster, Codi spaghetti, Combinatòria, Complexitat computacional, Computació paral·lela, Conjunt, Conjunt finit, David Hilbert, Diagrama de flux, Distribució normal, Divisió, Element (matemàtiques), Elements d'Euclides, Entrada, Equiprobabilitat, Euclides, Factorial, Fortran, Funció, Funció hash, Geometria, Gra fotogràfic, Heurística, Història, Inequació, Instrument musical, Intel·ligència, ... Ampliar l'índex (45 més) »
- Algorismes
- Informàtica teòrica
- Lògica matemàtica
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Veure Algorisme і Alan Turing
Alexandre de Villadei
Alexandre de Villadei (o Alexandre de Villedieu, Alexander de Villa Dei, Alexandre de Dol o Alexander Dolensis) (Villedieu-les-Poêles, Normandia, 1160-1170? - ?, 1240-1250?), fou un escriptor, pedagog, gramàtic i matemàtic normand.
Veure Algorisme і Alexandre de Villadei
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Veure Algorisme і Algorisme d'Euclides
Algorisme d'ordenació
En informàtica i matemàtiques un algorisme d'ordenació és un algorisme que posa elements d'una llista seguint l'ordre donat per una relació d'ordre.
Veure Algorisme і Algorisme d'ordenació
Algorisme de Huffman
L'algorisme de Huffman és un algorisme per la construcció de codis de Huffman, desenvolupat per David A. Huffman el 1952 i descrit a A Method for the Construction of Minimum-Redundancy Codes.
Veure Algorisme і Algorisme de Huffman
Algorisme de selecció
En ciències de la computació, un algorisme de selecció és un algorisme dissenyat per trobar el k-èsim nombre més petit en una llista o vector.
Veure Algorisme і Algorisme de selecció
Algorisme genètic
Un algorisme genètic (GA, de l'anglès Genetic Algorithm) és una tècnica de cerca utilitzada en informàtica per a trobar solucions aproximades a problemes d'optimització i recerca.
Veure Algorisme і Algorisme genètic
Algorisme probabilístic
Un algorisme probabilista (o probabilístic) és un algorisme que basa el seu resultat en la presa d'algunes decisions a l'atzar, de tal manera que, de mitjana, obté una bona solució al problema plantejat per a qualsevol distribució de les dades d'entrada.
Veure Algorisme і Algorisme probabilístic
Algorisme recursiu
Un algorisme recursiu és aquell que fa ús de la recursivitat.
Veure Algorisme і Algorisme recursiu
Algorisme voraç
En matemàtiques, un algorisme voraç és un algorisme que, per resoldre un problema d'optimització, fa una seqüència d'eleccions, prenent en cada pas un òptim local, amb l'esperança (no sempre complerta) d'arribar a un òptim global.
Veure Algorisme і Algorisme voraç
Alonzo Church
fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.
Veure Algorisme і Alonzo Church
Amplada de banda
Amplada de banda d'un filtre. L'amplada de banda ve determinada per les freqüències compreses entre f1 i f₂. Analogia entre l'amplada de banda i les canonades. Lamplada de banda és la quantitat d'informació o de dades que es pot transmetre per una connexió de xarxa en un període.
Veure Algorisme і Amplada de banda
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Algorisme і Aritmètica
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Veure Algorisme і Avió
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Algorisme і Axioma
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Algorisme і Àlgebra
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Algorisme і Babilònia
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Algorisme і Biologia
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Veure Algorisme і Bit
Bucle While
Diagrama de bucle While El Bucle while o bucle mentre és una estructura de la majoria dels llenguatges de programació estructurats.
Veure Algorisme і Bucle While
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Algorisme і Càlcul infinitesimal
Càlcul lambda
El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.
Veure Algorisme і Càlcul lambda
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Veure Algorisme і Circuit elèctric
Clúster
El concepte clúster en informàtica és utilitzat per definir diversos tipus d'associacions de computadors força diferenciades entre elles.
Veure Algorisme і Clúster
Codi spaghetti
El codi spaguetti és un terme pejoratiu per als programes de computació que tenen una estructura de control de flux complexa i incomprensible.
Veure Algorisme і Codi spaghetti
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Veure Algorisme і Combinatòria
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Algorisme і Complexitat computacional
Computació paral·lela
Supercomputadora de '''computació paral·lela''' Blue Gene/P d'IBM La computació paral·lela és una forma de computació en la qual molts càlculs es fan simultàniament, operant sobre el principi que sovint es poden dividir problemes grans en altres de més petits, els quals llavors es poden solucionar concurrentment ("en paral·lel").
Veure Algorisme і Computació paral·lela
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Algorisme і Conjunt
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Veure Algorisme і Conjunt finit
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Algorisme і David Hilbert
Diagrama de flux
Diagrama de flux senzill amb els passos a seguir si una làmpada no funciona Un diagrama de flux és una representació gràfica d'un algorisme.
Veure Algorisme і Diagrama de flux
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Algorisme і Distribució normal
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Veure Algorisme і Divisió
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Veure Algorisme і Element (matemàtiques)
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Algorisme і Elements d'Euclides
Entrada
* Entrada (agricultura).
Veure Algorisme і Entrada
Equiprobabilitat
En teoria de les probabilitats, l'equiprobabilitat designa que probabilitats iguals s'apliquen a esdeveniments diferents.
Veure Algorisme і Equiprobabilitat
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Algorisme і Euclides
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Algorisme і Factorial
Fortran
Fortran (o FORTRAN) és el primer llenguatge de programació d'alt nivell, desenvolupat a la dècada dels 50 i que encara s'usa actualment.
Veure Algorisme і Fortran
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Algorisme і Funció
Funció hash
En una funció resum, qualsevol alteració de l'entrada provoca una sortida diferent La funció resum (hash function en anglès) és un algorisme o funció que converteix un o més elements d'entrada en un altre element.
Veure Algorisme і Funció hash
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Algorisme і Geometria
Gra fotogràfic
El gra fotogràfic és la textura òptica aleatòria de la pel·lícula fotogràfica processada a causa de la presència de petites partícules d'una plata metàl·lica, o núvols de colorant, desenvolupades a partir d'halogenur de plata que han rebut prou fotons.
Veure Algorisme і Gra fotogràfic
Heurística
Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.
Veure Algorisme і Heurística
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Algorisme і Història
Inequació
solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.
Veure Algorisme і Inequació
Instrument musical
''Perseu i Andromeda'' Un instrument musical és un artefacte modificat o construït de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el propòsit de generar música; és un dispositiu creat o adaptat per emetre sons musicals.
Veure Algorisme і Instrument musical
Intel·ligència
Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.
Veure Algorisme і Intel·ligència
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Algorisme і Intel·ligència artificial
Johannes de Sacrobosco
Johannes de Sacrobosco, també conegut com a Joan de Sacrobosco i John of o de Hollywood, (c. 1195, Artane, actual raval de Dublín, Irlanda, d'una poderosa família normanda, i mort prop de 1256 a París) fou un monjo, escolàstic i astrònom irlandès.
Veure Algorisme і Johannes de Sacrobosco
Joseph Kruskal
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Algorisme і Joseph Kruskal
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure Algorisme і Kurt Gödel
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Veure Algorisme і Llenguatge
Llenguatge C
El llenguatge de programació C, llenguatge C o llenguatge de programació de sistemes, va ser creat per Dennis Ritchie i Ken Thompson als Laboratoris Bell d'AT&T, a principis de la dècada dels 70.
Veure Algorisme і Llenguatge C
Llenguatge de programació
Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.
Veure Algorisme і Llenguatge de programació
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Algorisme і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Algorisme і Matemàtiques
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Veure Algorisme і Màgia
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Veure Algorisme і Màquina de Turing
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Veure Algorisme і Màxim comú divisor
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Veure Algorisme і Metal·lúrgia
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Algorisme і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Algorisme і Nombre
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Algorisme і Nombre enter
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Algorisme і Nombre natural
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Algorisme і Nombre primer
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Algorisme і Ordinador
Partitura
Play Una partitura és l'escriptura musical completa d'una obra.
Veure Algorisme і Partitura
Pascal (llenguatge de programació)
Pascal és un llenguatge de programació desenvolupat pel professor Niklaus Wirth a finals dels anys 60.
Veure Algorisme і Pascal (llenguatge de programació)
Porta lògica
Porta lògica I (AND) utilitzant un relé. Una porta lògica és un component electrònic que es pot utilitzar per conduir l'electricitat basada en una regla.
Veure Algorisme і Porta lògica
Problema
Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.
Veure Algorisme і Problema
Problema del flux màxim
En optimització i teoria de grafs, el problema de flux màxim serveix per trobar la quantitat màxima de flux que pot passar per una xarxa de flux, des d'una sola font fins a un sol pou.
Veure Algorisme і Problema del flux màxim
Programació lògica
La programació lògica consisteix en l'aplicació del corpus de coneixement sobre lògica per al disseny de llenguatges de programació; no ha de confondre's amb la disciplina de la lògica computacional.
Veure Algorisme і Programació lògica
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Veure Algorisme і Programari
Pseudocodi
Dins el marc de les ciències de la computació i l'anàlisi numèrica, el pseudocodi (o fals llenguatge) és una descripció a molt alt nivell de l'estructura d'un programa.
Veure Algorisme і Pseudocodi
Quicksort
Animació que exemplifica l'algorisme. Les línies horitzontals indiquen el pivot. L'ordenament ràpid, quicksort en anglès, és un algorisme basat en la tècnica de divideix i venceràs, que permet, de mitjana, ordenar n elements en un temps proporcional a n log n.
Veure Algorisme і Quicksort
Recepta de cuina
Una recepta de cuina és una guia completa que proporciona tota la informació necessària per a preparar un plat específic, des dels ingredients fins als passos de la preparació, amb opcions addicionals com ara trucs culinaris, suggeriments de presentació i informació nutricional.
Veure Algorisme і Recepta de cuina
Recuita
En llenguatge coŀloquial a la indústria també es fa servir el terme recuit.
Veure Algorisme і Recuita
Rentadora
Rentadora d'ús domèstic amb càrrega frontal La rentadora, llavadora o màquina de rentar o llavar és un aparell elèctric, que pot ser electrodomèstic o d'ús industrial.
Veure Algorisme і Rentadora
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Algorisme і Símbol
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Veure Algorisme і Semàntica
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Algorisme і Sintaxi
Sistema
Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.
Veure Algorisme і Sistema
Sistema binari
El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).
Veure Algorisme і Sistema binari
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat).
Veure Algorisme і Sistema d'equacions lineals
Tasca
Tasca (en francès Tasque) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Veure Algorisme і Tasca
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Algorisme і Tecnologia
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure Algorisme і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Algorisme і Teoria
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Veure Algorisme і Teoria de grafs
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Veure Algorisme і Teoria de la probabilitat
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Algorisme і Teoria de nombres
Unitat central de processament
Diagrama d'un processador i386 d'Intel La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.
Veure Algorisme і Unitat central de processament
Vegeu també
Algorismes
- Algorisme
- Algorisme de Kleene
- Algorisme de Tomasulo
- Algorisme divideix i venceràs
- Algoritme de resolució de laberints
- Iteració
- Sedàs d'Eratòstenes
- Teoria de Jocs Algorítmica
Informàtica teòrica
- Algorisme
- Algorisme quàntic
- Algorisme recursiu
- Aprenentatge automàtic en física
- Aprenentatge automàtic quàntic
- Aprenentatge d'Occam
- Càlcul lambda
- Càlcul pi
- Classe de complexitat
- Codis Reed-Muller
- Computació quàntica
- Definició inductiva
- Espintrònica
- Idempotència
- Informàtica teòrica
- Llenguatge formal
- Màquina de Turing
- Post-selecció
- Premi Gödel
- Premi Knuth
- Pseudo-aleatori
Lògica matemàtica
- Algorisme
- Axiomes de Peano
- Càlcul de superposició
- Comptar
- Contraposició lògica
- Definició inductiva
- Demostració (matemàtiques)
- Entscheidungsproblem
- Equivalència lògica
- Fórmula ben formada
- Fonaments de la matemàtica
- Funció característica (matemàtiques)
- Funció de veritat
- Gramàtica formal
- Igualtat (matemàtiques)
- Independència (lògica)
- Lògica de classes
- Lògica matemàtica
- Lògica modal
- Lògica quàntica
- Lògica tradicional
- Mètodes infinitesimals
- Nombre de Gödel
- Nombre surreal
- Paradoxa de Curry
- Proposició (lògica)
- Relació
- Semàntica formal
- Taula de símbols matemàtics
- Tautologia (lògica)
- Teorema d'incompletesa de Gödel
- Teoria de conjunts
- Teoria de la computabilitat
- Teoria de la demostració
- Teoria de models
- Univers (matemàtiques)
- Variable (matemàtiques)
- Veritat
També conegut com Algorismes, Algorismes criptogràfics, Algoritme, Algoritmes, Algorísmica, Algorítmic, Càlcul algorítmic.