Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Índex Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

59 les relacions: Acta d'Unió (1707), Acta d'Unió (1800), Anglès, Anglicanisme, Éamonn de Valera, Catolicisme, Charles Stewart Parnell, Dieu et mon droit, Diputat, Dublín, Església d'Irlanda, Estat, Estat Lliure d'Irlanda, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gal·lès, God Save the Queen, Guerra angloirlandesa, Illa d'Irlanda, Illes Britàniques, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, Jordi III del Regne Unit, Jordi IV del Regne Unit, Jordi V del Regne Unit, Llista de monarques britànics, Lliura esterlina, Londres, Monarquia d'Irlanda, Monarquia hereditària, Palau de Westminster, Parlament, Parlament d'Irlanda, Parlament del Regne Unit, Partició d'Irlanda, Primer ministre del Regne Unit, Protestantisme, Rebel·lió irlandesa de 1798, Regne d'Irlanda, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit, República d'Irlanda, Sinn Féin, Stanley Baldwin, Tractat Angloirlandès, William Pitt «El Jove», 1 de gener, 12 d'abril, 1707, 1800, ..., 1801, 1829, 1919, 1920, 1921, 1922, 1927, 24 de desembre, 6 de desembre. Ampliar l'índex (9 més) »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta de Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Acta d'Unió (1800)

La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.D'acord amb aquesta fusió, 100 parlamentaris irlandesos van obtenir representació a la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Acta d'Unió (1800) · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Anglès · Veure més »

Anglicanisme

Catedral de Canterbury L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Anglicanisme · Veure més »

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Éamonn de Valera · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Catolicisme · Veure més »

Charles Stewart Parnell

Charles Stewart Parnell (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846 – Brighton, 6 d'octubre de 1891) fou un polític irlandès i una de les figures més importants de la política britànica del segle XIX.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Charles Stewart Parnell · Veure més »

Dieu et mon droit

Dieu et mon droit ("Déu i el meu dret" en francès) ha estat emprat com a lema del monarca britànic des que va ser adoptat per Enric V (1413-1422).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Dieu et mon droit · Veure més »

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Diputat · Veure més »

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Dublín · Veure més »

Església d'Irlanda

LEsglésia d'Irlanda (en irlandès Eaglais na hÉireann) és una província autònoma de la Comunió Anglicana.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Església d'Irlanda · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Estat · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat aprovat pel Tractat Angloirlandès de 1922 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic escocés, també anomenat Erse o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'Illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Gaèlic escocès · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat) és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment a les regions occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Gal·lès · Veure més »

God Save the Queen

God Save the Queen (Déu salvi la Reina) és l'himne oficial de la Família Reial Britànica i com a tal, ha estat adoptat per diferents països de la Commonwealth com a himne oficial, malgrat que la majoria d'aquests països han adoptat també himnes alternatius.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і God Save the Queen · Veure més »

Guerra angloirlandesa

Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Guerra angloirlandesa · Veure més »

Illa d'Irlanda

L'illa d'Irlanda (Éire en irlandès) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Illa d'Irlanda · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Illes Britàniques · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Irlanda del Nord · Veure més »

Irlanda del Sud

Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Irlanda del Sud · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House (Londres) 1738 – Windsor 1820).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Jordi IV del Regne Unit

Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Jordi IV del Regne Unit · Veure més »

Jordi V del Regne Unit

Jordi V del Regne Unit (Londres 1865 - 1936).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Jordi V del Regne Unit · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Llista de monarques britànics · Veure més »

Lliura esterlina

La lliura esterlina (en anglès pound sterling) és la unitat monetària oficial del Regne Unit.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Lliura esterlina · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Londres · Veure més »

Monarquia d'Irlanda

Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Monarquia d'Irlanda · Veure més »

Monarquia hereditària

La monarquia hereditària és la forma més comuna de monarquia.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Monarquia hereditària · Veure més »

Palau de Westminster

El Palau de Westminster està situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Palau de Westminster · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament · Veure més »

Parlament d'Irlanda

Façana de l'edifici del Parlament d'Irlanda, a Dublín. Actualment allotja una branca del Banc d'Irlanda. El Parlament d'Irlanda va ser un cos legislatiu existent a Dublín entre el 1297 i el 1800.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament d'Irlanda · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Partició d'Irlanda

Un mapa que mostra la frontera terrestre entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. 8 de desembre de 1922 després de la Guerra Anglo-Irlandesa (Tractat Angloirlandès) La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Partició d'Irlanda · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Protestantisme · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1798

La Rebel·lió irlandesa de 1798, també coneguda com la Rebel·lió dels Irlandesos Units (en gaèlic irlandès Éirí Amach na nÉireannach Aontaithe) va ser un aixecament nacionalista irlandès que va tenir lloc en 1798 contra el domini britànic a Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Rebel·lió irlandesa de 1798 · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el segle XVI i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne Unit · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і República d'Irlanda · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos', i no com de vegades es tradueix de manera incorrecta, 'nosaltres sols') és un partit polític irlandès.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Sinn Féin · Veure més »

Stanley Baldwin

Stanley Baldwin, 1r comte Baldwin of Bewdley, 1r vescomte Corvedale KG PC (3 d'octubre de 1867 - 14 de desembre de 1947) va ser un polític Conservador britànic, home d'estat i una de les principals figures de l'escena política al període d'entreguerres.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Stanley Baldwin · Veure més »

Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Tractat Angloirlandès · Veure més »

William Pitt «El Jove»

William Pitt (anomenat el Jove) (Hayes, Kent, 28 de maig de 1759 - Londres, 23 de gener de 1806), primer ministre de Gran Bretanya (entre 1783 i 1801 i 1804 i 1806), que va establir les bases d'una nova etapa de prosperitat després de la guerra d'independència nord-americana, va ser el principal dirigent de l'Estat durant la lluita contra la França revolucionària, i se li atribueix l'organització de la Tercera Coalició després de la ruptura pel Regne Unit de la Pau d'Amiens.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і William Pitt «El Jove» · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1 de gener · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 12 d'abril · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1707 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1801 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1829 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1922 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1927 · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 24 de desembre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 6 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, United Kingdom of Great Britain and Ireland.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »