Accés més ràpid que el navegador!
228 les relacions: Ahura Mazda, Aixot II Erkath, Al-Muqaddassí, Alans, Alazani, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alt Karabakh, Anahita, Antíoc I Soter, Arameu, Araxes, Armeni, Arran (regió), Arsàcides, Artavasdes II d'Armènia, Artàxides, Artsakh, Atròpat, Atropatene, August, Avesta, Ayrarat, Şamaxı, Azerbaidjan, Bagrevand, Bahram VI, Bakú, Balash, Barda (Azerbaidjan), Batalla de Gaugamela, Baylakan, Cadusis, Capadòcia, Cassi Dió, Catolicós, Caucas, Còlquida, Claudi Ptolemeu, Concili de Calcedònia, Congost de Darial, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Ctesifont, Daguestan, Damasc, Darios III de Pèrsia, Dècada del 690, Derbent, ..., Diyarbakır, Djavakheti, Domicià, Dvin, Ecbàtana, Egipte, Era Selèucida, Església Apostòlica Armènia, Estrabó, Euràsia, Flavi Arrià, Gandja, Gardman, Gaugamela, Geòrgia, Georgià, Gilan, Gneu Pompeu Magne, Gogtn, Gotarces II de Pàrtia, Grec, Gregori l'Il·luminador, Grigor Mamikonian, Hamadan, Heracli, Huns, Ibers, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Ixkhan, Justinià II Rinotmet, Kabala, Kakhètia, Kartli, Khatchen, Khàzars, Kobad I, Laks, Layzan, Lesguians, Lesguià, Llac Sevan, Llac Van, Llatí, Llengua copta, Mar Càspia, Marc Antoni, Marzban, Massàgetes, Medes, Mihrakan, Mitra, Mitridates II de Pàrtia, Monestir de Santa Caterina del Sinaí, Mont Sinaí, Mugan, Muixel I Mamikonian, Murat Suyu, Nafta (material), Narsès de Pèrsia, Naxçıvan, Noè, Paganisme, Pahlavi, Papa Zacaries, Part (llengua), Pàrtia, Pèrsia, Peroz I, Phaitakaran, Pharsman I d'Ibèria, Plini el Vell, Pont, Província de Gegharkunik, Província de Siunia, Regne d'Ibèria, Regne de Macedònia, Relíquia, René Grousset, Riu Kura, Roma, Sacastene, Saces, Sanatruk, Sant Gregori, Sapor I, Sapor II, Sarmàtia, Satrapia de Mèdia, Seleuc I Nicàtor, Siríac, Tàcit, Tèrek, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tiridates III d'Armènia, Transcaucàsia, Tsakhurs, Udi, Uthman, Uti, Vespasià, Xake, Xirvan, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Zeus, Zoroastrisme, 1 d'octubre, 1000, 1003, 1004, 1019, 1084, 114, 138, 250, 280, 300, 330, 333, 335, 341, 380, 4, 400, 410, 420, 450, 463, 464, 487, 510, 530, 555, 575, 576, 600, 607, 608, 609, 610, 611, 628, 636, 642, 662, 680, 685, 690, 699, 704, 705, 710, 740, 770, 800, 821, 828, 829, 853, 855, 880, 881, 893, 898, 910, 918, 922, 947, 955, 958, 959, 965, 969, 980. Ampliar l'índex (178 més) »
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Nou!!: Albània del Caucas і Ahura Mazda · Veure més »
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Nou!!: Albània del Caucas і Aixot II Erkath · Veure més »
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Albània del Caucas і Al-Muqaddassí · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Albània del Caucas і Alans · Veure més »
Alazani
LAlazani (en georgià: ალაზანი, en àzeri: Qanıx) és un riu de Geòrgia i de l'Azerbaidjan que neix al Caucas, a la regió de la Tutxètia.
Nou!!: Albània del Caucas і Alazani · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Albània del Caucas і Albània del Caucas · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Albània del Caucas і Alexandre el Gran · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Albània del Caucas і Alt Karabakh · Veure més »
Anahita
Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.
Nou!!: Albània del Caucas і Anahita · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Albània del Caucas і Antíoc I Soter · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Albània del Caucas і Arameu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Albània del Caucas і Araxes · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Albània del Caucas і Armeni · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Albània del Caucas і Arran (regió) · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Albània del Caucas і Arsàcides · Veure més »
Artavasdes II d'Armènia
Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) va ser rei d'Armènia des de potser el 123 aC al 95 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Artavasdes II d'Armènia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Artàxides · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Albània del Caucas і Artsakh · Veure més »
Atròpat
Atròpat (aturpat.
Nou!!: Albània del Caucas і Atròpat · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Albània del Caucas і Atropatene · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Albània del Caucas і August · Veure més »
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Nou!!: Albània del Caucas і Avesta · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Albània del Caucas і Ayrarat · Veure més »
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Nou!!: Albània del Caucas і Şamaxı · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Albània del Caucas і Azerbaidjan · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Albània del Caucas і Bagrevand · Veure més »
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Nou!!: Albània del Caucas і Bahram VI · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Bakú · Veure més »
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Nou!!: Albània del Caucas і Balash · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Nou!!: Albània del Caucas і Batalla de Gaugamela · Veure més »
Baylakan
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.
Nou!!: Albània del Caucas і Baylakan · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Albània del Caucas і Cadusis · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Albània del Caucas і Capadòcia · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Albània del Caucas і Cassi Dió · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Albània del Caucas і Catolicós · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Albània del Caucas і Caucas · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Albània del Caucas і Còlquida · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Albània del Caucas і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Albània del Caucas і Concili de Calcedònia · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Albània del Caucas і Congost de Darial · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Albània del Caucas і Constantinoble · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Albània del Caucas і Cosroes I · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Albània del Caucas і Cosroes II · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Albània del Caucas і Ctesifont · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Albània del Caucas і Daguestan · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Albània del Caucas і Damasc · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Albània del Caucas і Dècada del 690 · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Albània del Caucas і Derbent · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Albània del Caucas і Diyarbakır · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Albània del Caucas і Djavakheti · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Albània del Caucas і Domicià · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Albània del Caucas і Dvin · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Albània del Caucas і Ecbàtana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Albània del Caucas і Egipte · Veure més »
Era Selèucida
Moneda d'Antíoc VI Dionisi. Al revers la inscripció grega ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ ("Rei Antíoc"). La data θ´ξ´ρ´ denota l'any 169 de l'era selèucida, que correspon als anys 144 - 143 anys aC. L'Era Selèucida, també anomenada Anno Graecorum ("any dels grecs" en llatí), és un mètode de numeració dels anys del calendari creat als inicis de l'Imperi Selèucida que presentava la innovació en la que la seqüència d'anys no es reiniciava amb la coronació de cada nou sobirà, sinó que es fixà l'any 1 d'una forma arbitrària i a partir d'aquí la seqüència d'anys continuà ininterrompudament.
Nou!!: Albània del Caucas і Era Selèucida · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Albània del Caucas і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Albània del Caucas і Estrabó · Veure més »
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Nou!!: Albània del Caucas і Euràsia · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Albània del Caucas і Flavi Arrià · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Albània del Caucas і Gandja · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Albània del Caucas і Gardman · Veure més »
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Nou!!: Albània del Caucas і Gaugamela · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Albània del Caucas і Geòrgia · Veure més »
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Nou!!: Albània del Caucas і Georgià · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Albània del Caucas і Gilan · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Albània del Caucas і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Albània del Caucas і Gogtn · Veure més »
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Nou!!: Albània del Caucas і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Albània del Caucas і Grec · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Albània del Caucas і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Nou!!: Albània del Caucas і Grigor Mamikonian · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Albània del Caucas і Hamadan · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Albània del Caucas і Heracli · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Albània del Caucas і Huns · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Albània del Caucas і Ibers · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Albània del Caucas і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Albània del Caucas і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Albània del Caucas і Imperi Sassànida · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Albània del Caucas і Ixkhan · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Albània del Caucas і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kabala
Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital del raion de Kabala.
Nou!!: Albània del Caucas і Kabala · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Albània del Caucas і Kakhètia · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Albània del Caucas і Kartli · Veure més »
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Nou!!: Albània del Caucas і Khatchen · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Albània del Caucas і Khàzars · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Albània del Caucas і Kobad I · Veure més »
Laks
Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.
Nou!!: Albània del Caucas і Laks · Veure més »
Layzan
Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del.
Nou!!: Albània del Caucas і Layzan · Veure més »
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Lesguians · Veure més »
Lesguià
Lesguià, també dit daguestànic, és una llengua caucàsica del nord-est parlada pels lesguians que viuen al sud del Daguestan (una república de Rússia) i el nord de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Lesguià · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Albània del Caucas і Llac Sevan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Albània del Caucas і Llac Van · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Albània del Caucas і Llatí · Veure més »
Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.
Nou!!: Albània del Caucas і Llengua copta · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Albània del Caucas і Mar Càspia · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Albània del Caucas і Marc Antoni · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Albània del Caucas і Marzban · Veure més »
Massàgetes
Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.
Nou!!: Albània del Caucas і Massàgetes · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Albània del Caucas і Medes · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Albània del Caucas і Mihrakan · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Albània del Caucas і Mitra · Veure més »
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »
Monestir de Santa Caterina del Sinaí
El monestir de Santa Caterina del Sinaí (en grec), també conegut com a monestir de la Transfiguració o monestir de l'Esbarzer ardent, està situat a Egipte, a la boca d'una gorja de difícil accés, al peu del mont Sinaí.
Nou!!: Albània del Caucas і Monestir de Santa Caterina del Sinaí · Veure més »
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Nou!!: Albània del Caucas і Mont Sinaí · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Albània del Caucas і Mugan · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Albània del Caucas і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Albània del Caucas і Murat Suyu · Veure més »
Nafta (material)
Coleman Camp Fuel, també conegut com a white gas, és un combustible de nafta emprat en molts quinqués i fogons La nafta és una barreja d'hidrocarburs.
Nou!!: Albània del Caucas і Nafta (material) · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Albània del Caucas і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Albània del Caucas і Naxçıvan · Veure més »
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Nou!!: Albània del Caucas і Noè · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Albània del Caucas і Paganisme · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Albània del Caucas і Pahlavi · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Albània del Caucas і Papa Zacaries · Veure més »
Part (llengua)
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і Part (llengua) · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Albània del Caucas і Pàrtia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Albània del Caucas і Pèrsia · Veure més »
Peroz I
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.
Nou!!: Albània del Caucas і Peroz I · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Albània del Caucas і Phaitakaran · Veure més »
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Nou!!: Albània del Caucas і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Albània del Caucas і Plini el Vell · Veure més »
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Nou!!: Albània del Caucas і Pont · Veure més »
Província de Gegharkunik
La província de Gegharkunik (Գեղարքունիքի մարզ, Gegharkunik marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Albània del Caucas і Província de Gegharkunik · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Albània del Caucas і Província de Siunia · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Albània del Caucas і Regne d'Ibèria · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Regne de Macedònia · Veure més »
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Nou!!: Albània del Caucas і Relíquia · Veure més »
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Albània del Caucas і René Grousset · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Riu Kura · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Albània del Caucas і Roma · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Albània del Caucas і Sacastene · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Albània del Caucas і Saces · Veure més »
Sanatruk
Sanatruk o Sanadrug (Sanatruces, Sanatrokes) foren dos reis d'Armènia.
Nou!!: Albània del Caucas і Sanatruk · Veure més »
Sant Gregori
Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Albània del Caucas і Sant Gregori · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Albània del Caucas і Sapor I · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Albània del Caucas і Sapor II · Veure més »
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Nou!!: Albània del Caucas і Sarmàtia · Veure més »
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Nou!!: Albània del Caucas і Satrapia de Mèdia · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Albània del Caucas і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Albània del Caucas і Siríac · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Albània del Caucas і Tàcit · Veure més »
Tèrek
El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.
Nou!!: Albània del Caucas і Tèrek · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Albània del Caucas і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Albània del Caucas і Tigranocerta · Veure més »
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Nou!!: Albània del Caucas і Tiridates III d'Armènia · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Albània del Caucas і Transcaucàsia · Veure més »
Tsakhurs
Els tsakhurs (o Caxur, llatinitzant el seu nom àzeri) són una ètnia del Caucas, del grup lesguià, que viuen al sud del Daguestan (Rússia) i al nord de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albània del Caucas і Tsakhurs · Veure més »
Udi
Els udi o udins són un poble d'uns centenars de persones al Caucas Nord, a la ciutat azerbaidjanesa de Nic.
Nou!!: Albània del Caucas і Udi · Veure més »
Uthman
* Uthman ben Umara ben Khozaima, ostikan d'Armènia (778 - 785).
Nou!!: Albània del Caucas і Uthman · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Albània del Caucas і Uti · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Albània del Caucas і Vespasià · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Albània del Caucas і Xake · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Albània del Caucas і Xirvan · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Albània del Caucas і Yezdegerd II · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Albània del Caucas і Yezdegerd III · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Albània del Caucas і Zeus · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Albània del Caucas і Zoroastrisme · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Albània del Caucas і 1 d'octubre · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 1000 · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 1003 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 1004 · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 1019 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 1084 · Veure més »
114
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 114 · Veure més »
138
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 138 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 250 · Veure més »
280
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 280 · Veure més »
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Albània del Caucas і 300 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 330 · Veure més »
333
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 333 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 335 · Veure més »
341
El 341 (CCCXLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 341 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 380 · Veure més »
4
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 4 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 400 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 410 · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 420 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 450 · Veure més »
463
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 463 · Veure més »
464
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 464 · Veure més »
487
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 487 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 510 · Veure més »
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 530 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 555 · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 575 · Veure més »
576
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 576 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 600 · Veure més »
607
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 607 · Veure més »
608
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 608 · Veure més »
609
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 609 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 610 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 611 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 628 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 636 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 642 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 662 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 680 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 685 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 690 · Veure més »
699
El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 699 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 704 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 705 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 710 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 740 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 770 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 800 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Albània del Caucas і 821 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 828 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 829 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 853 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 855 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Albània del Caucas і 881 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 893 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 898 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 910 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 918 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Albània del Caucas і 922 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 947 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 955 · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 958 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 959 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Albània del Caucas і 965 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 969 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Albània del Caucas і 980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aghuans, Aghuània, Aguans, Albanesos del Caucas, Albans, Albània Caucàsica, Albània caucàsica, Aluanq, Aluanqs, Aluans, Alània.
