Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Astronomia і Big Bang
Astronomia і Big Bang tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Cosmologia, Densitat, Electromagnetisme, Element químic, Estel, Estrella de neutrons, Física, Física de partícules, Forat negre, Galàxia, Gravetat, Heli, Hidrogen, Història de l'astronomia, Isaac Newton, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Llum, Longitud d'ona, Matemàtiques, Mecànica quàntica, Nebulosa, Neutrí, Neutró, Plasma (estat de la matèria), Protó, Quàsar, Radiació còsmica de fons, Radiació X, ..., Relativitat general, Sistema solar, Supernova, Telescopi, Temperatura, Teoria de la relativitat, Terra, Univers, Via Làctia. Ampliar l'índex (9 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Astronomia · Albert Einstein і Big Bang ·
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Astronomia і Cosmologia · Big Bang і Cosmologia ·
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Astronomia і Densitat · Big Bang і Densitat ·
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Astronomia і Electromagnetisme · Big Bang і Electromagnetisme ·
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Astronomia і Element químic · Big Bang і Element químic ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Astronomia і Estel · Big Bang і Estel ·
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Astronomia і Estrella de neutrons · Big Bang і Estrella de neutrons ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Astronomia і Física · Big Bang і Física ·
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Astronomia і Física de partícules · Big Bang і Física de partícules ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Astronomia і Forat negre · Big Bang і Forat negre ·
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Astronomia і Galàxia · Big Bang і Galàxia ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Astronomia і Gravetat · Big Bang і Gravetat ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Astronomia і Heli · Big Bang і Heli ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Astronomia і Hidrogen · Big Bang і Hidrogen ·
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Astronomia і Història de l'astronomia · Big Bang і Història de l'astronomia ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Astronomia і Isaac Newton · Big Bang і Isaac Newton ·
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Astronomia і Llei de Hubble-Lemaître · Big Bang і Llei de Hubble-Lemaître ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Astronomia і Llei de la gravitació universal · Big Bang і Llei de la gravitació universal ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Astronomia і Llum · Big Bang і Llum ·
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Astronomia і Longitud d'ona · Big Bang і Longitud d'ona ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Astronomia і Matemàtiques · Big Bang і Matemàtiques ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Astronomia і Mecànica quàntica · Big Bang і Mecànica quàntica ·
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Astronomia і Nebulosa · Big Bang і Nebulosa ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Astronomia і Neutrí · Big Bang і Neutrí ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Astronomia і Neutró · Big Bang і Neutró ·
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Astronomia і Plasma (estat de la matèria) · Big Bang і Plasma (estat de la matèria) ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Astronomia і Protó · Big Bang і Protó ·
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Astronomia і Quàsar · Big Bang і Quàsar ·
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Astronomia і Radiació còsmica de fons · Big Bang і Radiació còsmica de fons ·
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Astronomia і Radiació X · Big Bang і Radiació X ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Astronomia і Relativitat general · Big Bang і Relativitat general ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Astronomia і Sistema solar · Big Bang і Sistema solar ·
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Astronomia і Supernova · Big Bang і Supernova ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Astronomia і Telescopi · Big Bang і Telescopi ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Astronomia і Temperatura · Big Bang і Temperatura ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Astronomia і Teoria de la relativitat · Big Bang і Teoria de la relativitat ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Astronomia і Terra · Big Bang і Terra ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Astronomia і Univers · Big Bang і Univers ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Astronomia і Big Bang
- Què tenen en comú Astronomia і Big Bang
- Semblances entre Astronomia і Big Bang
Comparació entre Astronomia і Big Bang
Astronomia té 177 relacions, mentre que Big Bang té 223. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 9.75% = 39 / (177 + 223).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Astronomia і Big Bang. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
