Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nombre

Índex Nombre

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

238 les relacions: Abraham de Moivre, Adrien-Marie Legendre, Alemany, Alfabet grec, Algorisme d'Euclides, Anàlisi complexa, Anglès, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aristòtil, Aritmètica, Arrel de la unitat, Arrel enèsima, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, August Ferdinand Möbius, Augustin Louis Cauchy, Axioma, Axiomes de Peano, Índia, Èudox de Cnidos, Évariste Galois, Barcelona, Beda, Bertrand Russell, Bhaskara II, Borrell II, Brahmagupta, Brennes, Buit, Calendari maia, Carl Friedrich Gauß, Caspar Wessel, Castellà, Catalunya, Càlcul numèric, Charles Hermite, Charles Méray, Civilització olmeca, Claudi Ptolemeu, Coeficient, Coma flotant, Compte (càlcul), Conjectura de Goldbach, Conjunt, Constant física, Constant matemàtica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Dècada del 500 aC, ..., Dècada del 800 aC, Determinant (matemàtiques), Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diofant d'Alexandria, Dionís l'Exigu, Divisió, Divisió entre zero, Eduard Heine, Egipte, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Enter de Gauss, Equació de cinquè grau, Equació de quart grau, Equació de tercer grau, Eratòstenes, Ernst Kummer, Euclides, Europa, Europa Occidental, Factorització dels polinomis, Fórmula d'Euler, Fórmula de De Moivre, Felix Klein, Ferdinand Eisenstein, Ferdinand von Lindemann, Filosofia, Fracció, Fracció contínua, Fracció egípcia, Funció de recompte de nombres primers, Galileo Galilei, Geometria projectiva, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Girolamo Cardano, Giuseppe Peano, Gresham College, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Heró d'Alexandria, Hiparc de Nicea, Hipàs de Metapont, Hipòtesi de Riemann, Hipòtesi del continu, Identitat d'Euler, Imperi Bizantí, Infinit, Institut d'Estudis Catalans, Isaac Newton, Islam, Jacques Hadamard, Johann Heinrich Lambert, John Napier, John Wallis, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Karl Weierstrass, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Liber Abaci, Llista de nombres en diversos idiomes, Logaritme, Logaritme natural, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Mèxic, Mesura, Multiplicació, Niccolo Fontana Tartaglia, Nicolas Chuquet, Nicolas de Condorcet, Niels Henrik Abel, Nombre algebraic, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre decimal, Nombre e, Nombre enter, Nombre hiperreal, Nombre imaginari, Nombre infinit, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre ordinal, Nombre p-àdic, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Nombre senar, Nombre transcendent, Nombres grans, Notació de Leibniz, Numeració romana, Octonió, Operació matemàtica, Oposat (matemàtiques), Ordre total, Paolo Ruffini, Paradoxes de Zenó, Paul Tannery, Piràmide, Pitagòrics, Pitàgores, Pla complex, Polinomi, Pompeu Fabra i Poch, Potenciació, Prehistòria, Propietat associativa, Propietat commutativa, Quaternió, Ràtio, Recta real, Renaixement, René Descartes, Resta, Ripoll, Salvatore Pincherle, Sànscrit, Sedàs d'Eratòstenes, Segle I, Segle III, Segle IV aC, Segle XII, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XXXI aC, Silvestre II, Singularitat matemàtica, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de numeració, Suïssa, Subconjunt, Sulba Sutra, Suma, Tales de Milet, Tall de Dedekind, Teorema, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de conjunts, Teoria de Galois, Teoria de grups, Trigonometria, Tronc (geometria), U (nombre), Unitat imaginària, Valor absolut, Vic, Victor Puiseux, William Rowan Hamilton, Xifra, Xina, Zenó d'Elea, Zero, 100 aC, 1202, 130, 1637, 1799, 1837, 1850, 1855, 1857, 1859, 1870, 1872, 1888, 1894, 1895, 1896, 1989, 23 de gener, 240 aC, 300 aC, 40, 400 aC, 50 aC, 525, 600, 628, 725. Ampliar l'índex (188 més) »

Abraham de Moivre

Abraham de Moivre (Vitry-le-François (Xampanya), 26 de maig de 1667 - Londres, 27 de novembre de 1754) va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Nombre і Abraham de Moivre · Veure més »

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Nou!!: Nombre і Adrien-Marie Legendre · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Nombre і Alemany · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Nombre і Alfabet grec · Veure més »

Algorisme d'Euclides

L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.

Nou!!: Nombre і Algorisme d'Euclides · Veure més »

Anàlisi complexa

L’anàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.

Nou!!: Nombre і Anàlisi complexa · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Nombre і Anglès · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Nombre і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Nombre і Antiga Grècia · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Nombre і Aristòtil · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Nombre і Aritmètica · Veure més »

Arrel de la unitat

En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dóna 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.

Nou!!: Nombre і Arrel de la unitat · Veure més »

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Nou!!: Nombre і Arrel enèsima · Veure més »

Arrel quadrada

gràfica de la funció \sqrtx En matemàtiques, una arrel quadrada d'un nombre real no negatiu x és qualsevol nombre real que, multiplicat amb si mateix, dóna x. Per exemple, les arrels quadrades de 16 són 4 i -4, ja que 4 × 4.

Nou!!: Nombre і Arrel quadrada · Veure més »

Arrel quadrada de 2

L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dóna el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.

Nou!!: Nombre і Arrel quadrada de 2 · Veure més »

August Ferdinand Möbius

Dibuix d'una típica cinta de Möbius August Ferdinand Möbius (Schulpforta, Saxònia, Alemanya, 17 de novembre de 1790 – Leipzig, 26 de setembre de 1868) va ser un matemàtic alemany i astrònom teòric.

Nou!!: Nombre і August Ferdinand Möbius · Veure més »

Augustin Louis Cauchy

Augustin Louis Cauchy (1789-1857) fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Nou!!: Nombre і Augustin Louis Cauchy · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Nombre і Axioma · Veure més »

Axiomes de Peano

Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.

Nou!!: Nombre і Axiomes de Peano · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Nombre і Índia · Veure més »

Èudox de Cnidos

Èudox de Cnidos (Eudoxus, Εὔδοξος) fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Nombre і Èudox de Cnidos · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Nombre і Évariste Galois · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Nombre і Barcelona · Veure més »

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Nou!!: Nombre і Beda · Veure més »

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 18 de maig del 1872 - Penrhyndeudraeth, 2 de febrer del 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Nombre і Bertrand Russell · Veure més »

Bhaskara II

Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del segle XII.

Nou!!: Nombre і Bhaskara II · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Nombre і Borrell II · Veure més »

Brahmagupta

Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle VII dC que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.

Nou!!: Nombre і Brahmagupta · Veure més »

Brennes

Brennes és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Nombre і Brennes · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Nombre і Buit · Veure més »

Calendari maia

La base del calendari maia, segons alguns especialistes, es troba en cultures més antigues com l'olmeca; per a altres seria propi de la civilització maia; atès que és similar al calendari mexica, es considera una evidència que a tota Mesoamèrica utilitzaven el mateix sistema de calendari.

Nou!!: Nombre і Calendari maia · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855) fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Nombre і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Caspar Wessel

Caspar Wessel (1745-1818) fou un matemàtic i cartògraf del segle XVIII, conegut per haver estat el primer a proporcionar una interpretació geomètrica dels nombres complexos.

Nou!!: Nombre і Caspar Wessel · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Nombre і Castellà · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Nombre і Catalunya · Veure més »

Càlcul numèric

S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.

Nou!!: Nombre і Càlcul numèric · Veure més »

Charles Hermite

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 1822 — París, 14 de gener de 1901) va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Nombre і Charles Hermite · Veure més »

Charles Méray

Hugues Charles Robert Méray (1835-1911) va ser un matemàtic francès, professor que va donar per primera vegada un definició rigorosa de nombre real.

Nou!!: Nombre і Charles Méray · Veure més »

Civilització olmeca

Les civilitzacions olmeques van prosperar al sud de Mèxic ocupant una petita extensió del territori de Mesoamèrica entre el 1200 i el 400 aC.

Nou!!: Nombre і Civilització olmeca · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Nombre і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Coeficient

En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.

Nou!!: Nombre і Coeficient · Veure més »

Coma flotant

Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.

Nou!!: Nombre і Coma flotant · Veure més »

Compte (càlcul)

En matemàtica, un compte o càlcul és una operació o un conjunt d'operacions aritmètiques, com per exemple una multiplicació o una successió de sumes (p. ex.: No surten els comptes).

Nou!!: Nombre і Compte (càlcul) · Veure més »

Conjectura de Goldbach

La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels més antics problemes matemàtics pertanyent a la teoria dels nombres sense demostrar i forma part dels problemes de Hilbert.

Nou!!: Nombre і Conjectura de Goldbach · Veure més »

Conjunt

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en matemàtiques un conjunt és una reunió d'objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat.

Nou!!: Nombre і Conjunt · Veure més »

Constant física

En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.

Nou!!: Nombre і Constant física · Veure més »

Constant matemàtica

Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.

Nou!!: Nombre і Constant matemàtica · Veure més »

Cos (matemàtiques)

En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Nou!!: Nombre і Cos (matemàtiques) · Veure més »

Cos algebraicament tancat

En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.

Nou!!: Nombre і Cos algebraicament tancat · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: Nombre і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 800 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і Dècada del 800 aC · Veure més »

Determinant (matemàtiques)

L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).

Nou!!: Nombre і Determinant (matemàtiques) · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Nombre і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diofant d'Alexandria

Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.

Nou!!: Nombre і Diofant d'Alexandria · Veure més »

Dionís l'Exigu

Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del segle VI, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini.

Nou!!: Nombre і Dionís l'Exigu · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Nou!!: Nombre і Divisió · Veure més »

Divisió entre zero

La funció ''f''(''x'').

Nou!!: Nombre і Divisió entre zero · Veure més »

Eduard Heine

Heinrich Eduard Heine (1821-1881) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Nombre і Eduard Heine · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Nombre і Egipte · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Nombre і Elements d'Euclides · Veure més »

Els nou capítols de les arts matemàtiques

Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.

Nou!!: Nombre і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »

Enter de Gauss

Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.

Nou!!: Nombre і Enter de Gauss · Veure més »

Equació de cinquè grau

punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.

Nou!!: Nombre і Equació de cinquè grau · Veure més »

Equació de quart grau

Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.

Nou!!: Nombre і Equació de quart grau · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Nou!!: Nombre і Equació de tercer grau · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Nombre і Eratòstenes · Veure més »

Ernst Kummer

Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Nombre і Ernst Kummer · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Nombre і Euclides · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Nombre і Europa · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Nombre і Europa Occidental · Veure més »

Factorització dels polinomis

La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.

Nou!!: Nombre і Factorització dels polinomis · Veure més »

Fórmula d'Euler

En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.

Nou!!: Nombre і Fórmula d'Euler · Veure més »

Fórmula de De Moivre

En matemàtiques la fórmula de De Moivre, anomenada així per Abraham de Moivre, afirma que, per a tot nombre real x i tot enter n, Aquesta fórmula és important perquè connecta els nombres complexos (la lletra representa la unitat imaginària) amb la trigonometria, cosa molt útil, per exemple, en la representació gràfica dels nombres complexos.

Nou!!: Nombre і Fórmula de De Moivre · Veure més »

Felix Klein

Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va demostrar que les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes, constitueixen casos particulars de la geometria projectiva.

Nou!!: Nombre і Felix Klein · Veure més »

Ferdinand Eisenstein

Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.

Nou!!: Nombre і Ferdinand Eisenstein · Veure més »

Ferdinand von Lindemann

Carl Louis Ferdinand von Lindemann (Hannover, 1852 - Munic, 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Nou!!: Nombre і Ferdinand von Lindemann · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Nombre і Filosofia · Veure més »

Fracció

Cinc vuitens de pastís de poma En àlgebra, una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.

Nou!!: Nombre і Fracció · Veure més »

Fracció contínua

Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...

Nou!!: Nombre і Fracció contínua · Veure més »

Fracció egípcia

Una fracció egipciana és una suma de fraccions unitàries de denominadors diferents.

Nou!!: Nombre і Fracció egípcia · Veure més »

Funció de recompte de nombres primers

Funció de recompte de nombres primers fins a ''n''.

Nou!!: Nombre і Funció de recompte de nombres primers · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Nombre і Galileo Galilei · Veure més »

Geometria projectiva

La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".

Nou!!: Nombre і Geometria projectiva · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Nou!!: Nombre і Georg Cantor · Veure més »

Georg Friedrich Bernhard Riemann

Georg Friedrich Bernhard Riemann (1826-1866) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Nombre і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Nombre і Girolamo Cardano · Veure més »

Giuseppe Peano

Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.

Nou!!: Nombre і Giuseppe Peano · Veure més »

Gresham College

Barnard's Inn Hall, seu actual del Gresham College El Gresham College de Londres és una institució d'ensenyament superior situada al Barnard's Inn Hall al barri de Holborn al centre de Londres.

Nou!!: Nombre і Gresham College · Veure més »

Henri-Benjamin Constant de Rebecque

Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.

Nou!!: Nombre і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »

Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron) (~10 dC - dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i matemàtic grec, que va viure a Alexandria.

Nou!!: Nombre і Heró d'Alexandria · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Nombre і Hiparc de Nicea · Veure més »

Hipàs de Metapont

Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.

Nou!!: Nombre і Hipàs de Metapont · Veure més »

Hipòtesi de Riemann

La hipòtesi de Riemann és un dels problemes matemàtics més famosos que encara estan per resoldre, afirma que La funció zeta de Riemann, ζ(s), s'anul·la per a certs valors de s que s'anomenen "trivials" i que són s.

Nou!!: Nombre і Hipòtesi de Riemann · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Nou!!: Nombre і Hipòtesi del continu · Veure més »

Identitat d'Euler

''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió anomenada identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.

Nou!!: Nombre і Identitat d'Euler · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Nombre і Imperi Bizantí · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Nombre і Infinit · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Nombre і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Nombre і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Nombre і Islam · Veure més »

Jacques Hadamard

Jacques Salomon Hadamard (Versalles, França, 8 de desembre de 1865 - París, 17 d'octubre de 1963), ForMemRS, va ser un matemàtic francès, amb ascendents jueus, que va treballar a les universitats de Bordeus i a la Sorbona a París.

Nou!!: Nombre і Jacques Hadamard · Veure més »

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mulhouse, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Nou!!: Nombre і Johann Heinrich Lambert · Veure més »

John Napier

John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.

Nou!!: Nombre і John Napier · Veure més »

John Wallis

John Wallis va ser el matemàtic anglès més influent del segle XVII abans de Newton.

Nou!!: Nombre і John Wallis · Veure més »

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París) va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Nombre і Joseph Liouville · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (25 de gener del 1736 - 10 d'abril del 1813) va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Nombre і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Julius Wilhelm Richard Dedekind

Richard Dedekind (1831-1916) va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, especialment en el camp de la teoria de nombres.

Nou!!: Nombre і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »

Karl Weierstrass

Karl Theodor Wilhelm Weierstrass (31 d'octubre de 1815, Ostenfelde (Westfàlia) – 19 de febrer de 1897, Berlín) fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".

Nou!!: Nombre і Karl Weierstrass · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, fou un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Nombre і Leonardo de Pisa · Veure més »

Leonhard Euler

Leonhard Euler (Basilea, 15 d'abril del 1707 - Sant Petersburg, 18 de setembre del 1783) fou un matemàtic i físic suís que visqué a Rússia i a Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Nombre і Leonhard Euler · Veure més »

Leopold Kronecker

Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.

Nou!!: Nombre і Leopold Kronecker · Veure més »

Liber Abaci

Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.

Nou!!: Nombre і Liber Abaci · Veure més »

Llista de nombres en diversos idiomes

Llista de nombres fins al 10 en diversos idiomes: Categoria:Llistes de lingüística.

Nou!!: Nombre і Llista de nombres en diversos idiomes · Veure més »

Logaritme

mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.

Nou!!: Nombre і Logaritme · Veure més »

Logaritme natural

El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...

Nou!!: Nombre і Logaritme natural · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Nombre і Matemàtiques · Veure més »

Màxim comú divisor

El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.

Nou!!: Nombre і Màxim comú divisor · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Nombre і Mèxic · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Nombre і Mesura · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Nou!!: Nombre і Multiplicació · Veure més »

Niccolo Fontana Tartaglia

Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.

Nou!!: Nombre і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »

Nicolas Chuquet

Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del segle XV, autor de la primera aritmètica "moderna".

Nou!!: Nombre і Nicolas Chuquet · Veure més »

Nicolas de Condorcet

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle XVIII i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Nombre і Nicolas de Condorcet · Veure més »

Niels Henrik Abel

Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829) va ser un matemàtic noruec.

Nou!!: Nombre і Niels Henrik Abel · Veure més »

Nombre algebraic

En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).

Nou!!: Nombre і Nombre algebraic · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Nombre і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre complex

En matemàtiques, un nombre complex és un nombre, z, que es pot expressar en la forma on a i b són nombres reals, i i és la unitat imaginària, que satisfà la propietat fonamental En l'expressió donada, a s'anomea la part real del nombre complex, a.

Nou!!: Nombre і Nombre complex · Veure més »

Nombre decimal

Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.

Nou!!: Nombre і Nombre decimal · Veure més »

Nombre e

La constant matemàtica e és la base dels logaritmes naturals: és l'únic nombre el logaritme natural del qual és 1.

Nou!!: Nombre і Nombre e · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Nombre і Nombre enter · Veure més »

Nombre hiperreal

En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.

Nou!!: Nombre і Nombre hiperreal · Veure més »

Nombre imaginari

Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.

Nou!!: Nombre і Nombre imaginari · Veure més »

Nombre infinit

Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.

Nou!!: Nombre і Nombre infinit · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Nombre і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Nombre і Nombre π · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Nombre і Nombre natural · Veure més »

Nombre negatiu

Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.

Nou!!: Nombre і Nombre negatiu · Veure més »

Nombre ordinal

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.

Nou!!: Nombre і Nombre ordinal · Veure més »

Nombre p-àdic

El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.

Nou!!: Nombre і Nombre p-àdic · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Nombre і Nombre primer · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Nombre і Nombre racional · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Nombre і Nombre real · Veure més »

Nombre senar

Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.

Nou!!: Nombre і Nombre senar · Veure més »

Nombre transcendent

Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.

Nou!!: Nombre і Nombre transcendent · Veure més »

Nombres grans

Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries.

Nou!!: Nombre і Nombres grans · Veure més »

Notació de Leibniz

En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del segle XIX Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits de x i de y respectivament.

Nou!!: Nombre і Notació de Leibniz · Veure més »

Numeració romana

El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l'Antiga Roma i s'utilitzà a tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Nombre і Numeració romana · Veure més »

Octonió

Els octonions són l'extensió no associativa dels quaternions.

Nou!!: Nombre і Octonió · Veure més »

Operació matemàtica

En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.

Nou!!: Nombre і Operació matemàtica · Veure més »

Oposat (matemàtiques)

En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dóna zero.

Nou!!: Nombre і Oposat (matemàtiques) · Veure més »

Ordre total

En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.

Nou!!: Nombre і Ordre total · Veure més »

Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena 10 de maig de 1822) metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.

Nou!!: Nombre і Paolo Ruffini · Veure més »

Paradoxes de Zenó

Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.

Nou!!: Nombre і Paradoxes de Zenó · Veure més »

Paul Tannery

Paul Tannery (Mantes-la-Jolie, 20 de desembre de 1843 - Pantin, 27 de novembre de 1904) va ser un matemàtic francès conegut pels seus treballs en història de les matemàtiques, especialment de la Grècia Clàssica i del segle XVII.

Nou!!: Nombre і Paul Tannery · Veure més »

Piràmide

Piràmide quadrangular Una piràmide és un políedre format per una base, que pot ser qualsevol tipus de polígon, i tres o més cares, que són triangles amb un vèrtex comú.

Nou!!: Nombre і Piràmide · Veure més »

Pitagòrics

Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització italiana d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.

Nou!!: Nombre і Pitagòrics · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores de Samos o senzillament Pitàgores (en grec) (finals del segle VI aC.) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Nombre і Pitàgores · Veure més »

Pla complex

En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.

Nou!!: Nombre і Pla complex · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma de diversos monomis, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Nombre і Polinomi · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Nombre і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Potenciació

base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.

Nou!!: Nombre і Potenciació · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Nombre і Prehistòria · Veure més »

Propietat associativa

En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.

Nou!!: Nombre і Propietat associativa · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Nou!!: Nombre і Propietat commutativa · Veure més »

Quaternió

Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.

Nou!!: Nombre і Quaternió · Veure més »

Ràtio

En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.

Nou!!: Nombre і Ràtio · Veure més »

Recta real

En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt R dels nombres reals.

Nou!!: Nombre і Recta real · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Nombre і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Nombre і René Descartes · Veure més »

Resta

La resta, sostracció o subtracció és una de les quatre operacions bàsiques de l'aritmètica, i es tracta bàsicament de l'operació inversa a la suma.

Nou!!: Nombre і Resta · Veure més »

Ripoll

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Nombre і Ripoll · Veure més »

Salvatore Pincherle

va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.

Nou!!: Nombre і Salvatore Pincherle · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Nombre і Sànscrit · Veure més »

Sedàs d'Eratòstenes

En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.

Nou!!: Nombre і Sedàs d'Eratòstenes · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Nombre і Segle I · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Nombre і Segle III · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Nombre і Segle IV aC · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Nombre і Segle XII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Nombre і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Nombre і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Nombre і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Nombre і Segle XVIII · Veure més »

Segle XXXI aC

El segle XXXI aC és un període de l'edat antiga que va des de l'any 3100 aC fins al 3001 aC i està marcat pel desenvolupament paral·lel de civilitzacions a diferents punts del planeta.

Nou!!: Nombre і Segle XXXI aC · Veure més »

Silvestre II

Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en francès: Gerbert d'Aurillac), (Belliac, Comtat d'Alvèrnia, ca. 938 - Roma, 12 de maig del 1003) fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Nombre і Silvestre II · Veure més »

Singularitat matemàtica

En matemàtiques, una singularitat matemàtica és, en general, un punt en què un objecte matemàtic donat resta indefinit, o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.

Nou!!: Nombre і Singularitat matemàtica · Veure més »

Sistema de coordenades cartesianes

Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x2 + y2.

Nou!!: Nombre і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »

Sistema de numeració

Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema.

Nou!!: Nombre і Sistema de numeració · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Nombre і Suïssa · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'una altre conjunt.

Nou!!: Nombre і Subconjunt · Veure més »

Sulba Sutra

Els Sulba Sutra (del sànscrit: Sulba.

Nou!!: Nombre і Sulba Sutra · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Nou!!: Nombre і Suma · Veure més »

Tales de Milet

Tales de Milet (Thales,, Milet, 623 aC - vora 546 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Nombre і Tales de Milet · Veure més »

Tall de Dedekind

Un tall de Dedekind separa el conjunt dels nombres racionals en dos subconjunts: aquells que el seu quadrat és més petit que 2 i aquells que el seu quadrat és més gran que 2. Aquest tall es pot identificar amb el nombre irracional \sqrt 2. El conjunt dels talls de Dedekind es pot fer servir per construir el conjunt dels nombres reals a partir dels nombres racionals. En matemàtiques, un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat E és una parella (A,B) de subconjunts de E, que formen una partició de E, i on tot element de A és més petit que tot element de B. De certa manera, aquest tall conceptualitza alguna cosa que es trobaria «entre» A i B, però que no ha de ser per força un element de E. Els talls de Dedekind van ser introduïts per Richard Dedekind com a mitjà de construcció del conjunt dels nombres reals (presentant de manera formal el que es troba «entre» els nombres racionals).

Nou!!: Nombre і Tall de Dedekind · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Nombre і Teorema · Veure més »

Teorema fonamental de l'aritmètica

El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.

Nou!!: Nombre і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »

Teorema fonamental de l'àlgebra

El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.

Nou!!: Nombre і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Nombre і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de Galois

En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.

Nou!!: Nombre і Teoria de Galois · Veure més »

Teoria de grups

En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Nombre і Teoria de grups · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Nombre і Trigonometria · Veure més »

Tronc (geometria)

En geometria, el tronc és la part d'un sòlid, normalment d'un con o piràmide, que s'obté en tallar-lo amb dos plans paral·lels.

Nou!!: Nombre і Tronc (geometria) · Veure més »

U (nombre)

El nombre u o un és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.

Nou!!: Nombre і U (nombre) · Veure més »

Unitat imaginària

i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitat, denotat per, és un concepte matemàtic que estén el sistema dels nombres reals al sistema dels nombres complexos.

Nou!!: Nombre і Unitat imaginària · Veure més »

Valor absolut

En matemàtiques, donat un nombre real x s'anomena valor absolut de x i es denota per |x| a la distància d'aquest nombre a l'origen de coordenades.

Nou!!: Nombre і Valor absolut · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: Nombre і Vic · Veure més »

Victor Puiseux

Victor Alexandre Puiseux (Argenteuil, 16 d'abril de 1820 - Frontenay (Jura), 9 de setembre de 1883) va ser un matemàtic i astrònom francès, gran aficionat al alpinisme.

Nou!!: Nombre і Victor Puiseux · Veure més »

William Rowan Hamilton

William Rowan Hamilton (1805-1865) va ser un matemàtic, físic i astrònom britànic irlandès.

Nou!!: Nombre і William Rowan Hamilton · Veure més »

Xifra

Una xifra o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per representar un nombre.

Nou!!: Nombre і Xifra · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Nombre і Xina · Veure més »

Zenó d'Elea

Zenó d'Elea (Zenon) (490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Elea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Elea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Nou!!: Nombre і Zenó d'Elea · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Nombre і Zero · Veure més »

100 aC

L'any 100 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Nombre і 100 aC · Veure més »

1202

L'any 1202 (MCCII) fou un any comú del segle XIII començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Nombre і 1202 · Veure més »

130

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 130 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 1637 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Nombre і 1799 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1837 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1850 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1855 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1857 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1859 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1870 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1872 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1888 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Nombre і 1894 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Nombre і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1896 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Nombre і 1989 · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Nombre і 23 de gener · Veure més »

240 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 240 aC · Veure més »

300 aC

L'any 300 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Nombre і 300 aC · Veure més »

40

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 40 · Veure més »

400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 400 aC · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 50 aC · Veure més »

525

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 525 · Veure més »

600

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 600 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 628 · Veure més »

725

Sense descripció.

Nou!!: Nombre і 725 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nombre (matemàtiques), Nombres, Nombres multiples, Numèrica, Número, Números.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »