Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Taula de continguts

A Aribau

A Aribau és un monument escultòric situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, dedicat a l'escriptor català Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 - 1862), considerat l'iniciador de la Renaixença catalana.

Veure Art públic de Barcelona і A Aribau

A Francesc Layret

A Francesc Layret és un monument escultòric situat a la Plaça de Goya de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Veure Art públic de Barcelona і A Francesc Layret

A Frederic Soler

A Frederic Soler és un monument escultòric situat al Pla del Teatre de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і A Frederic Soler

A Galceran Marquet

A Galceran Marquet és un monument escultòric situat a la Plaça del Duc de Medinaceli de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і A Galceran Marquet

A Goya

A Goya és un monument escultòric situat a l'Avinguda de Roma de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Veure Art públic de Barcelona і A Goya

A Joan Güell i Ferrer

A Joan Güell i Ferrer és un monument escultòric situat a la Gran Via de les Corts Catalanes amb Rambla de Catalunya, al districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Joan Güell i Ferrer

A les Colles de Sant Medir

A les Colles de Sant Medir és una escultura de l'any 1969 de l'artista Núria Tortras ubicada a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A les Colles de Sant Medir

A Lluís Millet

A Lluís Millet és una escultura de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Lluís Millet

A Manuel Carrasco i Formiguera

El monument a Carrasco i Formiguera és una obra d'art públic situada a la plaça d'Adrià, del barri de Sant Gervasi - Galvany del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la de la ciutat de Barcelona, inaugurat el setembre de 2003, en reconeixement i memòria de Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, durant la Segona República espanyola, i afusellat pel bàndol franquista en el transcurs de la Guerra Civil espanyola.

Veure Art públic de Barcelona і A Manuel Carrasco i Formiguera

A Marià Fortuny

A Marià Fortuny és un monument escultòric situat al carrer Pintor Fortuny amb Xuclà, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Marià Fortuny

A Narcís Monturiol

A Narcís Monturiol o Ictineu és un monument de l'artista Josep Maria Subirachs ubicat a l'encreuament de l'Avinguda Diagonal amb el carrer Girona de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Narcís Monturiol

A Narcís Oller

A Narcís Oller és una escultura de l'artista Eusebi Arnau ubicada a la plaça homònima de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Narcís Oller

A Pau Casals

A Pau Casals és un conjunt escultòric situat a l'Avinguda Pau Casals de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Veure Art públic de Barcelona і A Pau Casals

A Ramon Berenguer III

A Ramon Berenguer III, també coneguda com a Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III o de Ramon Berenguer el Gran, és una escultura situada al Barri Gòtic de Barcelona (districte de Ciutat Vella), a la plaça que porta igualment el nom del cèlebre comte de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і A Ramon Berenguer III

Acer

Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.

Veure Art públic de Barcelona і Acer

Acer patinable

Escultura de Jorge Oteiza en acer patinable Lacer patinable és un tipus d'acer realitzat amb una composició química que fa que la seva oxidació tingui unes característiques particulars que protegeixen la peça realitzada amb aquest material enfront de la corrosió atmosfèrica, sense perdre pràcticament les seves característiques mecàniques.

Veure Art públic de Barcelona і Acer patinable

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Veure Art públic de Barcelona і Adam

Adidas

Adidas AG és una empresa alemanya d'equipaments esportius.

Veure Art públic de Barcelona і Adidas

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Veure Art públic de Barcelona і Adolf Florensa i Ferrer

Adolfo Pérez Esquivel

Adolfo Pérez Esquivel (Buenos Aires, 26 de novembre de 1931) és un escultor i pacifista argentí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980.

Veure Art públic de Barcelona і Adolfo Pérez Esquivel

Adrià Ferran i Vallès

Font de Neptú, plaça de la Mercè, Barcelona (1826). Adrià Ferran i Vallès (Vilafranca del Penedès, Barcelona; 1774 - Barcelona, circa 1842) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Adrià Ferran i Vallès

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Veure Art públic de Barcelona і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Agapit Vallmitjana i Abarca

Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1850 - 1915) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Agapit Vallmitjana i Abarca

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Agapit Vallmitjana i Barbany

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Veure Art públic de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona

Agustí Querol i Subirats

fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Agustí Querol i Subirats

Aiko Miyawaki

Aiko Miyawaki (Tòquio, 20 de setembre de 1929 – Yokohama, 20 d'agost de 2014) va ser una escultora i gravadora japonesa.

Veure Art públic de Barcelona і Aiko Miyawaki

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Ajuntament de Barcelona

Al Doctor Trueta

Al Doctor Trueta és un monument escultòric situat a la Rambla del Poblenou amb Pere IV, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Al Doctor Trueta

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Art públic de Barcelona і Al-Àndalus

Alícia de Larrocha i de la Calle

Alícia de Larrocha i de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 - Barcelona, 25 de setembre del 2009) fou una pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.

Veure Art públic de Barcelona і Alícia de Larrocha i de la Calle

Albert Viaplana i Veà

Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014) fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Albert Viaplana i Veà

Alexander Calder

Alexander Calder (Lawnton (Pennsilvània), 22 d'agost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.

Veure Art públic de Barcelona і Alexander Calder

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Veure Art públic de Barcelona і Alexandre Cirici i Pellicer

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Veure Art públic de Barcelona і Alfons X de Castella

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Veure Art públic de Barcelona і Alfons XIII d'Espanya

Alumini

Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.

Veure Art públic de Barcelona і Alumini

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Art públic de Barcelona і Amèrica

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Veure Art públic de Barcelona і Andalusia

Andrés Nagel Tejada

Andrés Nagel Tejada, (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947) és un pintor, artista i arquitecte basc.

Veure Art públic de Barcelona і Andrés Nagel Tejada

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Andreu Aleu i Teixidor

Andreu Alfaro i Hernández

''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Veure Art públic de Barcelona і Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Arriola Madorell

Andreu Arriola Madorell (Barcelona, 1956) és un arquitecte, paisatgista i dissenyador català.

Veure Art públic de Barcelona і Andreu Arriola Madorell

Andreu Escuder

Rosassa de Santa Maria del Mar. Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del.

Veure Art públic de Barcelona і Andreu Escuder

Anne Frank

Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya.

Veure Art públic de Barcelona і Anne Frank

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona

Antoni Alsina i Amils

Antoni Alsina i Amils (Tàrrega, 1864 - Barcelona, 1948) fou un pintor i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Alsina i Amils

Antoni Batllori i Obiols

fou un dibuixant d'humor i caricaturista català que signava com a Toni Batllori.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Batllori i Obiols

Antoni Caparrós i Benedicto

Antoni Caparrós i Benedicto (Torres de Berrellén, 1938 - Barcelona, 29 de maig de 2001) fou un psicòleg i professor universitari, catedràtic de psicologia a la Universitat de Barcelona des de 1985 i rector d'aquesta universitat entre 1994 i 2001.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Caparrós i Benedicto

Antoni Casamor d'Espona

"Nu a l'estany". Obra situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz. Antoni Casamor (1970) Antoni Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón- (Barcelona, 1907 - Cervià de Ter, 1979) va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Casamor d'Espona

Antoni Claperós

La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Claperós

Antoni Clavé i Sanmartí

Antoni Clavé i Sanmartí (Barcelona, 5 d'abril de 1913 - Sant Tropetz, França, 30 d'agost de 2005) fou un artista pluridisciplinari que va conrear diferents tècniques com el cartellisme, el collage, l'escultura, el gravat, el cinema, la joieria, el tèxtil, la ceràmica, l'escenografia teatral, però que va triomfar principalment en la pintura, el dibuix i la il·lustració, disciplines que l'han portat a un gran reconeixement internacional.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Clavé i Sanmartí

Antoni Cumella i Vendrell

Antoni Cumella i Vendrell conegut com a Toni Cumella (Granollers, 1951) és un ceramista català establert a Granollers.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Cumella i Vendrell

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Llena i Font

és un artista plàstic català.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Llena i Font

Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera i Saurina (Barcelona, 1868- 1946) va ser escultor, medallista i professor de l'Escola de la Llotja de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Parera i Saurina

Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Rovira i Trias

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Tàpies i Puig

Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Vilanova i March

Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 - ibídem, 5 de gener de 1912) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Antoni Vilanova i March

Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.

Veure Art públic de Barcelona і Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Veure Art públic de Barcelona і Apel·les Mestres i Oñós

Aquí hay tomate (instal·lació artística)

Aquí hay tomate és una instal·lació artística situada al Parc del Fòrum de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Aquí hay tomate (instal·lació artística)

Arata Isozaki

Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.

Veure Art públic de Barcelona і Arata Isozaki

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Veure Art públic de Barcelona і Arc de triomf

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Veure Art públic de Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Veure Art públic de Barcelona і Arecàcies

Ariadna

Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Veure Art públic de Barcelona і Ariadna

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Veure Art públic de Barcelona і Aristides Maillol

Arnau Bargués

Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.

Veure Art públic de Barcelona і Arnau Bargués

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Veure Art públic de Barcelona і Arquitectura

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Art públic de Barcelona і Arquitectura de Barcelona

Art abstracte

Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.

Veure Art públic de Barcelona і Art abstracte

Art contemporani

Art contemporani és una expressió que s'empra normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.

Veure Art públic de Barcelona і Art contemporani

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Veure Art públic de Barcelona і Art de Catalunya

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Art públic de Barcelona і Art gòtic

Art natura

''Spiral Jetty'' (''moll en espiral'') de Robert Smithson a Utah ''Full Moon Circle'' (''cercle de lluna plena'') de Richard Long a Norfolk L'art natura (land art en anglès, 'art de la terra') és un moviment artístic que sorgí a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, associat en un primer moment amb la Gran Bretanya i els Estats Units,Art in the modern era: A guide to styles, schools, & movements.

Veure Art públic de Barcelona і Art natura

Art públic

''Dona i Ocell'', escultura de Joan Miró a Barcelona L'art públic, o art civil, és una noció artística que engloba diferents tipus d'obres d'art dissenyades per a ser exposades en un espai públic generalment exterior accessible a tothom.

Veure Art públic de Barcelona і Art públic

Art postmodern

''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.

Veure Art públic de Barcelona і Art postmodern

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Veure Art públic de Barcelona і Art romà

Art urbà de Barcelona

Espai reservat per a grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Lart urbà de Barcelona s'ha desenvolupat de forma més o menys continuada a la ciutat des de pràcticament la seva fundació, ja que l'expressivitat artística és una qualitat inherent a l'ésser humà.

Veure Art públic de Barcelona і Art urbà de Barcelona

Arts mecàniques

Un lloc en construcció en l'alta edat mitjana, de la Bíblia Maciejowski. Arts mecàniques o arts vulgars es com es van denominar a partir de l'antiguitat clàssica a les arts produïdes mitjançant procediments de moviment del cos físic, enfront de les que eren únicament producte del pensament, "immòbils", les arts liberals.

Veure Art públic de Barcelona і Arts mecàniques

Artur Aldomà Puig

Les bugaderes d'Artur Aldomà, a la plaça de les Basses de Reus Artur Aldomà Puig (Reus, Tarragona, 11 de març de 1935 - Reus 16 de juny de 2023) va ser un historietista, dibuixant, pintor i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Artur Aldomà Puig

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Art públic de Barcelona і Arxiu de la Corona d'Aragó

Atemptats de Catalunya de 2017

Els atemptats de Catalunya de 2017 van ser un seguit d'accions violentes reivindicades per una cèl·lula d'Estat Islàmic composta per 12 militants liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, els quals van preparar accions violentes a Catalunya des d'un xalet d'Alcanar.

Veure Art públic de Barcelona і Atemptats de Catalunya de 2017

Auditori de Barcelona

LAuditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.

Veure Art públic de Barcelona і Auditori de Barcelona

August Font i Carreras

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Veure Art públic de Barcelona і August Font i Carreras

Auke de Vries

Auke de Vries (Bergum, Província de Frísia, 27 d'octubre de 1937) és un escultor i dibuixant neerlandès.

Veure Art públic de Barcelona і Auke de Vries

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Art públic de Barcelona і Ausiàs March

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Veure Art públic de Barcelona і Austriacistes

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Veure Art públic de Barcelona і Avantguardisme

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Art públic de Barcelona і Averrois

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Veure Art públic de Barcelona і Avinguda del Paral·lel

Avinguda del Portal de l'Àngel

LAvinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel, és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.

Veure Art públic de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Veure Art públic de Barcelona і Avinguda Diagonal

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Avinguda Meridiana

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Veure Art públic de Barcelona і Avui

Òscar Tusquets Blanca

, també conegut com a Òscar Tusquets i Guillèn, és un arquitecte català, germà de l'escriptora Esther Tusquets i Guillén i cosí de l'empresari Carles Tusquets i Trias de Bes.

Veure Art públic de Barcelona і Òscar Tusquets Blanca

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Art públic de Barcelona і Àfrica

Àngel (Felip Ros)

Àngel és una escultura del mestre argenter Felip Ros creada el 1618 i ubicada a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Àngel (Felip Ros)

Àngel Ferrant Vázquez

''Enginyeria tèxtil'' (1961), a la plaça Ferran Casablancas, La Bonanova, Barcelona. ''Àngel'', una obra encara figurativa al Portal de l'Àngel (Barcelona) Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola.

Veure Art públic de Barcelona і Àngel Ferrant Vázquez

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Tarrach i Barrabia

Àngel Tarrach i Barrabia (Barcelona, 1898 - Cuernavaca, Mèxic, 1979), fou un escultor, primer exiliat a França i després a Mèxic.

Veure Art públic de Barcelona і Àngel Tarrach i Barrabia

Àngels Freixanet i Picanyol

Àngels Freixanet i Picanyol (Moià, 1940) és una escultora i pintora manresana.

Veure Art públic de Barcelona і Àngels Freixanet i Picanyol

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Veure Art públic de Barcelona і Àrtemis

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Art públic de Barcelona і Àsia

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Veure Art públic de Barcelona і Balustre

Banc (moble)

Banc de pedra al Parc Güell Típic banc de fusta de mas català Banc d'escola de la col·lecció del Museu d'Història de Catalunya Un banc és un moble consistent en un seient amb respatller o sense, amb reposabraços o sense, pensat perquè hi càpiguen diverses persones.

Veure Art públic de Barcelona і Banc (moble)

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Veure Art públic de Barcelona і Bandera de Catalunya

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Art públic de Barcelona і Barcelona

Barcelona a Prim

Barcelona a Prim és un monument escultòric situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Barcelona a Prim

Barcelona Olímpica

Barcelona Olímpica és una escultura de 1996 de l'artista Joan Mora exposada a l'Escala d'Honor de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Barcelona Olímpica

Barret frigi

s). ''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix, 1830. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.

Veure Art públic de Barcelona і Barret frigi

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Art públic de Barcelona і Barroc

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Veure Art públic de Barcelona і Bartomeu Robert i Yarzábal

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Basílica de la Mercè

Benedetta Tagliabue

Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'Estudi Miralles Tagliabue EMBT.

Veure Art públic de Barcelona і Benedetta Tagliabue

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Veure Art públic de Barcelona і Bernat Boïl

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Veure Art públic de Barcelona і Bernat Desclot

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Veure Art públic de Barcelona і Besòs

Beverly Pepper

fou una escultora estatunidenca coneguda per les seves obres monumentals, a llocs específics en els quals practica l'art natura.

Veure Art públic de Barcelona і Beverly Pepper

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Biblioteca de Catalunya

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Veure Art públic de Barcelona і Blas Infante Pérez de Vargas

Bonsai

Un bonsai d'estil bunjingi (''Pinus thunbergii'') Bonsai de bambú Bonsai d'Auró trident Un bonsai (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.

Veure Art públic de Barcelona і Bonsai

Borsa de Barcelona

La Borsa de Barcelona és una borsa de valors destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció.

Veure Art públic de Barcelona і Borsa de Barcelona

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Veure Art públic de Barcelona і Brigades Internacionals

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Art públic de Barcelona і Bronze

Buguenvíl·lea

Buguenvíl·lea (Bougainvillea) és un gènere amb 18 espècies de plantes originàries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amèrica del sud i s'estenen des del Brasil al Perú i cap al sud fins a la regió del Chubut a l'Argentina.

Veure Art públic de Barcelona і Buguenvíl·lea

Bullangues

Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.

Veure Art públic de Barcelona і Bullangues

Bust

Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.

Veure Art públic de Barcelona і Bust

Caçador de lleons

El Caçador de lleons és una de les escultures que formen part del Parc de la Ciutadella a Barcelona, on va ser col·locada el 21 de setembre de l'any 1883.

Veure Art públic de Barcelona і Caçador de lleons

CaixaForum Barcelona

CaixaForum Barcelona és un centre cultural de la Fundació La Caixa, inaugurat el 2002 a la fàbrica Casaramona de Barcelona com a nova seu de la seva col·lecció d’Art Contemporani, en substitució del Palau Macaya (actualment CaixaForum Macaya).

Veure Art públic de Barcelona і CaixaForum Barcelona

Camil Fàbregas i Dalmau

Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) fou un escultor i pintor català.

Veure Art públic de Barcelona і Camil Fàbregas i Dalmau

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Art públic de Barcelona і Canadà

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Veure Art públic de Barcelona і Canal de Suez

Canvi (Utsurohi)

Canvi (en japonès Utsurohi) és una instal·lació artística situada al Passeig de Minici Natal, a l'Anella Olímpica de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Canvi (Utsurohi)

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Veure Art públic de Barcelona і Capitell

Caravel·la

Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al ''Muelle de las Carabelas'' de Palos de la Frontera. Caravel·la llatina, ''Boa Esperança'', de Portugal. Una caravel·la o calavera (com a denominació catalana clàssica), era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII.

Veure Art públic de Barcelona і Caravel·la

Cariàtide

l'Erectèon Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural en aguantar el pes de la coberta amb el cap.

Veure Art públic de Barcelona і Cariàtide

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Veure Art públic de Barcelona і Carles Buïgas i Sans

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Art públic de Barcelona і Carles III d'Espanya

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Art públic de Barcelona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlos Ferreira de la Torre

Carlos Ferreira de la Torre (Valdemoro, Madrid, 1914 - Tenerife, Canàries, 1990) va ser un escultor español.

Veure Art públic de Barcelona і Carlos Ferreira de la Torre

Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Carme Fiol i Costa

Carmen Amaya

Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918. Begur, Baix Empordà, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Carmen Amaya

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Casa de l'Ardiaca

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona)

Casa de la Misericòrdia (Barcelona)

La Casa de la Misericòrdia és un conjunt d'edificis entre els carrers de les Ramelleres, d'Elisabets i de Montalegre del Raval de Barcelona, parcialment catalogat com a bé cultural d'interès local, ja en que queda exclosa la capella nova, que tanca el Pati dels Tarongers per la banda occidental.

Veure Art públic de Barcelona і Casa de la Misericòrdia (Barcelona)

Casa del Gremi de Velers

La casa del Gremi de Velers, o simplement dels Velers, és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Casa del Gremi de Velers

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Casa Milà

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un antic complex hospitalari situat al districte de les Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials.

Veure Art públic de Barcelona і Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Cascada del Parc de la Ciutadella

Cases dels Cargols

Les Cases dels Cargols són un conjunt arquitectònic situat al xamfrà dels carrers de Tamarit i d'Entença de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i als Petits paisatges de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Cases dels Cargols

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Veure Art públic de Barcelona і Castell

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Veure Art públic de Barcelona і Castell de Montjuïc

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Art públic de Barcelona і Catalanisme

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Art públic de Barcelona і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Art públic de Barcelona і Catalunya

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Catedral de Barcelona

Celdoni Guixà i Alsina

Celdoni Guixà i Alsina (Igualada, 12 d'agost de 1787 - 5 de juliol de 1848) va ser un escultor català que combinà l'estil barroc amb el nou estil neoclàssic creant múltiples obres de caràcter civil i religiós.

Veure Art públic de Barcelona і Celdoni Guixà i Alsina

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Art públic de Barcelona і Ceràmica

Charles Chaplin

Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889-Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà, portuguès i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema.

Veure Art públic de Barcelona і Charles Chaplin

Charles-Auguste Lebourg

Charles-Auguste Lebourg (Nantes, 20 de febrer de 1829 - París, febrer de 1906) fou un escultor francès.

Veure Art públic de Barcelona і Charles-Auguste Lebourg

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Veure Art públic de Barcelona і Charlie Rivel

Claes Oldenburg

Claes Oldenburg (Estocolm, 28 de gener de 1929 - Nova York, 18 de juliol de 2022) fou un escultor suec, pioner de l'art pop.

Veure Art públic de Barcelona і Claes Oldenburg

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Veure Art públic de Barcelona і Classicisme

Cobi

En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Veure Art públic de Barcelona і Cobi

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Veure Art públic de Barcelona і Columna

Columna salomònica

Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Veure Art públic de Barcelona і Columna salomònica

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Art públic de Barcelona і Comtat de Barcelona

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Art públic de Barcelona і Consell de Cent

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Veure Art públic de Barcelona і Contrafort

Coqueta

Coqueta o popularment Girafa coqueta és una escultura de bronze de l'any 1972 de l'artista Josep Granyer i Giralt ubicada al capdamunt de la Rambla de Catalunya de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Coqueta

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Veure Art públic de Barcelona і Corinti

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Art públic de Barcelona і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Art públic de Barcelona і Corona de Castella i Lleó

Correus (empresa)

Correus, legalment Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A., S.M.E és una empresa de capital 100% públic, el propietari del qual és l'Estat espanyol, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

Veure Art públic de Barcelona і Correus (empresa)

Creu

Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.

Veure Art públic de Barcelona і Creu

Creu de terme

Creu de terme de Forès (Conca de Barberà) La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Veure Art públic de Barcelona і Creu de terme

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Art públic de Barcelona і Cristòfor Colom

Cristina Iglesias

Cristina Iglesias (Donostia, el País Basc, 8 de novembre de 1956) és escultora i gravadora, ha rebut el premi Nacional d'Arts Plàstiques i és una de les artistes espanyoles més internacionals de les últimes dècades.

Veure Art públic de Barcelona і Cristina Iglesias

Dama del paraigua

La Dama del paraigua és una font escultòrica situada al Zoo de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Dama del paraigua

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Damià Campeny i Estrany

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Veure Art públic de Barcelona і David

David i Goliat (Antoni Llena)

David i Goliat és una escultura de l'artista Antoni Llena i Font inaugurada el 1992 al Parc de les Cascades de la Vila Olímpica (Barcelona).

Veure Art públic de Barcelona і David i Goliat (Antoni Llena)

David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals

David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals és un monument fet per l'escultor Roy Schifrin que es troba al districte d'Horta-Guinardó, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Veure Art públic de Barcelona і Dànae

Dècada del 1910

Enfonsament del Titànic.

Veure Art públic de Barcelona і Dècada del 1910

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Art públic de Barcelona і Dècada del 1920

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Veure Art públic de Barcelona і Dècada del 1970

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Veure Art públic de Barcelona і Dècada del 1980

Dècada del 2000

La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.

Veure Art públic de Barcelona і Dècada del 2000

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Art públic de Barcelona і Decrets de Nova Planta

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Art públic de Barcelona і Democràcia

Desconsol

Desconsol és una escultura realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Desconsol

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure Art públic de Barcelona і Diada Nacional de Catalunya

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Veure Art públic de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure Art públic de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Diputació de Barcelona

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Districte de Gràcia

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Veure Art públic de Barcelona і Districte de Sant Martí

Domènec Fita i Molat

fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Domènec Fita i Molat

Domènec Martí i Julià

Monument al doctor Martí i Julià, a la plaça Reina Maria Cristina (Barcelona) Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917) fou un psiquiatre i polític català.

Veure Art públic de Barcelona і Domènec Martí i Julià

Domènec Rovira II

Domènec Rovira, (Sant Feliu de Guíxols, s. XVII – ?, 1689), imatger i escultor, conegut també per Domènec Rovira II i Domènec Rovira el Jove per a poder diferenciar-lo del seu oncle també anomenat Domènec Rovira, escultor i guixolenc com ell, nascut cal el 1579 i mort cap al 1670.

Veure Art públic de Barcelona і Domènec Rovira II

Dona i ocell

Dona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Dona i ocell

Drac

El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.

Veure Art públic de Barcelona і Drac

Dunkerque

Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Veure Art públic de Barcelona і Dunkerque

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure Art públic de Barcelona і Ebre

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Veure Art públic de Barcelona і Eco (mitologia)

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Veure Art públic de Barcelona і Economia

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Art públic de Barcelona і Edat mitjana

Edifici Disseny Hub Barcelona

El Disseny Hub Barcelona és un edifici de les darreres tendències de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Edifici Disseny Hub Barcelona

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Veure Art públic de Barcelona і Edifici Fòrum

Eduard Alentorn

Venus de la Ciutadella Eduard Batiste Alentorn (Falset, 4 de desembre de 1855 – Manresa, 7 de setembre de 1920) fou un escultor català del.

Veure Art públic de Barcelona і Eduard Alentorn

Eduardo Úrculo

va ser un pintor i escultor basc.

Veure Art públic de Barcelona і Eduardo Úrculo

Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià / Donòstia, País Basc, 10 de gener de 1924 - 19 d'agost de 2002) fou un escultor basc.

Veure Art públic de Barcelona і Eduardo Chillida Juantegui

Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Veure Art públic de Barcelona і Eduardo Dato e Iradier

Egèria (nimfa)

Estàtua de la nimfa Egèria al Parc del Laberint d'Horta En l'antiga mitologia romana Egèria és una nimfa que originàriament era la deessa de les fonts, lligada al culte de Diana dels boscos.

Veure Art públic de Barcelona і Egèria (nimfa)

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Eixample de Barcelona

El Bruc

El Bruc és un municipi de la comarca de l'Anoia i de la comarca natural del Montserratí.

Veure Art públic de Barcelona і El Bruc

El Camp de la Bota

Parc del Camp de la Bota, al costat del Parc del Fòrum, a Barcelona. Placa amb el poema de Màrius Torres que commemora tots els afusellats El Camp de la Bota, també anomenat Parapet o Camp de la Bóta, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí, situat a prop de la caserna militar castell del Camp de la Bota i al costat del barri de Pequín.

Veure Art públic de Barcelona і El Camp de la Bota

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Veure Art públic de Barcelona і El Carmel

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Veure Art públic de Barcelona і El Clot

El diari d'Anne Frank

La Prinsengracht 263 a Amsterdam. A la casa de darrere Anne Frank va escriure el seu diari. El diari d'Anne Frank és un llibre amb els escrits del diari que la jove jueva Anne Frank va escriure en neerlandès al llarg de dos anys, durant l'ocupació nazi dels Països Baixos.

Veure Art públic de Barcelona і El diari d'Anne Frank

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і El Gòtic

El món neix en cada besada

El món neix en cada besada és un fotomosaic situat a la plaça d'Isidre Nonell, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і El món neix en cada besada

El nen de la rutlla

El nen de la rutlla, també conegut com a Nen de l'aro, és una escultura que ha esdevingut el símbol del Guinardó.

Veure Art públic de Barcelona і El nen de la rutlla

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Veure Art públic de Barcelona і El Periódico

El Poble-sec

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і El Poble-sec

El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і El Prat de Llobregat

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès».

Veure Art públic de Barcelona і El Raval

El tres de maig a Madrid

pp.

Veure Art públic de Barcelona і El tres de maig a Madrid

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Veure Art públic de Barcelona і El·lipse

Eleccions municipals espanyoles de 1979

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Veure Art públic de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 1979

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Veure Art públic de Barcelona і Elies Rogent i Amat

Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Elisabeth Galí i Camprubí

Ellsworth Kelly

Ellsworth Kelly (Newburgh, Nova York, 31 de maig de 1923 - Spencertown, Nova York, 27 de desembre de 2015) fou un pintor i escultor nord-americà associat amb l'escola minimalista.

Veure Art públic de Barcelona і Ellsworth Kelly

Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Elogi de l'aigua

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Veure Art públic de Barcelona і Els dotze treballs d'Hèracles

Els mistos

Els mistos (en anglès, Match Cover) és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó.

Veure Art públic de Barcelona і Els mistos

Emili Armengol i Abril

Obra al Jardí d'escultures de Palafrugell. Emili Armengol i Abril (Barcelona, 1943) és un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Emili Armengol i Abril

Emili Vilanova i March

Bust d'Emili Vilanova al Parc de la Ciutadella, Barcelona Emili Vilanova i March (Barcelona, 15 d'octubre de 1840 - Barcelona, 15 d'agost de 1905) va ser un escriptor català.

Veure Art públic de Barcelona і Emili Vilanova i March

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Veure Art públic de Barcelona і Enginyeria

Enric Casanovas i Roy

Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Casanovas i Roy

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Granados i Campiña

Enric Miralles i Moya

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Miralles i Moya

Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Monjo i Garriga

Enric Pladevall-Vila

Enric Pladevall (Vic, 1951), és un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Pladevall-Vila

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Veure Art públic de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Veure Art públic de Barcelona і Ernest Lluch i Martín

Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.

Veure Art públic de Barcelona і Ernest Maragall i Noble

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Veure Art públic de Barcelona і Eros (fill d'Ares)

Escola Massana

Entrada de l'antic edifici de l'escola L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Escola Massana

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Art públic de Barcelona і Escultura

Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Composició escultural a la portalada del pavelló de la Mercè. Heràldica, filigrana animals i detalls florals combinats L'escultura del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és un extens conjunt d'obres que té un paper fonamental en el desplegament iconogràfic desitjat per Pau Gil, mecenes de l'hospital, interpretat i dissenyat per Domènech i Montaner.

Veure Art públic de Barcelona і Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Veure Art públic de Barcelona і Escultures de la Plaça de Catalunya

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Art públic de Barcelona і Espanya

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Estació de Barcelona-Sants

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Veure Art públic de Barcelona і Estació de França

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona)

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys

Estàtua

El David de Miquel Àngel. Bust de Miguel de Cervantes Saavedra al costat de l'antiga Presó Real de Sevilla on va estar pres. Una estàtua és una figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal.

Veure Art públic de Barcelona і Estàtua

Estela (monument)

Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.

Veure Art públic de Barcelona і Estela (monument)

Eudald Serra i Güell

Escultura ''A Margarita Xirgu'' (1988) d'Eudald Serra Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) era un escultor català cabdal, pioner de l'avantguarda escultòrica catalana de postguerra.

Veure Art públic de Barcelona і Eudald Serra i Güell

Eugènia Balcells

és una artista visual de Catalunya, considerada una pionera de la creació audiovisual catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Eugènia Balcells

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Veure Art públic de Barcelona і Eulàlia de Barcelona

Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Eulàlia Fàbregas Jacas, més coneguda pel seu nom de casada com Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (Barcelona, 1906 - Esplugues de Llobregat, 27 de desembre de 1992), va ser una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Eulàlia Valldosera i Guilera

Eulàlia Valldosera en un enregistrament Eulàlia Valldosera i Guilera (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 d'octubre de 1963) és una artista catalana, guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2002.

Veure Art públic de Barcelona і Eulàlia Valldosera i Guilera

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Art públic de Barcelona і Europa

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Veure Art públic de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Eusebi Bona i Puig

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Veure Art públic de Barcelona і Eusebi Güell i Bacigalupi

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Veure Art públic de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Veure Art públic de Barcelona і Expressionisme

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Veure Art públic de Barcelona і Falange Española

Fals pebrer

El fals pebrer o pebrer bord (Schinus molle) és un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies que sol fer de 5 a 7 metres d'alçada.

Veure Art públic de Barcelona і Fals pebrer

Fama

* Fama: popularitat o reputació d'una persona o cosa, especialment si és bona.

Veure Art públic de Barcelona і Fama

Família reial espanyola

La família reial o Casa Reial espanyola està integrada pel rei o reina d'Espanya, titular de la Corona d'Espanya, per la seva o el seu consort, els seus pares i els seus descendents inclòs el príncep o princesa hereva de la Corona: els familiars del rei inscrits al Registre Civil de la Família Reial.

Veure Art públic de Barcelona і Família reial espanyola

Faust Baratta i Rossi

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 - Barcelona, 27 de novembre de 1895) va ser un escultor italià establert a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Faust Baratta i Rossi

Fàbrica Casaramona

La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.

Veure Art públic de Barcelona і Fàbrica Casaramona

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Veure Art públic de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Art públic de Barcelona і Feixisme

Felip Ros

Reliquiari de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya. Felip Ros, mestre argenter orfebre, que va realitzar els seus treballs principalment a Catalunya entre els segles i. El reliquiari dels sants Fabià i Sebastià el va realitzar l'any 1611, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona pel que va cobrar 678 lliures, inclòs el material emprat.

Veure Art públic de Barcelona і Felip Ros

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Art públic de Barcelona і Felip V d'Espanya

Femme

Femme (en francès, 'dona'), també coneguda com a Dona, és una escultura de Joan Miró creada el 1981.

Veure Art públic de Barcelona і Femme

Ferdinand de Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

Veure Art públic de Barcelona і Ferdinand de Lesseps

Fernando Botero Angulo

Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023) va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI.

Veure Art públic de Barcelona і Fernando Botero Angulo

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Art públic de Barcelona і Ferran el Catòlic

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Veure Art públic de Barcelona і Ferran VII d'Espanya

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Art públic de Barcelona і Ferro

Flor de Barcelona

Panot «flor de Barcelona». La flor de Barcelona o rosa de Barcelona és un tipus de panot el disseny del qual durant un temps es va atribuir a Josep Puig i Cadafalch, que l'hauria ideat per al vestíbul de la casa Amatller, i posteriorment l'Ajuntament l'hauria emprat per pavimentar les voreres de nombrosos carrers de Barcelona, especialment a l'Eixample.

Veure Art públic de Barcelona і Flor de Barcelona

Font

Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.

Veure Art públic de Barcelona і Font

Font d'Hèrcules (Barcelona)

La Font d'Hèrcules és una obra situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Font d'Hèrcules (Barcelona)

Font d'Hèrcules (Gaudí)

La Font d'Hèrcules, també coneguda com a Font Gaudí, es troba als jardins del Palau Reial de Pedralbes de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font d'Hèrcules (Gaudí)

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Canaletes

Font de Ceres

La Font de Ceres es troba a la plaça de Sant Jordi —també coneguda com a Mirador del Llobregat—, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Ceres

Font de Diana

La Font de Diana és un monument escultòric situat a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Roger de Llúria, al districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Diana

Font de l'Aurora

La Font de l'Aurora és un monument escultòric situat inicialment als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i posteriorment disgregat en diverses peces repartides entre el Turó Park, l'Avinguda de Vallcarca, el Passeig de Santa Madrona, la Plaça de Joaquim Folguera i el Zoo de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font de l'Aurora

Font de la Bellesa

La font de la Bellesa és una escultura situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la plaça de Dante.

Veure Art públic de Barcelona і Font de la Bellesa

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font de la Plaça d'Espanya

Font de la Sardana (Barcelona)

La font de la Sardana, obra de Frederic Marès (1921), és a la plaça de Tetuan de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Font de la Sardana (Barcelona)

Font de les Tres Gràcies

La Font de les Tres Gràcies es troba a la plaça Reial de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Font de les Tres Gràcies

Font de Neptú (Barcelona)

La Font de Neptú es troba a la plaça de la Mercè de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Neptú (Barcelona)

Font de Sant Just

La font de Sant Just es troba a la plaça de Sant Just de Barcelona, fent cantonada amb els carrers de Lledó i Palma de Sant Just i està catalogada com a a bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Sant Just

Font de Santa Eulàlia

La Font de Santa Eulàlia és un monument escultòric situat a la Plaça del Pedró de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Font de Santa Eulàlia

Font del Geni Català

La Font del Geni Català és una font monumental situada al Pla de Palau, de Barcelona, dedicada al marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya entre 1824-1827.

Veure Art públic de Barcelona і Font del Geni Català

Font del Vell

La Font del Vell, també coneguda com a Font del Xato, es troba a la plaça de Sants de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc.

Veure Art públic de Barcelona і Font del Vell

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Veure Art públic de Barcelona і Font màgica de Montjuïc

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Veure Art públic de Barcelona і Fonts de Barcelona

Formigó

Formigonat El formigó o pinyonada és el material de construcció resultant de la mescla de ciment (o un altre conglomerant) amb grava (pedrusca o àrids gruixuts), sorra (àrids fins) i aigua.

Veure Art públic de Barcelona і Formigó

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Veure Art públic de Barcelona і Fornícula

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Veure Art públic de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Veure Art públic de Barcelona і Fossar de la Pedrera

Fossar de les Moreres

Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Fossar de les Moreres

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Art públic de Barcelona і França

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Abad i Gómez

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Cambó i Batlle

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc de Paula Nebot i Torrens

Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Fornells-Pla

Francesc Fornells i Pla, també conegut com a Fornells-Pla (Barcelona, 1921 - 30 de març de 1999) fou un pintor, gravador i vitraller català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Fornells-Pla

Francesc Pagès i Serratosa

Relleu de Francesc Pagès i Serratosa dedicat a la ''Compañía General de Tabacos de Filipinas''. ''Ferrer de Blanes'', estàtua del Monument a Colom Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 11 de setembre de 1852 - ídem, 27 d'abril de 1899) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Pagès i Serratosa

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Pi i Margall

Francesc Soler i Rovirosa

Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836 - 27 de novembre de 1900) fou un pintor i escenògraf català.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Soler i Rovirosa

Francesc Torres i Monsó

''El llarg viatge'' (1992), de Torres Monsó a la cruïlla de la Rambla de Prim i la Rambla de Guipúscoa (Barcelona) ''La Mamaroca'' o ''La ben plantada'', de Torres Monsó, davant del centre cívic de Santa Eugènia, a Girona.

Veure Art públic de Barcelona і Francesc Torres i Monsó

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Art públic de Barcelona і Francisco Franco Bahamonde

Francisco González de Bassecourt

Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Francisco González de Bassecourt

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Veure Art públic de Barcelona і Francisco Javier Castaños

Francisco López Hernández

''Homenaje al agente comercial'' (1998), Estació de Atocha, Madrid. Francisco López Hernández (Madrid, 28 d'abril de 1932 - 8 de gener de 2017) fou un escultor espanyol, germà del també escultor Julio López Hernández i marit de la pintora Isabel Quintanilla.

Veure Art públic de Barcelona і Francisco López Hernández

Frank Gehry

Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto) és un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà.

Veure Art públic de Barcelona і Frank Gehry

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Art públic de Barcelona і Franquisme

Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952) és un artista i escenògraf català.

Veure Art públic de Barcelona і Frederic Amat i Noguera

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Veure Art públic de Barcelona і Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Veure Art públic de Barcelona і Frederic Mistral

Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).

Veure Art públic de Barcelona і Frederick Stark Pearson

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Veure Art públic de Barcelona і Fris

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Veure Art públic de Barcelona і Frontó (arquitectura)

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Fundació Antoni Tàpies

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Veure Art públic de Barcelona і Fundació Joan Miró

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Veure Art públic de Barcelona і Fusta

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Futbol Club Barcelona

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Veure Art públic de Barcelona і Gaietà Buïgas i Monravà

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Veure Art públic de Barcelona і Gal·la Placídia

Galeazzo Ciano

Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre.

Veure Art públic de Barcelona і Galeazzo Ciano

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Veure Art públic de Barcelona і Gàrgola

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Veure Art públic de Barcelona і Geografia

Georg Kolbe

Georg Kolbe (Waldheim, 1877 - Berlín, 1947) fou un escultor alemany.

Veure Art públic de Barcelona і Georg Kolbe

Gloria Moure Cao

Gloria Moure Cao (Barcelona, 1946), és una comissària d'art i editora independent catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Gloria Moure Cao

Glorieta de la Transsexual Sònia

La Glorieta de la Transsexual Sònia és un espai públic situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Glorieta de la Transsexual Sònia

Goliat

Goliat és descrit a la Bíblia com un gegant de la ciutat filistea de Gat, amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada mà i a cada peu (hexadactília), que va desafiar els israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans més grans.

Veure Art públic de Barcelona і Goliat

Grafit (art)

Grafit d'un polític a Pompeia. Un grafit, (de l'italià graffiti, sent la paraula singular graffito utilitzada només en el camp de l'arqueologia) és una forma d'art de carrer, sovint art urbà.

Veure Art públic de Barcelona і Grafit (art)

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes

Griu

El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Veure Art públic de Barcelona і Griu

Guadalquivir

El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Veure Art públic de Barcelona і Guadalquivir

Guayaquil

''La rotonda'', amb el monument a la trobada entre els carrers Simón Bolívar i José de San Martín Guayaquil és la ciutat més gran de l'Equador, amb 3.385.405 habitants a la seva àrea metropolitana.

Veure Art públic de Barcelona і Guayaquil

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Veure Art públic de Barcelona і Guèiser

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Art públic de Barcelona і Guerra Civil espanyola

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Art públic de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Art públic de Barcelona і Guerra dels Segadors

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Veure Art públic de Barcelona і Guerres Carlines

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Art públic de Barcelona і Guifré el Pilós

Guillem Graell i Moles

Guillem Graell i Moles (la Seu d'Urgell, 1846 — Barcelona, 1927) fou un economista català.

Veure Art públic de Barcelona і Guillem Graell i Moles

Guix

Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Veure Art públic de Barcelona і Guix

Helio Piñón

Heliodoro Piñón Pallarés, més conegut com a Helio Piñón (Onda, Plana Baixa, 1942) és un arquitecte valencià.

Veure Art públic de Barcelona і Helio Piñón

Hidràulica

Hidràulica i hidroestàtica il·lustrada. La hidràulica és una branca de la física i l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques dels fluids.

Veure Art públic de Barcelona і Hidràulica

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Art públic de Barcelona і Història

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Història d'Espanya

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Art públic de Barcelona і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Art públic de Barcelona і Història de Catalunya

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Hodonímia de Barcelona

Homenatge al llibre

Imatge del poema corpori L'Homenatge al Llibre és un poema corpori o poema urbà de Joan Brossa creat el 1994 i dissenyat per l'artista plàstic Josep Pla-Narbona, situat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Homenatge al llibre

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Art públic de Barcelona і Homer

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Horta-Guinardó

Hospital Clínic de Barcelona

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.

Veure Art públic de Barcelona і Hospital Clínic de Barcelona

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Veure Art públic de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Ian Hamilton Finlay

Ian Hamilton Finlay (Nassau (Bahames), 28 d'octubre de 1925 - Edimburg (Escòcia), 27 de març de 2006) va ser un poeta, jardiner i escultor escocès.

Veure Art públic de Barcelona і Ian Hamilton Finlay

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Veure Art públic de Barcelona і Iconografia

Iconografia dels sants

''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.

Veure Art públic de Barcelona і Iconografia dels sants

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Veure Art públic de Barcelona і Ignasi de Loiola

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Art públic de Barcelona і Ilíada

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Veure Art públic de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer

Imma Jansana

Imma Jansana (Barcelona, 2 de novembre de 1954) és una arquitecta paisatgista catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Imma Jansana

Infecció pel VIH i sida

La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (infecció pel VIH) i la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida) és un espectre de malalties causades per la infecció amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Veure Art públic de Barcelona і Infecció pel VIH i sida

Instal·lació artística

Una instal·lació artística és un gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la qual intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador.

Veure Art públic de Barcelona і Instal·lació artística

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Veure Art públic de Barcelona і Internet

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Veure Art públic de Barcelona і Isaac Albéniz i Pascual

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Art públic de Barcelona і Isabel I de Castella

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Art públic de Barcelona і Isabel II d'Espanya

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Veure Art públic de Barcelona і Isidor de Sevilla

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló

Jacinto Bustos Vasallo

Jacinto Bustos Vasallo (Aldeanueva de Figueroa, 1922 - Barcelona, 1987) va ser un escultor espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Jacinto Bustos Vasallo

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Veure Art públic de Barcelona і Jamància

James Turrell

James Archie Turrell (Los Angeles, 6 de maig de 1943) és un artista d'instal·lacions americà que treballa principalment amb la llum i l'espai.

Veure Art públic de Barcelona і James Turrell

Jannis Kounellis

Jannis Kounellis (El Pireu, Grècia, 23 de març de 1936 - Roma, 16 de febrer de 2017) fou un pintor i escultor grec que visqué a Roma des del 1956, on es va mudar per continuar els seus estudis d'art començats al seu país natal.

Veure Art públic de Barcelona і Jannis Kounellis

Jardí d'Escultures

El Jardí d'Escultures es troba a la muntanya de Montjuïc, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, annex a la Fundació Joan Miró.

Veure Art públic de Barcelona і Jardí d'Escultures

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Veure Art públic de Barcelona і Jardí de les Hespèrides

Jardineria

miniatura Parc Can Sabaté. Barcelona. de Daniel Navas, Neus Solé, Imma Jansana Jardí amb un efecte paisatgístic de "flora local" del Mediterrani, ideal per a estalviar aigua. La jardineria és una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensació estètica i plaent.

Veure Art públic de Barcelona і Jardineria

Jardinets d'en Carles Soler

Els Jardinets d'en Carles Soler, també anomenats el Capritx de Montbau, és una obra escultòrica d'uns 100 m de llargada, al carrer de Vayreda, al barri de Montbau de Barcelona, feta amb còdols i pedres, d'inspiració clarament gaudiniana.

Veure Art públic de Barcelona і Jardinets d'en Carles Soler

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia.

Veure Art públic de Barcelona і Jardinets de Gràcia

Jardins de Can Sentmenat

Els jardins de Can Sentmenat es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Can Sentmenat

Jardins de Jaume Vicens i Vives

Els jardins de Jaume Vicens i Vives es troben en el Districte de les Corts de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Jaume Vicens i Vives

Jardins de Joan Brossa

Els Jardins de Joan Brossa estan situats a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, a la part inferior de l'espai on anteriorment hi havia el Parc d'atraccions de Montjuïc, inaugurat el 1966 i tancat l'octubre de 1998.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Joan Brossa

Jardins de Joan Maragall

Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Joan Maragall

Jardins de la Tamarita

Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de la Tamarita

Jardins de Laribal

Font de ceràmica Glorieta de xiprers Pèrgola Els jardins de Laribal es troben a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Laribal

Jardins de Miramar

Els jardins de Miramar són a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Miramar

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer estan situats a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Jardins de Ramon Margalef i López

Els Jardins de Ramon Margalef i López estan situats a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins de Ramon Margalef i López

Jardins del Mirador de l'Alcalde

Carles Buïgas Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc.

Veure Art públic de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde

Jassans

Josep Salvadó Jassans, més conegut com a Jassans (Alforja, 24 de juliol de 1938 - Barcelona, 3 de març de 2006) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Jassans

Jaume Cases Martínez

Jaume Cases Martínez (Barcelona, 1942) és un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Cases Martínez

Jaume Duran i Castellanos

, fou un escultor i professor de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Duran i Castellanos

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Art públic de Barcelona і Jaume el Conqueridor

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Fabre

Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445 — Blanes, 1523) fou cosmògraf, navegant, cartògraf i mercader, natural de Vidreres i resident a Blanes.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Freixa i Janariz

Jaume Freixa i Janariz (Barcelona, 1942), és un arquitecte català, estretament vinculat a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Freixa i Janariz

Jaume Martrus i Riera

Jaume Martrus i Riera (Manresa, 1889 - Barcelona, 1966) fou un prolífic artista que va destacar com a escultor, medallista, dibuixant i caricaturista, amb les que signava com a Sutram.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Martrus i Riera

Jaume Otero i Camps

Guix de Jovenivoles, de Jaume Otero, al vestíbul de l'Escola Llotja (Ciutat de Balaguer) Jaume Otero i Camps (Maó, Menorca, 1888 - Barcelona, 1945) fou un escultor menorquí actiu, principalment, a Barcelona, i amb una etapa parisenca Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona amb Manuel Fuxà, i el 1906 va obtenir una borsa d'estudis que li va permetre anar a París i a Brussel·les.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Otero i Camps

Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Jaume Plensa i Suñé

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Veure Art públic de Barcelona і Jònic

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Veure Art públic de Barcelona і Jean Nouvel

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Art públic de Barcelona і Jesús de Natzaret

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Baptista Guivernau i Sans

Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909-2001) fou un ceramista tradicional que va col·laborar en la recuperació entorn dels anys 1950 de la ceràmica catalana d'iconografia d'oficis i sants per ornamentar alguns elements importants de les cases o dels carrers.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Baptista Guivernau i Sans

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Borrell i Nicolau

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo

Joan Enrich

Joan Enrich (Barcelona, 1743 - ibídem, 1795) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Enrich

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Fiveller

Joan Flotats i Llucià

''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Flotats i Llucià

Joan Fontcuberta i Villà

Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Fontcuberta i Villà

Joan Gardy Artigas

Joan Gardy Artigas, pseudònim de Joan Llorens i Gardy (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 de juny de 1938), és un escultor i ceramista català, fill de Josep Llorens Artigas.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Gardy Artigas

Joan Llongueras i Badia

Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953) fou un músic, educador musical i poeta català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Llongueras i Badia

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Lluís Vives i March

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Maragall i Gorina

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Martorell i Montells

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Miró i Ferrà

Joan Mora Soler

''Barcelona olímpica'' de Joan Mora a la Casa de la Ciutat de Barcelona. Joan Mora Soler (Barcelona, 1944 - 17 d'octubre de 2017) va ser un escultor català, fill d'un tallista de marbre.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Mora Soler

Joan Puigdollers i Fargas

Joan Puigdollers i Fargas (Barcelona, 28 de gener de 1954) és un polític català, fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i militant de CDC des de l'any 1977.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Puigdollers i Fargas

Joan Rebull Torroja

Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981) fou un escultor català, considerat un dels més importants del a Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Rebull Torroja

Joan Roig i Solé

''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Roig i Solé

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Veure Art públic de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit

Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Valdemeca, Conca, 29 d'abril de 1959) va ser gimnasta català.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Camps i Giralt

Joaquim Camps i Giralt (Barcelona, 1951) és un escultor català, net del també escultor Josep Maria Camps i Arnau.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Camps i Giralt

Joaquim de Ros i de Ramis

Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) va ser un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim de Ros i de Ramis

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968) a l'ABC fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim Maria Casamor i d'Espona

Jardins de Joan Maragall. Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920-17 de juliol del 2019) fou un arquitecte i paisatgista català.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Maria Casamor i d'Espona

Joaquim Ros i Bofarull

Joaquim Ros i Bofarull (Barcelona, 1906 - ídem, 1991) fou un escultor i xilògraf català.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Ros i Bofarull

Joaquim Ros i Sabaté

Joaquim Ros i Sabaté (Barcelona, 1936) és un escultor català, fill de Joaquim Ros i Bofarull, també escultor.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Ros i Sabaté

Joaquim Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Vayreda i Vila

Joaquim Vilaseca i Rivera

Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - ibídem, juny de 1963) va ser un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Joaquim Vilaseca i Rivera

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Art públic de Barcelona і Jocs Florals

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Veure Art públic de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Jordi Díez i Fernández

és un escultor val·lisoletà.

Veure Art públic de Barcelona і Jordi Díez i Fernández

Jordi de Capadòcia

Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.

Veure Art públic de Barcelona і Jordi de Capadòcia

Jordi Puiggalí i Clavell

Jordi Puiggalí i Clavell (Mataró, 1922 - Barcelona 2018)) és un escultor i dibuixant català.

Veure Art públic de Barcelona і Jordi Puiggalí i Clavell

Jorge Oteiza Enbil

''Apostoluak'' (Els apòstols) escultures al Monestir d'Arántzazu, Oñati ''Homenatge a Malèvitx'' al Parc del Nord de Terrassa Jorge Oteiza Enbil (Orio, 21 d'octubre de 1908 - Sant Sebastià, 9 d'abril de 2003) fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista basc.

Veure Art públic de Barcelona і Jorge Oteiza Enbil

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Veure Art públic de Barcelona і José Antonio Primo de Rivera

José Gonzalvo Vives

Detall del monument ''Los aragoneses a Goya'' a Barcelona Monument a Joaquín Costa a Saragossa Monument a Rubiols de Mora José Gonzalvo Vives (Rubielos de Mora, 27 de juliol de 1929 – València, 22 de novembre de 2010) va ser un pintor i escultor.

Veure Art públic de Barcelona і José Gonzalvo Vives

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Veure Art públic de Barcelona і José Luis Rodríguez Zapatero

José Moscardó e Ituarte

José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і José Moscardó e Ituarte

Josefa Teixidor i Torres

Josefa Teixidor i Torres, també coneguda com a Pepita Teixidor o Texidor (Barcelona, 17 de novembre de 1865 - 8 de febrer de 1914) fou una pintora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Josefa Teixidor i Torres

Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Josep Anicet Santigosa i Vestraten (Tortosa, 1823 - Barcelona, 23 de novembre de 1895) va ser un metge, escultor, pintor i ceramista català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Josep Bover i Mas

Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Bover i Mas

Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001) fou un dibuixant i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Cañas i Cañas

Josep Campeny i Santamaria

Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 21 de gener de 1922) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Campeny i Santamaria

Josep Carcassó i Font

Josep Carcassó i Font (Barcelona, 21 de març de 1851 - novembre de 1921) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Carcassó i Font

Josep Cardona i Furró

''A Àngel Guimerà'', a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona Josep Cardona i Furró (Barcelona, 30 de juliol de 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922) fou un escultor català deixeble de l'escultor Manel Fuxà i Leal, estudià pintura, escultura i gravat a l'escola de Belles Arts de la Llotja, on coincidí amb Pablo Picasso -que el retratà més d'un cop- i compartiren taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Cardona i Furró

Josep Clarà i Ayats

Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Clarà i Ayats

Josep Dunyach i Sala

Plaça de Catalunya Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 10 de juny de 1886 – Barcelona, 20 de juny de 1957) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Dunyach i Sala

Josep Fontserè i Mestre

Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Fontserè i Mestre

Josep Gamot i Llúria

Monument a Colom, (1888). Josep Gamot i Llúria (Barcelona, Barcelonès, 20 de maig de 1855 - 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Gamot i Llúria

Josep Granyer i Giralt

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 4 de desembre de 1899 - 1983) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Granyer i Giralt

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera

Josep Lluscà Martínez

Josep Lluscà Martínez (Barcelona, 1948) és un dissenyador industrial.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Lluscà Martínez

Josep Maria Camps i Arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968) fou un escultor imatger.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Camps i Arnau

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Jujol i Gibert

fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Jujol i Gibert

Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 10 de desembre de 1887 - Barcelona, 3 de maig de 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant català, germà del polític Emili Junoy i Gelbert.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria Pericas i Morros

fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros

Josep Maria Riera i Aragó

''L' Hèlix de Ferro'', obra de Riera i Aragó ubicada als Jardins de Cap Roig. Josep Maria Riera i Aragó és un pintor i escultor nascut a Barcelona, el 1954.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Riera i Aragó

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Mas i Vila

Casa de la Ciutat, obra de Josep Mas i Vila fou un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Mas i Vila

Josep Miret i Llopart

Josep Miret i Llopart (Barcelona, 1900 - ibídem, 1978) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Miret i Llopart

Josep Montserrat i Portella

Josep Montserrat i Portella (Barcelona, 22 de juliol de 1860 - Barcelona, 23 de novembre de 1923) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Montserrat i Portella

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Moragues i Mas

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Piquer i Duart

La font de Flora a l'Albereda de València. Josep Piquer i Duart (València, 1806 – Madrid, 1871) va ser un escultor valencià, establert a Madrid, on va realitzar la majoria de la seva obra.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Piquer i Duart

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch

Josep Reynés i Gurguí

fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí

Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 29 de març de 2020) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Ricart i Maymir

Josep Santpere i Pei

Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875 - 8 de setembre de 1939), conegut com a Josep Santpere, va ser un actor i empresari teatral, de llarga trajectòria artística, especialitzat en l'opereta i el vodevil.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Santpere i Pei

Josep Soteras i Mauri

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte català especialitzat en urbanisme.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Soteras i Mauri

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Tarradellas i Joan

Josep Tenas i Alivés

Font de la Caputxeta Vermella a Barcelona, de Josep Tenas Josep Tenas i Alivés (Sant Boi de Llobregat, 1892 - Barcelona, 1943) va ser escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Tenas i Alivés

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Torras i Bages

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Vicenç Foix i Mas

Josep Viladomat i Massanas

Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 2 de juny de 1989) va ser un escultor català, germà petit del músic Joan Viladomat.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Viladomat i Massanas

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Veure Art públic de Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas

Juan Muñoz (escultor)

Juan Muñoz (Madrid; 16 de juny de 1953 - Eivissa; 28 d'agost de 2001) fou un escultor espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Juan Muñoz (escultor)

Juan Pablo Bonet

Juan Pablo Bonet (1560-1620) va ésser un escriptor i pedagog aragonès.

Veure Art públic de Barcelona і Juan Pablo Bonet

Julià Riu i Serra

Rellotge de Sol al castell de Montjuïc Guineu al parc de la Guineueta Julià Riu i Serra (Molins de Rei, 1921 - Barcelona, 4 de febrer de 2006) fou un escultor, dibuixant i gravador català.

Veure Art públic de Barcelona і Julià Riu i Serra

Julio Maragall

Julio Maragall (Barcelona, 1936) és un escultor i arquitecte veneçolà, fill del també escultor Ernest Maragall.

Veure Art públic de Barcelona і Julio Maragall

Kitsch

Exemple de kitsch japonès Kitsch és el tipus d'art considerat una còpia inferior d'un estil existent o, en un sentit més general, qualsevol art de descarada mala qualitat i alhora pretensiós, que cau en el mal gust i la lletjor, o també a productes comercials vulgars volent ser art.

Veure Art públic de Barcelona і Kitsch

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Veure Art públic de Barcelona і Konrad Rudolf

L'Atlàntida (poema)

Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.

Veure Art públic de Barcelona і L'Atlàntida (poema)

L'Empordà (Ernest Maragall)

L'Empordà o Oda nova a Barcelona és una escultura de l'artista Ernest Maragall i Noble ubicada als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і L'Empordà (Ernest Maragall)

L'estel ferit

L'estel ferit (també conegut com Els cubs) és una escultura de Rebecca Horn formada per quatre cubs desencaixats de 10 metres d'altura total.

Veure Art públic de Barcelona і L'estel ferit

L'onada (Oteiza)

L'Onada o La Ola és una escultura de l'escultor basc Jorge Oteiza, situada a la Plaça dels Àngels, del barri del Raval de Barcelona, just davant del MACBA.

Veure Art públic de Barcelona і L'onada (Oteiza)

L'ordre d'avui és el desordre de demà

L'ordre d'avui és el desordre de demà, també coneguda per L'ordre d'avui o The Present Order, és una obra realitzada per l'escultor escocès Ian Hamilton Finlay, amb la col·laboració de Peter Coats, inaugurada el 30 de novembre de 1999, sobre una idea de 1982.

Veure Art públic de Barcelona і L'ordre d'avui és el desordre de demà

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Veure Art públic de Barcelona і L'ou com balla

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Veure Art públic de Barcelona і La Barceloneta

La cançó popular

La Cançó Popular és una obra de l'escultor català Miquel Blay emplaçada a la façana del Palau de la Música Catalana que dona al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і La cançó popular

La cara de Barcelona

La Cara de Barcelona (també anomenada el Cap de Barcelona) és una escultura de grans dimensions de l'artista gràfic i escultor nord-americà Roy Lichtenstein, realitzada en col·laboració amb l'escultor extremeny Diego Delgado Rajado.

Veure Art públic de Barcelona і La cara de Barcelona

La deessa

Detall de ''La deessa'' de l'escultor Josep Clarà. La deessa, o L'enigma, és una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clarà i Ayats, que es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una còpia a la plaça Catalunya de la mateixa ciutat.

Veure Art públic de Barcelona і La deessa

La Gamba

La Gamba o Gambrinus és una escultura de grans proporcions dissenyada per l'artista valencià Xavier Mariscal tot i que, curiosament, representa una gamba amb potes de llagosta, o un escamarlà.

Veure Art públic de Barcelona і La Gamba

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Veure Art públic de Barcelona і La Mercè

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Veure Art públic de Barcelona і La Rambla

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Veure Art públic de Barcelona і La República (Homenatge a Pi i Margall)

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou

Ladó (fill de Tifó)

Hèracles i Ladó. Terracota. D'acord amb la mitologia grega, Ladó (grec antic Λάδων, Ládon) fou un monstre, fill de Tifó i d'Equidna (o de Forcis i de Ceto, segons altres versions).

Veure Art públic de Barcelona і Ladó (fill de Tifó)

Lawrence Weiner

Lawrence Weiner (Nova York, 10 de febrer de 1942 - 2 desembre 2021) va ser un artista estatunidenc, figura clau de l'art de la segona meitat del segle XX i un dels artistes amb més influència en la producció contemporània.

Veure Art públic de Barcelona і Lawrence Weiner

Làpida

Làpida Una làpida, pedra tombal o pedra de tomba és una pedra treballada que marca el lloc on es troba una sepultura.

Veure Art públic de Barcelona і Làpida

Leandre Cristòfol i Peralba

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Leandre Cristòfol i Peralba

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Les Corts

Les quatre barres de la senyera catalana

Les quatre barres de la senyera catalana (o simplement Les quatre barres) és una escultura de l'arquitecte català Ricard Bofill i Leví.

Veure Art públic de Barcelona і Les quatre barres de la senyera catalana

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Veure Art públic de Barcelona і Lleó

Lleó Fontova i Mareca

Monument a '''Lleó Fontova''' al parc de la Ciutadella Lleó Fontova i Mareca (Barcelona, 1838 - Barcelona, 28 de desembre de 1890) va ser un actor i autor teatral català.

Veure Art públic de Barcelona і Lleó Fontova i Mareca

Llei de Memòria Històrica

La Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica, és una llei espanyola aprovada pel Congrés dels Diputats el 31 d'octubre de 2007 en partir del text del projecte de llei prèviament aprovat pel Consell de Ministres el dia 28 de juliol de 2006, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.

Veure Art públic de Barcelona і Llei de Memòria Històrica

Llista de batlles de Barcelona

El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Llista de batlles de Barcelona

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona

Llista de l'art públic de Barcelona

Llista de l'art públic de Barcelona inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Llista de l'art públic de Barcelona

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.

Veure Art públic de Barcelona і Llorer

Lluís Bonifaç

''Imatge de Sant Pau'' a la Casa de Convalescència, edifici que ocupa l'Institut d'Estudis Catalans Lluís Bonifaç, conegut com a Lluís Bonifaç el Vell (Tolosa de Llenguadoc - Riudoms, 1696), fou un escultor barroc occità que treballà majoritàriament a Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Bonifaç

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Companys i Jover

Lluís de Santàngel

Estàtua de Lluís de Santàngel a València Lluís de Santàngel (València (?) -1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill de Lluís de Santàngel el Vell i de Brianda.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís de Santàngel

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Montané i Mollfulleda

Font situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona (1958), amb una maja madrilenya i uns peixos, característics de l'obra de Montané, que sovint representava animals en les seves obres.http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Montané i Mollfulleda

Lluís Puiggener i Fernández

Lluís Puiggener i Fernández (Barcelona, 23 d'agost de 1847 - ibídem, 12 d'octubre de 1918) va ser un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Puiggener i Fernández

Lluís Riudor i Carol

Parc de Cervantes. Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fou un arquitecte i paisatgista català.

Veure Art públic de Barcelona і Lluís Riudor i Carol

Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Museu Olímpic i de l'Esport Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880 - ídem, 17 de gener de 1951) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Lothar Baumgarten

Lothar Baumgarten (Rheinsberg, Alemanya, 5 octubre 1944 - Berlín, 2 desembre 2018) era un artista alemany que treballava entre Berlín i Nova York.

Veure Art públic de Barcelona і Lothar Baumgarten

Louis Antoine Léon Saint-Just

Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.

Veure Art públic de Barcelona і Louis Antoine Léon Saint-Just

Lourdes Cirlot Valenzuela

Lourdes Cirlot Valenzuela (Barcelona, 11 de febrer de 1949) és una teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Lourdes Cirlot Valenzuela

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Veure Art públic de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Luis de Lacy y Gautier

Manolo Martínez Hugué

Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.

Veure Art públic de Barcelona і Manolo Martínez Hugué

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Art públic de Barcelona і Manresa

Manuel Baldrich i Tibau

Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte i urbanista català.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Baldrich i Tibau

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

va ser un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen conegut pel seu títol nobiliari de marquès del Duero (Còrdova del Tucumán, Virregnat del Riu de la Plata, actual Argentina, 3 d'abril de 1808-Monte Muro, Navarra, 27 de juny de 1874) va ser un militar i polític espanyol de tendència liberal-moderada, notable pel seu combat contra les insurreccions carlistes.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Milà i Fontanals

Manuel Silvestre de Edeta

"Muchacha en jarras" (en català: Dona amb els braços en ansa), obra de l'autor situada a la Univeritat Politècnica de València. Manuel Silvestre Montesinos, més conegut pel nom artístic de Manuel Silvestre de Edeta (Llíria (València), 31 d'agost de 1909 - València, 17 de juliol de 2014) fou un escultor i dibuixant valencià.

Veure Art públic de Barcelona і Manuel Silvestre de Edeta

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Veure Art públic de Barcelona і Mar Cantàbrica

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Art públic de Barcelona і Mar Mediterrània

María Helguera

María Helguera és una artista que va néixer a l'Argentina l'any 1943.

Veure Art públic de Barcelona і María Helguera

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Veure Art públic de Barcelona і Marbre

Marcel Martí i Badenes

''Nefer Mediterrània'' (1988), de Marcel Martí, a la Rambla Xavier Cugat, de Girona. Marcel Martí i Badenes (Alvear, Argentina, 1925 - Palafrugell, 2010) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Marcel Martí i Badenes

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Veure Art públic de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Veure Art públic de Barcelona і Margarida Xirgu i Subirà

Maria Llimona i Benet

va ser una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Maria Llimona i Benet

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Veure Art públic de Barcelona і Marià Aguiló i Fuster

Mario Merz

Mario Merz (Milà, 1 de gener de 1925 - Torí, 9 de novembre de 2003) fou un artista italià relacionat amb l'arte povera, marit de la també escultora de l'arte povera Marisa Merz (1931, Torí).

Veure Art públic de Barcelona і Mario Merz

Martí Llauradó i Mariscot

''Alba'', escultura en la plaça Martí Llauradó (Barcelona) Martí Llauradó i Mariscot (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1957) fou un escultor noucentista català.

Veure Art públic de Barcelona і Martí Llauradó i Mariscot

Mary Santpere

Maria Santpere Hernáez, coneguda com a Mary Santpere (Barcelona, 1 de setembre del 1913 - Madrid, 23 de setembre del 1992) va ser una polifacètica actriu, vedet i humorista catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Mary Santpere

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Veure Art públic de Barcelona і Mataró

Matèria i Forma

Matèria i Forma és una escultura de 1980 de l'artista Josep Maria Subirachs exposada a la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Matèria i Forma

Maximí Sala i Sánchez

Maximí Sala i Sánchez (Barcelona, c. 1840 - 18 d'octubre de 1894) va ser un escultor, que es va especialitzar en imatgeria religiosa, de la que va efectuar nombroses obres en diverses esglésies de la ciutat comtal.

Veure Art públic de Barcelona і Maximí Sala i Sánchez

Màrius Quintana i Creus

Màrius Quintana i Creus (Barcelona, 1956) és un arquitecte català.

Veure Art públic de Barcelona і Màrius Quintana i Creus

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Art públic de Barcelona і Mèxic

Medalló

Hospital de Sant Pau, Barcelona, medalló de Pau Gil Un medalló és un baix relleu de forma rodona o el·líptica, s'utilitza com a element decoratiu en arquitectura.

Veure Art públic de Barcelona і Medalló

Mercat del Born

El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Mercat del Born

Mercat del Ninot

El mercat del Ninot és un mercat municipal a l'Esquerra de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Mercat del Ninot

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Veure Art públic de Barcelona і Mercè Rodoreda i Gurguí

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.

Veure Art públic de Barcelona і Meridià

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure Art públic de Barcelona і Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Art públic de Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Minimalisme

Obra de Carl Andre Obra de Sol LeWitt Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.

Veure Art públic de Barcelona і Minimalisme

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Martí i Pol

fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.

Veure Art públic de Barcelona і Miquel Martí i Pol

Miquel Navarro

Cap de la lluna minvant, escultura dedicada a Mislata. Miquel Navarro (Mislata, 1945) és un pintor, escultor i gravador valencià.

Veure Art públic de Barcelona і Miquel Navarro

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Plaça de Catalunya (1929). Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879 - ídem, 13 de març de 1960) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Miquel Paredes i Fonollà

Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 – Ceret, 1980) va ser un escultor català, recordat especialment per ser autor de la figura dEl més petit de tots, conjuntament amb la dibuixant Lola Anglada.

Veure Art públic de Barcelona і Miquel Paredes i Fonollà

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Modernisme català

Mohandas Gandhi

va ser un pensador i polític indi.

Veure Art públic de Barcelona і Mohandas Gandhi

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Art públic de Barcelona і Monarquia d'Espanya

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Veure Art públic de Barcelona і Mont Tàber

Monterrey

La ciutat mexicana de Monterrey és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Nuevo León amb 1.133.814 habitants.

Veure Art públic de Barcelona і Monterrey

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Veure Art públic de Barcelona і Montjuïc (Barcelona)

Monument a Antonio López y López

El monument a Antonio López y López davant de la façana posterior de la Casa Llotja de Mar El Monument a Antonio López y López va ser un monument commemoratiu dedicat a Antonio López y López de Lamadrid (1817-1883), primer marquès de Comillas, màxim representant de l'alta burgesia barcelonina del.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Antonio López y López

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Colom

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Francesc Macià

Monument a Josep Anselm Clavé

El Monument a Josep Anselm Clavé és una escultura d'estil historicista bcn.cat projectat per l'arquitecte Josep Vilaseca i coronat amb una escultura obra de l'escultor barceloní Manuel Fuxà que representa al compositor barceloní Josep Anselm Clavé, obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Josep Anselm Clavé

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

El monument a Mossèn Jacint Verdaguer, popularment El cuervo o La palmatòria, és un monument d'estil noucentista projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas i coronat amb una estàtua de bronze obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau que representa al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Rafael Casanova

Monument a Rius i Taulet

El monument a Rius i Taulet es troba al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Monument a Rius i Taulet

Monument al Doctor Robert

El Monument al Doctor Robert és un conjunt escultòric avui dia a l'interior de la Plaça de Tetuan de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Veure Art públic de Barcelona і Monument al Doctor Robert

Monument als caiguts (Barcelona)

El Monument als caiguts va ser un monument escultòric situat a la carretera de Montjuïc núm.

Veure Art públic de Barcelona і Monument als caiguts (Barcelona)

Monument Homenatge a Picasso

Homenatge a Picasso és una obra d'Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Monument Homenatge a Picasso

Mosaic del Pla de l'Os

El Mosaic del Pla de l'Os també conegut com a Paviment Miró és una obra de 1976 feta per Joan Miró que es troba al Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, camí natural de qui va o ve del mar a la ciutat.

Veure Art públic de Barcelona і Mosaic del Pla de l'Os

Muralles de Barcelona

Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.

Veure Art públic de Barcelona і Muralles de Barcelona

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Veure Art públic de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Veure Art públic de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és un museu d'història natural situat a la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Museu del Ferrocarril de Catalunya

El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un equipament patrimonial dedicat a promoure i divulgar el coneixement sobre el ferrocarril; està ubicat a la localitat de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), just al costat de l'estació de tren.

Veure Art públic de Barcelona і Museu del Ferrocarril de Catalunya

Museu Fran Daurel

El Museu Fran Daurel es troba al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, dins del recinte del Poble Espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Museu Fran Daurel

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats.

Veure Art públic de Barcelona і Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Art públic de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Nacionalisme andalús

Bandera nacionalista andalusa. Bandera nacionalista, utilitzada per les Juventudes Andalucistas. El nacionalisme andalús és un moviment polític i social que defensa el reconeixement d'Andalusia com a nació dins d'Europa.

Veure Art públic de Barcelona і Nacionalisme andalús

Narcís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.

Veure Art públic de Barcelona і Narcís (mitologia)

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Narcís Serra i Serra

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Art públic de Barcelona і Nazisme

Núria Tortras i Planas

Estàtua de Charles Chaplin (1972), situada als Jardins de Joan Brossa Núria Tortras i Planas (Barcelona 1926 - 20 de juliol de 2013) fou una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Núria Tortras i Planas

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Veure Art públic de Barcelona і Necròpolis

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Veure Art públic de Barcelona і Neoclassicisme

Neomudèjar

Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.

Veure Art públic de Barcelona і Neomudèjar

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Veure Art públic de Barcelona і Neptú (mitologia)

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Veure Art públic de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Veure Art públic de Barcelona і Nimfa

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Veure Art públic de Barcelona і Noucentisme

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Art públic de Barcelona і Oceà Atlàntic

Ofèlia ofegada

Ofèlia ofegada és una escultura en bronze de l'artista madrileny Francisco López Hernández, situada als jardins de Vil·la Cecília de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Ofèlia ofegada

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Art públic de Barcelona і Olivera

Origami

Vaixell de paper Grua, una figura que al Japó se suposa que representa bons desitjos o bona sort L'origami o papiroflèxia és l'art japonès del plegament del paper.

Veure Art públic de Barcelona і Origami

Oriol Bohigas i Guardiola

fou un arquitecte i urbanista català.

Veure Art públic de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola

Ortoedre

Un ortoedre Un ortoedre és un paral·lelepípede ortogonal, és a dir, que les seves cares formen entre si angles díedres rectes.

Veure Art públic de Barcelona і Ortoedre

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Art públic de Barcelona і Osca

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Art públic de Barcelona і Països Catalans

Pablo Palazuelo

Pablo Palazuelo (Madrid, 6 d'octubre de 1916- 3 d'octubre 2007) fou un pintor i escultor espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Pablo Palazuelo

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Veure Art públic de Barcelona і Pablo Picasso

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Veure Art públic de Barcelona і Palau de la Música Catalana

Palau de les Heures

Jardins El Palau de les Heures, també conegut com a Casa Gallart, és una casa senyorial amb un jardí que es troba al sud del turó de la Maria, a la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l'ermita de Sant Cebrià.

Veure Art públic de Barcelona і Palau de les Heures

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona)

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Palau Reial de Pedralbes

Palau Robert

Façana del Palau Robert al Passeig de Gràcia. El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal.

Veure Art públic de Barcelona і Palau Robert

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Veure Art públic de Barcelona і Palau Sant Jordi

Palauet Albéniz

El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.

Veure Art públic de Barcelona і Palauet Albéniz

Paral·lelepípede

En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms.

Veure Art públic de Barcelona і Paral·lelepípede

Parc d'atraccions de Montjuïc

El parc d'atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998.

Veure Art públic de Barcelona і Parc d'atraccions de Montjuïc

Parc de Can Dragó

El Parc de Can Dragó està situat al barri de Porta al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Can Dragó

Parc de Can Sabaté

Visió espai central Parc Can SabatéPlànol Parc El parc de Can Sabaté es troba a la Marina de Port, en el districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Es va construir l'any 1984 amb un projecte de Neus Solé, Imma Jansana i Daniel Navas, els quals van comptar amb el consell de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, antic director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1917 i 1937, autor del parc de Montjuïc al costat de Jean-Claude Nicolas Forestier l'any 1929.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Can Sabaté

Parc de Carles I

El Parc de Carles I està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Carles I

Parc de Cervantes

El Parc de Cervantes està situat al barri de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Cervantes

Parc de Joan Miró

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Joan Miró

Parc de Josep Maria Serra Martí

El parc de Josep Maria Serra Martí es troba situal al districte de Nou Barris de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de Josep Maria Serra Martí

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial

Parc de la Barceloneta

El Parc de la Barceloneta està situat al barri de La Barceloneta, al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Barceloneta

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Ciutadella

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll

Parc de la Font del Racó

El parc de la Font del Racó és un parc públic situat al vessant sud de la serra de Collserola, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Font del Racó

Parc de la Guineueta

El parc de la Guineueta es troba al barri de la Guineueta, al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Guineueta

Parc de la Nova Icària

El Parc de la Nova Icària és al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de la Nova Icària

Parc de les Aigües (Barcelona)

El parc de les Aigües és un parc públic situat al barri del Baix Guinardó al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, rodejat per la Ronda del Guinardó, pel carrer d'Abd El-Kader, pel carrer de les Camèlies i els Jardins d'Hiroshima.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de les Aigües (Barcelona)

Parc de les Cascades

El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc de les Cascades

Parc del Carmel

El parc del Carmel es troba al barri del Carmel, al districte de Horta-Guinardó de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Carmel

Parc del Centre del Poblenou

Diagonal El Parc del Centre del Poblenou és un parc situat a Provençals del Poblenou, un barri de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Clot

Parc del Guinardó

El Parc del Guinardó és un dels Parc dels Tres Turons situat a la part alta de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Guinardó

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta

Parc del Port Olímpic

El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc del Port Olímpic

Parc Diagonal Mar

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Parc Diagonal Mar

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Veure Art públic de Barcelona і Parc Güell

Parc Nou de la Trinitat

El Parc Nou de la Trinitat és una parc públic de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Parc Nou de la Trinitat

Parc Zoològic de Barcelona

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Parc Zoològic de Barcelona

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Veure Art públic de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Parlament de Catalunya

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Veure Art públic de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Veure Art públic de Barcelona і Passeig de Gràcia

Passeig de la Vall d'Hebron

El Passeig de la Vall d'Hebron és un carrer de Barcelona, a la vora de Collserola, als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó.

Veure Art públic de Barcelona і Passeig de la Vall d'Hebron

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Veure Art públic de Barcelona і Passeig de Lluís Companys

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Veure Art públic de Barcelona і Passeig de Sant Joan

Passeig del Born (Barcelona)

XVIII El passeig del Born és un passeig del barri del Born, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que s'estén entre l'antic Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.

Veure Art públic de Barcelona і Passeig del Born (Barcelona)

Patrimoni cultural

Santuari històric de Machu Picchu Els castellers, tradició catalana. Exemple de patrimoni cultural de tipus immaterial. Reconegut com a tal per la UNESCO. El patrimoni cultural es defineix com el conjunt de béns, materials o immaterials, d'important valor pel coneixement, missatge, diàleg cultural o creences, en definitiva, pels valors que vehiculen sobre la identitat col·lectiva d'un poble, transmesos d'una generació a l'altra.

Veure Art públic de Barcelona і Patrimoni cultural

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure Art públic de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat

Patrizia Falcone

Patrizia Falcone (Milà, 1961) és una arquitecta italiana establerta a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Patrizia Falcone

Patronat Ribas

El Patronat Ribas, també conegut com a Orfenat Ribas, és un conjunt arquitectònic del barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (1930).

Veure Art públic de Barcelona і Patronat Ribas

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Veure Art públic de Barcelona і Pau Claris i Casademunt

Pau Gargallo i Catalán

fou un escultor aragonès d'origen maellà.

Veure Art públic de Barcelona і Pau Gargallo i Catalán

Pau Gil i Serra

Eusebi Arnau i Frederic Marès Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816 – París, 30 d'abril de 1896) va ser un banquer i mecenes català.

Veure Art públic de Barcelona і Pau Gil i Serra

Paul Celan

Casa on va néixer Celan a Txernivtsí. Va viure aquí 13 anys amb la seva família en gran estretor, al soterrani al costat del jardí del darrere (avui un pati interior asfaltat) Paul Celan (Txernivtsí, aleshores Romania però actualment Ucraïna, 23 de novembre del 1920 – París, suposadament el 20 d'abril del 1970) va ser un poeta en llengua alemanya.

Veure Art públic de Barcelona і Paul Celan

Pavelló alemany

El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.

Veure Art públic de Barcelona і Pavelló alemany

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Veure Art públic de Barcelona і Pavellons de la Finca Güell

Paviment d'Anna Frank

El paviment d'Anna Frank és un conjunt d'art públic que es troba al carrer de Sèneca, en el tram comprès entre el Carrer de la Riera de Sant Miquel i la Via Augusta, al barri Vila de Gràcia, al districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona, també s'estén cap al carrer de Minerva.

Veure Art públic de Barcelona і Paviment d'Anna Frank

Pedestal

Pedestal i escultura ''A Ramon Berenguer III'' de Josep Llimona i Bruguera a Barcelona. Bixi'' mitològic ha estat utilitzat tradicionalment com a pedestal. Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna.

Veure Art públic de Barcelona і Pedestal

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Veure Art públic de Barcelona і Pedra

Pedro Ponce de León (monjo benedictí)

Pedro Ponce de León (Sahagún, Lleó, abans de 1508 - Oña, Castella, 29 d'agost de 1584).

Veure Art públic de Barcelona і Pedro Ponce de León (monjo benedictí)

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Veure Art públic de Barcelona і Pelai d'Astúries

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Art públic de Barcelona і Península Ibèrica

Pep Duran Esteva

Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú, 1955) és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.

Veure Art públic de Barcelona і Pep Duran Esteva

Pere Albert

Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Albert

Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Carbonell i Huguet

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Falqués i Urpí

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Joan (escultor)

Pere Jou i Francisco

Pere Jou i Francisco (Gràcia, Barcelona, 3 de novembre del 1891 - Sitges, 19 d'abril del 1964) va ser un escultor català molt vinculat a Sitges.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Jou i Francisco

Pere Margarit

Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capità Margarit o Pere Margarit i en alguns textos Mosén Pedro Margerite, va ser un cavaller de l'Orde de Santiago, Senyor del Castell d'Empordà, militar, marí i colonitzador català.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Margarit

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Veure Art públic de Barcelona і Pere Sanglada

Perejaume

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957) és un artista i poeta català.

Veure Art públic de Barcelona і Perejaume

Perspectiva

Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.

Veure Art públic de Barcelona і Perspectiva

Pierre Joseph Chardigny d'Aix

Pierre Joseph Chardigny (Ais de Provença, 1794 – 1866) va ser un escultor francès i dissenyador de medalles.

Veure Art públic de Barcelona і Pierre Joseph Chardigny d'Aix

Pilar Francesch i Ventalló

Pilar Francesch i Ventalló (Barcelona, 1941) és una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Pilar Francesch i Ventalló

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Veure Art públic de Barcelona і Pinacle

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Veure Art públic de Barcelona і Pius XII

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Art públic de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona)

Plaça d'Anna Frank

La plaça d'Anna Frank es troba a la ciutat de Barcelona, al barri Vila de Gràcia del districte de Gràcia, entre la travessia de Sant Antoni i el carrer de Jaén, molt a prop de l'estació del metro de Fontana, es va inaugurar el mes de febrer de 1998, sent un espai de nova creació, i va ser objecte d'una lleugera remodelació l'any 2009.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça d'Anna Frank

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona)

Plaça d'Urquinaona

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça d'Urquinaona

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona)

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Francesc Macià

Plaça de Gaudí

La Plaça de Gaudí és una plaça ubicada al barri de la Sagrada Família de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Gaudí

Plaça de la República

La plaça de la República, anteriorment anomenada plaça de Llucmajor és una plaça de Barcelona, considerada popularment com el centre del districte de Nou Barris.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de la República

Plaça de la Universitat

La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de la Universitat

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Lesseps

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

Plaça de Sants

La plaça de Sants és una plaça del barri de Sants de Barcelona que es troba en l'encreuament entre la carretera de Sants i el passeig de Sant Antoni.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Sants

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça de Tetuan

Plaça del Cinc d'Oros

La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça del Cinc d'Oros

Plaça del Diamant

Estatua de ''La Colometa'' La plaça del Diamant és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona, coneguda arreu gràcies a la novel·la homònima de Mercè Rodoreda.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça del Diamant

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça del Rei

Plaça dels Països Catalans

La plaça dels Països Catalans és una plaça de Barcelona situada davant de l'estació de Sants, al barri de Sants.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça dels Països Catalans

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Veure Art públic de Barcelona і Plaça Reial

Placa commemorativa

Placa commemorativa al Fossar de les Moreres, Barcelona Una placa commemorativa és generalment posada sobre un monument, una façana, una font, o dins d'una església.

Veure Art públic de Barcelona і Placa commemorativa

Plus Ultra (hidroavió)

Trajecte del viatge del ''Plus Ultra'' Tripulació del Plus Ultra Plus Ultra va ser un hidroavió de l'aeronàutica militar espanyola que va realitzar, per primera vegada a la història, un vol entre Europa i Amèrica.

Veure Art públic de Barcelona і Plus Ultra (hidroavió)

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Poblenou

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Veure Art públic de Barcelona і Poema èpic

Poema visual Bàrcino

Bàrcino és un poema urbà creat per Joan Brossa l'any 1994.

Veure Art públic de Barcelona і Poema visual Bàrcino

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Veure Art públic de Barcelona і Polígon

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Art públic de Barcelona і Política

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Veure Art públic de Barcelona і Port de Barcelona

Porta i tanca de la Finca Miralles

La porta i tanca de la finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Art públic de Barcelona і Porta i tanca de la Finca Miralles

Premi FAD

Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, coneguts usualment com a Premis FAD, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) el mes de juny i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat, abans del dia 1 de febrer, obres acabades durant l'any anterior a la península ibèrica i a les Illes Balears i Illes Canàries.

Veure Art públic de Barcelona і Premi FAD

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Art públic de Barcelona і Primera Guerra Mundial

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Veure Art públic de Barcelona і Primera República Espanyola

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Art públic de Barcelona і Principat de Catalunya

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Art públic de Barcelona і Provença

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Quatre Columnes

Racionalisme arquitectònic

Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

Veure Art públic de Barcelona і Racionalisme arquitectònic

Rafael (arcàngel)

Larcàngel Rafael és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.

Veure Art públic de Barcelona і Rafael (arcàngel)

Rafael Atché i Ferré

Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.

Veure Art públic de Barcelona і Rafael Atché i Ferré

Rafael Bartolozzi Lozano

Escultura ''Dona que es banya'' al Parc de la Trinitat Rafael Lozano Bartolozzi (Pamplona, 1943 - Tarragona, 2009), o Rafael Bartolozzi Lozano fou un escultor i pintor originari de Pamplona.

Veure Art públic de Barcelona і Rafael Bartolozzi Lozano

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure Art públic de Barcelona і Rafael Casanova i Comes

Ramón Acín Aquilué

«Las Pajaritas», a Barcelona Ramón Arsenio Acín Aquilué (Osca, 30 d'agost de 1888 - Osca, 6 d'agost de 1936) va ser un pintor, escultor i periodista anarquista espanyol.

Veure Art públic de Barcelona і Ramón Acín Aquilué

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Rambla de Catalunya

Ramon Batlle i Ribas

Placa en homenatge a Ramon Batlle a Sant Andreu de Palomar Ramon Batlle i Ribas (Barcelona, 1837 — 1906) fou un empresari català especialitzat en la indústria del tèxtil.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Batlle i Ribas

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Berenguer I

Ramon Calsina i Baró

Ramon Calsina i Baró (el Poblenou, Barcelona, 26 de febrer de 1901 - Barcelona, 26 de novembre de 1992) fou un pintor i dibuixant català.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Calsina i Baró

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon de Penyafort

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Llull

Ramon Maria Puig i Andreu

Ramon Maria Puig i Andreu (Lleida, 1940) és un arquitecte català que ha destacat entre moltes altres obres per les seves actuacions al centre històric de Lleida.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Maria Puig i Andreu

Ramon Sabí i Serra

Ramon Sabí i Serra (L'Hospitalet de Llobregat, 1924 - 17 de juliol de 1986) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Ramon Sabí i Serra

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Veure Art públic de Barcelona і Ràdio Barcelona

Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1846 – Barcelona, Febrer de 1923) fou un metge, polític i navilier català.

Veure Art públic de Barcelona і Ròmul Bosch i Alsina

Realisme

''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.

Veure Art públic de Barcelona і Realisme

Rebecca Horn

Rebecca Horn (24 de març de 1944, Michelstadt, Hesse) és una artista visual d'Alemanya, coneguda per les seves instal·lacions artístiques, per ser directora cinematogràfica i per les seves modificacions corporals com ara a l'obra Einhorn (Unicorn), basada en un vestit amb una banya molt gran projectada verticalment.

Veure Art públic de Barcelona і Rebecca Horn

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Art públic de Barcelona і Regne d'Aragó

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Art públic de Barcelona і Regne de Castella

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Veure Art públic de Barcelona і Regne de Lleó

Relleu (escultura)

centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.

Veure Art públic de Barcelona і Relleu (escultura)

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Art públic de Barcelona і Renaixement

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Art públic de Barcelona і Renaixença

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Veure Art públic de Barcelona і Revolució de 1868

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Art públic de Barcelona і Revolució Francesa

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Art públic de Barcelona і Revolució Industrial

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Veure Art públic de Barcelona і Ricard Bofill i Leví

Ricard Sala i Olivella

''Dríadre'', escultura en els jardins de Vil·la Amèlia (Barcelona) Ricard Sala i Olivella (Barcelona 1927 - Barcelona, 2009).

Veure Art públic de Barcelona і Ricard Sala i Olivella

Ricard Vaccaro

"Fragilitat I". Escultura de Ricard Vaccaro instal·lada al vestíbul del Museu de Montserrat Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946 – Cornellà de Llobregat, 25 de febrer de 2016) fou un pintor i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Ricard Vaccaro

Richard Serra

Richard Serra (San Francisco, Estats Units, 2 de novembre de 1939) és un escultor minimalista estatunidenc, fill de pare mallorquí, conegut per treballar amb grans peces d'acer patinable.

Veure Art públic de Barcelona і Richard Serra

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Veure Art públic de Barcelona і Richard Wagner

Robert Llimós i Oriol

Robert Llimós i Oriol (Barcelona, 19 d'octubre de 1943) és un pintor i escultor català, fill del també pintor Camil Llimós i Aubí.

Veure Art públic de Barcelona і Robert Llimós i Oriol

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Art públic de Barcelona і Roger de Llúria

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Art públic de Barcelona і Romanticisme

Rosa Serra i Puigvert

és una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Rosa Serra i Puigvert

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Art públic de Barcelona і Rosselló

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé

Roy Lichtenstein

''La cara de Barcelona'' (1992) Roy Lichtenstein (Nova York, 27 d'octubre de 1923 - 29 de setembre de 1997) fou un pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic.

Veure Art públic de Barcelona і Roy Lichtenstein

Salamandra

Salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salamàndrids.

Veure Art públic de Barcelona і Salamandra

Salvador Alibau i Arias

Salvador Alibau i Arias (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1925 - Barcelona, Barcelonès, 22 de gener de 2012) va ser un pintor i escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Alibau i Arias

Salvador Allende Gossens

fou un metge i polític xilè.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Allende Gossens

Salvador Andreu i Grau

Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928) fou un empresari de la indústria farmacèutica, promotor immobiliari i filantrop català.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Andreu i Grau

Salvador Aulèstia i Vàzquez

''Sideroploide'', ''Ferroestructura núm. 5'', o ''Als homes de la mar'' Salvador Aulèstia i Vàzquez (Barcelona, 13 de novembre de 1915 - Milà, juny de 1994) fou un escultor, pintor, dibuixant i escriptor català.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Aulèstia i Vàzquez

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Espriu i Castelló

Salvador Gurri i Corominas

Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Gurri i Corominas

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Veure Art públic de Barcelona і Salvador Puig i Antich

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Cugat del Vallès

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles

Sant Joan d'Horta

L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Joan d'Horta

Sant Jordi (Josep Llimona)

Sant Jordi, també coneguda com a estàtua eqüestre de Sant Jordi, Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant, és una escultura situada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la plaça de Sant Jordi, també coneguda com a Mirador del Llobregat.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Jordi (Josep Llimona)

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Sant Martí de Provençals

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Santa Anna de Barcelona

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Veure Art públic de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats

Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Sants-Montjuïc

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Sarrià (Barcelona)

Sarrià i Sant Gervasi

Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.

Veure Art públic de Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi

Sebastià Badia i Cerdà

La Família, a la plaça Llívia de Sabadell Vídeo de la cerimònia de lliurament del títol de Fill Predilecte de Caldes de Montbui Monument al bomber, a l'emplaçament actual al carrer Lleida de Barcelona Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009), un dels deixebles més remarcables de Manolo Hugué, va pintar fins al seu últim dia de vida.

Veure Art públic de Barcelona і Sebastià Badia i Cerdà

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Veure Art públic de Barcelona і Segle XX

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Art públic de Barcelona і Segona Guerra Mundial

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Art públic de Barcelona і Segona República Espanyola

Sensesostre

Sensesostre a París. Els sensesostre o sensellar són aquells individus que viuen al carrer en una situació d'exclusió social per motius de pobresa, sigui per un estat d'indigència o per una catàstrofe natural sobtada.

Veure Art públic de Barcelona і Sensesostre

Sergi Aguilar Sanchis

Sergi Aguilar i Sanchis (Barcelona, 24 d'abril de 1946) és un escultor, orfebre, dibuixant i fotògraf català.

Veure Art públic de Barcelona і Sergi Aguilar Sanchis

Sever de Barcelona

Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.

Veure Art públic de Barcelona і Sever de Barcelona

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Veure Art públic de Barcelona і Simón Bolívar

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Veure Art públic de Barcelona і Sindicats Lliures

Sistema mètric decimal

ohm poden ser mesurats El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.

Veure Art públic de Barcelona і Sistema mètric decimal

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Veure Art públic de Barcelona і Sociologia

Sol LeWitt

Sol LeWitt (Hartford, Connecticut, 9 de setembre de 1928 - Nova York, 8 d'abril de 2007) fou un artista estatunidenc lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme.

Veure Art públic de Barcelona і Sol LeWitt

Susana Solano Rodríguez

Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Susana Solano Rodríguez

Tajo

El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.

Veure Art públic de Barcelona і Tajo

Teatre d'Epidaure

El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grècia a Argòlida, edificat al per acollir els Asclépéia, concurs en honor del déu metge Asclepi.

Veure Art públic de Barcelona і Teatre d'Epidaure

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Veure Art públic de Barcelona і Teatre Grec

Tele/eXpres

Tele/eXpres va ser un diari independent vespertí aparegut a Barcelona el 16 de setembre del 1964, editat en castellà.

Veure Art públic de Barcelona і Tele/eXpres

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Veure Art públic de Barcelona і Temple Expiatori del Sagrat Cor

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Veure Art públic de Barcelona і Teodor Llorente Olivares

Teresa de Jesús

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.

Veure Art públic de Barcelona і Teresa de Jesús

Termòmetre Cottet

El termòmetre Cottet és un element decoratiu de l'antiga Óptica Cottet, situada a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 40 de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Termòmetre Cottet

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Veure Art públic de Barcelona і Terra baixa

Terracota

El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.

Veure Art públic de Barcelona і Terracota

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Veure Art públic de Barcelona і Teseu

Théophile Barrau

Théophile-Eugène-Victor Barrau (Carcassona, 1848 - Tolosa de Llenguadoc, 1913) va ser un escultor romàntic francès.

Veure Art públic de Barcelona і Théophile Barrau

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Veure Art públic de Barcelona і Tibidabo

Timothy Schmalz

Timothy Schmalz és un escultor canadenc amb seu a St.

Veure Art públic de Barcelona і Timothy Schmalz

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Art públic de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc

Tom Carr

''Agulla'', obra de 1988-1990 exposada al Jardí de les escultures, al costat de la Fundació Joan Miró, a Barcelona. Tom Carr (Tarragona, 8 de gener de 1956) és un artista plàstic contemporani que viu i treballa a Sant Quirze del Vallès.

Veure Art públic de Barcelona і Tom Carr

Tony Oursler

Tony Oursler (Nova York, 1957).

Veure Art públic de Barcelona і Tony Oursler

Topos V

Topos V, coneguda de forma comuna com a Topos, és una escultura de l'artista basc Eduardo Chillida, instal·lada a la plaça del Rei del barri gòtic de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Topos V

Toronto

Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.

Veure Art públic de Barcelona і Toronto

Torquat Tasso i Nadal

Torquat Tasso i NadalMalgrat consta inscrit a l'Arxiu Municipal de Barcelona amb el seu nom en castellà, essent ell i els seus pares originaris de la ciutat, hi ha multitud de fonts bibliogràfiques que es refereixen a ell amb el seu nom en català.

Veure Art públic de Barcelona і Torquat Tasso i Nadal

Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Torre de Collserola

Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia

La Torre i jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia és un conjunt de Sarrià (Barcelona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia

Torre Urquinaona

La Torre Urquinaona és un gratacel situat al xamfrà de la plaça d'Urquinaona i el carrer de Roger de Llúria de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Torre Urquinaona

Tossut

Imatge d'un saltamartí; Cie Dynamogène Un saltamartí o tossut és un ninot amb la base semiesfèrica que actua de contrapès de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial.

Veure Art públic de Barcelona і Tossut

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Veure Art públic de Barcelona і Transició democràtica espanyola

Trencadís

Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.

Veure Art públic de Barcelona і Trencadís

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Veure Art públic de Barcelona і Turó del Carmel

Turó Parc

El Turó Parc està situat en el districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Turó Parc

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Art públic de Barcelona і UNESCO

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Art públic de Barcelona і Universitat de Barcelona

Urà (Pau Gargallo)

Urà és una escultura de 1933 de l'artista Pau Gargallo.

Veure Art públic de Barcelona і Urà (Pau Gargallo)

Urbanisme

La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.

Veure Art públic de Barcelona і Urbanisme

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Veure Art públic de Barcelona і Urbanisme de Barcelona

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Art públic de Barcelona і València

Václav Havel

Václav Havel (es pronuncia:; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011) fou un escriptor, dramaturg i polític txec.

Veure Art públic de Barcelona і Václav Havel

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Veure Art públic de Barcelona і Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Ochoa

Víctor Ochoa és un escultor nascut a Madrid, Espanya, l'11 de gener de 1954.

Veure Art públic de Barcelona і Víctor Ochoa

Velòdrom d'Horta

El Velòdrom d'Horta Miquel Poblet és una instal·lació esportiva de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Art públic de Barcelona і Velòdrom d'Horta

Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.

Veure Art públic de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany

Via Júlia

La Via Julia és una rambla situada al districte barceloní de Nou Barris, entre els barris del Verdum i la Prosperitat.

Veure Art públic de Barcelona і Via Júlia

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Veure Art públic de Barcelona і Via Laietana

Vicenç Navarro Romero

Vicenç Navarro Romero (València, 1888 - Barcelona, 1979).

Veure Art públic de Barcelona і Vicenç Navarro Romero

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Veure Art públic de Barcelona і Vilanova i la Geltrú

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Art públic de Barcelona і Visigots

Walt Disney

Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc.

Veure Art públic de Barcelona і Walt Disney

Xavier Corberó i Olivella

''La família'', de Xavier Corberó, al Parc de Fontajau de Girona. Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – Barcelona, 24 d'abril de 2017) fou un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Xavier Corberó i Olivella

Xavier Cuenca Iturat

''A Blas Infante'' (1982), al parc de la Guineueta (Barcelona) Xavier Cuenca Iturat (Vilanova i la Geltrú, 13 de febrer de 1958) és un escultor català.

Veure Art públic de Barcelona і Xavier Cuenca Iturat

Xavier Mariscal

Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 9 de febrer de 1950) és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.

Veure Art públic de Barcelona і Xavier Mariscal

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Veure Art públic de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Art públic de Barcelona і 2 de maig

Vegeu també

Art de Barcelona

També conegut com Petits paisatges de Barcelona.

, Antoni Claperós, Antoni Clavé i Sanmartí, Antoni Cumella i Vendrell, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Llena i Font, Antoni Parera i Saurina, Antoni Rovira i Trias, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Viladomat i Manalt, Antoni Vilanova i March, Apel·les Fenosa i Florensa, Apel·les Mestres i Oñós, Aquí hay tomate (instal·lació artística), Arata Isozaki, Arc de triomf, Arc de Triomf de Barcelona, Arecàcies, Ariadna, Aristides Maillol, Arnau Bargués, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura, Arquitectura de Barcelona, Art abstracte, Art contemporani, Art de Catalunya, Art gòtic, Art natura, Art públic, Art postmodern, Art romà, Art urbà de Barcelona, Arts mecàniques, Artur Aldomà Puig, Arxiu de la Corona d'Aragó, Atemptats de Catalunya de 2017, Auditori de Barcelona, August Font i Carreras, Auke de Vries, Ausiàs March, Austriacistes, Avantguardisme, Averrois, Avinguda del Paral·lel, Avinguda del Portal de l'Àngel, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Avui, Òscar Tusquets Blanca, Àfrica, Àngel (Felip Ros), Àngel Ferrant Vázquez, Àngel Guimerà i Jorge, Àngel Tarrach i Barrabia, Àngels Freixanet i Picanyol, Àrtemis, Àsia, Balustre, Banc (moble), Bandera de Catalunya, Barcelona, Barcelona a Prim, Barcelona Olímpica, Barret frigi, Barroc, Bartomeu Robert i Yarzábal, Basílica de la Mercè, Benedetta Tagliabue, Bernat Boïl, Bernat Desclot, Besòs, Beverly Pepper, Biblioteca de Catalunya, Blas Infante Pérez de Vargas, Bonsai, Borsa de Barcelona, Brigades Internacionals, Bronze, Buguenvíl·lea, Bullangues, Bust, Caçador de lleons, CaixaForum Barcelona, Camil Fàbregas i Dalmau, Canadà, Canal de Suez, Canvi (Utsurohi), Capitell, Caravel·la, Cariàtide, Carles Buïgas i Sans, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos Ferreira de la Torre, Carme Fiol i Costa, Carmen Amaya, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de la Misericòrdia (Barcelona), Casa del Gremi de Velers, Casa Milà, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Cascada del Parc de la Ciutadella, Cases dels Cargols, Castell, Castell de Montjuïc, Catalanisme, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Celdoni Guixà i Alsina, Ceràmica, Charles Chaplin, Charles-Auguste Lebourg, Charlie Rivel, Claes Oldenburg, Classicisme, Cobi, Columna, Columna salomònica, Comtat de Barcelona, Consell de Cent, Contrafort, Coqueta, Corinti, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Correus (empresa), Creu, Creu de terme, Cristòfor Colom, Cristina Iglesias, Dama del paraigua, Damià Campeny i Estrany, David, David i Goliat (Antoni Llena), David i Goliat, Homenatge a les Brigades Internacionals, Dànae, Dècada del 1910, Dècada del 1920, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 2000, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Desconsol, Diada Nacional de Catalunya, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Dictadura de Primo de Rivera, Diputació de Barcelona, Districte de Gràcia, Districte de Sant Martí, Domènec Fita i Molat, Domènec Martí i Julià, Domènec Rovira II, Dona i ocell, Drac, Dunkerque, Ebre, Eco (mitologia), Economia, Edat mitjana, Edifici Disseny Hub Barcelona, Edifici Fòrum, Eduard Alentorn, Eduardo Úrculo, Eduardo Chillida Juantegui, Eduardo Dato e Iradier, Egèria (nimfa), Eixample de Barcelona, El Bruc, El Camp de la Bota, El Carmel, El Clot, El diari d'Anne Frank, El Gòtic, El món neix en cada besada, El nen de la rutlla, El Periódico, El Poble-sec, El Prat de Llobregat, El Raval, El tres de maig a Madrid, El·lipse, Eleccions municipals espanyoles de 1979, Elies Rogent i Amat, Elisabeth Galí i Camprubí, Ellsworth Kelly, Elogi de l'aigua, Els dotze treballs d'Hèracles, Els mistos, Emili Armengol i Abril, Emili Vilanova i March, Enginyeria, Enric Casanovas i Roy, Enric Clarasó i Daudí, Enric Granados i Campiña, Enric Miralles i Moya, Enric Monjo i Garriga, Enric Pladevall-Vila, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Sagnier i Villavecchia, Ernest Lluch i Martín, Ernest Maragall i Noble, Eros (fill d'Ares), Escola Massana, Escultura, Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Escultures de la Plaça de Catalunya, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Espanya, Estació de Barcelona-Sants, Estació de França, Estació del Nord (Barcelona), Estadi Olímpic Lluís Companys, Estàtua, Estela (monument), Eudald Serra i Güell, Eugènia Balcells, Eulàlia de Barcelona, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, Eulàlia Valldosera i Guilera, Europa, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Bona i Puig, Eusebi Güell i Bacigalupi, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Expressionisme, Falange Española, Fals pebrer, Fama, Família reial espanyola, Faust Baratta i Rossi, Fàbrica Casaramona, Fòrum Universal de les Cultures, Feixisme, Felip Ros, Felip V d'Espanya, Femme, Ferdinand de Lesseps, Fernando Botero Angulo, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Ferro, Flor de Barcelona, Font, Font d'Hèrcules (Barcelona), Font d'Hèrcules (Gaudí), Font de Canaletes, Font de Ceres, Font de Diana, Font de l'Aurora, Font de la Bellesa, Font de la Plaça d'Espanya, Font de la Sardana (Barcelona), Font de les Tres Gràcies, Font de Neptú (Barcelona), Font de Sant Just, Font de Santa Eulàlia, Font del Geni Català, Font del Vell, Font màgica de Montjuïc, Fonts de Barcelona, Formigó, Fornícula, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de la Pedrera, Fossar de les Moreres, França, Francesc Abad i Gómez, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Fornells-Pla, Francesc Pagès i Serratosa, Francesc Pi i Margall, Francesc Soler i Rovirosa, Francesc Torres i Monsó, Francisco Franco Bahamonde, Francisco González de Bassecourt, Francisco Javier Castaños, Francisco López Hernández, Frank Gehry, Franquisme, Frederic Amat i Noguera, Frederic Marès i Deulovol, Frederic Mistral, Frederick Stark Pearson, Fris, Frontó (arquitectura), Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Fusta, Futbol Club Barcelona, Gaietà Buïgas i Monravà, Gal·la Placídia, Galeazzo Ciano, Gàrgola, Geografia, Georg Kolbe, Gloria Moure Cao, Glorieta de la Transsexual Sònia, Goliat, Grafit (art), Gran Via de les Corts Catalanes, Griu, Guadalquivir, Guayaquil, Guèiser, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerres Carlines, Guifré el Pilós, Guillem Graell i Moles, Guix, Helio Piñón, Hidràulica, Història, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Hodonímia de Barcelona, Homenatge al llibre, Homer, Horta-Guinardó, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ian Hamilton Finlay, Iconografia, Iconografia dels sants, Ignasi de Loiola, Ilíada, Ildefons Cerdà i Sunyer, Imma Jansana, Infecció pel VIH i sida, Instal·lació artística, Internet, Isaac Albéniz i Pascual, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isidor de Sevilla, Jacint Verdaguer i Santaló, Jacinto Bustos Vasallo, Jamància, James Turrell, Jannis Kounellis, Jardí d'Escultures, Jardí de les Hespèrides, Jardineria, Jardinets d'en Carles Soler, Jardinets de Gràcia, Jardins de Can Sentmenat, Jardins de Jaume Vicens i Vives, Jardins de Joan Brossa, Jardins de Joan Maragall, Jardins de la Tamarita, Jardins de Laribal, Jardins de Miramar, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, Jardins de Mossèn Costa i Llobera, Jardins de Ramon Margalef i López, Jardins del Mirador de l'Alcalde, Jassans, Jaume Cases Martínez, Jaume Duran i Castellanos, Jaume el Conqueridor, Jaume Fabre, Jaume Ferrer de Blanes, Jaume Freixa i Janariz, Jaume Martrus i Riera, Jaume Otero i Camps, Jaume Plensa i Suñé, Jònic, Jean Nouvel, Jesús de Natzaret, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joan Baptista Guivernau i Sans, Joan Borrell i Nicolau, Joan Brossa i Cuervo, Joan Enrich, Joan Fiveller, Joan Flotats i Llucià, Joan Fontcuberta i Villà, Joan Gardy Artigas, Joan Llongueras i Badia, Joan Lluís Vives i March, Joan Maragall i Gorina, Joan Martorell i Montells, Joan Miró i Ferrà, Joan Mora Soler, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Rebull Torroja, Joan Roig i Solé, Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Blume i Carreras, Joaquim Camps i Giralt, Joaquim de Ros i de Ramis, Joaquim de Sentmenat i de Sarriera, Joaquim Maria Casamor i d'Espona, Joaquim Ros i Bofarull, Joaquim Ros i Sabaté, Joaquim Vayreda i Vila, Joaquim Vilaseca i Rivera, Jocs Florals, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jordi Díez i Fernández, Jordi de Capadòcia, Jordi Puiggalí i Clavell, Jorge Oteiza Enbil, José Antonio Primo de Rivera, José Gonzalvo Vives, José Luis Rodríguez Zapatero, José Moscardó e Ituarte, Josefa Teixidor i Torres, Josep Anicet Santigosa i Vestraten, Josep Bover i Mas, Josep Cañas i Cañas, Josep Campeny i Santamaria, Josep Carcassó i Font, Josep Cardona i Furró, Josep Clarà i Ayats, Josep Dunyach i Sala, Josep Fontserè i Mestre, Josep Gamot i Llúria, Josep Granyer i Giralt, Josep Llimona i Bruguera, Josep Lluscà Martínez, Josep Maria Camps i Arnau, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Junoy i Muns, Josep Maria Pericas i Morros, Josep Maria Riera i Aragó, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Mas i Vila, Josep Miret i Llopart, Josep Montserrat i Portella, Josep Moragues i Mas, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Piquer i Duart, Josep Puig i Cadafalch, Josep Reynés i Gurguí, Josep Ricart i Maymir, Josep Santpere i Pei, Josep Soteras i Mauri, Josep Tarradellas i Joan, Josep Tenas i Alivés, Josep Torras i Bages, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Viladomat i Massanas, Josep Vilaseca i Casanovas, Juan Muñoz (escultor), Juan Pablo Bonet, Julià Riu i Serra, Julio Maragall, Kitsch, Konrad Rudolf, L'Atlàntida (poema), L'Empordà (Ernest Maragall), L'estel ferit, L'onada (Oteiza), L'ordre d'avui és el desordre de demà, L'ou com balla, La Barceloneta, La cançó popular, La cara de Barcelona, La deessa, La Gamba, La Mercè, La Rambla, La República (Homenatge a Pi i Margall), La Vila Olímpica del Poblenou, Ladó (fill de Tifó), Lawrence Weiner, Làpida, Leandre Cristòfol i Peralba, Les Corts, Les quatre barres de la senyera catalana, Lleó, Lleó Fontova i Mareca, Llei de Memòria Històrica, Llista de batlles de Barcelona, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de l'art públic de Barcelona, Llorer, Lluís Bonifaç, Lluís Companys i Jover, Lluís de Santàngel, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Montané i Mollfulleda, Lluís Puiggener i Fernández, Lluís Riudor i Carol, Llucià Oslé i Sáenz de Medrano, Lothar Baumgarten, Louis Antoine Léon Saint-Just, Lourdes Cirlot Valenzuela, Ludwig Mies van der Rohe, Luis de Lacy y Gautier, Manolo Martínez Hugué, Manresa, Manuel Baldrich i Tibau, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Silvestre de Edeta, Mar Cantàbrica, Mar Mediterrània, María Helguera, Marbre, Marcel Martí i Badenes, Mare de Déu de la Mercè, Margarida Xirgu i Subirà, Maria Llimona i Benet, Marià Aguiló i Fuster, Mario Merz, Martí Llauradó i Mariscot, Mary Santpere, Mataró, Matèria i Forma, Maximí Sala i Sánchez, Màrius Quintana i Creus, Mèxic, Medalló, Mercat del Born, Mercat del Ninot, Mercè Rodoreda i Gurguí, Meridià, Miguel de Cervantes Saavedra, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minimalisme, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Martí i Pol, Miquel Navarro, Miquel Oslé i Sáenz de Medrano, Miquel Paredes i Fonollà, Mobiliari urbà de Barcelona, Modernisme català, Mohandas Gandhi, Monarquia d'Espanya, Mont Tàber, Monterrey, Montjuïc (Barcelona), Monument a Antonio López y López, Monument a Colom, Monument a Francesc Macià, Monument a Josep Anselm Clavé, Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Monument a Rafael Casanova, Monument a Rius i Taulet, Monument al Doctor Robert, Monument als caiguts (Barcelona), Monument Homenatge a Picasso, Mosaic del Pla de l'Os, Muralles de Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu del Ferrocarril de Catalunya, Museu Fran Daurel, Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nacionalisme andalús, Narcís (mitologia), Narcís Serra i Serra, Nazisme, Núria Tortras i Planas, Necròpolis, Neoclassicisme, Neomudèjar, Neptú (mitologia), Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Nimfa, Noucentisme, Oceà Atlàntic, Ofèlia ofegada, Olivera, Origami, Oriol Bohigas i Guardiola, Ortoedre, Osca, Països Catalans, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau de les Heures, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de Pedralbes, Palau Robert, Palau Sant Jordi, Palauet Albéniz, Paral·lelepípede, Parc d'atraccions de Montjuïc, Parc de Can Dragó, Parc de Can Sabaté, Parc de Carles I, Parc de Cervantes, Parc de Joan Miró, Parc de Josep Maria Serra Martí, Parc de l'Espanya Industrial, Parc de la Barceloneta, Parc de la Ciutadella, Parc de la Creueta del Coll, Parc de la Font del Racó, Parc de la Guineueta, Parc de la Nova Icària, Parc de les Aigües (Barcelona), Parc de les Cascades, Parc del Carmel, Parc del Centre del Poblenou, Parc del Clot, Parc del Guinardó, Parc del Laberint d'Horta, Parc del Port Olímpic, Parc Diagonal Mar, Parc Güell, Parc Nou de la Trinitat, Parc Zoològic de Barcelona, Parcs i jardins de Barcelona, Parlament de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Passeig de Gràcia, Passeig de la Vall d'Hebron, Passeig de Lluís Companys, Passeig de Sant Joan, Passeig del Born (Barcelona), Patrimoni cultural, Patrimoni de la Humanitat, Patrizia Falcone, Patronat Ribas, Pau Claris i Casademunt, Pau Gargallo i Catalán, Pau Gil i Serra, Paul Celan, Pavelló alemany, Pavellons de la Finca Güell, Paviment d'Anna Frank, Pedestal, Pedra, Pedro Ponce de León (monjo benedictí), Pelai d'Astúries, Península Ibèrica, Pep Duran Esteva, Pere Albert, Pere Carbonell i Huguet, Pere Falqués i Urpí, Pere Joan (escultor), Pere Jou i Francisco, Pere Margarit, Pere Sanglada, Perejaume, Perspectiva, Pierre Joseph Chardigny d'Aix, Pilar Francesch i Ventalló, Pinacle, Pius XII, Pla de Palau (Barcelona), Plaça d'Anna Frank, Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça d'Urquinaona, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de Francesc Macià, Plaça de Gaudí, Plaça de la República, Plaça de la Universitat, Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça de Lesseps, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de Sants, Plaça de Tetuan, Plaça del Cinc d'Oros, Plaça del Diamant, Plaça del Rei, Plaça dels Països Catalans, Plaça Reial, Placa commemorativa, Plus Ultra (hidroavió), Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Poema èpic, Poema visual Bàrcino, Polígon, Política, Port de Barcelona, Porta i tanca de la Finca Miralles, Premi FAD, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Provença, Quatre Columnes, Racionalisme arquitectònic, Rafael (arcàngel), Rafael Atché i Ferré, Rafael Bartolozzi Lozano, Rafael Casanova i Comes, Ramón Acín Aquilué, Rambla de Catalunya, Ramon Batlle i Ribas, Ramon Berenguer I, Ramon Calsina i Baró, Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Ramon Maria Puig i Andreu, Ramon Sabí i Serra, Ràdio Barcelona, Ròmul Bosch i Alsina, Realisme, Rebecca Horn, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Relleu (escultura), Renaixement, Renaixença, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Ricard Bofill i Leví, Ricard Sala i Olivella, Ricard Vaccaro, Richard Serra, Richard Wagner, Robert Llimós i Oriol, Roger de Llúria, Romanticisme, Rosa Serra i Puigvert, Rosselló, Rossend Nobas i Ballbé, Roy Lichtenstein, Salamandra, Salvador Alibau i Arias, Salvador Allende Gossens, Salvador Andreu i Grau, Salvador Aulèstia i Vàzquez, Salvador Espriu i Castelló, Salvador Gurri i Corominas, Salvador Puig i Antich, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d'Horta, Sant Jordi (Josep Llimona), Sant Martí de Provençals, Santa Anna de Barcelona, Santiago Rusiñol i Prats, Sants-Montjuïc, Sarrià (Barcelona), Sarrià i Sant Gervasi, Sebastià Badia i Cerdà, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Sensesostre, Sergi Aguilar Sanchis, Sever de Barcelona, Simón Bolívar, Sindicats Lliures, Sistema mètric decimal, Sociologia, Sol LeWitt, Susana Solano Rodríguez, Tajo, Teatre d'Epidaure, Teatre Grec, Tele/eXpres, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Teodor Llorente Olivares, Teresa de Jesús, Termòmetre Cottet, Terra baixa, Terracota, Teseu, Théophile Barrau, Tibidabo, Timothy Schmalz, Tolosa de Llenguadoc, Tom Carr, Tony Oursler, Topos V, Toronto, Torquat Tasso i Nadal, Torre de Collserola, Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia, Torre Urquinaona, Tossut, Transició democràtica espanyola, Trencadís, Turó del Carmel, Turó Parc, UNESCO, Universitat de Barcelona, Urà (Pau Gargallo), Urbanisme, Urbanisme de Barcelona, València, Václav Havel, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Ochoa, Velòdrom d'Horta, Venanci Vallmitjana i Barbany, Via Júlia, Via Laietana, Vicenç Navarro Romero, Vilanova i la Geltrú, Visigots, Walt Disney, Xavier Corberó i Olivella, Xavier Cuenca Iturat, Xavier Mariscal, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, 2 de maig.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Art públic de Barcelona

Taula de continguts