Accés més ràpid que el navegador!
142 les relacions: Acadèmia platònica, Academ, Acamant (fill de Teseu), Acròpoli d'Atenes, Adrast (fill de Tàlau), Afrodita, Alcàtous, Amazones (mitologia), Amfitrite, Androgeu, Antiga Atenes, Apol·lo, Arcadis, Ariadna, Aristòfanes, Artesà, Asclepi, Atena, Èdip, Èsquil, Òmfale, Àiax el Major, Àtica, Batalla de Marató, Bedròmia, Brau de Creta, Cadme, Cal·límac de Cirene, Calcodont, Calendaris hel·lènics, Cefís de Beòcia, Centaure (mitologia), Cerció, Cimó II, Classe social, Corint, Creta, Cromió, Ctònic, Damastes (mitologia), Dèdal, Delos, Democràcia, Demofont, Deucalió (fill de Minos), Dionís, Dioscurs, Doris (grup humà), Egeu (fill de Pandíon), Egle, ..., Elefènor, Eleusis (ciutat), Els dotze treballs d'Hèracles, Els set contra Tebes, Epidaure, Equidna (mitologia), Erecteu, Esciró, Esciros, Esparta, Etra (filla de Piteu), Eubea, Eurípides, Fea, Fedó, Fedra, Fil, Filosofia, Fobos (mitologia), Grec antic, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guerres mèdiques, Hades, Hècale, Hèracles, Helena de Troia, Hermes, Hipòlit, Hipòlit (Eurípides), Hipòlita, Idas, Inframón grec, Inframon, Istme de Corint, Jàson, Jocs Ístmics, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Laberint, Laconis, Làpites, Lídia, Les granotes (Aristòfanes), Licomedes (pare de Deidamia), Linceu (mitologia), Llegenda, Mar Egea, Marató (Grècia), Mègara, Medea, Melanip, Melanipe, Melos, Menesteu (fill de Pèteu), Minos, Minotaure, Moneda, Nausítous, Naxos, Noblesa, Oracle, Oracle de Delfos, Pagès, Pal·lant (fill de Pandíon), Pal·làntides, Panatenees, Panopeu, Paradoxa de Teseu, Pèlops, Peloponès, Peribea (filla d'Alcàtou), Perifetes, Perigune, Persèfone, Perseu (heroi grec), Pirítous, Piteu (rei), Plató, Plutarc de Queronea, Posidó, Pritaneu, Salamina (Xipre), Sinecisme, Sinis, Tègea, Telamó, Temple de Nike Àptera, Tifó (mitologia), Tindàreu, Trezè, Xipre, Zeus. Ampliar l'índex (92 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Teseu і Acadèmia platònica · Veure més »
Academ
Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.
Nou!!: Teseu і Academ · Veure més »
Acamant (fill de Teseu)
Acamant i Demofont Segons la mitologia grega, Acamant (Acamas) fou un heroi fill de Teseu i de Fedra.
Nou!!: Teseu і Acamant (fill de Teseu) · Veure més »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Teseu і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Adrast (fill de Tàlau)
Segons la mitologia grega, Adrast (en Ἂδραστος) va ser un rei d'Argos fill de Tàlau i de Lisímaca.
Nou!!: Teseu і Adrast (fill de Tàlau) · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Teseu і Afrodita · Veure més »
Alcàtous
Segons la mitologia grega, Alcàtous o Alcàtou (en Ἀλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enòmau.
Nou!!: Teseu і Alcàtous · Veure més »
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Nou!!: Teseu і Amazones (mitologia) · Veure més »
Amfitrite
Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.
Nou!!: Teseu і Amfitrite · Veure més »
Androgeu
D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.
Nou!!: Teseu і Androgeu · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Teseu і Antiga Atenes · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Teseu і Apol·lo · Veure més »
Arcadis
Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.
Nou!!: Teseu і Arcadis · Veure més »
Ariadna
Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.
Nou!!: Teseu і Ariadna · Veure més »
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Nou!!: Teseu і Aristòfanes · Veure més »
Artesà
Artesà Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania.
Nou!!: Teseu і Artesà · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Teseu і Asclepi · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Teseu і Atena · Veure més »
Èdip
Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.
Nou!!: Teseu і Èdip · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Teseu і Èsquil · Veure més »
Òmfale
Segons la mitologia grega, Òmfale (en grec antic Ὀμφάλη), va ser, en la versió més coneguda, una reina de Lídia, filla de Iàrdan.
Nou!!: Teseu і Òmfale · Veure més »
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Nou!!: Teseu і Àiax el Major · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Teseu і Àtica · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Teseu і Batalla de Marató · Veure més »
Bedròmia
Bedròmia (en grec antic Βοηδρόμια "Boedrómia") era un festival que se celebrava a Atenes en honor d'Apol·lo Bedromi.
Nou!!: Teseu і Bedròmia · Veure més »
Brau de Creta
El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.
Nou!!: Teseu і Brau de Creta · Veure més »
Cadme
Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).
Nou!!: Teseu і Cadme · Veure més »
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Nou!!: Teseu і Cal·límac de Cirene · Veure més »
Calcodont
Calcodont (en grec antic Χαλκώδων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Eubea, fill d'Abant, l'epònim dels abants i pare de l'heroi Elefènor, que participà en la guerra de Troia.
Nou!!: Teseu і Calcodont · Veure més »
Calendaris hel·lènics
Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.
Nou!!: Teseu і Calendaris hel·lènics · Veure més »
Cefís de Beòcia
El riu Cefís El riu Cefís (Κηφισός, Kifissós; Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.
Nou!!: Teseu і Cefís de Beòcia · Veure més »
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Nou!!: Teseu і Centaure (mitologia) · Veure més »
Cerció
Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio.
Nou!!: Teseu і Cerció · Veure més »
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Nou!!: Teseu і Cimó II · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Teseu і Classe social · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Teseu і Corint · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Teseu і Creta · Veure més »
Cromió
Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la possible ubicació de Cromió Cromió és el nom d'una antiga ciutat grega, que segons l'època pertangué a Coríntia o a Megaris.
Nou!!: Teseu і Cromió · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Teseu і Ctònic · Veure més »
Damastes (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, Damastes, anomenat també Procust (en grec antic, Προκρούστης) i Polipèmon, fou un bandit que vivia al camí de Mègara a Atenes.
Nou!!: Teseu і Damastes (mitologia) · Veure més »
Dèdal
Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Nou!!: Teseu і Dèdal · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Teseu і Delos · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Teseu і Democràcia · Veure més »
Demofont
Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.
Nou!!: Teseu і Demofont · Veure més »
Deucalió (fill de Minos)
Deucalió (en grec antic Δευκαλίων), va ser fill de Minos, rei de Creta, i de Pasífae, i germà de Catreu, Glauc i Androgeu.
Nou!!: Teseu і Deucalió (fill de Minos) · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Teseu і Dionís · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Teseu і Dioscurs · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Teseu і Doris (grup humà) · Veure més »
Egeu (fill de Pandíon)
440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.
Nou!!: Teseu і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »
Egle
D'acord amb la mitologia grega, Egle (en grec antic Αἴγλη) va ser una filla de Panopeu, heroi de la Fòcida.
Nou!!: Teseu і Egle · Veure més »
Elefènor
Elefènor (en grec antic Ἐλεφήνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Eubea, fill de Calcodont i net d'Abant, a qui havia succeït en el tron d'Eubea.
Nou!!: Teseu і Elefènor · Veure més »
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Nou!!: Teseu і Eleusis (ciutat) · Veure més »
Els dotze treballs d'Hèracles
Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.
Nou!!: Teseu і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »
Els set contra Tebes
''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.
Nou!!: Teseu і Els set contra Tebes · Veure més »
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Nou!!: Teseu і Epidaure · Veure més »
Equidna (mitologia)
Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).
Nou!!: Teseu і Equidna (mitologia) · Veure més »
Erecteu
L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.
Nou!!: Teseu і Erecteu · Veure més »
Esciró
'''Esciró''' abatut per Teseu, vas de tipus àtic, 500–490 aC, Museu del Louvre (G 104). Esciró (en grec antic Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa.
Nou!!: Teseu і Esciró · Veure més »
Esciros
Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.
Nou!!: Teseu і Esciros · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Teseu і Esparta · Veure més »
Etra (filla de Piteu)
Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.
Nou!!: Teseu і Etra (filla de Piteu) · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Teseu і Eubea · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Teseu і Eurípides · Veure més »
Fea
Teseu lluitant contra Fea Segons la mitologia grega, Fea (en grec antic Φαῖα Faia) va ser una truja enorme, filla de Tifó i d'Equidna, que devastava els camps de Crommió i aterria les poblacions del voltant.
Nou!!: Teseu і Fea · Veure més »
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Nou!!: Teseu і Fedó · Veure més »
Fedra
Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.
Nou!!: Teseu і Fedra · Veure més »
Fil
Bobina de fil El fil és el producte d'un filat llarg i prim de fibres tèxtils, és a dir l'acció de filar, que consisteix en l'aglutinació de fibres tèxtils per formar-ne una de més llarga.
Nou!!: Teseu і Fil · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Teseu і Filosofia · Veure més »
Fobos (mitologia)
Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.
Nou!!: Teseu і Fobos (mitologia) · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Teseu і Grec antic · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Teseu і Guerra de Troia · Veure més »
Guerra dels set Cabdills
La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.
Nou!!: Teseu і Guerra dels set Cabdills · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Teseu і Guerres mèdiques · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Teseu і Hades · Veure més »
Hècale
Hècale (en grec antic Ἑκάλη) va ser, segons la mitologia grega, una dona vella que va acollir Teseu quan aquest anava a Marató per lluitar contra el brau de Creta.
Nou!!: Teseu і Hècale · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Teseu і Hèracles · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Teseu і Helena de Troia · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Teseu і Hermes · Veure més »
Hipòlit
''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Nou!!: Teseu і Hipòlit · Veure més »
Hipòlit (Eurípides)
Jean-Baptiste Lemoyne el Vell (1715) Hipòlit (en grec antic: Ἱππόλυτος στεφανοφόρος) és una tragèdia clàssica grega d'Eurípides, basada en el mite d'Hipòlit, fill de Teseu.
Nou!!: Teseu і Hipòlit (Eurípides) · Veure més »
Hipòlita
Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.
Nou!!: Teseu і Hipòlita · Veure més »
Idas
Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.
Nou!!: Teseu і Idas · Veure més »
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Nou!!: Teseu і Inframón grec · Veure més »
Inframon
L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.
Nou!!: Teseu і Inframon · Veure més »
Istme de Corint
L'istme de Corint és un braç de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la península del Peloponès amb la Grècia central.
Nou!!: Teseu і Istme de Corint · Veure més »
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Nou!!: Teseu і Jàson · Veure més »
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Nou!!: Teseu і Jocs Ístmics · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Teseu і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Laberint
Un laberint és un camí enrevessat, de sortida difícil.
Nou!!: Teseu і Laberint · Veure més »
Laconis
Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.
Nou!!: Teseu і Laconis · Veure més »
Làpites
Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.
Nou!!: Teseu і Làpites · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Teseu і Lídia · Veure més »
Les granotes (Aristòfanes)
Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.
Nou!!: Teseu і Les granotes (Aristòfanes) · Veure més »
Licomedes (pare de Deidamia)
Aquil·les a la cort de Licomedes. Museu del Louvre Ma2120 Segons la mitologia grega, Licomedes (en grec antic Λυκομήδης), va ser rei dels dolops a l'illa d'Esciros, pare de Deidamia.
Nou!!: Teseu і Licomedes (pare de Deidamia) · Veure més »
Linceu (mitologia)
Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Nou!!: Teseu і Linceu (mitologia) · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Teseu і Llegenda · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Teseu і Mar Egea · Veure més »
Marató (Grècia)
Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.
Nou!!: Teseu і Marató (Grècia) · Veure més »
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Nou!!: Teseu і Mègara · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Teseu і Medea · Veure més »
Melanip
Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.
Nou!!: Teseu і Melanip · Veure més »
Melanipe
Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.
Nou!!: Teseu і Melanipe · Veure més »
Melos
Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Teseu і Melos · Veure més »
Menesteu (fill de Pèteu)
Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.
Nou!!: Teseu і Menesteu (fill de Pèteu) · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Teseu і Minos · Veure més »
Minotaure
Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.
Nou!!: Teseu і Minotaure · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Teseu і Moneda · Veure més »
Nausítous
Nausítous (en grec Ναυσίθοος), va ser un rei dels feacis, fill de Posidó i de Peribea, filla del rei Eurimedont, que regnava sobre un poble de gegants.
Nou!!: Teseu і Nausítous · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Teseu і Naxos · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Teseu і Noblesa · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Teseu і Oracle · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Teseu і Oracle de Delfos · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Teseu і Pagès · Veure més »
Pal·lant (fill de Pandíon)
D'acord amb la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las), va ser un rei de Trezè, i el fill petit de Pandíon i de Pília.
Nou!!: Teseu і Pal·lant (fill de Pandíon) · Veure més »
Pal·làntides
Els Pal·làntides són els cinquanta fills de Pal·lant, i per tant són nets del rei d'Atenes Pandíon, nebots d'Egeu i cosins germans de Teseu.
Nou!!: Teseu і Pal·làntides · Veure més »
Panatenees
Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.
Nou!!: Teseu і Panatenees · Veure més »
Panopeu
Panopeu (en grec antic Πανοπεύς), va ser un heroi grec, fill de Focos i d'Astèria.
Nou!!: Teseu і Panopeu · Veure més »
Paradoxa de Teseu
Paquebot de guerra ''Niagara''. Exemple modern de la '''Paradoxa de Teseu'''. Avarat el 1812, amb múltiple substitució de tots els elements. Cal ampliar molt la imatge per a distingir l'esnó, gairebé enganxat al pal mestre. La paradoxa de Teseu, també coneguda com el vaixell de Teseu, és un experiment mental que planteja la qüestió que, si a un objecte se li han canviat tots els seus components, continua sent el mateix objecte.
Nou!!: Teseu і Paradoxa de Teseu · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Teseu і Pèlops · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Teseu і Peloponès · Veure més »
Peribea (filla d'Alcàtou)
D'acord amb la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Alcàtou, rei de Mègara.
Nou!!: Teseu і Peribea (filla d'Alcàtou) · Veure més »
Perifetes
Perifetes (en grec antic Περιφήτης), va ser, d'acord amb la mitologia grega, un bandit, fill d'Hefest i d'Anticlea.
Nou!!: Teseu і Perifetes · Veure més »
Perigune
Perigune (en grec antic Περιγούνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Sinis, el bandit que assaltava els viatgers prop de Corint.
Nou!!: Teseu і Perigune · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Teseu і Persèfone · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Teseu і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pirítous
Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.
Nou!!: Teseu і Pirítous · Veure més »
Piteu (rei)
Segons la mitologia grega, Piteu (en Πιτθεύς) va ser un rei de Trezè, fill de Pèlops i d'Hipodamia, i germà de Tiestes, d'Atreu i de Trezè.
Nou!!: Teseu і Piteu (rei) · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Teseu і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Teseu і Plutarc de Queronea · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Teseu і Posidó · Veure més »
Pritaneu
Santuari de Dodona, n. 6 el Pritaneu, n. 7, extensió Pritaneu (Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs a l'edifici que acollia el poder executiu de la ciutat.
Nou!!: Teseu і Pritaneu · Veure més »
Salamina (Xipre)
Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec antic Σαλαμίς, 'Salamís', en llatí Salamis) era una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.
Nou!!: Teseu і Salamina (Xipre) · Veure més »
Sinecisme
El terme sinecisme (συνοικισμóς, sinekismós) fa referència, en el cas grec, al procés històric d'unió de dos o més nuclis de població, tant des del punt de vista físic com jurídic.
Nou!!: Teseu і Sinecisme · Veure més »
Sinis
Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.
Nou!!: Teseu і Sinis · Veure més »
Tègea
Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.
Nou!!: Teseu і Tègea · Veure més »
Telamó
Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).
Nou!!: Teseu і Telamó · Veure més »
Temple de Nike Àptera
El temple de Nike Àptera ('Victòria sense ales') o d'Atena Nike ('Atena la victoriosa') és un temple jònic d'estil grec clàssic del, consagrat a la dea Atena sobre l'acròpoli d'Atenes, al costat dels Propileus, o entrada monumental al recinte.
Nou!!: Teseu і Temple de Nike Àptera · Veure més »
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Nou!!: Teseu і Tifó (mitologia) · Veure més »
Tindàreu
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.
Nou!!: Teseu і Tindàreu · Veure més »
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Nou!!: Teseu і Trezè · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Teseu і Xipre · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Teseu і Zeus · Veure més »
