Similituds entre Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Odó, Absis, Andreu Bertran, Art romànic, Berenguer Dalmau, Campanar, Ermessenda de Carcassona, Girona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes de Barcelona.
Abat Odó
Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).
Abat Odó і Bisbat de Girona · Abat Odó і Monestir de Sant Cugat ·
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Absis і Bisbat de Girona · Absis і Monestir de Sant Cugat ·
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Andreu Bertran і Bisbat de Girona · Andreu Bertran і Monestir de Sant Cugat ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Art romànic і Bisbat de Girona · Art romànic і Monestir de Sant Cugat ·
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Berenguer Dalmau і Bisbat de Girona · Berenguer Dalmau і Monestir de Sant Cugat ·
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Bisbat de Girona і Campanar · Campanar і Monestir de Sant Cugat ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Bisbat de Girona і Girona · Girona і Monestir de Sant Cugat ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Bisbat de Girona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Monestir de Sant Cugat ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Bisbat de Girona і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Monestir de Sant Cugat ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
- Què tenen en comú Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
- Semblances entre Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
Comparació entre Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
Bisbat de Girona té 406 relacions, mentre que Monestir de Sant Cugat té 289. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 1.44% = 10 / (406 + 289).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: