Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Agatàngelos, Albània del Caucas, Alt Karabakh, Altiplà d'Armènia, Aranshahíkides, Araxes, Arran (regió), Askaran, Assíria, Àrabs, Bagratuní, Caucas Menor, Esayi Abu-Muse, Escriptura cuneïforme, Esteve Orbelian, Estrabó, Gardman, Gregori l'Il·luminador, Haik, Hasanjalàlides, Herèthia, Imperi Aquemènida, Imperi Sassànida, Kartli, Kayseri, Khatchen, Llac Sevan, Manna, Martakert, Melikats del Karabagh, Mihrakan, Mugan, Nakharar, Oròntida, Phaitakaran, Província de Gegharkunik, Província de Siunik, Regne d'Armènia (antiguitat), Riu Kura, Sahl Smbatean, Shaki, Sparapet, Transcaucàsia, Tsar (Vaikunik), Turcs, Urartu, Uti, 189 aC, 310, 372, ..., 387, 387 aC, 451, 498, 828, 829. Ampliar l'índex (6 més) »
Agatàngelos
Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.
Nou!!: Artsakh і Agatàngelos · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Artsakh і Albània del Caucas · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Artsakh і Alt Karabakh · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Artsakh і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Aranshahíkides
Els aranshahíkides (Aranogulları en azeri, Առանշահիկներ, Եռանշահիկներ en armeni) foren la dinastia governant de l'Albània del Caucas a partir d'una data desconeguda i fins a finals del dC.
Nou!!: Artsakh і Aranshahíkides · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Artsakh і Araxes · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Artsakh і Arran (regió) · Veure més »
Askaran
Askaran (Ասկերան, Əsgəran; també, Khachen) és una vila de l'Artsakh (Nagorno Karabakh o Alt Karabakh), autoproclamada independent i de fet unida a Armènia però jurídicament part de l'Azerbaidjan a uns 12 km al nord-est de Stepanakert.
Nou!!: Artsakh і Askaran · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Artsakh і Assíria · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Artsakh і Àrabs · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Artsakh і Bagratuní · Veure més »
Caucas Menor
El Caucas Menor és la segona de les dues principals cadenes muntanyoses de les muntanyes del Caucas, d'uns metres de longitud.
Nou!!: Artsakh і Caucas Menor · Veure més »
Esayi Abu-Muse
Esayi Abu Musa (en àrab:Isa Ibn-Istifanus) va ser un noble armeni que fou príncep del part de l'Artsakh.
Nou!!: Artsakh і Esayi Abu-Muse · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Artsakh і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Esteve Orbelian
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del de la família de prínceps que va governar la Siunia al.
Nou!!: Artsakh і Esteve Orbelian · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Artsakh і Estrabó · Veure més »
Gardman
Gardman fou un districte de la província d'Uti (Outi o Otene) a la frontera amb Aghuània.
Nou!!: Artsakh і Gardman · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Artsakh і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Nou!!: Artsakh і Haik · Veure més »
Hasanjalàlides
La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.
Nou!!: Artsakh і Hasanjalàlides · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Artsakh і Herèthia · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Artsakh і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Artsakh і Imperi Sassànida · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Artsakh і Kartli · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Artsakh і Kayseri · Veure més »
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Nou!!: Artsakh і Khatchen · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Artsakh і Llac Sevan · Veure més »
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Nou!!: Artsakh і Manna · Veure més »
Martakert
Martakert (Martakert, també escrit com a Mardakert) o Aghdara (també escrit com a Agdere o Aqdara) és una ciutat d'uns 4.600 habitats de la República de Artsakh, un estat amb reconeixement internacional limitat establert en l'anterior territori autònom de Nagorno-Karabakh de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Artsakh і Martakert · Veure més »
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Nou!!: Artsakh і Melikats del Karabagh · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Artsakh і Mihrakan · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Artsakh і Mugan · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Artsakh і Nakharar · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Artsakh і Oròntida · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Artsakh і Phaitakaran · Veure més »
Província de Gegharkunik
La província de Gegharkunik (Գեղարքունիքի մարզ, Gegharkunik marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Artsakh і Província de Gegharkunik · Veure més »
Província de Siunik
Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país.
Nou!!: Artsakh і Província de Siunik · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Artsakh і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Artsakh і Riu Kura · Veure més »
Sahl Smbatean
Sahl Smbatean (o sigui Sahl fill de Smbat (en armeni Սահլ Սմբատյան Եռանշահիկ i a les fonts aràbigues Sahl ibn Sunbat o Sahl ibn Sunbat al-Armaniyy (vers 790/800 – vers 855) fou un príncep armeni d'Arran i de Shaki (Herètia) que va tenir un paper destacat a la història del Caucas oriental al, i podria ser l'ancestre de la dinastia de nakharark (plural armeni nakharark) i després reis de Khatchen establerta el 821.
Nou!!: Artsakh і Sahl Smbatean · Veure més »
Shaki
* Shaki (Azerbaidjan), ciutat al nord-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Artsakh і Shaki · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Artsakh і Sparapet · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Artsakh і Transcaucàsia · Veure més »
Tsar (Vaikunik)
Tsar (Armeni: Ծար, Tsar, Tzar o Car, àzeri Zar), és una regió històrica d'Armènia al Artsakh (Karabagh), coneguda també com a Vaikunik (o Vaiquniq).
Nou!!: Artsakh і Tsar (Vaikunik) · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Artsakh і Turcs · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Artsakh і Urartu · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Artsakh і Uti · Veure més »
189 aC
El 189 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Artsakh і 189 aC · Veure més »
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Artsakh і 310 · Veure més »
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Artsakh і 372 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Artsakh і 387 · Veure més »
387 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artsakh і 387 aC · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Artsakh і 451 · Veure més »
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Artsakh і 498 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Artsakh і 828 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Artsakh і 829 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Artaskh, Artzakh, Artzikeal, Katshen.
