Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona

Bisbat de Girona vs. Ermessenda de Carcassona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona. Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Abat Odó і Bisbat de Girona · Abat Odó і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins і Bisbat de Girona · Annals de l'Institut d'Estudis Gironins і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Art romànic і Bisbat de Girona · Art romànic і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Bisbat de Girona і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Bisbat de Girona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Bisbat de Girona і Comtat de Conflent · Comtat de Conflent і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Bisbat de Girona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Bisbat de Girona і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Bisbat de Girona і Girona · Ermessenda de Carcassona і Girona · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Bisbat de Girona і Llobregat · Ermessenda de Carcassona і Llobregat · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Bisbat de Girona і Matrimoni · Ermessenda de Carcassona і Matrimoni · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat · Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Bisbat de Girona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Bisbat de Girona і Pals · Ermessenda de Carcassona і Pals · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Bisbat de Girona і Pere de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Pere de Carcassona · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Bisbat de Girona і Sagrera · Ermessenda de Carcassona і Sagrera · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Bisbat de Girona і Vegueria · Ermessenda de Carcassona і Vegueria · Veure més »