Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Any

Índex Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

115 les relacions: Acoblament de marea, Adrià I, Ajustament postglacial, Amèrica del Sud, Antic Egipte, Any anomalístic, Any còsmic, Any civil, Any de traspàs, Any draconític, Any fiscal, Any llum, Any platònic, Any sideri, Any tròpic, Any zero, Astrònom, Astrofísica, Astronomia, Attosegon, Babilònia, Bienni, Calendari, Calendari egipci, Calendari gregorià, Calendari hebreu, Calendari julià, Calendari musulmà, Calendari solar, Calendari xinès, Concili de Trento, Constantí I el Gran, Dècada, Desembre, Dia, Dimoni, Eclipsi, Efecte Poynting-Robertson, Equinocci, Europa, Galàxia, Gravetat, Gregori XIII, Imperi Romà, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Júpiter (planeta), Juli Cèsar, Juny, Litúrgia, ..., Lluna, Lustre, Mahoma, Mallorca, Març, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Mes, Metó (astrònom), Miguel de Cervantes Saavedra, Mil·lenni, Neptú (planeta), Nodes de la Lluna, Nombre enter, Olivera, Ona gravitacional, Organització Internacional per a l'Estandardització, País Valencià, Papa, Pasqua (festivitat), Pere el Cerimoniós, Periheli, Planeta, Precessió, Precessió dels equinoccis, Primavera, Primer Concili de Nicea, Principat de Catalunya, Rússia, Regne d'Aragó, Revolució d'Octubre de 1917, Santoral, Saturn (planeta), Sírius, Segle, Segle III, Segle VIII, Segle X, Segle XII, Segle XVIII, Segon, Setembre, Silèsia prussiana, Sistema horari de 24 hores, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Soviet, Tarragona, Teoria del caos, Teresa de Jesús, Terra, Timeu de Tauromenion, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat de Salamanca, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), Verola, William Shakespeare, 15 d'octubre, 1582, 325, 4 d'octubre, 45 aC, 46 aC. Ampliar l'índex (65 més) »

Acoblament de marea

Dos cossos orbitant al voltant d'un central (vermell). El més proper està acoblat, mentre el més llunyà no ho està. Polseu per veure l'animación. Lacoblament de marea és la causa que la cara d'un objecte astronòmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna està sempre apuntant a la Terra.

Nou!!: Any і Acoblament de marea · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? – Roma, 795) fou Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

Nou!!: Any і Adrià I · Veure més »

Ajustament postglacial

Model d'ajustament post-glacial: les zones en vermell estan augmentant a causa de l'eliminació de les capes de gel, mentre que les zones blaves estan disminuint a causa de la reomplerta de les conques oceàniques, un cop les capes de gel s'han fosquan les capes de gel fos. L'ajustament postglacial (o ajustament isostàtic) és l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'última edat glacial, per mitjà d'un procés conegut com a depressió isostàtica.

Nou!!: Any і Ajustament postglacial · Veure més »

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Any і Amèrica del Sud · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Any і Antic Egipte · Veure més »

Any anomalístic

Es denomina any anomalístic al temps transcorregut entre dos passos consecutius d'un planeta pel seu periheli.

Nou!!: Any і Any anomalístic · Veure més »

Any còsmic

Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a realitzar una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.

Nou!!: Any і Any còsmic · Veure més »

Any civil

Un any civil és el que té un nombre enter de dies civils.

Nou!!: Any і Any civil · Veure més »

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Nou!!: Any і Any de traspàs · Veure més »

Any draconític

Un any draconític o any d'eclipsis és el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per un node de l'òrbita lunar.

Nou!!: Any і Any draconític · Veure més »

Any fiscal

Un any fiscal o any financer és un període de 12 mesos utilitzat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions.

Nou!!: Any і Any fiscal · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any de llum o any llum (anglicisme per calc sintàctic) és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Any і Any llum · Veure més »

Any platònic

pol sud durant un any platònic, cua indexació dels anys. En astronomia, un any platònic (conegut en astronomia com gran any o cicle equinocial) és el període que triga la precessió de la Terra en fer una volta completa: dura 25776 anys, El valor actual del desplaçament és de 50.290966 "per any, o al voltant de 1 ° cada 71.6 anys.

Nou!!: Any і Any platònic · Veure més »

Any sideri

Un any sideri és el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, és a dir, 360°: un any sideri comença en el moment en què el Sol, la Terra i un estel llunyà estan en línia recta, i acaba quan -després de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats.

Nou!!: Any і Any sideri · Veure més »

Any tròpic

Variacions de la longitud mitjana del Sol Esquema de l'any tròpic (no és a escala) Esquema de l'any sideri Un any tròpic (del grec antic τρόπος (tropos).

Nou!!: Any і Any tròpic · Veure més »

Any zero

Lany zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià.

Nou!!: Any і Any zero · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Any і Astrònom · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Any і Astrofísica · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Any і Astronomia · Veure més »

Attosegon

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).

Nou!!: Any і Attosegon · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Any і Babilònia · Veure més »

Bienni

Un bienni és un període equivalent a dos anys.

Nou!!: Any і Bienni · Veure més »

Calendari

Pàgina d'un calendari hindú. El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Nou!!: Any і Calendari · Veure més »

Calendari egipci

Segons evidencies històriques el calendari egipci fou el primer calendari solar.

Nou!!: Any і Calendari egipci · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Any і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).

Nou!!: Any і Calendari hebreu · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.

Nou!!: Any і Calendari julià · Veure més »

Calendari musulmà

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (en àrab التقويم الهجري, at-taqwīm al-hijrī; en persa تقویم هجری قمری, taqwīm-e hejri-ye qamari; en turc Hicri Takvim) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.

Nou!!: Any і Calendari musulmà · Veure més »

Calendari solar

El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.

Nou!!: Any і Calendari solar · Veure més »

Calendari xinès

El calendari xinès (農曆 en xinès tradicional i 农历 en xinès simplificat) és un lunisolar, a diferència del calendari gregorià, que és solar.

Nou!!: Any і Calendari xinès · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Any і Concili de Trento · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Any і Constantí I el Gran · Veure més »

Dècada

Una dècada és un espai de temps de deu anys.

Nou!!: Any і Dècada · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Any і Desembre · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Any і Dia · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Any і Dimoni · Veure més »

Eclipsi

Eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Any і Eclipsi · Veure més »

Efecte Poynting-Robertson

L'efecte Poynting-Robertson és un procés pel qual les partícules de pols interestel·lar es mouen lentament en espiral cap al Sol per causa de la radiació solar.

Nou!!: Any і Efecte Poynting-Robertson · Veure més »

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste.

Nou!!: Any і Equinocci · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Any і Europa · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Any і Galàxia · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Any і Gravetat · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Any і Gregori XIII · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Any і Imperi Romà · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Any і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Logo del NIST L'Institut Nacional de Normes i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Nou!!: Any і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Any і Júpiter (planeta) · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Any і Juli Cèsar · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Any і Juny · Veure més »

Litúrgia

200x200px Litúrgia és la forma en què es porten les cerimònies en una religió.

Nou!!: Any і Litúrgia · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Any і Lluna · Veure més »

Lustre

Un lustre o quinquenni és un període que dura cinc anys.

Nou!!: Any і Lustre · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Any і Mahoma · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Any і Mallorca · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Any і Març · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Any і Mart (planeta) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Any і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any.

Nou!!: Any і Mes · Veure més »

Metó (astrònom)

Metó d'Atenes (en grec antic Méton) fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC.

Nou!!: Any і Metó (astrònom) · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: Any і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Mil·lenni

Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius.

Nou!!: Any і Mil·lenni · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Any і Neptú (planeta) · Veure més »

Nodes de la Lluna

Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica.

Nou!!: Any і Nodes de la Lluna · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Any і Nombre enter · Veure més »

Olivera

L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli, i Europaeus, d'Europa, del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Any і Olivera · Veure més »

Ona gravitacional

Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són oscil·lacions de la curvatura de l'espaitemps.

Nou!!: Any і Ona gravitacional · Veure més »

Organització Internacional per a l'Estandardització

L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.

Nou!!: Any і Organització Internacional per a l'Estandardització · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Any і País Valencià · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Any і Papa · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Any і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Any і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Any і Periheli · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Any і Planeta · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Any і Precessió · Veure més »

Precessió dels equinoccis

'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.

Nou!!: Any і Precessió dels equinoccis · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Any і Primavera · Veure més »

Primer Concili de Nicea

1.

Nou!!: Any і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Any і Principat de Catalunya · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Any і Rússia · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Any і Regne d'Aragó · Veure més »

Revolució d'Octubre de 1917

La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle XX.

Nou!!: Any і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »

Santoral

El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.

Nou!!: Any і Santoral · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Any і Saturn (planeta) · Veure més »

Sírius

Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra.

Nou!!: Any і Sírius · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Any і Segle · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Any і Segle III · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Any і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Any і Segle X · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Any і Segle XII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Any і Segle XVIII · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Any і Segon · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Any і Setembre · Veure més »

Silèsia prussiana

La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.

Nou!!: Any і Silèsia prussiana · Veure més »

Sistema horari de 24 hores

El sistema horari de 24 hores divideix el dia en vint-i-quatre hores idèntiques, de manera que dotze corresponen al dia i dotze a la nit.

Nou!!: Any і Sistema horari de 24 hores · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Any і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Any і Sol · Veure més »

Soviet

Un soviet (en rus, сове́т, pronunciat, català: Consell) és una assemblea.

Nou!!: Any і Soviet · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Any і Tarragona · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Any і Teoria del caos · Veure més »

Teresa de Jesús

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.

Nou!!: Any і Teresa de Jesús · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Any і Terra · Veure més »

Timeu de Tauromenion

Timeu de Taormina (Timaeus) (Tauromenion, illa de Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià fill d'Andròmac.

Nou!!: Any і Timeu de Tauromenion · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Any і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la segona universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Any і Universitat de Salamanca · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Any і Urà (planeta) · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Any і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Any і Venus (planeta) · Veure més »

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Nou!!: Any і Verola · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Any і William Shakespeare · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Any і 15 d'octubre · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau L'any 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Any і 1582 · Veure més »

325

Sense descripció.

Nou!!: Any і 325 · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Any і 4 d'octubre · Veure més »

45 aC

Sense descripció.

Nou!!: Any і 45 aC · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: Any і 46 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Anys, Tricenni.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »