Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Potestas

Índex Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

29 les relacions: Administració pública, Auctoritas, Cònsol romà, Commemoracions de Pere Albert, Constitucions catalanes, Convenientia, Cursus honorum, Dret, Dret públic, Dret privat, Dret romà, Edat contemporània, Edat moderna, Guifré el Pilós, Imperi Carolingi, Imperium, Independència, Legitimitat, Llatí, Lluita de les Investidures, Marca Hispànica, Ministeri públic, Papa, Pere Albert, Poder legislatiu, Poder públic, Potestat reglamentària, Potestat sancionadora, Pretor.

Administració pública

L' administració pública és el tipus d'organització destinada al control dels recursos i de la direcció del treball humà enfocada a l'interès públic, entenent aquest darrer com les expectatives de la col·lectivitat ciutadana.

Nou!!: Potestas і Administració pública · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Potestas і Auctoritas · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Potestas і Cònsol romà · Veure més »

Commemoracions de Pere Albert

Les Commemoracions de Pere Albert són un tractat redactat el segle XIII pel jurista Pere Albert sobre el dret feudal català.

Nou!!: Potestas і Commemoracions de Pere Albert · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Potestas і Constitucions catalanes · Veure més »

Convenientia

Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.

Nou!!: Potestas і Convenientia · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Potestas і Cursus honorum · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Potestas і Dret · Veure més »

Dret públic

El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.

Nou!!: Potestas і Dret públic · Veure més »

Dret privat

El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.

Nou!!: Potestas і Dret privat · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: Potestas і Dret romà · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Potestas і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Potestas і Edat moderna · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Potestas і Guifré el Pilós · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Potestas і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperium

Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.

Nou!!: Potestas і Imperium · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Potestas і Independència · Veure més »

Legitimitat

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

Nou!!: Potestas і Legitimitat · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Potestas і Llatí · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La lluita de les Investidures (episodi conegut també com la controvèrsia, la querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Potestas і Lluita de les Investidures · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Potestas і Marca Hispànica · Veure més »

Ministeri públic

Ministeri Públic de Minas Gerais, a Belo Horizonte Un ministeri públic (ministeri fiscal, fiscalia general o procuradoria general és un organisme públic, generalment estatal, al que s'atribueix, dins d'un estat de dret democràtic, la representació dels interessos de la societat mitjançant l'exercici de les facultats d'adreça de la recerca dels fets que revesteixen els caràcters de delicte, de protecció a les víctimes i testimonis, i de titularitat i sosteniment de l'acció penal pública. Així mateix, és l'encarregat encarregat de contribuir a l'establiment dels criteris de la política criminal o persecució penal dins de l'Estat, a la llum dels principis orientadors del dret penal modern (com el de mínima intervenció i de selectivitat). Per la seva qualitat en el procediment i la seva vinculació amb els altres intervinguts en el procés penal, és un subjecte processal i part en el mateix, per sustentar una posició oposada a l'imputat i exercir l'acció penal (en alguns països en forma monopolista). No obstant això, és part formal i no material, per mancar d'interès parcial (com un simple particular) i per posseir una parcialitat que encarna a la col·lectivitat (a l'Estat) i que exigeix, per tant, que sigui un fidel reflex de la màxima probitat i virtut cívica en l'exercici de les seves atribucions i en el compliment dels seus deures.

Nou!!: Potestas і Ministeri públic · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Potestas і Papa · Veure més »

Pere Albert

Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.

Nou!!: Potestas і Pere Albert · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Potestas і Poder legislatiu · Veure més »

Poder públic

Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.

Nou!!: Potestas і Poder públic · Veure més »

Potestat reglamentària

La potestat reglamentària és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes amb rang reglamentari, és a dir, normes subordinades a les lleis, ja siguin aprovades via ordres, decrets o instruccions.

Nou!!: Potestas і Potestat reglamentària · Veure més »

Potestat sancionadora

La Potestat sancionadora és la possibilitat de sancionar per part de l'administració pública a partir d'uns principis inspiradors de l'ordre penal que són d'aplicació al dret administratiu en funció de les diverses sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, i que s'efectuen mitjançant el procediment administratiu sancionador.

Nou!!: Potestas і Potestat sancionadora · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Potestas і Pretor · Veure més »

Redirigeix aquí:

Potestas (poder).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »