Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Alçament de 1855, Alçament de Badalona, Amadeu I d'Espanya, Antonio Cánovas del Castillo, Aragonesos, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Lluís de Borbó i de Bragança, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlisme, Catalans, Català, Catalunya, Charles Henningsen, Constitució Espanyola de 1876, Constitucions catalanes, Conveni de Bergara, Decrets de Nova Planta, Desembarcament carlí de la Ràpita, Dinastia borbònica, Espanya, Estat nació, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Furs, Generalitat de Catalunya, Guerra dels Malcontents, Guerrilla, Isabel II d'Espanya, Jordi Mata i Viadiu, Josep Borges i Granollers, Josep Estartús i Aiguabella, Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta, Liberalisme, Llei Sàlica, Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, País Valencià, Polític, Pragmàtica sanció, Primera Guerra Carlina, Rafael Tristany i Parera, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Revolució de 1868, Sàpiens, Segona guerra carlina, Sexenni Democràtic, Tercera Guerra Carlina, Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, Trienni Liberal, Valencians, 1820, ..., 1827, 1830, 1833, 1840, 1846, 1849, 1871, 1872, 1876, 1900. Ampliar l'índex (10 més) »
Alçament de 1855
L'alçament de 1855 fou un conflicte bèl·lic carlista que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre juny de 1855 i intervinguts de 1856 com a seqüela de la Segona guerra carlina.
Nou!!: Guerres Carlines і Alçament de 1855 · Veure més »
Alçament de Badalona
L'Alçament de Badalona fou un intent d'insurrecció carlina que tingué lloc en aquesta ciutat el 28 d'octubre de l'any 1900 avançant-se a un hipotètic alçament generalitzat de carlins a Catalunya.
Nou!!: Guerres Carlines і Alçament de Badalona · Veure més »
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Nou!!: Guerres Carlines і Amadeu I d'Espanya · Veure més »
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Nou!!: Guerres Carlines і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Nou!!: Guerres Carlines і Aragonesos · Veure més »
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Nou!!: Guerres Carlines і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín (Madrid 1818 - Brunse (Estíria) 1861), fou Pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845 amb el nom de Carles VI.
Nou!!: Guerres Carlines і Carles Lluís de Borbó i de Bragança · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Guerres Carlines і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Guerres Carlines і Carlisme · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Guerres Carlines і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Guerres Carlines і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Guerres Carlines і Catalunya · Veure més »
Charles Henningsen
Charles Frederick Henningsen (Brussel·les o Regne Unit, 1815 - 14 de juny de 1877) va ser un escriptor, mercenari, filibuster i expert en municions.
Nou!!: Guerres Carlines і Charles Henningsen · Veure més »
Constitució Espanyola de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Nou!!: Guerres Carlines і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Guerres Carlines і Constitucions catalanes · Veure més »
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".
Nou!!: Guerres Carlines і Conveni de Bergara · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Guerres Carlines і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Desembarcament carlí de la Ràpita
El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.
Nou!!: Guerres Carlines і Desembarcament carlí de la Ràpita · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Guerres Carlines і Dinastia borbònica · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Guerres Carlines і Espanya · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Guerres Carlines і Estat nació · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Guerres Carlines і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Guerres Carlines і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Guerres Carlines і Furs · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Guerres Carlines і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Nou!!: Guerres Carlines і Guerra dels Malcontents · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Guerres Carlines і Guerrilla · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Guerres Carlines і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Guerres Carlines і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Josep Borges i Granollers
Josep Borges i Granollers (Vernet, actualment municipi d'Artesa de Segre, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Abruços, 8 de desembre de 1861) fou un militar carlí.
Nou!!: Guerres Carlines і Josep Borges i Granollers · Veure més »
Josep Estartús i Aiguabella
Josep Estartús i Aiguabella (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) va ser un capitost carlí.
Nou!!: Guerres Carlines і Josep Estartús i Aiguabella · Veure més »
Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta
fou un militar navarrès.
Nou!!: Guerres Carlines і Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Guerres Carlines і Liberalisme · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Guerres Carlines і Llei Sàlica · Veure més »
Marcel·lí Gonfaus i Casadesús
Marcel·lí Gonfaus i Casadesús de malnom Marçal (Prats de Lluçanès, 14 de juny de 1814 - Girona, 8 de novembre de 1855) fou un militar carlí.
Nou!!: Guerres Carlines і Marcel·lí Gonfaus i Casadesús · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Guerres Carlines і País Valencià · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Guerres Carlines і Polític · Veure més »
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Nou!!: Guerres Carlines і Pragmàtica sanció · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Guerres Carlines і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Guerres Carlines і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Nou!!: Guerres Carlines і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Guerres Carlines і Revolució de 1868 · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Guerres Carlines і Sàpiens · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Guerres Carlines і Segona guerra carlina · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Guerres Carlines і Sexenni Democràtic · Veure més »
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Nou!!: Guerres Carlines і Tercera Guerra Carlina · Veure més »
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz (Ormaiztegi, 29 de desembre de 1788 - Zegama, 24 de juny de 1835) fou un militar basc antiliberal i general de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.
Nou!!: Guerres Carlines і Tomás de Zumalacárregui y de Imaz · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Guerres Carlines і Trienni Liberal · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Guerres Carlines і Valencians · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Guerres Carlines і 1820 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1827 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1833 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1840 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres Carlines і 1846 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres Carlines і 1849 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1872 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1876 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres Carlines і 1900 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carlinada, Carlinades, Guerres Carlistes, Guerres carlines, Guerres carlistes.
