Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khildebert III

Índex Khildebert III

Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort. Però com era habitual en els darrers reis merovingis, el seu poder va ser tan sols nominal sota el govern del majordom de palau Pipí d'Héristal. Tot i això, emeté una sèrie de decisions judicials que li valgueren el seu sobrenom, i que d'acord amb el Liber Historiae Francorum (727) fou "un home just del que se'n conserva bon record".

16 les relacions: Clodoveu IV, Cronologia de la història de França, Dagobert III, Dinastia Merovíngia, Francès, Khildebert l'Adoptat, Liber Historiae Francorum, Majordom de palau, Pipí d'Héristal, Rupert de Salzburg, Teodoric III, 23 d'abril, 683, 695, 711, 727.

Clodoveu IV

Clodoveu IV (llatí: Chlodoveus; francès: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys després.

Nou!!: Khildebert III і Clodoveu IV · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Khildebert III і Cronologia de la història de França · Veure més »

Dagobert III

Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys després.

Nou!!: Khildebert III і Dagobert III · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Khildebert III і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Khildebert III і Francès · Veure més »

Khildebert l'Adoptat

Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.

Nou!!: Khildebert III і Khildebert l'Adoptat · Veure més »

Liber Historiae Francorum

Liber Historiae Francorum (o El llibre de la història dels Francs) és una obra medieval anònima del segle VIII, coneguda amb el títol Gesta Regum Francorum fins al 1888, data on Krusch a la seva edició crítica que va publicar li va tornar el seu títol primitiu.

Nou!!: Khildebert III і Liber Historiae Francorum · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Khildebert III і Majordom de palau · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Khildebert III і Pipí d'Héristal · Veure més »

Rupert de Salzburg

Rupert de Salzburg --o Ruprecht, Hrodperht, Hrodpreht, Roudbertus, Rudbertus, Robert-- (660? - 710) va ser un bisbe, fundador de la ciutat de Salzburg, venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Khildebert III і Rupert de Salzburg · Veure més »

Teodoric III

Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.

Nou!!: Khildebert III і Teodoric III · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khildebert III і 23 d'abril · Veure més »

683

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert III і 683 · Veure més »

695

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert III і 695 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Khildebert III і 711 · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert III і 727 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Khildebert IV.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »