Accés més ràpid que el navegador!
194 les relacions: Adrià IV, Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135), Agnès de Peitieu, Alagó, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons Jordà, Alfons VII de Lleó, Aragó (cognom), Aragó, Aragó!, Aragonesos, Arquebisbat de Saragossa, Artau III de Pallars Sobirà, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barbastre, Baronia d'Ayerbe, Baronia de Castre, Batalla de Cutanda, Batalla del Puig de Santa Maria, Bernat Desclot, Bernat II de Comenge, Besalú, Bisbat d'Osca, Bolea, Caplletra, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catalanisme, Catalans, Català, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comte de Cervera, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Desembre, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia Ximena, ..., Ducat de Gandia, Ducat de Montblanc, Ducat de Sogorb, Ebre, Emirat de Saraqusta, Enric d'Aragó i de Pimentel, Ermengol VI d'Urgell, Ferran Sanxis de Castre, Ferran Soldevila i Zubiburu, França, Frederic II de Sicília, Frederic III de Sicília, Furs de Jaca, Garcia Ramires, Garcia Sanxes III de Pamplona, Genealogia del Casal d'Aragó, Gener, Guifré el Pilós, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VI de Montpeller, Innocenci II, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Vicens i Vives, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Les quatre grans Cròniques, Llegenda de Guifré el Pilós, Llegenda de la Campana de Huesca, Llista de bisbes de Pamplona, Llista de bisbes de Tarassona, Llista de Corts Catalanes, Llista de reis d'Aragó, Lluís I de Sicília, Maig, Mar Mediterrània, Maria de Sicília, Martí el Jove, Martí l'Humà, Monestir de Sant Joan de la Penya, Montpeller, Notícia de Catalunya, Octubre, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Osca, Palau Reial Major, Patriarca de Jerusalem, Península Ibèrica, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Ayerbe, Pere II de Sicília, Peronella d'Aragó, Potestas, Príncep de Girona, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Muntaner, Raymond du Puy, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Rei Artús, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Repúbliques marítimes, Roger III de Foix, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sanç Ramires, Sant Jordi, Santa Seu, Saragossa, Senyera reial, Setge de Fraga (1133-1134), Stefano Maria Cingolani, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Tractat d'Alagón (1136), Vitòria, Yahya ibn Alí ibn Ghàniya, 10 de juny, 11 d'agost, 11 de setembre, 1127, 1131, 1134, 1135, 1136, 1137, 1140, 1141, 1158, 1162, 1168, 1233, 1250, 1259, 1276, 1295, 13 de novembre, 1313, 1324, 1328, 1337, 1340, 1342, 1343, 1350, 1351, 1353, 1355, 1377, 1387, 1392, 1399, 1400, 1401, 1409, 1450, 1458, 1459, 16 de setembre, 1954, 24 de juny, 26 de maig, 29 d'agost, 4 de setembre, 7 de setembre. Ampliar l'índex (144 més) »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Nou!!: Casal d'Aragó і Adrià IV · Veure més »
Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)
LAfillatura de San Andrián de Vadoluengo fou el contracte d'afillament firmat el gener de 1135 a l'ermita de San Adrián de Vadoluengo (Sangüesa) entre el rei Garcia V de Pamplona i el rei Ramir II d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135) · Veure més »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Nou!!: Casal d'Aragó і Agnès de Peitieu · Veure més »
Alagó
Alagó (Alagón en castellà i oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regió del Castelar, entre l'Ebre i el Jalón.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alagó · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons Jordà · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Casal d'Aragó і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Aragó (cognom) · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Aragó, Aragó! · Veure més »
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Nou!!: Casal d'Aragó і Aragonesos · Veure més »
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »
Artau III de Pallars Sobirà
Artau III de Pallars Sobirà, també conegut com a Artau I d'Alagón (? - 1167) fou comte de Pallars Sobirà (1124-1167) i III senyor d'Alagón (1135-1167).
Nou!!: Casal d'Aragó і Artau III de Pallars Sobirà · Veure més »
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Nou!!: Casal d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Casal d'Aragó і Barbastre · Veure més »
Baronia d'Ayerbe
La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.
Nou!!: Casal d'Aragó і Baronia d'Ayerbe · Veure més »
Baronia de Castre
La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.
Nou!!: Casal d'Aragó і Baronia de Castre · Veure més »
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Nou!!: Casal d'Aragó і Batalla de Cutanda · Veure més »
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Nou!!: Casal d'Aragó і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Casal d'Aragó і Bernat Desclot · Veure més »
Bernat II de Comenge
Bernat II de Comenge (mort entre 1149/1150 i 1153) va ser comte de Comenge durant un breu període (després del 1145 i abans del 1153).
Nou!!: Casal d'Aragó і Bernat II de Comenge · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Casal d'Aragó і Besalú · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Casal d'Aragó і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bolea
Bolea és una localitat de la comarca Foia d'Osca (província d'Osca) que pertany al municipi de La Sotonera i que, amb 566 habitants (2008), n'exerceix la capitalitat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Bolea · Veure més »
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Nou!!: Casal d'Aragó і Caplletra · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Casal d'Aragó і Catalanisme · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Casal d'Aragó і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Casal d'Aragó і Català · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Casal d'Aragó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Nou!!: Casal d'Aragó і Comte de Cervera · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Casal d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Casal d'Aragó і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Casal d'Aragó і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Casal d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Casal d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Casal d'Aragó і Desembre · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Casal d'Aragó і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Casal d'Aragó і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Casal d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ducat de Gandia · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ducat de Montblanc · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Casal d'Aragó і Ducat de Sogorb · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ebre · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Casal d'Aragó і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ferran Sanxis de Castre
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Casal d'Aragó і França · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Casal d'Aragó і Frederic II de Sicília · Veure més »
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Nou!!: Casal d'Aragó і Frederic III de Sicília · Veure més »
Furs de Jaca
Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.
Nou!!: Casal d'Aragó і Furs de Jaca · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Casal d'Aragó і Garcia Ramires · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Casal d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Nou!!: Casal d'Aragó і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Nou!!: Casal d'Aragó і Gener · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Casal d'Aragó і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Casal d'Aragó і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Casal d'Aragó і Innocenci II · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaca · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Nou!!: Casal d'Aragó і Jaume Vicens i Vives · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Casal d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Casal d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Casal d'Aragó і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Llegenda de la Campana de Huesca
''La campana de Huesca'' per José Casado del Alisal La llegenda de la "Campana de Huesca" va nàixer a l'entorn de la problemàtica successòria que havia plantejat el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) i narra que el rei Ramir II d'Aragó decapità a 15 nobles que s'oposaren a la seva voluntat.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llegenda de la Campana de Huesca · Veure més »
Llista de bisbes de Pamplona
Llista de bisbes del bisbat de Pamplona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de bisbes de Pamplona · Veure més »
Llista de bisbes de Tarassona
La llista de bisbes de Tarassona recull la relació dels religiosos que han ostentat i exercit aquest càrrec.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de bisbes de Tarassona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Casal d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Lluís I de Sicília
Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).
Nou!!: Casal d'Aragó і Lluís I de Sicília · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Casal d'Aragó і Maig · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Casal d'Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Nou!!: Casal d'Aragó і Maria de Sicília · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Casal d'Aragó і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Casal d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Casal d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Casal d'Aragó і Montpeller · Veure més »
Notícia de Catalunya
Notícia de Catalunya és un llibre d'assaig publicat l'any 1954 per l'historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960), considerat una de les obres cabdals de la historiografia catalana del.
Nou!!: Casal d'Aragó і Notícia de Catalunya · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Casal d'Aragó і Octubre · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Casal d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Casal d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Casal d'Aragó і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Casal d'Aragó і Orde militar · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Casal d'Aragó і Osca · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Palau Reial Major · Veure més »
Patriarca de Jerusalem
El patriarca de Jerusalem és el títol tradicional del bisbe de Jerusalem, una antiga diòcesi cristiana que aviat va canviar el rang de bisbe pel de patriarca pel fet d'estar situada a Terra Santa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Patriarca de Jerusalem · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Casal d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »
Pere I d'Ayerbe
Pere d'Ayerbe (1259 -1318) va ser un noble de la Casa d'Aragó del Llinatge del casal de Barcelona, 1r Baró d'Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d'Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure.
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere I d'Ayerbe · Veure més »
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Nou!!: Casal d'Aragó і Pere II de Sicília · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Casal d'Aragó і Potestas · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Príncep de Girona · Veure més »
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.
Nou!!: Casal d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Casal d'Aragó і Ramon Muntaner · Veure més »
Raymond du Puy
Raymond du Puy (1080-ca. 1160) fou un cavaller del Delfinat i el segon mestre de l'orde de l'Hospital.
Nou!!: Casal d'Aragó і Raymond du Puy · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne de França · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Casal d'Aragó і Regne de Sicília · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Casal d'Aragó і Rei Artús · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Nou!!: Casal d'Aragó і Repúbliques marítimes · Veure més »
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Nou!!: Casal d'Aragó і Roger III de Foix · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Casal d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Casal d'Aragó і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Casal d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Casal d'Aragó і Sant Jordi · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Casal d'Aragó і Santa Seu · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Casal d'Aragó і Saragossa · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Casal d'Aragó і Senyera reial · Veure més »
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Nou!!: Casal d'Aragó і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Nou!!: Casal d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Casal d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Tractat d'Alagón (1136)
El Tractat d'Alagón fou un tractat firmat el 24 d'agost de 1136 a la vila d'Alagó entre el rei Ramir II d'Aragó i el rei Alfons VII de Castella.
Nou!!: Casal d'Aragó і Tractat d'Alagón (1136) · Veure més »
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Nou!!: Casal d'Aragó і Vitòria · Veure més »
Yahya ibn Alí ibn Ghàniya
Yahya ibn Alí ibn Ghàniya fou valí de Balànsiya i Múrsiya (1133-1145) i Qúrtuba (1146-1148).
Nou!!: Casal d'Aragó і Yahya ibn Alí ibn Ghàniya · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 10 de juny · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 11 d'agost · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 11 de setembre · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1127 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1131 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1134 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1135 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1136 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1137 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1140 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1141 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1158 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1162 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1168 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1233 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1250 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1259 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1276 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1295 · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 13 de novembre · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1313 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1324 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1328 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1337 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1340 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1342 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1343 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1351 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1353 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1355 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1377 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1387 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1392 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1399 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1400 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1401 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1409 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1450 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1458 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1459 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 16 de setembre · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Casal d'Aragó і 1954 · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 24 de juny · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 26 de maig · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 29 d'agost · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 4 de setembre · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casal d'Aragó і 7 de setembre · Veure més »
