Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Alexander Grothendieck, Algorisme, Anàlisi complexa, Aparellament (teoria de grafs), Apol·loni de Perge, Arquimedes, Blaise Pascal, Cònica, Circumferència, Computació algebraica, Connexió de Galois, Corba algebraica, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos dels nombres algebraics, Cos finit, Darrer teorema de Fermat, Duplicació del cub, El·lipse, Embedding, Equació, Equació de tercer grau, Equació diofàntica, Esfera, Espai afí, Espai euclidià, Esquema (matemàtiques), Feix (matemàtiques), Filogenètica computacional, François Viète, Geometria, Geometria analítica, Geometria aritmètica, Geometria diferencial, Geometria projectiva, Girard Desargues, Girolamo Cardano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grècia hel·lenística, Hipèrbola, Ibn al-Hàytham, Ideal (matemàtiques), Ideal maximal, Ideal primer, Isaac Newton, Joseph Louis Lagrange, Lemniscata de Bernoulli, Leonhard Euler, Lloc geomètric, ..., Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Menecme, N-esfera, N-pla, Niccolo Fontana Tartaglia, Nombre p-àdic, Nombre racional, Omar Khayyam, Oval de Cassini, Paràbola, Perses, Pierre de Fermat, Polinomi, Programació lineal entera, Programari, Punt d'inflexió, Punt de l'infinit, Recta, Renaixement, René Descartes, Resolució d'equacions, Robòtica, Si i només si, Sistema d'equacions, Solitó, Teorema dels zeros de Hilbert, Teoria de control, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Teoria dels jocs, Topologia, Variables dependents i independents, Varietat (matemàtiques), Varietat algebraica, Varietat diferenciable, Wikidata, Xàraf-ad-Din at-Tussí. Ampliar l'índex (38 més) »
Alexander Grothendieck
Alexander Grothendieck (Berlín, 28 de març de 1928 - Sent Gironç, 13 de novembre de 2014) va ser un matemàtic apàtrida, nacionalitzat francès el 1971, que durant la segona meitat del va portar a terme un extraordinari procés d'unificació de l'aritmètica, la geometria algebraica i la topologia, donant gran impuls al desenvolupament d'aquestes tres branques fonamentals de les matemàtiques.
Nou!!: Geometria algebraica і Alexander Grothendieck · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Geometria algebraica і Algorisme · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Geometria algebraica і Anàlisi complexa · Veure més »
Aparellament (teoria de grafs)
Un aparellament d'un graf, representat en vermell En la disciplina matemàtica de la teoria de grafs, un aparellament d'un graf és un conjunt d'arestes sense vèrtexs en comú.
Nou!!: Geometria algebraica і Aparellament (teoria de grafs) · Veure més »
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Nou!!: Geometria algebraica і Apol·loni de Perge · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Geometria algebraica і Arquimedes · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Geometria algebraica і Blaise Pascal · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Geometria algebraica і Cònica · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Geometria algebraica і Circumferència · Veure més »
Computació algebraica
En matemàtiques i ciències de la computació, la computació algebraica, també anomenada computació simbòlica, és una disciplina científica que es dedica a l'estudi i desenvolupament d'algorismes i programari per a la manipulació d'expressions matemàtiques i altres objectes matemàtics.
Nou!!: Geometria algebraica і Computació algebraica · Veure més »
Connexió de Galois
En matemàtica, especialment en la teoria de l'ordre, una connexió de Galois és una correspondència particular entre dos conjunts parcialment ordenats (abreujat "Poset" en anglès).
Nou!!: Geometria algebraica і Connexió de Galois · Veure més »
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Nou!!: Geometria algebraica і Corba algebraica · Veure més »
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Nou!!: Geometria algebraica і Corba el·líptica · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Geometria algebraica і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Geometria algebraica і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Nou!!: Geometria algebraica і Cos dels nombres algebraics · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Geometria algebraica і Cos finit · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Geometria algebraica і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Duplicació del cub
La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.
Nou!!: Geometria algebraica і Duplicació del cub · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Geometria algebraica і El·lipse · Veure més »
Embedding
En matemàtiques, el terme anglès embedding s'utilitza sovint per a designar una inclusió d'un objecte d'una determinada estructura dins un altre.
Nou!!: Geometria algebraica і Embedding · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Geometria algebraica і Equació · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Geometria algebraica і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Geometria algebraica і Equació diofàntica · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Geometria algebraica і Esfera · Veure més »
Espai afí
En matemàtiques, un espai afí és una estructura que generalitza el concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Geometria algebraica і Espai afí · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Geometria algebraica і Espai euclidià · Veure més »
Esquema (matemàtiques)
En matemàtiques, un esquema és un important concepte que unifica la geometria algebraica, l'àlgebra commutativa i la teoria de nombres.
Nou!!: Geometria algebraica і Esquema (matemàtiques) · Veure més »
Feix (matemàtiques)
En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.
Nou!!: Geometria algebraica і Feix (matemàtiques) · Veure més »
Filogenètica computacional
Arbre filogenètic arrelatArbre filogenètic sense arrel La filogenètica computacional (Computational phylogenetics en anglès) és l'aplicació de mètodes i programes d'algorismes computacionals a les anàlisis de la filogenètica.
Nou!!: Geometria algebraica і Filogenètica computacional · Veure més »
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Nou!!: Geometria algebraica і François Viète · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Geometria algebraica і Geometria · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Geometria algebraica і Geometria analítica · Veure més »
Geometria aritmètica
La geometria aritmètica és una branca de la teoria de nombres, que utilitza eines de geometria algebraica per abordar problemes aritmètics.
Nou!!: Geometria algebraica і Geometria aritmètica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Geometria algebraica і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Nou!!: Geometria algebraica і Geometria projectiva · Veure més »
Girard Desargues
Girard Desargues va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per ser l'iniciador de la geometria projectiva.
Nou!!: Geometria algebraica і Girard Desargues · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Geometria algebraica і Girolamo Cardano · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Geometria algebraica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Nou!!: Geometria algebraica і Grècia hel·lenística · Veure més »
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Nou!!: Geometria algebraica і Hipèrbola · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Geometria algebraica і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Geometria algebraica і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Ideal maximal
Un ideal maximal és un concepte matemàtic provinent de la teoria d'anells que és usat en diversos camps de l'àlgebra.
Nou!!: Geometria algebraica і Ideal maximal · Veure més »
Ideal primer
En matemàtiques, un ideal primer és un conjunt inclòs en un anell que té unes propietats semblants a les que tenen els nombres primers dins l'anell dels nombres enters.
Nou!!: Geometria algebraica і Ideal primer · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Geometria algebraica і Isaac Newton · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Geometria algebraica і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Lemniscata de Bernoulli
Lemniscata de Bernoulli A matemàtiques, una lemniscata és un tipus de corba descrita per la següent equació en coordenades cartesianes: La representació gràfica d'aquesta equació genera una corba similar a \infty.
Nou!!: Geometria algebraica і Lemniscata de Bernoulli · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Geometria algebraica і Leonhard Euler · Veure més »
Lloc geomètric
En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.
Nou!!: Geometria algebraica і Lloc geomètric · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Geometria algebraica і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Geometria algebraica і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Menecme
Menecme (Μέναιχμος, aprox. 380–320 AC) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Geometria algebraica і Menecme · Veure més »
N-esfera
La '' hiperesfera''' a l'espai euclidià de dimensió 2, és lel 2-esfera. En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària.
Nou!!: Geometria algebraica і N-esfera · Veure més »
N-pla
En matemàtiques, si n és un nombre natural, aleshores una n-pla (de vegades n-tupla) és una seqüència o llista ordenada de n objectes, i aquests elements es diu que són les seves components.
Nou!!: Geometria algebraica і N-pla · Veure més »
Niccolo Fontana Tartaglia
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.
Nou!!: Geometria algebraica і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Geometria algebraica і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Geometria algebraica і Nombre racional · Veure més »
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Nou!!: Geometria algebraica і Omar Khayyam · Veure més »
Oval de Cassini
Ovals de Cassini. En matemàtiques lOval de Cassini és el lloc geomètric dels punts p del pla tals que, donats dos punts fixos Q1 i Q2, el producte de la distància de p a Q1 per la distància de p a Q2 és un valor constant b. Els punts Q1 i Q2 s'anomenen focus de l'oval.
Nou!!: Geometria algebraica і Oval de Cassini · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Geometria algebraica і Paràbola · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Geometria algebraica і Perses · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Geometria algebraica і Pierre de Fermat · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Geometria algebraica і Polinomi · Veure més »
Programació lineal entera
La programació lineal entera serveix per resoldre els problemes de programació lineal en què les variables han de prendre valor enters.
Nou!!: Geometria algebraica і Programació lineal entera · Veure més »
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Nou!!: Geometria algebraica і Programari · Veure més »
Punt d'inflexió
Punt d'inflexió d'una funció real de variable real Gràfic de ''y''.
Nou!!: Geometria algebraica і Punt d'inflexió · Veure més »
Punt de l'infinit
'''Fig. 1''': la '''recta projectiva real''' (ℝ'''''P'''''¹), amb el punt de l'infinit \textstyle \infty, genera una corba tancada El punt de l'infinit, punt a l'infinit o punt impropi és una entitat topològica i geomètrica que s'introdueix a manera de tancament o frontera infinita del conjunt dels nombres reals.
Nou!!: Geometria algebraica і Punt de l'infinit · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Geometria algebraica і Recta · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Geometria algebraica і Renaixement · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Geometria algebraica і René Descartes · Veure més »
Resolució d'equacions
1.
Nou!!: Geometria algebraica і Resolució d'equacions · Veure més »
Robòtica
La robòtica és una branca de l'enginyeria que concep, dissenya i construeix robots i tot el que estigui relacionat amb ells.
Nou!!: Geometria algebraica і Robòtica · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Geometria algebraica і Si i només si · Veure més »
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Nou!!: Geometria algebraica і Sistema d'equacions · Veure més »
Solitó
Un solitó és una ona solitària que es propaga sense deformar-se en un medi no lineal conseqüència d'un equilibri (sovint precari) entre la dissipació i la no-linealitat del medi.
Nou!!: Geometria algebraica і Solitó · Veure més »
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Nou!!: Geometria algebraica і Teorema dels zeros de Hilbert · Veure més »
Teoria de control
El concepte del llaç de control per controlar el comportament dinàmic de la referència: es tracta de retroacció negatiua, perquè es resta el valor desitjat del valor mesurat per crear el senyal d'error, que és amplificat pel controlador. La teoria de control és una part de la teoria de sistemes que tracta la regulació.
Nou!!: Geometria algebraica і Teoria de control · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Geometria algebraica і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Geometria algebraica і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Teoria dels jocs
La teoria de jocs és una branca de la matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns.
Nou!!: Geometria algebraica і Teoria dels jocs · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Geometria algebraica і Topologia · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Geometria algebraica і Variables dependents i independents · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Geometria algebraica і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Nou!!: Geometria algebraica і Varietat algebraica · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Geometria algebraica і Varietat diferenciable · Veure més »
Wikidata
Wikidata és una base de dades editada de manera col·laborativa, part de la Fundació Wikimedia, amb l'objectiu de proporcionar una font comuna per a certs tipus de dades, com dates de naixement, que poden ser usats per projectes Wikimedia com Viquipèdia.
Nou!!: Geometria algebraica і Wikidata · Veure més »
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Nou!!: Geometria algebraica і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »
