Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Agricultura, Agustí Alcoberro i Pericay, Aiguamoll, Arròs, Arròs Bomba, Arròs de Pals, Art romànic, Baix Empordà, Basses d'en Coll, Begur, Bisbat de Girona, Borrell II, Cala de l'Illa Roja, Canyissar, Castell de Pals, Centre històric, Comarca, Construcció, Corsari, Cosmografia, Creative Commons, Cristòfor Colom, Dret mercantil, Edat mitjana, Ediciones Destino, El Pedró, Empordà, Ermessenda de Carcassona, Feminisme, Ferran el Catòlic, Fets del sis d'octubre, Fontanilles, Generalitat de Catalunya, Geologia, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra dels remences, Illes Medes, Indià, Jaume Pi i Figueras, Joan Carandell i Pericay, Joan el Sense Fe, Jordi Bilbeny, José Antonio Primo de Rivera, Josep Pla i Casadevall, Jurista, La Humanitat, Llatí, Llista de comtes de Barcelona, Llista de topònims de Pals, ..., Lluís Companys i Jover, Manuel Corachan i Garcia, Marca de garantia, Marca de garantia Productes de l'Empordà, Molí de Pals, Montserrat Abelló i Soler, Mossèn Johan Pere, Municipi, Muntanyes de Begur, Muralles de Pals, Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, Obra Completa de Josep Pla, Odó I de França, Orcera, Palau-sator, Palos de la Frontera, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Pere Coll i Rigau, Pi blanc, Pi pinyer, Platja de Pals, Puig d'en Quim, Puig dels Corbs (Pals), Puig Major (Baix Empordà), Puig Pedrós (Pals), Quermany Gros, Quermany Petit, Ramon Alcoberro i Pericay, Regencós, Reis Catòlics, Roca Blanca, Salvador Pàniker i Alemany, Sant Pere de Pals, Torrent (Baix Empordà), Torroella de Montgrí, Turisme, Unión Patriótica, Vegetació psammòfila, Ventura Ametller, Vila, 1065, 1380, 1482, 1489, 1501, 1893, 1937, 889, 994. Ampliar l'índex (49 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Pals і Agricultura · Veure més »
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Pals і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Pals і Aiguamoll · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Pals і Arròs · Veure més »
Arròs Bomba
Múrcia), sec. Arròs bomba, també anomenat bombó, és una varietat d'arròs (oryza sativa, L.) de gra redó.
Nou!!: Pals і Arròs Bomba · Veure més »
Arròs de Pals
Arròs de Pals Larròs de Pals és un arròs produït a l'Empordà que es comercialitza sota la marca Arròs de Pals, de qualitat extra i que es presenta de forma envasada.
Nou!!: Pals і Arròs de Pals · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Pals і Art romànic · Veure més »
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Pals і Baix Empordà · Veure més »
Basses d'en Coll
Les basses d'en Coll són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals.
Nou!!: Pals і Basses d'en Coll · Veure més »
Begur
Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava.
Nou!!: Pals і Begur · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Pals і Bisbat de Girona · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Pals і Borrell II · Veure més »
Cala de l'Illa Roja
L'Illa Roja és una platja nudista de Begur al nord del terme.
Nou!!: Pals і Cala de l'Illa Roja · Veure més »
Canyissar
Aspecte aeri d'un canyissar dominat per ''Phragmites australis'' a Großen Meer al terme de Südbrookmerland al districte d'Aurich Un canyissar, també anomenat jonquera, canyar, canyer, maresma o pantà, és una mena d'hàbitat que es presenta a les planes inundables, depressions que allotgen aigua i estuaris.
Nou!!: Pals і Canyissar · Veure més »
Castell de Pals
El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Castell de Pals · Veure més »
Centre històric
El centre històric de Varsòvia, Polònia El centre històric de Copenhaguen, Dinamarca El centre històric és el conjunt arquitectònic originari conservat dins d'una ciutat o poble, o la zona on aquest hi solia estar si no s'hi conserven restes.
Nou!!: Pals і Centre històric · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Pals і Comarca · Veure més »
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Nou!!: Pals і Construcció · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Pals і Corsari · Veure més »
Cosmografia
''Ocupacions sedentàries dels camperols'', facsímil d'un gravat en fusta, atribuït a Holbein, en la ''Cosmografia'' de Munster (Basilea, 1552, foli) La cosmografia és la ciència que correlaciona les característiques generals del cosmos o univers, descrivint el cel i la Terra (però sense envair la geografia o l'astronomia).
Nou!!: Pals і Cosmografia · Veure més »
Creative Commons
Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Nou!!: Pals і Creative Commons · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Pals і Cristòfor Colom · Veure més »
Dret mercantil
El dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l'exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l'exercici del comerç.
Nou!!: Pals і Dret mercantil · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Pals і Edat mitjana · Veure més »
Ediciones Destino
Ediciones Destino és una editorial del Grup Planeta que publica llibres en català i castellà, especialment centrada en els clàssics del.
Nou!!: Pals і Ediciones Destino · Veure més »
El Pedró
* Transports.
Nou!!: Pals і El Pedró · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Pals і Empordà · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Pals і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Feminisme
Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.
Nou!!: Pals і Feminisme · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Pals і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: Pals і Fets del sis d'octubre · Veure més »
Fontanilles
Fontanilles és un municipi de la comarca del Baix Empordà, província de Girona.
Nou!!: Pals і Fontanilles · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Pals і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Pals і Geologia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Pals і Girona · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Pals і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Pals і Guerra dels remences · Veure més »
Illes Medes
Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.
Nou!!: Pals і Illes Medes · Veure més »
Indià
Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).
Nou!!: Pals і Indià · Veure més »
Jaume Pi i Figueras
Jaume Pi i Figueras (Pals, Baix Empordà, 21 d'agost de 1900 - 23 d'agost de 1991) fou un metge cirurgià català.
Nou!!: Pals і Jaume Pi i Figueras · Veure més »
Joan Carandell i Pericay
Joan Carandell i Pericay (Figueres, 19 de gener de 1893 - Pals, 17 de juliol de 1937) fou un geòleg i catedràtic d'història natural a diversos instituts d'Andalusia.
Nou!!: Pals і Joan Carandell i Pericay · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Pals і Joan el Sense Fe · Veure més »
Jordi Bilbeny
Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny.
Nou!!: Pals і Jordi Bilbeny · Veure més »
José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.
Nou!!: Pals і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Nou!!: Pals і Josep Pla i Casadevall · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Pals і Jurista · Veure més »
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Nou!!: Pals і La Humanitat · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pals і Llatí · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Pals і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de topònims de Pals
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Llista de topònims de Pals · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Pals і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Manuel Corachan i Garcia
fou un cirurgià valencià.
Nou!!: Pals і Manuel Corachan i Garcia · Veure més »
Marca de garantia
Una marca de garantia és una tipologia de marca que certifica les característiques comunes dels productes i serveis elaborats o distribuïts per persones degudament autoritzades i controlades pel titular de la marca.
Nou!!: Pals і Marca de garantia · Veure més »
Marca de garantia Productes de l'Empordà
Logotip Marca de Garantia Productes de l'Empordà La marca de garantia Productes de l'Empordà és una marca de garantia gestionada pels consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà i amb el suport d'un col·lectiu de productors, que té per objectiu personalitzar i reconèixer els productes propis de l'Empordà i ajudar a promocionar la seva comercialització.
Nou!!: Pals і Marca de garantia Productes de l'Empordà · Veure més »
Molí de Pals
El Molí de Pals, també anomenat Molí Gros, Castell de Sant Miquel o Mas Tafurer, és una antiga construcció que ha estat castell, molí i mas durant cinc segles.
Nou!!: Pals і Molí de Pals · Veure més »
Montserrat Abelló i Soler
Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana.
Nou!!: Pals і Montserrat Abelló i Soler · Veure més »
Mossèn Johan Pere
Mossèn Johan Pere, Johan Peres o Joan Pere, fou un cosmògraf, jurista i expert en dret mercantil que formava part de la Cort dels Reis Catòlics.
Nou!!: Pals і Mossèn Johan Pere · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Pals і Municipi · Veure més »
Muntanyes de Begur
Les muntanyes de Begur, també anomenades massís de Begur, és un espai litoral situat a l'extrem septentrional de la serralada Litoral Catalana, entre la platja de Pals i la badia de Palamós.
Nou!!: Pals і Muntanyes de Begur · Veure més »
Muralles de Pals
Les muralles de Pals són una obra de Pals (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Pals і Muralles de Pals · Veure més »
Núria Pompeia Vilaplana i Boixons
Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 2 de maig de 1931 - Barcelona, 25 de desembre de 2016) fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.
Nou!!: Pals і Núria Pompeia Vilaplana i Boixons · Veure més »
Obra Completa de Josep Pla
''Obra Completa de Josep Pla'' a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla LObra Completa de Josep Pla editada per Destino és l'edició definitiva de les obres de Josep Pla.
Nou!!: Pals і Obra Completa de Josep Pla · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Pals і Odó I de França · Veure més »
Orcera
Orcera és un municipi de la província de Jaén (Andalusia), pertanyent a la Sierra de Segura.
Nou!!: Pals і Orcera · Veure més »
Palau-sator
Amb el castell a la dreta i la porta d'entrada a les muralles a l'esquerra L'església romànica de Sant Pau de Fontclara Sant Julià de Boada Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Palau-sator · Veure més »
Palos de la Frontera
La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva.
Nou!!: Pals і Palos de la Frontera · Veure més »
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, algun cop abreujat PNMMBT, és un parc natural a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà i ocupa 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina (2.037 ha).
Nou!!: Pals і Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter · Veure més »
Pere Coll i Rigau
Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) va ser un empresari i agricultor català.
Nou!!: Pals і Pere Coll i Rigau · Veure més »
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Nou!!: Pals і Pi blanc · Veure més »
Pi pinyer
El pi pinyer (Pinus pinea) és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó.
Nou!!: Pals і Pi pinyer · Veure més »
Platja de Pals
La platja de Pals és una àrea d'interès natural, situada al municipi de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Platja de Pals · Veure més »
Puig d'en Quim
El Puig d'en Quim és una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Puig d'en Quim · Veure més »
Puig dels Corbs (Pals)
El Puig dels Corbs és una muntanya de 116 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Puig dels Corbs (Pals) · Veure més »
Puig Major (Baix Empordà)
El Puig Major és un puig de 171 metres amb el cim inclòs al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà, tanmateix és més proper a la urbanització de Palsmar i sa Tuna (Begur).
Nou!!: Pals і Puig Major (Baix Empordà) · Veure més »
Puig Pedrós (Pals)
El Puig Pedrós és una muntanya de 102 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Puig Pedrós (Pals) · Veure més »
Quermany Gros
El Quermany Gros és una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Quermany Gros · Veure més »
Quermany Petit
El Quermany Petit és una muntanya de 114 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Quermany Petit · Veure més »
Ramon Alcoberro i Pericay
Ramon Alcoberro i Pericay (Pals, 30 de maig de 1957) és un filòsof català.
Nou!!: Pals і Ramon Alcoberro i Pericay · Veure més »
Regencós
Regencós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Regencós · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Pals і Reis Catòlics · Veure més »
Roca Blanca
* Rocablanca (Abella de la Conca), cinglera d'Abella de la Conca (Pallars Jussà).
Nou!!: Pals і Roca Blanca · Veure més »
Salvador Pàniker i Alemany
va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.
Nou!!: Pals і Salvador Pàniker i Alemany · Veure més »
Sant Pere de Pals
Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pals і Sant Pere de Pals · Veure més »
Torrent (Baix Empordà)
Torrent és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Torrent (Baix Empordà) · Veure més »
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pals і Torroella de Montgrí · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Pals і Turisme · Veure més »
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Nou!!: Pals і Unión Patriótica · Veure més »
Vegetació psammòfila
Vegetació psammòfila a les dunes del mar del Nord a Dinamarca La vegetació psammòfila, arenícola o sabulícola és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.
Nou!!: Pals і Vegetació psammòfila · Veure més »
Ventura Ametller
Bonaventura Clavaguera Clavaguera, conegut com a Ventura Ametller (Pals, 1933 - Mataró, 2008).
Nou!!: Pals і Ventura Ametller · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Pals і Vila · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Pals і 1065 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Pals і 1380 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Pals і 1482 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Pals і 1489 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Pals і 1501 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Pals і 1893 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Pals і 1937 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Pals і 889 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Pals і 994 · Veure més »
