Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Astronomia і Gravetat
Astronomia і Gravetat tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Estel, Forat negre, Galàxia, Galileo Galilei, Isaac Newton, Johannes Kepler, John Couch Adams, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Lluna, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Mercuri (planeta), Neptú (planeta), Púlsar, Periheli, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Planeta, Quàsar, Radiació electromagnètica, Relativitat general, Sistema solar, Sol, Terra, Univers, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Via Làctia.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Astronomia · Albert Einstein і Gravetat ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Astronomia і Estel · Estel і Gravetat ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Astronomia і Forat negre · Forat negre і Gravetat ·
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Astronomia і Galàxia · Galàxia і Gravetat ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Astronomia і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Gravetat ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Astronomia і Isaac Newton · Gravetat і Isaac Newton ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Astronomia і Johannes Kepler · Gravetat і Johannes Kepler ·
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Astronomia і John Couch Adams · Gravetat і John Couch Adams ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Astronomia і Llei de la gravitació universal · Gravetat і Llei de la gravitació universal ·
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Astronomia і Lleis de Kepler · Gravetat і Lleis de Kepler ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Astronomia і Lluna · Gravetat і Lluna ·
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Astronomia і Mecànica clàssica · Gravetat і Mecànica clàssica ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Astronomia і Mecànica quàntica · Gravetat і Mecànica quàntica ·
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Astronomia і Mercuri (planeta) · Gravetat і Mercuri (planeta) ·
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Astronomia і Neptú (planeta) · Gravetat і Neptú (planeta) ·
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Astronomia і Púlsar · Gravetat і Púlsar ·
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Astronomia і Periheli · Gravetat і Periheli ·
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Gravetat і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Astronomia і Planeta · Gravetat і Planeta ·
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Astronomia і Quàsar · Gravetat і Quàsar ·
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Astronomia і Radiació electromagnètica · Gravetat і Radiació electromagnètica ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Astronomia і Relativitat general · Gravetat і Relativitat general ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Astronomia і Sistema solar · Gravetat і Sistema solar ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Astronomia і Sol · Gravetat і Sol ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Astronomia і Terra · Gravetat і Terra ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Astronomia і Univers · Gravetat і Univers ·
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Astronomia і Urà (planeta) · Gravetat і Urà (planeta) ·
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Astronomia і Urbain Le Verrier · Gravetat і Urbain Le Verrier ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Astronomia і Gravetat
- Què tenen en comú Astronomia і Gravetat
- Semblances entre Astronomia і Gravetat
Comparació entre Astronomia і Gravetat
Astronomia té 177 relacions, mentre que Gravetat té 150. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 8.87% = 29 / (177 + 150).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Astronomia і Gravetat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
