Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Nou!!: Bisbat de Girona і Abadia de Tournus · Veure més »

Abat Garí

Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.

Nou!!: Bisbat de Girona і Abat Garí · Veure més »

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Nou!!: Bisbat de Girona і Abat Odó · Veure més »

ADG

* ADG-FAD, Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts Decoratives, associació integrada dins del Foment de les Arts i el Disseny (FAD).

Nou!!: Bisbat de Girona і ADG · Veure més »

Alemany d'Aiguaviva

Alemany d'Aiguaviva (? - 15 de desembre de 1227) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alemany d'Aiguaviva · Veure més »

Alici

Alici fou bisbe de Girona al darrer terç del segle VI conegut per signar les actes del III Concili de Toledo el 589 en què el Regne Visigot de Toledo bandejà l'arrianisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alici · Veure més »

Alonso Balmaseda

Alonso de Balmaseda fou un religiós agustí d'origen andalús, natural de la ciutat de Lucena que fou bisbe de Cassano (1670 - 1673) i de Girona (1673 -1679).

Nou!!: Bisbat de Girona і Alonso Balmaseda · Veure més »

Alt Maresme

Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alt Maresme · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Amer · Veure més »

Andreu Alfonsello

Andreu Alfonsello (Elna 1406 - ? 1488), fou un escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Bisbat de Girona і Andreu Alfonsello · Veure més »

Andreu Bertran

Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.

Nou!!: Bisbat de Girona і Andreu Bertran · Veure més »

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Anglès (la Selva) · Veure més »

Anglesola (llinatge)

Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.

Nou!!: Bisbat de Girona і Anglesola (llinatge) · Veure més »

Antic Hospital de Santa Caterina

L'Antic Hospital de Santa Caterina és un edifici de Girona que fou construït durant el per satisfer les necessitats de la població de la ciutat i que des del 2010 és la seu de la Generalitat de Catalunya a la demarcació.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antic Hospital de Santa Caterina · Veure més »

Antiga església de Sant Joan d'Avinyonet

LAntiga església de Sant Joan d'Avinyonet és una obra d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antiga església de Sant Joan d'Avinyonet · Veure més »

Antoni de Bastero i Lledó

Antoni de Bastero i Lledó (Barcelona, 1675 - Girona, 1737) fou eclesiàstic, jurista, filòleg, lingüista i crític literari.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antoni de Bastero i Lledó · Veure més »

Antoni Tallander

Làpida sepulcral de mossèn Borra, de bronze, al claustre de la catedral de Barcelona. La inscripció llatina l'identifica per aquest malnom i el qualifica de ''miles gloriosus'' (militar gloriós). D'acord amb models de la mateixa època, els cascavells que li pengen del cinturó s'han identificat més com a signe de cavalleria i distinció que de l'ofici de bufóDURAN, A. ''La catedral de Barcelona''. Barcelona, 1952. Aymà editors es Antoni Tallander, de malnom mossèn Borra (Barcelona, ? - Càpua, Campània, Itàlia, 1446), fou mestre de bufons i servent a les corts del rei Martí a Sicília i del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antoni Tallander · Veure més »

Arbúcies

Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arbúcies · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arenys de Mar · Veure més »

Arenys de Munt

Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arenys de Munt · Veure més »

Arias Gallego

Arias Gallego fou un noble del llinatge de Jerez de los Caballeros o de Badajoz a Extremadura que fou bisbe de Girona i inquisidor del Regne d'Aragó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arias Gallego · Veure més »

Arnau de Creixell

Arnau de Creixell fou bisbe de Girona des de 1199 fins a la seva mort el 1216.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnau de Creixell · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Arnau Descolomer

Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnau Descolomer · Veure més »

Arnulf (bisbe de Girona)

Arnulf (? - 17 d'abril del 970) fou abat de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona entre els anys 954 i 970.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnulf (bisbe de Girona) · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arquitectura romànica · Veure més »

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Nou!!: Bisbat de Girona і Article salat · Veure més »

Arxiprestat d'Àngels - Llémena

L'arxiprestat d'Àngels-Llémena és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat d'Àngels - Llémena · Veure més »

Arxiprestat de Costa Brava Centre

L'arxiprestat de la Costa Brava Centre és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat de Costa Brava Centre · Veure més »

Arxiprestat de la Selva

L'arxiprestat de la Selva és un dels tretze arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat de la Selva · Veure més »

Arxiprestat del Ter - Brugent

L'arxiprestat del Ter-Brugent és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat del Ter - Brugent · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Arxiu Diocesà de Girona

LArxiu Diocesà de Girona (ADG) és un arxiu eclesiàstic de titularitat privada que forma part del conjunt d'arxius històrics de CatalunyaGuía de los Archivos de la Iglesia en España.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiu Diocesà de Girona · Veure més »

Ató de Vic

Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ató de Vic · Veure més »

Ava de Cerdanya

Pont de Besalú a la vila d'on era comtessa, Ava Ava de Cerdanya (- 962) fou comtessa de Cerdanya i de Besalú pel seu matrimoni amb Miró II de Cerdanya i Besalú, amb qui tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ava de Cerdanya · Veure més »

Ènnec de Vallterra

Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ènnec de Vallterra · Veure més »

Baix Empordà

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baix Empordà · Veure més »

Baix Montseny

El Baix Montseny és una subcomarca situada entre el Vallès Oriental i la Selva, amb capital a Sant Celoni.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baix Montseny · Veure més »

Baltasar de Bastero i Lledó

Baltasar de Bastero i Lledó (Barcelona 1687 - Reus 1750) va ser un religiós català, bisbe de Girona del 1728 al 1745.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baltasar de Bastero i Lledó · Veure més »

Baronia de Verges

La Baronia de Verges fou una jurisdicció senyorial centrada al Castell de Verges i que comprenia també Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baronia de Verges · Veure més »

Barri del Pedró (Pals)

El Barri del Pedró és un barri del municipi de Pals (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Barri del Pedró (Pals) · Veure més »

Bartomeu Camps

Bartomeu Camps dit “l'Empordanès” (? - Barcelona, 1565) fou un bandoler actiu a la zona de les Gavarres i la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bartomeu Camps · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu del Lledó

El santuari-basílica (des de 1993) de la Mare de Déu del Lledó està en plena horta de la Plana, a un quilòmetre de Castelló, en el conegut com a "camí Lledó".

Nou!!: Bisbat de Girona і Basílica de la Mare de Déu del Lledó · Veure més »

BDG

* Bisbat de Girona, divisió administrativa de l'església catòlica a l'entorn de la ciutat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і BDG · Veure més »

Becerril de Campos

Becerril de Campos és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Becerril de Campos · Veure més »

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Nou!!: Bisbat de Girona і Benet de Tocco · Veure més »

Benet Fontanella

Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Bisbat de Girona і Benet Fontanella · Veure més »

Berenguer (Abat de Sant Quirze, 1114-1123)

Berenguer (segle XII) fou abat de Sant Quirze de Colera almenys entre 1114 i 1123.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer (Abat de Sant Quirze, 1114-1123) · Veure més »

Berenguer d'Anglesola

Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer d'Anglesola · Veure més »

Berenguer Dalmau

Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer Dalmau · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Llers

Berenguer de Llers fou bisbe de Girona (~1146 - ~1160).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Llers · Veure més »

Berenguer de Pau

Berenguer de Pau (? - Nàpols, 5 de novembre de 1506) fou bisbe de Girona del mateix llinatge del mateix bisbe Bernat de Pau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Pau · Veure més »

Berenguer Guifré

Berenguer Guifré (?-1093) fou comte de Berga (1050) i bisbe de Girona (1050 - 1093).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer Guifré · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer Ramon II · Veure més »

Bernat d'Armendaris

Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat d'Armendaris · Veure més »

Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Cardona i de Raset · Veure més »

Bernat de Pau

Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Pau · Veure més »

Bernat de Vilamarí (bisbe)

Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona entre els anys 1292 i 1312.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Vilamarí (bisbe) · Veure més »

Bernat de Vilert

Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Vilert · Veure més »

Bernat Güell

Bernat Güell (Girona, 1378? - Girona, 1430) fou un jurista català, que exercí d'advocat i jutge ordinari a la ciutat de Girona durant el.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat Güell · Veure més »

Bernat Margarit

Bernat Margarit (Girona, - Catània, juny de 1486) fou monjo i cambrer del monestir d'Amer.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat Margarit · Veure més »

Bernat Umbert

Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat Umbert · Veure més »

Bertran de Mont-rodon

Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bertran de Mont-rodon · Veure més »

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat d'Ègara · Veure més »

Bisbat d'Empúries

El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat d'Empúries · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Jaca

El bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat de Jaca · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat de Vic · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Blanes · Veure més »

Borgonyà (Cornellà del Terri)

Borgonyà és una població situada dins el municipi de Cornellà del Terri de la comarca del Pla de l'Estany.

Nou!!: Bisbat de Girona і Borgonyà (Cornellà del Terri) · Veure més »

Borrell de Vic

Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.

Nou!!: Bisbat de Girona і Borrell de Vic · Veure més »

Butlla del papa Formós

La butlla del papa Formós és una butlla papal de papir de l'any 891/892 atorgada pel papa Formós a petició de Servus Dei, llavors bisbe de Girona, que anà a Roma a demanar-la.

Nou!!: Bisbat de Girona і Butlla del papa Formós · Veure més »

Ca l'Alboçar

Ca l'Alboçar és una masia de Serinyà (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ca l'Alboçar · Veure més »

Can Viader (Ventalló)

Can Viader és un edifici de Ventalló (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Can Viader (Ventalló) · Veure més »

Canònica de Santa Maria de Roca-rossa

Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Canònica de Santa Maria de Roca-rossa · Veure més »

Capella de Sant Antoni (Torroella de Montgrí)

Capella de Sant Antoni és una obra del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Capella de Sant Antoni (Torroella de Montgrí) · Veure més »

Carles Soler i Perdigó

Monsenyor Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932 - Girona, 9 de desembre de 2023) fou un eclesiàstic català, bisbe de Girona entre el 16 de desembre de 2001 i el 2008.

Nou!!: Bisbat de Girona і Carles Soler i Perdigó · Veure més »

Carrer Mossèn Jacint Verdaguer (Anglès)

El carrer Mossèn Jacint Verdaguer és un carrer al municipi d'Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Carrer Mossèn Jacint Verdaguer (Anglès) · Veure més »

Casa Carles

La Casa Carles és un habitatge al Barri Vell de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Casa Carles · Veure més »

Casa Pastors

La Casa Pastors és un edifici al Barri Vell de Girona que consta de planta i dos pisos, el superior amb un alçat que equival a la meitat del projectat als altres cossos.

Nou!!: Bisbat de Girona і Casa Pastors · Veure més »

Casal de Sant Pere Pescador

El casal de Sant Pere Pescador és un edifici al nucli de Sant Pere (Alt Empordà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Casal de Sant Pere Pescador · Veure més »

Castell de Cabrera (Alt Empordà)

El castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, al nord-est del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, prop del límit amb el de la Vajol (Alt Empordà), a l'extrem oriental del massís de les Salines.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Cabrera (Alt Empordà) · Veure més »

Castell de Campdorà

El Castell de Campdorà o la Força de Campdorà és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Campdorà · Veure més »

Castell de Celrà

El castell de Celrà és un castell termenat de Celrà (Gironès) de 1059 i declarat Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Celrà · Veure més »

Castell de Dosquers

El Castell de Dosquers és un castell del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Dosquers · Veure més »

Castell de Juià

El castell de Juià està situat al cim d'un serrat a la vora del veïnat de Mas Nadal, entitat de població de Juià (Gironès).

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Juià · Veure més »

Castell de la Bisbal

El castell de la Bisbal, situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de la Bisbal · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Llagostera · Veure més »

Castell de Llançà

El Castell de Llançà, o Palau de l'Abat, és una antiga construcció del municipi de Llançà (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Llançà · Veure més »

Castell de Monells

Castell de Monells és una construcció del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Monells · Veure més »

Castell de Palagret

El castell de Palagret o de Mabarrera és en plena vall de Palagret, al cim d'un petit turó, a 178 m d'altura, als contraforts més septentrionals del massís de les Gavarres al sud-est del nucli de Celrà i al sud-oest del de Juià.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Palagret · Veure més »

Castell de Pals

El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Pals · Veure més »

Castell de Rupià

El castell de Rupià, antic palau episcopal, és un edifici notable del gòtic civil català i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Rupià · Veure més »

Castell de Sant Gregori

El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Sant Gregori · Veure més »

Castell de Sant Joan de Lloret de Mar

El castell de Sant Joan és una fortificació del municipi de Lloret de Mar (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Sant Joan de Lloret de Mar · Veure més »

Castell de Verdera

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Verdera · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Verges · Veure més »

Castell de Vila-romà

El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Vila-romà · Veure més »

Castell de Vulpellac

El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l'arquitectura civil goticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell de Vulpellac · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castelló d'Empúries · Veure més »

Català oriental

El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Nou!!: Bisbat de Girona і Català oriental · Veure més »

Català salat

El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Català salat · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Catalunya Vella · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Bisbat de Girona і Catedral de Girona · Veure més »

Celestí Ribera i Aguilar

fou un prevere català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Celestí Ribera i Aguilar · Veure més »

Celrà

Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.

Nou!!: Bisbat de Girona і Celrà · Veure més »

Cementiri vell d'Anglès

El Cementiri vell d'Anglès és una obra d'Anglès inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Cementiri vell d'Anglès · Veure més »

Centre d'Estudis Pastorals

El Centre d'Estudis Pastorals (CEP) és una entitat de l'Església catòlica al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l'estudi, la investigació i la formació en l'àmbit de la pastoral i de preparar-hi capellans diocesans, religiosos i laics.

Nou!!: Bisbat de Girona і Centre d'Estudis Pastorals · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Carcassona · Veure més »

Concili de Barcelona (906)

El Concili de Barcelona es va celebrar entre gener i juliol de 906 amb l'assistència de l'arquebisbe de Narbona Arnust i el bisbe de Girona, Servus Dei.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili de Barcelona (906) · Veure més »

Concili de Narbona del 791

El concili de Narbona del 791 fou una reunió de bisbes feta a Narbona l'any 791 per condemnar l'heretgia de l'adopcionisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili de Narbona del 791 · Veure més »

Concili de Trento a Catalunya

El Concili de Trento a Catalunya va portar a terme una forta ofensiva a fi d'imposar els ideals de la contrareforma i posar fi als brots de cultura popular.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili de Trento a Catalunya · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili Vaticà II · Veure més »

Conferència Episcopal Tarraconense

Mapa de les diòcesis catalanes L'Eucaristia de l'Aplec de l'Esperit celebrat el 2014 al pavelló de Banyoles convocat per als joves per la Conferència Episcopal Tarraconense La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Conferència Episcopal Tarraconense · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Bisbat de Girona і Conquesta de Girona · Veure més »

Constantí Bonet i Zanuy

Constantí Bonet i Zanuy (Tamarit de Llitera, 1808 - Tarragona, 1875) fou un teòleg i religiós conegut per ser bisbe de Girona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Constantí Bonet i Zanuy · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Girona

El Convent de Sant Francesc d'Assís fou un convent franciscà a la ciutat de Girona, les poques restes que en queden estan protegides com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Convent de Sant Francesc de Girona · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Convent de Santa Clara (Castelló d'Empúries)

El Convent de Santa Clara és un convent dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre la basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama jueva de la vila (puig de l'Eramala).

Nou!!: Bisbat de Girona і Convent de Santa Clara (Castelló d'Empúries) · Veure més »

Convent de Santa Margalida (Palma)

El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.

Nou!!: Bisbat de Girona і Convent de Santa Margalida (Palma) · Veure més »

Corçà

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Corçà · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Bisbat de Girona і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Montsó-Binèfar

Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Bisbat de Girona і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Cosme Damià Hortolà

Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Cosme Damià Hortolà · Veure més »

Cosme de Montserrat

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Bisbat de Girona і Cosme de Montserrat · Veure més »

Costoja (Vallespir)

Costoja (en francès Coustouges) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, situada a banda i banda de la carena principal dels pirinenca, per la qual cosa en bona part pertany a la conca de la Muga, a la subcomarca de l'Alta Garrotxa, mentre que l'altra part és plenament vallespirenc, de la conca del Tec.

Nou!!: Bisbat de Girona і Costoja (Vallespir) · Veure més »

Cruïlles de Sicília

Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Cruïlles de Sicília · Veure més »

Dalmau de Creixell

Dalmau de Creixell (Empordà, - 1219) fou un militar català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Dalmau de Creixell · Veure més »

Dalmau de Mur i de Cervelló

Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).

Nou!!: Bisbat de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló · Veure més »

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »

De viris illustribus catalanis

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del barceloní Pere Miquel Carbonell, notari i arxiver reial del, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Nou!!: Bisbat de Girona і De viris illustribus catalanis · Veure més »

Deodat (bisbe de Barcelona)

Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.

Nou!!: Bisbat de Girona і Deodat (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diòcesi · Veure més »

Diòcesi d'Anglona

La diòcesi d'Anglona (en llatí: Dioecesis Anglonensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diòcesi d'Anglona · Veure més »

Diòcesis d'Espanya

Mapa de les diòcesis d'Espanya. Divisió eclesiàstica de Galícia. Molts dels arxiprestats fan referència a entitats ètniques preromanes, como Nemancs, Cèltics, Entíns o Posmarcs. Una diòcesi és un districte o territori en què té i exerceix jurisdicció espiritual un prelat, com un arquebisbe, un bisbe, etc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diòcesis d'Espanya · Veure més »

Diòcesis dels Països Catalans

Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diòcesis dels Països Catalans · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Edifici escolar (Sant Jordi Desvalls)

L'Edifici escolar és una obra de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Edifici escolar (Sant Jordi Desvalls) · Veure més »

Eimeric d'Usall

Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Eimeric d'Usall · Veure més »

Elies (bisbe de Girona)

Elies fou bisbe de Girona succeint Gotmar I. Un document del 15 d'abril de 893 afirma que un bisbe anomenat Elies fou el successor del bisbe Gotmar i el predecessor dels bisbes Teuter i Serfdedéu.

Nou!!: Bisbat de Girona і Elies (bisbe de Girona) · Veure més »

Elisenda de Pinós

Elisenda de Pinós i de Canet (de vegades anomenada també Elionor de Pinós) va ser una noble catalana, filla de Galceran IV, senyor de Pinós, i d'Esclarmunda de Canet.

Nou!!: Bisbat de Girona і Elisenda de Pinós · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Empordà · Veure més »

Ermessenda (minisèrie)

Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escola tomista de Barcelona

Escola tomista de Barcelona és un grup de filòsofs catalans de tendència neoescolàstica aplegats al voltant de la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escola tomista de Barcelona · Veure més »

Escut d'Ultramort

Escut oficial d'Ultramort L'escut d'Ultramort té dos símbols històrics del poble d'Ultramort (Baix Empordà): la creu de Santa Eulàlia, patrona del poble, i una mitra en al·lusió a la jurisdicció feudal del bisbat de Girona que va adquirir el castell de Rupià al.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut d'Ultramort · Veure més »

Escut de Bàscara

L'escut oficial de Bàscara té el següent blasonament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut de Bàscara · Veure més »

Escut de Canet d'Adri

L'escut oficial de Canet d'Adri té el següent blasonament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut de Canet d'Adri · Veure més »

Escut de la Bisbal d'Empordà

L'escut oficial de la Bisbal d'Empordà té el següent blasonament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut de la Bisbal d'Empordà · Veure més »

Escut de Parlavà

L'escut oficial de Parlavà té el següent blasonament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut de Parlavà · Veure més »

Escut de Rupià

Escut oficial de Rupià L'escut oficial de Rupià té el següent blasonament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Escut de Rupià · Veure més »

Església de Sant Andreu de Socarrats

Sant Andreu de Socarrats és una església romànica situada al nucli de Sant Andreu de Socarrats, del municipi de la Vall de Bianya, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Andreu de Socarrats · Veure més »

Església de Sant Andreu del Terri

L'església de Sant Andreu del Terri és situada prop de la vora dreta del riu Terri, dins el nucli urbà del poble.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Andreu del Terri · Veure més »

Església de Sant Climent Sescebes

Església de Sant Climent Sescebes és un temple del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Climent Sescebes · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Església de Sant Gregori

LEsglésia de Sant Gregori és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Gregori · Veure més »

Església de Sant Martí d'Empúries

Església de Sant Martí d'Empúries és al municipi de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Martí d'Empúries · Veure més »

Església de Sant Miquel de Pera

LEsglésia de Sant Miquel de Pera és un edifici del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Miquel de Pera · Veure més »

Església de Sant Nicolau (Malgrat de Mar)

L'església de Sant Nicolau és una església catòlica romana que es troba a Malgrat de Mar, al Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Nicolau (Malgrat de Mar) · Veure més »

Església de Sant Vicenç de Camós

Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Vicenç de Camós · Veure més »

Església de Santa Coloma de Farners

L'església parroquial de Santa Coloma de Farners, és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Santa Coloma de Farners · Veure més »

Església de Santa Llogaia d'Àlguema

Santa Llogaia és una església parroquial al nucli de Santa Llogaia d'Àlguema (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Santa Llogaia d'Àlguema · Veure més »

Església de Santa Maria de Camós

L'església parroquial de Santa Maria de Camós, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre els rius Matamors i Revardit, amb excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Santa Maria de Camós · Veure més »

Església de Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses és una església parroquial del bisbat de Girona al centre de la vila de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Santa Maria de Roses · Veure més »

Església del Remei de Guèmol

Església del Remei de Guèmol és una església barroca de Banyoles (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església del Remei de Guèmol · Veure més »

Església parroquial de Santa Maria (Vidreres)

LEsglésia parroquial de Santa Maria és un edifici del municipi de Vidreres (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església parroquial de Santa Maria (Vidreres) · Veure més »

Església vella del Mas Vidal

L'Església vella del Mas Vidal és una obra preromànica de Forallac (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església vella del Mas Vidal · Veure més »

Estafili

Estafili - Stafilio - fou bisbe de Girona a mitjans del.

Nou!!: Bisbat de Girona і Estafili · Veure més »

Esteve Mercadal i Dou

Esteve Mercadal i Dou, canonge i ardiaca de Vic, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1674.

Nou!!: Bisbat de Girona і Esteve Mercadal i Dou · Veure més »

Feliu de Girona (diaca)

Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Feliu de Girona (diaca) · Veure més »

Folc II de Cardona

Folc II de Cardona (Cardona, c.1040 — ~1099) fou bisbe de Barcelona, bisbe electe d'Urgell (1092 - 1095) i vescomte de Cardona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Folc II de Cardona · Veure més »

Fra Dalmau de Rocabertí

Fra Dalmau de Rocabertí va ser el darrer cap militar de l'Orde del Temple.

Nou!!: Bisbat de Girona і Fra Dalmau de Rocabertí · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc de Blanes

Francesc de Blanes fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Blanes · Veure més »

Francesc de Montpalau i de Solanell

Francesc de Montpalau i de Solanell (Castell d'Argelaguer, 27 de gener de 1600 – Sant Miquel de Cuixà, 4 de maig de 1674) va ser un abat benedictí i ambaixador de la Generalitat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Montpalau i de Solanell · Veure més »

Francesc de Paula de Dusai i de Marí

Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Ídem, 5 d'octubre de 1825) fou un químic català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Paula de Dusai i de Marí · Veure més »

Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Sentjust i de Castre · Veure més »

Francesc Dou

Francesc Dou (Bas, ? - Girona, 15 d'abril de 1673) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Dou · Veure més »

Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller

Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793) fou un erudit català i un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller · Veure més »

Francesc Pardo i Artigas

Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946 - Girona, 31 de març de 2022) fou un sacerdot catòlic català, bisbe de Girona des del juliol de 2008 fins a la seva mort el 31 de març de 2022.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Pardo i Artigas · Veure més »

Francesc Pijoan

Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Pijoan · Veure més »

Francesc Romaguera

Francesc Romaguera (segle XVII) fou un jurisconsult, natural de la Bisbal d'Empordà i advocat a Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Romaguera · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francisco Arévalo de Zuazo

Francisco Arévalo de Zuazo (Segòvia?, - Girona, 1611) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francisco Arévalo de Zuazo · Veure més »

Frontinià

Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.

Nou!!: Bisbat de Girona і Frontinià · Veure més »

Fruià

Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.

Nou!!: Bisbat de Girona і Fruià · Veure més »

Gabriel Llompart i Jaume

Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 16 de novembre de 1862 - Palma, 9 de desembre de 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gabriel Llompart i Jaume · Veure més »

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).

Nou!!: Bisbat de Girona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »

Gastó de Montcada (bisbe de Girona)

Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gastó de Montcada (bisbe de Girona) · Veure més »

Gaufred Bastons

Gausfred o Jofre Bastons o Bastó fou un noble cavaller del bisbat de Girona que va estar al servei dels comtes de Barcelona i d'Empúries.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gaufred Bastons · Veure més »

Gaufred de Medinyà

Gaufred de Medinyà va ser bisbe de Girona de 1196 fins al 18 de juny de 1198.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gaufred de Medinyà · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gilabert de Cruïlles (bisbe)

Gilabert de Cruïlles (?-12 de juny de 1335) fou bisbe de Girona (1334-35) de la nobilíssima família dels Cruïlles i canonge i Sagristà Major de la Catedral de Girona quan en fou escollit bisbe.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gilabert de Cruïlles (bisbe) · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Girona · Veure més »

Girona (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Bisbat de Girona і Girona (desambiguació) · Veure més »

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar I · Veure més »

Gotmar II

Gotmar II fou bisbe de Girona en dates discutides entre 941 i 951.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar II · Veure més »

Gotmar III

Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar III · Veure més »

Gregorio Parcero

Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663).

Nou!!: Bisbat de Girona і Gregorio Parcero · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guerra dels remences · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Bisbat de Girona і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guigó de Girona

Guigó o Guiu fou bisbe de Girona del 908 a una data posterior al 923.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guigó de Girona · Veure més »

Guillem Bernat de Perles

Guillem Bernat de Perles (Perles, inici del) era un prevere catala.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem Bernat de Perles · Veure més »

Guillem de Cabanelles

Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Cabanelles · Veure més »

Guillem de Monells

Guillem de Monells fou bisbe de Girona entre 1168 i 1178.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Monells · Veure més »

Guillem de Peratallada

Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Peratallada · Veure més »

Guillem de Rocabertí i Desfar

Guillem de Rocabertí i Desfar fou arquebisbe de Tarragona des de 1309 a 1315.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Rocabertí i Desfar · Veure més »

Guillem de Vilamarí

Guillem de Vilamarí fou bisbe de Girona el quart amb aquest nom.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Vilamarí · Veure més »

Guillem II de Besalú

Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem II de Besalú · Veure més »

Guillem Ramon Boïl

Guillem Ramon Boïl (? - 28 de novembre de 1532) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem Ramon Boïl · Veure més »

Guillem Umbert de Basella

Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat català del, quart baró de Montseny.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem Umbert de Basella · Veure més »

Guimer

Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guimer · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Hug III d'Empúries

Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.

Nou!!: Bisbat de Girona і Hug III d'Empúries · Veure més »

Isidre Bosch i Batallé

Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Isidre Bosch i Batallé · Veure més »

Jaume Caçador i Claret

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Caçador i Claret · Veure més »

Jaume Camprodon i Rovira

Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 de desembre del 1926 - Girona, 26 de desembre de 2016) fou bisbe de Girona entre 1973 i 2001.

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Camprodon i Rovira · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »

Jaume Satrilla

Jaume Satrill (? - 30 de març de 1374) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Satrilla · Veure més »

Joan Busquets i Dalmau

Joan Busquets i Dalmau (Girona, Gironès, 18 de febrer de 1934 - Girona, Gironès, 13 de novembre de 2018) fou un sacerdot i historiador català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Busquets i Dalmau · Veure més »

Joan d'Espés

Joan d'Espés o Despés (Saragossa, ? — la Seu d'Urgell, 24 d'octubre de 1530) fou bisbe de Girona (1507-1508) i d'Urgell (1515 - 1530).

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan d'Espés · Veure més »

Joan de Biclar

Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan de Biclar · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan de Casanova · Veure més »

Joan Gaspar Roig i Jalpí

Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Gaspar Roig i Jalpí · Veure més »

Joan Jubí

Joan Jubí (Mallorca, c. 1490 -Barcelona, 1571) fou un teòleg franciscà, provincial dels franciscans conventuals de la Corona d'Aragó (1542), bisbe absent de Constantina (actual Algèria) i Bisbe auxiliar de Barcelona (1542-1571), on residí habitualment.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Jubí · Veure més »

Joan Margarit i de Requesens

Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Margarit i de Requesens · Veure més »

Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Margarit i Pau · Veure més »

Joan Torras (escultor)

Joan Torras (s. XVII-XVIII) fou un escultor especialitzat en retaules actiu al bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Torras (escultor) · Veure més »

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »

Josep Baralt i Torres

Josep Baralt i Torres (Arenys de Mar, 31 de maig de 1740 – 1829), cosmògraf i navegant.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Baralt i Torres · Veure més »

Josep Cartañà i Inglés

Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Cartañà i Inglés · Veure més »

Josep de Taverner i d'Ardena

Josep de Taverner i d'Ardena —el seu cognom també se sol escriure Taberner— (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) fou un erudit i religiós, bisbe electe de Solsona i de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep de Taverner i d'Ardena · Veure més »

Josep Fageda

Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685).

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Fageda · Veure més »

Josep Morgades i Gili

Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Morgades i Gili · Veure més »

Josep Ninot i Verdera

Josep Ninot i Verdera (Santa Coloma de Queralt, bisbat de Vic, 14 d'abril de 1608 - Lleida, 14 de juny de 1673) fou bisbe de Girona i de Lleida.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Ninot i Verdera · Veure més »

Josep Saurí i Vergés

Josep Saurí i Vergés (Granollers, 1768 - 1834) fou un compositor i clergue català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Saurí i Vergés · Veure més »

Josep Ullastre i Llopis

Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Ullastre i Llopis · Veure més »

Josep Vila Martínez

Josep Vila Martínez (Benavites, 17 d'octubre de 1866 - València, 1 de setembre del 1932) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona entre 1925 i 1932.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Vila Martínez · Veure més »

L'Estany

L'Estany és un poble, cap del municipi del seu nom, pertanyent a la comarca del Moianès des de la creació d'aquesta el 2015.

Nou!!: Bisbat de Girona і L'Estany · Veure més »

L'Hostal Nou (Riudellots de la Selva)

L'Hostal Nou és una obra de Riudellots de la Selva (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і L'Hostal Nou (Riudellots de la Selva) · Veure més »

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Bisbal d'Empordà · Veure més »

La Coromina (Vall del Bac)

La Coromina és una antic casal al terme municipal de la Vall de Bianya (Garrotxa).

Nou!!: Bisbat de Girona і La Coromina (Vall del Bac) · Veure més »

La Jueria Grossa de Domeny

La Jueria Grossa de Domeny és una obra renaixentista de Sant Gregori (Gironès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Jueria Grossa de Domeny · Veure més »

La Quera de Talaixà

La Quera de Talaixà és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Quera de Talaixà · Veure més »

La Rectoria (Aiguaviva)

La Rectoria és un edifici del municipi d'Aiguaviva (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Rectoria (Aiguaviva) · Veure més »

Lambert de Lieja

Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lambert de Lieja · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: Bisbat de Girona і Leovigild · Veure més »

Les Illes

Les Illes (oficialment en francès, las Illas) és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Bisbat de Girona і Les Illes · Veure més »

Llinatge dels Banyuls

Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llinatge dels Banyuls · Veure més »

Llista d'abats de Santa Maria d'Amer

La llista d'abats de Santa Maria d'Amer comença amb Deodat el 820 i s'acaba amb Jaume de Llançà, el darrer abat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista d'abats de Santa Maria d'Amer · Veure més »

Llista d'abats del monestir de Sant Cugat

La llista d'abats del monestir de Sant Cugat inclou tot l'abaciologi d'aquest cenobi masculí des de la seva fundació al fins a l'exclaustració de l'any 1835, deguda a la Desamortització.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista d'abats del monestir de Sant Cugat · Veure més »

Llista de bisbes catalans el 2014

A 20 d'abril de 2014, aquests són els bisbes de l'Església Catòlica naturals de Catalunya, ordenats alfabèticament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de bisbes catalans el 2014 · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats

Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Lliurona

Lliurona o Llorona és un nucli de població muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va canviar administrativament de comarca a l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lliurona · Veure més »

Lorenzo Taranco

Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lorenzo Taranco · Veure més »

Madaxus

Madaxus (Madaix) va ser un jutge contemporani de Guifré el Pilós i proper a la família comtal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Madaxus · Veure més »

Majestat de Beget

La Majestat de Beget és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del, que es troba a l'interior de l'església de Sant Cristòfol de Beget, al poble de Beget (Ripollès).

Nou!!: Bisbat de Girona і Majestat de Beget · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mals usos · Veure més »

Manuel Antonio de Palmero

Manuel Antonio de Palmero i Rallo (Villanueva del Campo (Zamora), 1706 - Girona, 1774) fou un religiós lleonès que esdevingué bisbe de Girona l'any 1756.

Nou!!: Bisbat de Girona і Manuel Antonio de Palmero · Veure més »

Mare de Déu de Farners

L'església des del Castell de Farners L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu de Farners · Veure més »

Mare de Déu de la Pietat d'Erols

Mare de Déu d'Erols Mare de Déu de la Pietat d'Erols és l'església parroquial d'Erols, al municipi de Llambilles (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu de la Pietat d'Erols · Veure més »

Mare de Déu de Montcorb

La Mare de Déu de Montcorb és una església de Riudarenes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu de Montcorb · Veure més »

Mare de Déu de Rocacorba

El Santuari de Mare de Déu de Rocacorba, o Castell de Rocacorba, està situat dalt del massís de Rocacorba, a Canet d'Adri (Gironès), a uns 929 metres d'altitud, just al costat del Puigsou, (992 m) actualment ocupat per repetidors de televisió que s'albiren des de moltes comarques del voltant.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu de Rocacorba · Veure més »

Mare de Déu del Camp (Garriguella)

Mare de Déu del Camp és un edifici religiós del municipi de Garriguella comarca de l'Alt Empordà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu del Camp (Garriguella) · Veure més »

Mare de Déu del Mont

La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu del Mont · Veure més »

Mare de Déu dels Arcs

El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mare de Déu dels Arcs · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Maresme · Veure més »

Mariàngela Vilallonga i Vives

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mariàngela Vilallonga i Vives · Veure més »

Marquesat de Monistrol d'Anoia

El marquesat de Monistrol d'Anoia és un títol nobiliari creat el 4 de juliol de 1796 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Dusai i de Marí.

Nou!!: Bisbat de Girona і Marquesat de Monistrol d'Anoia · Veure més »

Martirologi d'Usuard

El Martirologi d'Usuard és un manuscrit datat entorn del 1450, originari dels tallers reials de Bohèmia (actual Praga), per encàrrec del rei Venceslau I d'Alemanya (Venceslau IV de Bohèmia).

Nou!!: Bisbat de Girona і Martirologi d'Usuard · Veure més »

Mas Blanc (Ullà)

El Mas Blanc és un edifici del municipi d'Ullà al Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mas Blanc (Ullà) · Veure més »

Mas de l'Església Vella

El Mas de l'Església Vella és una antiga església reconvertida en mas al veïnat de Requesens.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mas de l'Església Vella · Veure més »

Mas de Torre Mirona

El Mas de Torre Mirona és una masia, amb torre de defensa, es troba a tocar del camí que mena a la platja de Castell al terme municipal de Palamós (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mas de Torre Mirona · Veure més »

Mas Joals (Riudellots de la Selva)

Mas Joals és una masia de Riudellots de la Selva (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mas Joals (Riudellots de la Selva) · Veure més »

Matajudaica

Matajudaica és un petit poble pertanyent des del 1969 al cap de municipi Corçà, al Baix Empordà, al costat de Casavells i a l'oest del riu Daró.

Nou!!: Bisbat de Girona і Matajudaica · Veure més »

Maurici Proeta

Maurici Proeta (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, començament del s. XVI - Mallorca, 1544) va ser un frare agustí, missioner al nord d'Àfrica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Maurici Proeta · Veure més »

Medinyà

Medinyà és una entitat de població del municipi gironí de Sant Julià de Ramis, si bé fins al 1972 fou un municipi independent.

Nou!!: Bisbat de Girona і Medinyà · Veure més »

Mines del Sant Pare

Les Mines del Sant Pare és són obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Mines del Sant Pare · Veure més »

Miquel Joan de Mont-rodon

Miquel Joan de Mont-rodon i de Tristany (també escrit: Monrodon, Monredon, Montredon, Montrodon, Monrodó, Monredó) (Barcelona, 1570 – Santa Coloma de Farners, 30 d'abril de 1640) fou Algutzir Ordinari de Cort de la Reial Audiència de Barcelona i Veguer de la Cerdanya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Miquel Joan de Mont-rodon · Veure més »

Miquel Joan de Taverner i Rubí

Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.

Nou!!: Bisbat de Girona і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Veure més »

Miquel Pontich

Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.

Nou!!: Bisbat de Girona і Miquel Pontich · Veure més »

Miró III de Cerdanya

Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).

Nou!!: Bisbat de Girona і Miró III de Cerdanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »

Monestir de Sant Joan les Fonts

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Joan les Fonts · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Besalú

Sant Pere de Besalú és un monestir situat al centre històric del municipi de Besalú (Garrotxa).

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Pere de Besalú · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »

Monestir de Sant Quirze de Colera

El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Quirze de Colera · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Lladó

Santa Maria fou un antic monestir augustinià del bisbat de Girona, a l'antic comtat de Besalú, a l'actual municipi de Lladó (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Santa Maria de Lladó · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir del Sant Sepulcre de Palera

El Sant Sepulcre de Palera és un monestir del municipi de Beuda, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir del Sant Sepulcre de Palera · Veure més »

Muro (Mallorca)

Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Muro (Mallorca) · Veure més »

Murs de defensa (Maçanet de Cabrenys)

El Murs de defensa és una obra de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Murs de defensa (Maçanet de Cabrenys) · Veure més »

Museu d'Art de Girona

El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.

Nou!!: Bisbat de Girona і Museu d'Art de Girona · Veure més »

Museu d'art modern i contemporani de Girona

El Museu d'art modern i contemporani de Girona és un projecte de museu d'art presentat per l'Ajuntament de Girona el 2014 i que es preveu que estigui ubicat a la Casa Pastors, un edifici de 2.300 metres quadrats útils.

Nou!!: Bisbat de Girona і Museu d'art modern i contemporani de Girona · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nebridi (bisbe de Barcelona)

Nebridi fou bisbe de Barcelona pels volts del 540.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nebridi (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Nebridi de Narbona

Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nebridi de Narbona · Veure més »

Nonnit de Girona

Nonnit, Nonici o Nonit de Girona (Girona?, mitjan - ca. 636) fou un religiós visigot, bisbe de Gerunda.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nonnit de Girona · Veure més »

Onofre de Reart

Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621).

Nou!!: Bisbat de Girona і Onofre de Reart · Veure més »

Operació Garzón

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts.

Nou!!: Bisbat de Girona і Operació Garzón · Veure més »

Orriols (Bàscara)

Orriols és un veïnat del municipi alt-empordanès de Bàscara.

Nou!!: Bisbat de Girona і Orriols (Bàscara) · Veure més »

Palau Episcopal de Girona

El Palau Episcopal de Girona fou, durant segles, la residència del bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Palau Episcopal de Girona · Veure més »

Palau Reial de Torroella

El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.

Nou!!: Bisbat de Girona і Palau Reial de Torroella · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pals · Veure més »

Parlavà

Parlavà és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Parlavà · Veure més »

Pasquer

El pasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència o impost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona de pastures.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pasquer · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Costa

Pau Costa (Vic, juny de 1663Els llibres de baptisme de la parròquia de Catedral de Vic foren destruïts pel foc l'any 1936, però el doctor Eduard Junyent havia pres nota d'algunes partides de baptisme entre elles la de Pau Costa realitzat el 19 de Juny de 1663. Actualment, aquests papers es troben a L'Arxiu Episcopal de Vic (des de ara citat com AEV). o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726Segon l'acta de defunció de Pau Costa a Cadaqués: «Ab set del mes de novembre de l'any mil set cents vint i sis en lo sementeriri de esta iglésia parroquial de Santa Maria de Cadaqués, bisbat de Gerona, és estat enterrat lo cos de Pau Costa, escultor de la ciutat de Vich de edat de sexanta dos anys. Rebé tots los sagraments, feu testament y fou la sepultura ab thenor simple.» Llibre dels òbits de la Parròchia de Sancta Maria de la Vila de Cadaqués... 1700-1761 o 1727) fou un dels escultors catalans més prestigiosos d'estil barroc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pau Costa · Veure més »

Pedra dels Evangelis

Pedra dels Evangelis, Santa Coloma de Farners - Sant Hilari Sacalm (Catalunya) La Pedra dels Evangelis és una muntanya de 654 metres que es troba entre els municipis de Santa Coloma de Farners i de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pedra dels Evangelis · Veure més »

Pedro de Urrea

Pedro de Urrea fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pedro de Urrea · Veure més »

Pelai Negre i Pastell

Pelagi Negre i Pastell (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1895 - Girona, 1984) va ser un polític i historiador català, Doctorat en Dret.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pelai Negre i Pastell · Veure més »

Pere (bisbe de Barcelona)

Pere fou bisbe de Barcelona durant el tercer quart del.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Pere Carlos

Pere Carlos (? - 1 de juny de 1572) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere Carlos · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere de Castellnou (bisbe)

Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79).

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Castellnou (bisbe) · Veure més »

Pere de Darnius

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Darnius · Veure més »

Pere de Montcada i de Montcada

Pere de Montcada del llinatge dels Montcada marquesos d'Aitona fou breument bisbe de Girona el 1621 any en què morí.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Montcada i de Montcada · Veure més »

Pere de Rocabertí i Desfar

Pere de Rocabertí i Desfar fou canonge i més tard bisbe de Girona durant el període 1318-1324.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Rocabertí i Desfar · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Mates

Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere Mates · Veure més »

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Bisbat de Girona і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pintures de la cel·la de Sant Miquel · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Espolla)

La Plaça de Sant Jaume és una plaça pública d'Espolla (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Plaça de Sant Jaume (Espolla) · Veure més »

Ponç de Girona

Ponç fou, segons una tradició tardana sense fonament, el primer bisbe de Girona, anterior al també llegendari Sant Narcís de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ponç de Girona · Veure més »

Ponç de Monells

Ponç de Monells (Monells, ~1120 — Tortosa, Baix Ebre, 27 de juliol de 1193) fou un eclesiàstic català, bisbe de Tortosa (entre el 28 de maig de 1165 i fins a la seva mort).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ponç de Monells · Veure més »

Ponç II d'Empúries

Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ponç II d'Empúries · Veure més »

Pontifical de Guillaume Durand de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona

El Pontifical de Guillaume Durand és un còdex escrit en llatí, ric en il·luminacions i la seva datació és ca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pontifical de Guillaume Durand de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Província de Girona

La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.

Nou!!: Bisbat de Girona і Província de Girona · Veure més »

Província eclesiàstica de Barcelona

La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.

Nou!!: Bisbat de Girona і Província eclesiàstica de Barcelona · Veure més »

Província eclesiàstica Tarraconense

Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.

Nou!!: Bisbat de Girona і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »

Rafael Battestini Galup

Rafael Battestini Galup (Barcelona, 30 de desembre de 1886 – Tarragona, 22 d'abril de 1939) fou un metge i militant polític català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Rafael Battestini Galup · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon d'Usall

Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon d'Usall · Veure més »

Ramon de Palafolls

Ramon de Palafolls (Palafolls, ? - 2 d'agost de 1218) fou bisbe de Girona (1214-1218) del llinatge dels cavallers senyors del Castell i terme de Palafolls.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon de Palafolls · Veure més »

Ramon Descatllar

Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Descatllar · Veure més »

Ramon Gaufred

Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Gaufred · Veure més »

Ramon Guillamet i Coma

El bisbe Guillamet posant la primera pedra de l'església de l'Hospital de Sant Pau, l'11 de març de 1923 Ramon Guillamet i Coma (Olot, 1856 - Barcelona, 1926) fou un religiós català, bisbe de Lleó, Còrdova i Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Guillamet i Coma · Veure més »

Ramon I (bisbe de Girona)

Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon I (bisbe de Girona) · Veure més »

Ramon I de Carcassona

Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon I de Carcassona · Veure més »

Recinte fortificat de Verges

El Recinte fortificat de Verges és un monument del municipi de Verges (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Recinte fortificat de Verges · Veure més »

Reial Estament Militar del Principat de Girona

El Reial Estament Militar del Principat de Girona és una de les reials corporacions nobiliàries espanyoles, amb seu a Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Reial Estament Militar del Principat de Girona · Veure més »

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Repoblament de Mallorca · Veure més »

Riambau I de Montseny

Riambau I de Montseny (?-1178), va ser un noble català del, baró de Montseny i Montpalau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Riambau I de Montseny · Veure més »

Riudaura

Riudaura (pronunciat), també Ridaura, és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Bisbat de Girona і Riudaura · Veure més »

Roger I de Foix

Roger I de Foix (? - 1064) fou comte de Foix (1034-1064).

Nou!!: Bisbat de Girona і Roger I de Foix · Veure més »

Romà (papa)

Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.

Nou!!: Bisbat de Girona і Romà (papa) · Veure més »

Rupià

Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Rupià · Veure més »

Sabartès

El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sabartès · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sagrera · Veure més »

Salitja

Salitja és un poble al municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Salitja · Veure més »

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »

Sant Andreu de Montboló

Façana meridional Sant Andreu de Montboló és l'església parroquial del poble de Montboló, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Andreu de Montboló · Veure més »

Sant Andreu de Socarrats

Sant Andreu de Socarrats (o simplement, Socarrats) és un nucli de població pertanyent al municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat al sud del terme municipal, a l'est del poble de l'Hostalnou de Bianya i als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Andreu de Socarrats · Veure més »

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Aniol d'Aguja · Veure més »

Sant Cebrià de Flaçà

esquerra Sant Cebrià és l'església parroquial de Flaçà (l'Empordà) parròquia a la que també hi ha adscrites les ermites de Sant Fermí i de la Mare de Déu de l'Esperança.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Cebrià de Flaçà · Veure més »

Sant Cebrià de Pujarnol

Sant Cebrià de Pujarnol és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Cebrià de Pujarnol · Veure més »

Sant Cristòfol del Bosc

Sant Cristòfol del Bosc és una ermita al terme municipal de Llambilles, Gironès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Cristòfol del Bosc · Veure més »

Sant Cugat d'Albons

Sant Cugat és l'església parroquial de la població d'Albons parròquia a la que també hi ha adscrita l'ermita de Sant Grau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Cugat d'Albons · Veure més »

Sant Daniel (sector)

Sant Daniel és un sector del municipi de Girona a la vall del mateix nom, a l'est del Barri Vell de la ciutat i al peudemont de les Gavarres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Daniel (sector) · Veure més »

Sant Esteve de Briolf

Sant Esteve de Briolf és una església del despoblat de Briolf.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Esteve de Briolf · Veure més »

Sant Esteve de Madremanya

Sant Esteve de Madremanya és una església de Madremanya (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Esteve de Madremanya · Veure més »

Sant Esteve de Sords

L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Esteve de Sords · Veure més »

Sant Esteve de Tordera

Sant Esteve de Tordera és una església del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Esteve de Tordera · Veure més »

Sant Feliu de Cadins

Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu de Cadins · Veure més »

Sant Feliu de Celrà

Sant Feliu de Celrà és una església de Celrà (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu de Celrà · Veure més »

Sant Feliu de Llagostera

Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu de Llagostera · Veure més »

Sant Feliu de Parlavà

L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu de Parlavà · Veure més »

Sant Feliu del Bac

Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu del Bac · Veure més »

Sant Genís de Palafolls

Sant Genís de Palafolls (antigament conegut com a Sant Genís de Vilelles) és un poble del municipi de Palafolls, a la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Genís de Palafolls · Veure més »

Sant Genís i Sant Miquel de Besalú

Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, o Sant Miquel de Besalú, fou una antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), a la part de llevant de la població, sota les muralles; dins de la muralla i sota el castell.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Genís i Sant Miquel de Besalú · Veure més »

Sant Grau d'Entreperes

Sant Grau d'Entreperes, antigament Santa Maria d'Entreperes, és una església romànica al municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Grau d'Entreperes · Veure més »

Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys

Sant Iscle i Santa Victòria és una església romànica al veïnat rural de Centenys del municipi obra d'Esponellà (el Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys · Veure més »

Sant Jaume de Campdorà

Sant Jaume és l'església parroquial de Campdorà, nucli avui dia adscrit al municipi de Girona, però adscrit fins no fa gaire dècades al de Celrà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Jaume de Campdorà · Veure més »

Sant Joan de Bellcaire

Sant Joan de Bellcaire - També coneguda com a Sant Joan de Bedenga, nom antic de Bellcaire, és una església del nucli de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, declarada bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan de Bellcaire · Veure més »

Sant Joan de Bossols

Sant Joan de Bossols, de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan de Bossols · Veure més »

Sant Joan de Foixà

Lesglésia de Sant Joan és un edifici religiós del municipi de Foixà (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan de Foixà · Veure més »

Sant Joan de Mollet

Sant Joan de Mollet és un municipi empordanès adscrit a la comarca catalana del Gironès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan de Mollet · Veure més »

Sant Joan de Montbó

Sant Joan de Montbó és una església situada al nord de Montcal i pertany a Montbó, entitat de població del municipi de Canet d'Adri.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan de Montbó · Veure més »

Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del consorci de l'Alta Garrotxa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joan les Fonts · Veure més »

Sant Joaquim d'Olivars

Sant Joaquim d'Olivars és una església del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Joaquim d'Olivars · Veure més »

Sant Jordi de Treumal

La capella ortodoxa del Comtat de Sant Jordi de Treumal (Приход в честь святого великомученика Георгия и святой мученицы Анастасии, Կալոնժեի Սուրբ Գևորգ հայկական եկեղեցի) és una capella ortodoxa de Calonge (Baix Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Jordi de Treumal · Veure més »

Sant Julià i Santa Basilissa de Corts

Sant Julià i Santa Basilissa de Corts és l'església parroquial del poble de Corts, al municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Julià i Santa Basilissa de Corts · Veure més »

Sant Llorenç de Bescanó

Sant Llorenç és una església al nucli de Bescanó (el Gironès) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Llorenç de Bescanó · Veure més »

Sant Llorenç de Gaserans

Sant Llorenç de Gaserans és una església amb elements barrocs i romànics de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Llorenç de Gaserans · Veure més »

Sant Llorenç del Mont

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Llorenç del Mont · Veure més »

Sant Marçal de Montseny

Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, al Vallès Oriental, gairebé al límit amb el d'Arbúcies, a la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Marçal de Montseny · Veure més »

Sant Martí Boscós

Sant Martí Boscós és una església de Palol de Revardit (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí Boscós · Veure més »

Sant Martí de Biert

Sant Martí de Biert és una obra de Canet d'Adri (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Biert · Veure més »

Sant Martí de Cassà de Pelràs

Sant Martí és un edifici religiós al nucli de Caçà de Pelràs (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Cassà de Pelràs · Veure més »

Sant Martí de Corsavell

Sant Martí de Corsavell és una església romànica al veïnat disseminat de Corsavell a l'oest del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Corsavell · Veure més »

Sant Martí de Dosquers

Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Dosquers · Veure més »

Sant Martí de la Móra

Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de la Móra · Veure més »

Sant Martí de Riudellots de la Creu

Sant Martí de Riudellots de la Creu és la vella església parroquial del poble de Riudellots de la Creu, de cases disseminades, agregat al municipi de Palol de Revardit.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Riudellots de la Creu · Veure més »

Sant Martí de Solamal

Sant Martí de Solamal és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Solamal · Veure més »

Sant Martí de Vilallonga

Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí de Vilallonga · Veure més »

Sant Martí Vell de Santa Pau

Sant Martí Vell de Santa Pau és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Martí Vell de Santa Pau · Veure més »

Sant Mateu de Vilademires

Sant Mateu és l'església parroquial del veïnat dispers de Vilademires, a l'oest del municipi de Cabanelles al qual pertany.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Mateu de Vilademires · Veure més »

Sant Mateu de Vilanna

esquerra Sant Mateu de Vilanna és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Mateu de Vilanna · Veure més »

Sant Medir de Romanyà

Sant Mer i Sant Celdoni o Sant Medir de Romanyà és l'església parroquial de Romanyà d'Empordà veïnat del municipi de Pontós (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Medir de Romanyà · Veure més »

Sant Miquel d'Hortmoier

Sant Miquel d'Hortmoier és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel d'Hortmoier · Veure més »

Sant Miquel de Bassegoda

Sant Miquel de Bassegoda és una antiga església parroquial del veïnat de Bassegoda al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel de Bassegoda · Veure més »

Sant Miquel de Bustins

L'església de Sant Miquel de Bustins, situada al cantó de llevant del municipi Sant Aniol de Finestres, s'erigeix en un planell del vessant de llevant de la vall de Sant Aniol, a les envistes del Freixe i del santuari de Finestres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel de Bustins · Veure més »

Sant Miquel de Centenys

Sant Miquel de Centenys és una església d'Esponellà (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel de Centenys · Veure més »

Sant Miquel de la Torre

Sant Miquel de la Torre, és una Església que també rep el nom de Sant Miquel d'Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i Sant Miquel de Sacorba.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel de la Torre · Veure més »

Sant Pere Cercada

Barri de Sant Pere Cercada, amb l'església en primer terme Sant Pere Cercada és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pere Cercada · Veure més »

Sant Pere de Montfullà

Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pere de Montfullà · Veure més »

Sant Pere de Pals

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pere de Pals · Veure més »

Sant Pol (la Bisbal d'Empordà)

Sant Pol és una entitat de població del municipi de la Bisbal d'Empordà, al Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pol (la Bisbal d'Empordà) · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pol de Mar · Veure més »

Sant Ponç d'Aulina

Sant Ponç d'Aulina és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Ponç d'Aulina · Veure més »

Sant Quirze d'Arbúcies

Sant Quirze d'Arbúcies és una església gòtica d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Quirze d'Arbúcies · Veure més »

Sant Quirze i Santa Julita de Merlant

L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Quirze i Santa Julita de Merlant · Veure més »

Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Romà de Casamor · Veure més »

Sant Romà de les Arenes

Sant Romà de les Arenes o Sant Romà de Sidillà (o Sant-romans o Sant Romanç) és una església preromànica del municipi de Foixà (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Romà de les Arenes · Veure més »

Sant Romà de Llabià

Sant Romà és una església a Llabià (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Romà de Llabià · Veure més »

Sant Romà de Lloret de Mar

Sant Romà de Lloret és una església del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Romà de Lloret de Mar · Veure més »

Sant Salvador de Coquells

Sant Salvador de Coquells és una església romànica del al nord-oest del municipi de Vilanant (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Salvador de Coquells · Veure més »

Sant Vicenç de Canet d'Adri

Sant Vicenç de Canet d'Adri és una església romànica de Canet d'Adri (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Vicenç de Canet d'Adri · Veure més »

Sant Vicenç de les Roquetes

Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Vicenç de les Roquetes · Veure més »

Sant Vicenç de Rupià

esquerra Sant Vicenç és una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Vicenç de Rupià · Veure més »

Sant Vicenç de Torrent

Sant Vicenç de Torrent és una obra de Torrent (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Vicenç de Torrent · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Cristina de Corçà

Santa Cristina de Corçà és una ermita d'origen medieval del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a uns cinc-cents metres als afores del nucli, en direcció sud.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Cristina de Corçà · Veure més »

Santa Eulàlia d'Hortsavinyà

Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà és l'església parroquial del poble d'Hortsavinyà, del municipi de Tordera (Maresme).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Eulàlia d'Hortsavinyà · Veure més »

Santa Eulàlia de Crespià

L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Eulàlia de Crespià · Veure més »

Santa Eulàlia de Cruïlles

Santa Eulàlia de Cruïlles és una església del situada a la vila de Cruïlles, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Eulàlia de Cruïlles · Veure més »

Santa Llogaia de Parets

Santa Llogaia de Parets o de Parets de Baix és una església de Vilademuls (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Llogaia de Parets · Veure més »

Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves és una església de Camós (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Magdalena de Noves · Veure més »

Santa Maria d'Agullana

Lesglésia parroquial de Santa Maria d'Agullana és un església romànica situada al terme municipal d'Agullana que data del - sota control del Bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria d'Agullana · Veure més »

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria d'Amer · Veure més »

Santa Maria d'Arenys

Santa Maria d'Arenys és una església del municipi d'Arenys de Mar que pertany al Bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria d'Arenys · Veure més »

Santa Maria d'Ullà

Santa Maria d'Ullà és un temple catòlic a la vila d'Ullà (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria d'Ullà · Veure més »

Santa Maria de Breda

Santa Maria és una antiga església a Breda adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Breda · Veure més »

Santa Maria de Cadaqués

Santa Maria de Cadaqués és una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Cadaqués · Veure més »

Santa Maria de Costoja

Santa Maria de Costoja - en francès Eglise Sainte-Marie de Coustouges - és l'església parroquial del poble i comuna nord-catalana de Costoja, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Costoja · Veure més »

Santa Maria de Darnius

Santa Maria és una església parroquial al centre del poble de Darnius (l'Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Darnius · Veure més »

Santa Maria de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres o Santa Magdalena és una església al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Jonqueres · Veure més »

Santa Maria de les Neus

Santa Maria de les Neus és una església del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de les Neus · Veure més »

Santa Maria de Palamós

Santa Maria de Palamós, també coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Palamós · Veure més »

Santa Maria de Porqueres

Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Porqueres · Veure més »

Santa Maria de Puigpardines

Santa Maria de Puigpardines és un monestir del petit nucli de Puigpardines, al municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Puigpardines · Veure més »

Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Roses · Veure més »

Santa Maria de Salitja

Santa Maria de Salitja és una església del poble de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Salitja · Veure més »

Santa Maria de Solius

El monestir de Santa Maria de Solius i l'església de Santa Agnès de Solius són un conjunt d'edificis del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Solius · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Maria de Vilamarí

L'església parroquial de Santa Maria de Vilamarí es troba en el petit nucli aglevat del poble de Vilamarí, situat dalt d'un serrat, a l'esquerra de la vall del Farga, dins el municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria de Vilamarí · Veure més »

Santa Maria del Collell

Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria del Collell · Veure més »

Santa Maria dels Turers

Santa Maria dels Turers és una església catòlica romana que es troba a Banyoles (Pla de l'Estany).

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Maria dels Turers · Veure més »

Santa Susanna de Caulès

Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Susanna de Caulès · Veure més »

Santa Victòria de Sauleda

Santa Victòria de Sauleda és un monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Victòria de Sauleda · Veure més »

Santiago Pérez

* Santiago Pérez de Arenillas (1739 - 1797), bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santiago Pérez · Veure més »

Santiago Pérez de Arenillas

Santiago Pérez de Arenillas (Becerril de Campos, Palència, 11 d'agost de 1739 - Girona, 17 d'octubre de 1797) fou un religiós castellà, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santiago Pérez de Arenillas · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Segle IV · Veure més »

Selva Marítima

La Selva Marítima, Baixa Tordera, Marina de la Selva o Costa Brava Sud, és una comarca natural o subcomarca al voltant de Blanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Selva Marítima · Veure més »

Seminari de Girona

El Seminari de Girona o Seminari Major és un centre educatiu del Bisbat de Girona al Barri Vell de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Seminari de Girona · Veure més »

Seminari Major Interdiocesà de Catalunya

El Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, és un seminari de formació sacerdotal interdiocesà, que està ubicat al número 49 del Carrer de Casp de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Seminari Major Interdiocesà de Catalunya · Veure més »

Servus Dei

Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).

Nou!!: Bisbat de Girona і Servus Dei · Veure més »

Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465

El setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 fou un episodi de la Guerra Civil catalana del.

Nou!!: Bisbat de Girona і Setge de la Bisbal d'Empordà de 1465 · Veure més »

Sever Tomàs Auter

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sever Tomàs Auter · Veure més »

Sibil·la de Palau

va ser comtessa d'Empúries i vescomtessa propietària de Bas, succeint el seu pare Simó de Palau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sibil·la de Palau · Veure més »

Sicardis de Montsoriu

va ser una dama catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sicardis de Montsoriu · Veure més »

Sistema monetari carolingi

Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sistema monetari carolingi · Veure més »

Sulpici Pontich

Sulpici Pontich (Bulaternera, ~1670 - Girona, 1738) va ser un religiós i canonge de la catedral de Girona, a la qual dedicà diversos estudis.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sulpici Pontich · Veure més »

Sunifred I (bisbe de Girona)

Sunifred I fou bisbe de Girona a partir del 850.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sunifred I (bisbe de Girona) · Veure més »

Sunifred II (bisbe de Girona)

Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sunifred II (bisbe de Girona) · Veure més »

Talteüll

Talteüll (o, en francès Tautavel) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 878 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Bisbat de Girona і Talteüll · Veure més »

Taula dels Tres Bisbes

La Taula dels Tres Bisbes és una obra d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Taula dels Tres Bisbes · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Bisbat de Girona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Teuter

Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.

Nou!!: Bisbat de Girona і Teuter · Veure més »

Tomàs Sivilla i Gener

Placa commemorativa d'en Tomàs Sivilla al carrer del mateix nom a Calella Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) fou un bisbe i jurista català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tomàs Sivilla i Gener · Veure més »

Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui

Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), fou un religiós il·lustrat d'origen lleonès, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui · Veure més »

Torre de Pujarnol

La Torre de Pujarnol s'alça al costat mateix del petit temple rural de Sant Cebrià de Pujarnol, a Pujarnol, que és un dels set pobles que formen el municipi de Porqueres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Torre de Pujarnol · Veure més »

Torre dels Escipions

La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Torre dels Escipions · Veure més »

Torre Rodona (Riudaura)

La torre Rodona és un edifici de Riudaura (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Torre Rodona (Riudaura) · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tortell · Veure més »

Trasovadus

Signatura de '''Trasovadus''' Trasovadus o Trasoarius, va ser un nom masculí a l'edat mitjana.

Nou!!: Bisbat de Girona і Trasovadus · Veure més »

Tribunal del Breu Apostòlic

El tribunal del Breu era un tribunal creat al a través del qual la monarquia a Catalunya podia castigar els clergues delinqüents sense haver-se de preocupar per les immunitats eclesiàstiques.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tribunal del Breu Apostòlic · Veure més »

Ullà

Ullà és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ullà · Veure més »

Ultramort

Ultramort és un poble del Baix Empordà, a la part nord de la comarca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ultramort · Veure més »

Umbert de Cervelló

Umbert de Cervelló fou bisbe de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Umbert de Cervelló · Veure més »

Umbert de Sesagudes

Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.

Nou!!: Bisbat de Girona і Umbert de Sesagudes · Veure més »

Universitat de Perpinyà (1350-1793)

La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.

Nou!!: Bisbat de Girona і Universitat de Perpinyà (1350-1793) · Veure més »

Valaric

Valaric o Gualaric - també anomenat en fonts antigues com a Walarico - fou bisbe de Girona a principis del segle IX.

Nou!!: Bisbat de Girona і Valaric · Veure més »

Vall de Camprodon

Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vall de Camprodon · Veure més »

Valldemaria

Valldemaria és un antic monestir romànic habilitat com a masia de Maçanet de la Selva (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Valldemaria · Veure més »

Valldevià

Valldevià és un nucli agregat al municipi de Vilopriu de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Valldevià · Veure més »

Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »

Victoriacum

Gravat antic de la ciutat de Vitòria Victoriacum o Victoriaco és una ciutat fundada l'any 581 pel rei visigot Leovigild, en algun lloc de Bascònia, sobre la identificació de la qual fluctuen els parers dels historiadors, com a celebració de la victòria contra els vascons i per controlar el seu territori.

Nou!!: Bisbat de Girona і Victoriacum · Veure més »

Vilamalla

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilamalla · Veure més »

Vilamarí

Vilamarí és un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), al SE del terme municipal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilamarí · Veure més »

Vilamarí (llinatge)

Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilamarí (llinatge) · Veure més »

Vilanant

Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilanant · Veure més »

Vilaverd

Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins al 1983.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilaverd · Veure més »

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilert · Veure més »

Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Veure més »

Vulpellac

Vulpellac és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vulpellac · Veure més »

Xavier Vilanova Pellisa

Xavier Vilanova Pellisa (La Fatarella, Terra Alta, 23 de setembre de 1973) és un sacerdot catòlic i bisbe català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Xavier Vilanova Pellisa · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1094 · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1111 · Veure més »

1121

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1121 · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 12 de setembre · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1218 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1227 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1234 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1253 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1384 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1418 · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 15 de desembre · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 16 de gener · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 16 de novembre · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1651 · Veure més »

1670

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1670 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 17 d'agost · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 17 de maig · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1720 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1726 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1932 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 2 d'agost · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 2005 · Veure més »

2023

El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Bisbat de Girona і 2023 · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 24 de maig · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 24 de novembre · Veure més »

397

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 397 · Veure més »

516

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 516 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 540 · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 6 de febrer · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 6 de maig · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 785 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bisbat de Girona і 9 de desembre · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 970 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bisbe de Girona, Diòcesi de Girona, Diòciesi gironina, Llista de bisbes de Girona.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat