Accés més ràpid que el navegador!
291 les relacions: Alaric II, Alfons de Poitiers, Anna de Kíev, Aquitània, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Assassinat de Sarajevo, Austràsia, Àustria, Batalla de Bouvines, Batalla de Carpi, Batalla de Kortrijk, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Vézeronce, Batalla de Vouillé, Bataus, Bòsnia, Borgonya, Borgonyó, Bretanya, Bruges, Burgesia, Burgundi, Caribert II, Carlemany, Carles el Calb, Carles III de França, Carles Martell, Carles VI de França, Carles VII de França, Carpi, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Clichy-sous-Bois, Clodió, Clodoveu I, Clotari I, Clotari II, Comtat de Flandes, Dagobert I, Dagobert III, Delfí de França, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Disturbis del 2005 a França, Ducat d'Aquitània, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Ducat de Normandia, El Greco, Elionor d'Aquitània, Enric I de França, ..., Enric IV de França, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Estats Pontificis, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip I de França, Felip II de França, Felip III de Borgonya, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Felip V de França, Ferran el Catòlic, França, França Occidental, França Oriental, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I de França, Francesc III de Bretanya, Francs, Fronde, Gangrena, Gavrilo Princip, Gàl·lia Aquitània, Giulio Raimondo Mazzarino, Godomar, Gran Ducat de Toscana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Cent Anys, Guerra franco-prussiana, Haití, Història de França, Hug el Negre, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Jacques Chirac, Jean-Jacques Dessalines, Jean-Marie Le Pen, Joan I de Borgonya, Joan I de França, Joan sense Terra, Khildebert I, Khildebert III, Khilderic I, Khilderic II, Khilperic d'Aquitània, Khilperic II, Lliga Santa, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís IV de França, Lluís IX de França, Lluís VI de França, Lluís VII de França, Lluís VIII de França, Lluís XII de França, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Maine (França), Majordom de palau, Maria de Mèdici (regent de França), Meroveu, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nèustria, Nicolas Sarkozy, Normandia, Odó I de França, Omeies, París, Partit Socialista (França), Peter Paul Rubens, Pipí II d'Aquitània, Pleuritis, Poitiers, President de la República Francesa, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Raül I de França, Regent, Regne d'Anglaterra, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República de Venècia, Revolució Francesa, Rin, Robert I de Borgonya, Robert I de França, Robert II de França, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Domingue, Sal·luvis, Sèrbia, Ségolène Royal, Segon Imperi Francès, Segona Coalició, Siagri (rei dels romans), Sigebert II, Teodoric IV (rei dels francs), Tercera República Francesa, Tractat d'Amiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Lunéville, Tractat de Rastatt, Tractat de Verdun, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Turena, Ultimàtum de juliol, Vikings, Visigots, 1 d'agost, 1 de gener, 1 de setembre, 10 d'octubre, 10 de desembre, 1004, 1031, 1032, 1060, 11 d'abril, 11 de juliol, 1108, 1131, 1137, 1152, 1214, 1223, 1226, 1241, 13 d'agost, 13 de desembre, 13 de febrer, 1302, 1314, 1316, 1357, 14 d'agost, 14 de juliol, 14 de maig, 1415, 1418, 1419, 1420, 1422, 15 de febrer, 15 de gener, 15 de juny, 15 de novembre, 1508, 1514, 1515, 1524, 1532, 16 de maig, 1610, 1617, 1624, 1643, 1648, 1701, 1713, 1714, 1715, 1723, 1789, 18 de maig, 1801, 1802, 1804, 1870, 1905, 1914, 20 de juliol, 20 de juny, 20 de setembre, 2002, 2005, 21 d'abril, 21 de març, 22 de juliol, 23 d'abril, 23 de juliol, 23 de setembre, 25 d'octubre, 25 de juny, 25 de març, 27 d'octubre, 27 de juliol, 27 de novembre, 28 de gener, 28 de juliol, 28 de juny, 29 de juliol, 29 de maig, 29 de novembre, 297, 3 d'agost, 30 de juliol, 30 de maig, 4 d'agost, 426, 448, 457, 481, 486, 5 de juny, 5 de maig, 507, 511, 524, 558, 613, 623, 629, 632, 7 de març, 711, 715, 721, 732, 737, 8 d'abril, 8 d'agost, 8 de novembre, 814, 840, 843, 855, 869, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de juliol, 911, 922, 923, 936. Ampliar l'índex (241 més) »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Alaric II · Veure més »
Alfons de Poitiers
Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Alfons de Poitiers · Veure més »
Anna de Kíev
Anna de Kíev princesa de Kíev, reina consort de França (1051-1060) i regent de França (1060-1061).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Anna de Kíev · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Aquitània · Veure més »
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Assassinat de Sarajevo · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Austràsia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Àustria · Veure més »
Batalla de Bouvines
Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Bouvines · Veure més »
Batalla de Carpi
La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Carpi · Veure més »
Batalla de Kortrijk
La batalla de Kortrijk, coneguda igualment com a batalla dels Esperons d'Or, es va lliurar l'11 de juliol de 1302, prop de Kortrijk (en francès Courtrai) al comtat de Flandes.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Kortrijk · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Vézeronce · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Bataus · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Bòsnia · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Borgonya · Veure més »
Borgonyó
El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Borgonyó · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Bretanya · Veure més »
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Bruges · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Burgesia · Veure més »
Burgundi
El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Burgundi · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Caribert II · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carles el Calb · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carles III de França · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carles Martell · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carles VI de França · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carles VII de França · Veure més »
Carpi
Carpi és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la Província de Mòdena.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Carpi · Veure més »
Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clàudia d'Orleans (reina consort de França) · Veure més »
Clichy-sous-Bois
Clichy-sous-Bois és un municipi francès, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clichy-sous-Bois · Veure més »
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clodió · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clotari I · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Clotari II · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Comtat de Flandes · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Dagobert I · Veure més »
Dagobert III
Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys després.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Dagobert III · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Delfí de França · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Dinastia merovíngia · Veure més »
Disturbis del 2005 a França
Àrea amb avalots als suburbis de París el 4/11/05 Departaments amb avalots el 5/11/05 Els avalots del 2005 a França començaren el 27 d'octubre a la comuna de Clichy-sous-Bois, als suburbis de París.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Disturbis del 2005 a França · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ducat de Normandia · Veure més »
El Greco
Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.
Nou!!: Cronologia de la història de França і El Greco · Veure més »
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Elionor d'Aquitània · Veure més »
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Enric I de França · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Enric IV de França · Veure més »
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Enric V d'Anglaterra · Veure més »
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Enric VI d'Anglaterra · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Estats Pontificis · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip I de França
Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip I de França · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip II de França · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip III de Borgonya · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip IV de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Felip V de França · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ferran el Catòlic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Cronologia de la història de França і França · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Cronologia de la història de França і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Cronologia de la història de França і França Oriental · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Francesc I de França · Veure més »
Francesc III de Bretanya
Blasó del delfí de França, Francesc, duc de Bretanya''' quarterat als 1 i 4, contra-quarterat als 1 et 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'or amb dofí d'atzur, amb cresta, barba, cua, pell i orella de gules; als 2 et 3, contra-quarterat als 1 i 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'ermini Francesc III de Bretanya, conegut igualment sota el nom de Francesc de França (nascut al castell d'Amboise el 28 de febrer de 1518 i mort al castell de Tournon el 10 d'agost de 1536) fou el fill gran del rei de França Francesc I de França i de Clàudia de França, duquessa de Bretanya i reina consort de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Francesc III de Bretanya · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Francs · Veure més »
Fronde
La Fronde (1648–1653) va ser una guerra civil a França, que va passar durant la guerra franco-espanyola que va començar el 1635.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Fronde · Veure més »
Gangrena
La gangrena és la necrosi i posterior descomposició de teixits orgànics causada per infecció, trombosi o deficiència del flux sanguini.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Gangrena · Veure més »
Gavrilo Princip
Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Gavrilo Princip · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Godomar
Godomar és una masia d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Godomar · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Guerra franco-prussiana · Veure més »
Haití
Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Haití · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Història de França · Veure més »
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Hug el Negre · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Imperi Rus · Veure més »
Jacques Chirac
Jacques René Chirac (París, 29 de novembre de 1932 - París, 26 de setembre de 2019) va ser un polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Jacques Chirac · Veure més »
Jean-Jacques Dessalines
Jean-Jacques Dessalines (Plaine-du-Nord (Haití), 20 de setembre de 1758 — Port-au-Prince, 17 d'octubre de 1806) va ser un militar i cap d'Estat haitià que va combatre durant la Revolució francesa (1789-1804), la Revolució haitiana (1791-1804), en tant que tinent-general al servei de Georges Biassou i a continuació de Toussaint Louverture.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Jean-Jacques Dessalines · Veure més »
Jean-Marie Le Pen
és un polític francès, expresident del Front Nacional (Front National, FN), partit nacionalista d'extrema dreta que ell mateix va fundar.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Jean-Marie Le Pen · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Joan I de Borgonya · Veure més »
Joan I de França
Joan I de França i de Navarra el Pòstum (Palau del Louvre, París 1316), rei de França i Navarra (1316).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Joan I de França · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Joan sense Terra · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khildebert I · Veure més »
Khildebert III
Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III (rei dels francs) i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort. Però com era habitual en els darrers reis merovingis, el seu poder va ser tan sols nominal sota el govern del majordom de palau Pipí d'Héristal. Tot i això, emeté una sèrie de decisions judicials que li valgueren el seu sobrenom, i que d'acord amb el Liber Historiae Francorum (727) fou "un home just del que se'n conserva bon record".
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khildebert III · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khilderic I · Veure més »
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khilderic II · Veure més »
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khilperic d'Aquitània · Veure més »
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Khilperic II · Veure més »
Lliga Santa
* Lliga Santa (1495) o Lliga de Venècia, formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Milà i el Sacre Imperi Romanogermànic contra França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lliga Santa · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís IV de França · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís VI de França · Veure més »
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís VII de França · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís VIII de França · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís XII de França · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lluís XV de França · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Maine (França) · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Majordom de palau · Veure més »
Maria de Mèdici (regent de França)
Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Meroveu · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Napoleó III · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Nèustria · Veure més »
Nicolas Sarkozy
(París, 28 de gener de 1955) és un polític francès que va ser president de la República francesa entre 2007 i 2012, una posició que comportava també els càrrecs de copríncep d'Andorra i gran mestre de la Legió d'Honor.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Nicolas Sarkozy · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Normandia · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Odó I de França · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Omeies · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cronologia de la història de França і París · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Partit Socialista (França) · Veure més »
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Peter Paul Rubens · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Pleuritis
La pleuritis o pleuresia és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Pleuritis · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Poitiers · Veure més »
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Nou!!: Cronologia de la història de França і President de la República Francesa · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Raül I de França
Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Raül I de França · Veure més »
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regent · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Cronologia de la història de França і República de Venècia · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Revolució Francesa · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Rin · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Robert I de Borgonya · Veure més »
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Robert I de França · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: Cronologia de la història de França і Robert II de França · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Cronologia de la història de França і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-Domingue
Saint-Domingue fou una colònia francesa de 1665 a 1804 i actualment és l'estat independent d'Haití.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Saint-Domingue · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Sal·luvis · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Sèrbia · Veure més »
Ségolène Royal
Marie-Ségolène Royal, (Dakar, Senegal, 22 de setembre de 1953), és una política francesa, membre del Partit Socialista.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ségolène Royal · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Segon Imperi Francès · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Segona Coalició · Veure més »
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Siagri (rei dels romans) · Veure més »
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Sigebert II · Veure més »
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tercera República Francesa · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat de Lunéville · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat de Verdun · Veure més »
Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa
Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Turena · Veure més »
Ultimàtum de juliol
LUltimàtum de juliol va ser un despatx enviat des d'Àustria-Hongria a Sèrbia com a resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Ultimàtum de juliol · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Cronologia de la història de França і Vikings · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Cronologia de la història de França і Visigots · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1 d'agost · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1 de gener · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1 de setembre · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 10 d'octubre · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 10 de desembre · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1004 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1031 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1032 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1060 · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 11 d'abril · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 11 de juliol · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1108 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1131 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1137 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1152 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1214 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1223 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1226 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1241 · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 13 d'agost · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 13 de desembre · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 13 de febrer · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1302 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1314 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1316 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1357 · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 14 d'agost · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 14 de juliol · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 14 de maig · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1415 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1418 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1419 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1420 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1422 · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 15 de febrer · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 15 de gener · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 15 de juny · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 15 de novembre · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1508 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1514 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1515 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1524 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1532 · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 16 de maig · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1610 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1617 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1624 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1643 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1648 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1701 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1715 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1723 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1789 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 18 de maig · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1804 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1870 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1905 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 1914 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 20 de juliol · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 20 de juny · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 20 de setembre · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 2002 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 2005 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 21 d'abril · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 21 de març · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 22 de juliol · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 23 d'abril · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 23 de juliol · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 23 de setembre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 25 d'octubre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 25 de juny · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 25 de març · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 27 d'octubre · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 27 de juliol · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 27 de novembre · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 28 de gener · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 28 de juliol · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 28 de juny · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 29 de juliol · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 29 de maig · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 29 de novembre · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 297 · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 3 d'agost · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 30 de juliol · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 30 de maig · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 4 d'agost · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 426 · Veure més »
448
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 448 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 457 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 481 · Veure més »
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 486 · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 5 de juny · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 5 de maig · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 507 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 511 · Veure més »
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 524 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 558 · Veure més »
613
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 613 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 623 · Veure més »
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 629 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 632 · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 7 de març · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 711 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 715 · Veure més »
721
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 721 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 732 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 737 · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 8 d'abril · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 8 d'agost · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 8 de novembre · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 814 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 840 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 843 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 855 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 869 · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 9 de desembre · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 9 de febrer · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 9 de juliol · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 911 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 923 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia de la història de França і 936 · Veure més »
