Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gerunda

Índex Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

67 les relacions: Ager, Arquebisbat de Tarragona, Àfrica (província romana), Barri Vell de Girona, Basílica, Bestiar boví, Bisbe, Cabra, Call de Girona, Cardo, Catalunya, Catedral de Girona, Cereal, Clergat, Cristianisme, Cursus honorum, Decumanus, Diòcesi, Dret romà, Duumvirat, Edil romà, Empúries, Etimologia, Fòrum, Fòrum Romà, Feliu de Girona, Fragment d'estàtua d'un personatge togat, Girona, Gneu Pompeu Magne, Guerra de Sertori, Hispània, I Concili de Toledo, Ibèric, Ibers, Imperi Romà, Indicets, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Luci Corneli Sul·la, Martyrium, Màrtir, Olivera, Onyar, Oppidum, Optimat, Oví, Persecució de Dioclecià, Pla de Girona, Pomerium, Quint Sertori, Reformes de Dioclecià, ..., República Romana, Roma, Sant Julià de Ramis, Sant Narcís, Segle IV, Segle V, Segle VI, Segona Guerra Púnica, Senat, Urbs, Via Augusta, Vinya, 284, 304, 305, 404, 77 aC. Ampliar l'índex (17 més) »

Ager

Lager era la terra amb límits a l'antiga Roma.

Nou!!: Gerunda і Ager · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Gerunda і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Gerunda і Àfrica (província romana) · Veure més »

Barri Vell de Girona

El Barri Vell és un barri a la ciutat de Girona.

Nou!!: Gerunda і Barri Vell de Girona · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Gerunda і Basílica · Veure més »

Bestiar boví

Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.

Nou!!: Gerunda і Bestiar boví · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Gerunda і Bisbe · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Gerunda і Cabra · Veure més »

Call de Girona

370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.

Nou!!: Gerunda і Call de Girona · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Gerunda і Cardo · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gerunda і Catalunya · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Gerunda і Catedral de Girona · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Gerunda і Cereal · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Gerunda і Clergat · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Gerunda і Cristianisme · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Gerunda і Cursus honorum · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Gerunda і Decumanus · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Gerunda і Diòcesi · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: Gerunda і Dret romà · Veure més »

Duumvirat

Un duumvirat és una aliança entre dues forces polítiques o líders militars.

Nou!!: Gerunda і Duumvirat · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Gerunda і Edil romà · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Gerunda і Empúries · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Gerunda і Etimologia · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Gerunda і Fòrum · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Gerunda і Fòrum Romà · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Gerunda і Feliu de Girona · Veure més »

Fragment d'estàtua d'un personatge togat

Fragment d'una estàtua d'un personatge masculí amb toga és una estàtua que es conserva a monestir de Sant Pere de Galligants, la seu gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Nou!!: Gerunda і Fragment d'estàtua d'un personatge togat · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Gerunda і Girona · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Gerunda і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Gerunda і Guerra de Sertori · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Gerunda і Hispània · Veure més »

I Concili de Toledo

El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.

Nou!!: Gerunda і I Concili de Toledo · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Gerunda і Ibèric · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Gerunda і Ibers · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Gerunda і Imperi Romà · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Gerunda і Indicets · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Gerunda і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Gerunda і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Martyrium

Un martyrium (nom provinent del llatí, literalment 'martiri'; plural martyria) és un edifici religiós amb la planta central construïda sobre la tomba d'un màrtir o sant, com el Sant Sepulcre de Jerusalem.

Nou!!: Gerunda і Martyrium · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Gerunda і Màrtir · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Gerunda і Olivera · Veure més »

Onyar

La casa de Rafael Masó (color blanc) al marge dret del riu Onyar. LOnyar (del llatí Undarius) és un riu de Catalunya, afluent del riu Ter per la dreta.

Nou!!: Gerunda і Onyar · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Gerunda і Oppidum · Veure més »

Optimat

Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.

Nou!!: Gerunda і Optimat · Veure més »

Oví

Els ovins (Ovis) són un gènere de bòvids entre els quals hi ha l'ovella domèstica.

Nou!!: Gerunda і Oví · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Gerunda і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pla de Girona

El pla de Girona és una plana natural que forma part de la depressió de la Selva, situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, al centre de la qual hi ha la ciutat de Girona.

Nou!!: Gerunda і Pla de Girona · Veure més »

Pomerium

El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.

Nou!!: Gerunda і Pomerium · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Gerunda і Quint Sertori · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Gerunda і Reformes de Dioclecià · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Gerunda і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Gerunda і Roma · Veure més »

Sant Julià de Ramis

Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona.

Nou!!: Gerunda і Sant Julià de Ramis · Veure més »

Sant Narcís

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.

Nou!!: Gerunda і Sant Narcís · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Gerunda і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Gerunda і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Gerunda і Segle VI · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Gerunda і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Gerunda і Senat · Veure més »

Urbs

El terme llatí urbs (-is, femení, del que deriva la paraula "urbs") designa pròpiament a la ciutat llatina per antonomàsia, és a dir, l'espai construït o conjunt d'edificis, carrers i infraestructures; la civitas en sentit estricte, constituïda pels ciutadans que viuen en ella, amb el seu propi límit sagrat, el pomerium, i per tant, consagrada als déus.

Nou!!: Gerunda і Urbs · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Gerunda і Via Augusta · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Gerunda і Vinya · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Gerunda і 284 · Veure més »

304

Sense descripció.

Nou!!: Gerunda і 304 · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Gerunda і 305 · Veure més »

404

El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Gerunda і 404 · Veure més »

77 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gerunda і 77 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »