Taula de continguts
31 les relacions: Alfons el Magnànim, Basílica de Santa Maria del Popolo, Bernat de Pau, Bisbat de Girona, Cardenal, Catalunya, Catedral de Girona, Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, Frontal d'altar, Girona, Guerra Civil catalana, Humanisme, Itàlia, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà, Llista de reis de França, Màntua, Nunci apostòlic, República de Venècia, Roma, Sergi Rodríguez López-Ros, Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465, Setge de la Força Vella, Sixt IV, Universitat de Girona, 1422, 1465, 1484, 21 de novembre.
- Bisbes de Girona
- Morts el 1484
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Joan Margarit i Pau і Alfons el Magnànim
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Joan Margarit i Pau і Basílica de Santa Maria del Popolo
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Veure Joan Margarit i Pau і Bernat de Pau
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Joan Margarit i Pau і Bisbat de Girona
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Joan Margarit i Pau і Cardenal
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Joan Margarit i Pau і Catalunya
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Joan Margarit i Pau і Catedral de Girona
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Joan Margarit i Pau і Corona d'Aragó
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Joan Margarit i Pau і Ferran el Catòlic
Frontal d'altar
Frontal d'altar d'Esquius, que representa, al centre, la Maiestas Domini envoltada pel tetramorf i, als costats, els dotze apòstols, distribuïts en quatre compartiments. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Frontal d'altar d'Avià dedicat a la Mare de Déu (MNAC) Un frontal d'altar és l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes.
Veure Joan Margarit i Pau і Frontal d'altar
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Joan Margarit i Pau і Girona
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Joan Margarit i Pau і Guerra Civil catalana
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Joan Margarit i Pau і Humanisme
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Joan Margarit i Pau і Itàlia
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Joan Margarit i Pau і Joan el Sense Fe
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Veure Joan Margarit i Pau і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Llista dels bisbes de la diòcesi de Perpinyà-Elna.
Veure Joan Margarit i Pau і Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Joan Margarit i Pau і Llista de reis de França
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Joan Margarit i Pau і Màntua
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Joan Margarit i Pau і Nunci apostòlic
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Joan Margarit i Pau і República de Venècia
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Joan Margarit i Pau і Roma
Sergi Rodríguez López-Ros
Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és un periodista, filòsof i historiador català.
Veure Joan Margarit i Pau і Sergi Rodríguez López-Ros
Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465
El setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 fou un episodi de la Guerra Civil catalana del.
Veure Joan Margarit i Pau і Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Veure Joan Margarit i Pau і Setge de la Força Vella
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Joan Margarit i Pau і Sixt IV
Universitat de Girona
La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.
Veure Joan Margarit i Pau і Universitat de Girona
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Joan Margarit i Pau і 1422
1465
; Països Catalans.
Veure Joan Margarit i Pau і 1465
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Joan Margarit i Pau і 1484
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Joan Margarit i Pau і 21 de novembre
Vegeu també
Bisbes de Girona
- Berenguer de Cruïlles
- Carles Soler i Perdigó
- Francesc Pardo i Artigas
- Gabriel Llompart i Jaume
- Joan Margarit i Pau
- Narcís Jubany i Arnau
Morts el 1484
- Al-Mansur Uthman
- Carles II Manfredi
- Enyego d'Àvalos
- Frederic I Gonzaga
- Joan Margarit i Pau
- Luigi Pulci
- Michele Carcano
- Mino da Fiesole
- Pedro Tafur
- Philibert Hugonet
- Sant Casimir
- Sixt IV
- Stefano Nardini