Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Andorra la Vella, Ball de la Marratxa, Bisbat de Girona, Calella, Canet de Mar, Castell cartoixa de Vallparadís, Castell de Santa Florentina, Catalunya, Ciutat del Vaticà, Comarca, Ermessenda de Carcassona, Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar), Escut de Sant Pol de Mar, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Guillem de Montgrí, Inquisició, La Vallalta, Lerina, Llista de topònims de Sant Pol de Mar, Mar Mediterrània, Maresme, Mercat (comerç), Municipi, Priorat (religió), Província de Barcelona, Sant Cebrià de Vallalta, Víctor de Marsella, Vila.
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Andorra la Vella · Veure més »
Ball de la Marratxa
Ball de La Marratxa a la plaça Major, 1945 La Marratxa 1950El ball de la Marratxa és una dansa tradicional de la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Ball de la Marratxa · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Bisbat de Girona · Veure més »
Calella
Calella és un municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Calella · Veure més »
Canet de Mar
Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Canet de Mar · Veure més »
Castell cartoixa de Vallparadís
El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Castell cartoixa de Vallparadís · Veure més »
Castell de Santa Florentina
El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Castell de Santa Florentina · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Catalunya · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Sant Pol de Mar і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Comarca · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar)
L'Ermita de Sant Pau, també coneguda com a ermita de Sant Pol o església de Sant Pol, és un antic monestir i església fortificada de Sant Pol de Mar (Maresme), declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar) · Veure més »
Escut de Sant Pol de Mar
L'escut de Sant Pol de Mar és un símbol oficial d'aquest municipi del Maresme i es descriu mitjançant el llenguatge tècnic de l'heràldica amb el següent blasonament.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Escut de Sant Pol de Mar · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Felip V d'Espanya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Guillem de Montgrí · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Sant Pol de Mar і Inquisició · Veure més »
La Vallalta
La Vallalta (Vall Alta) és una estreta vall als contraforts del massís del Montnegre al Maresme.
Nou!!: Sant Pol de Mar і La Vallalta · Veure més »
Lerina
Monestir de Sant Honorat Lerina és una illa que dona nom a les illes Lerins enfront de la ciutat de Canes.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Lerina · Veure més »
Llista de topònims de Sant Pol de Mar
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Sant Pol de Mar, al Maresme.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Llista de topònims de Sant Pol de Mar · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Sant Pol de Mar і Mar Mediterrània · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Maresme · Veure més »
Mercat (comerç)
Rue Mouffetard, París són encara comuns a França. Venedors i grangers venen fruites i hortalisses, però també carn i peix, i d'altres productes. Un mercat és l'espai, actual, virtual o metafòric, en el qual un mercat opera.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Mercat (comerç) · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Municipi · Veure més »
Priorat (religió)
Antic priorat de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (Catalunya Nord) Un priorat (etimològicament, 'el monjo primer') és un monestir o casa religiosa, normalment depenent d'una abadia més important, regit per un prior, aquest també subordinat a un abat més important.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Priorat (religió) · Veure més »
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Província de Barcelona · Veure més »
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Cebrià de Vallalta és un municipi que es troba a la zona interior de la comarca de Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, als voltants de la Serra del Montnegre.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Sant Cebrià de Vallalta · Veure més »
Víctor de Marsella
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Víctor de Marsella · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Sant Pol de Mar і Vila · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Port de Vallalta, Santpolenc, Santpolenca.
