Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ramon Berenguer II

Índex Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

116 les relacions: Abadia de Senhanca, Abadia de Silvacana, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Ahnentafel, Alfons el Cast, Almodis, Alt Penedès, Anglesola (llinatge), Arquitectura romànica, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bandera de Catalunya, Baronia d'Anglesola, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Morella, Berenguer II, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Bernat I de Queralt, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Anglesola, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Brunyola, Castell de Cubelles, Castell de Font-rubí, Castell de Glorieta, Castell de l'Ametlla de Segarra, Castell de la Guàrdia Lada, Castell de la Tallada (Sant Guim de Freixenet), Castell de Maldà, Castell de Montcada, Castell de Passanant, Castell de Port, Castell de Rocafort de Queralt, Castell de Sant Martí Sarroca, Castell de Sentmenat, Castell de Tàrrega, Castell i vilatge de Savella, Castelló d'en Bas, Catedral de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Corona d'Aragó, Creu d'Aïnsa, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Cid, Emirat de Múrsiya, ..., Ermengarda de Carcassona, Ermessenda de Carcassona, Escut de Sant Feliu de Buixalleu, Estopa, Ferran de Flandes, Feudalisme a Catalunya, Fratricidi, Gaufred Bastons, Gòtia, Genealogia del Casal d'Aragó, Golmés, Gorg d'en Perxistor, Guillem I de Cerdanya, Guillem Morell (escultor), Guillem VIII d'Aquitània, Guislabert II de Barcelona, Història de Barcelona, Historiografia de la Senyera Reial, La Força de Vilamajor, La Guàrdia Lada, Llinatge dels Cardona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Mafalda de Pulla-Calàbria, Maldà, Mancús, Marquesa d'Urgell, Monestir de Sant Cugat, Montblanc, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Numeració del Casal d'Aragó, Ollers (Barberà de la Conca), Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Pere el Catòlic, Ponç I de Cabrera, Ponç II de Cabrera, Ramon Berenguer, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Folc I de Cardona, Rosa Maria Martín i Ros, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança de Barcelona, Sant Feliu de Buixalleu, Santpedor, Símbols nacionals de Catalunya, Senescal de Barcelona, Senyera Reial, Senyoria d'Omeladès, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Siurana (Priorat), Tahírides de Múrcia, Tapís de la Creació, Tisó (espasa), Tombes dels comtes de Barcelona, Umbert de Cervelló, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Narbona, 1053, 1082, 1108, 5 de desembre. Ampliar l'índex (66 més) »

Abadia de Senhanca

Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Abadia de Senhanca · Veure més »

Abadia de Silvacana

Labadia de Silvacana (Silvacane en francès) és un edifici religiós cistercenc situat sobre el municipi de La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Abadia de Silvacana · Veure més »

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ahnentafel · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Alfons el Cast · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Almodis · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Alt Penedès · Veure més »

Anglesola (llinatge)

Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Anglesola (llinatge) · Veure més »

Arquitectura romànica

Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Arquitectura romànica · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també coneguda com a Senyera (Senhera en aranès, Señera en castellà i Le drapeau de la Catalogne en francès), és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Bandera de Catalunya · Veure més »

Baronia d'Anglesola

La baronia d'Anglesola fou un feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan conquerí i fortificà el castell de Tàrrega (vers el 1056).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Baronia d'Anglesola · Veure més »

Batalla d'Almenar (1082)

El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »

Batalla de Morella

El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Batalla de Morella · Veure més »

Berenguer II

* Berenguer II d'Itàlia o Berenguer d'Ivrea (900-966), marcgravi d'Ivrea (928-941) i rei d'Itàlia (950-961).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer II · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144), infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon II · Veure més »

Bernat I de Queralt

Bernat Guillem de Queralt o Bernat I de Queralt per als genealogistes (?-1097/1111), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, senyor de Queralt, Gurb, Sallent i Oló.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Bernat I de Queralt · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Anglesola

El castell d'Anglesola és un edifici d'Anglesola (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell d'Anglesola · Veure més »

Castell de Barberà (Barberà de la Conca)

El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Barberà (Barberà de la Conca) · Veure més »

Castell de Brunyola

El castell termenat de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Brunyola · Veure més »

Castell de Cubelles

El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Cubelles · Veure més »

Castell de Font-rubí

El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat, si bé encara queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer, si no s'actua a temps per conservar aquest patrimoni casteller.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Font-rubí · Veure més »

Castell de Glorieta

Castell de Glorieta és un monument del poble de Glorieta, al municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Glorieta · Veure més »

Castell de l'Ametlla de Segarra

El castell de l'Ametlla de Segarra és un edifici de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de l'Ametlla de Segarra · Veure més »

Castell de la Guàrdia Lada

El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l'est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de la Guàrdia Lada · Veure més »

Castell de la Tallada (Sant Guim de Freixenet)

Les restes del castell de la Tallada, actualment Cal la Piculina, són a la petita localitat de La Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de la Tallada (Sant Guim de Freixenet) · Veure més »

Castell de Maldà

El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Maldà · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada estava situat al cim del turó de Montcada, El Castell tenia encara fins a inicis del segle XX una sòlida torre rodona, que amb el santuari de Santa Maria de Montcada, foren destruïts el 1917.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Passanant

El Castell de Passanant és situat en un turonet a l'extrem nord de Passanant, municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Passanant · Veure més »

Castell de Port

El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Port · Veure més »

Castell de Rocafort de Queralt

El Castell de Rocafort de Queralt és un antic castell de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) que ha estat reedificat el 1964.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Rocafort de Queralt · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castell de Sentmenat

Castell de Sentmenat és un castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Sentmenat · Veure més »

Castell de Tàrrega

El Castell de Tàrrega és un edifici de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Tàrrega · Veure més »

Castell i vilatge de Savella

Les restes del castell i vilatge de Savella es troben a la part més alta, a l'extrem nord-oest del turó de Savella, a l'est de la rasa de Forès, a l'extrem meridional dels altiplans segarrencs.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell i vilatge de Savella · Veure més »

Castelló d'en Bas

Castelló d'en Bas és un castell de la Vall d'en Bas (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Castelló d'en Bas · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Catedral de Girona · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Corona d'Aragó · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

El Cid

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar سيدﻲ, sīdī, 'el meu senyor') va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer II і El Cid · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del riu Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, en 1013.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Ermengarda de Carcassona

Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d’Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ermengarda de Carcassona · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escut de Sant Feliu de Buixalleu

Escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu L'escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu té el següent blasonament.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Escut de Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »

Estopa

*Part basta que se separa del lli o del cànem en pentinar-los.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Estopa · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ferran de Flandes · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fratricidi

Un fratricidi és l'assassinat del mateix germà.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Fratricidi · Veure més »

Gaufred Bastons

Gaufred Bastons noble cavaller del tribunal del comte d'Empúries que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Gaufred Bastons · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Gòtia · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Golmés · Veure més »

Gorg d'en Perxistor

Monument commemoratiu del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a Sant Feliu de Buixalleu El gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte) és un gorg de la Tordera que es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, actualment Can Perxistor.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Gorg d'en Perxistor · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, segle XIV- Girona, d.1396).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Guillem Morell (escultor) · Veure més »

Guillem VIII d'Aquitània

Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »

Guislabert II de Barcelona

Guislabert II de Barcelona, també Gelabert o Udalard Gelabert († d. 1126), fou vescomte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Guislabert II de Barcelona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de finals del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Història de Barcelona · Veure més »

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és una torre, un dels elements més ben conservats d'un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Ramon Berenguer II і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Guàrdia Lada

Castell de La Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.

Nou!!: Ramon Berenguer II і La Guàrdia Lada · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (1060 - Girona 1108), també coneguda com Mahalta, Mata i Mathilde fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Maldà · Veure més »

Mancús

El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Mancús · Veure més »

Marquesa d'Urgell

Marquesa d'Urgell (s.XII - > 1209) fou una dama de la noblesa catalana de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Marquesa d'Urgell · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Montblanc

Montblanc és un poble i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Montblanc · Veure més »

Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid (en àrab أبو القاسم محمد بن عباد بن محمد بن إسماعيل بن عباد المعتمد, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbbād ibn Muḥammad ibn Ismāʿīl ibn ʿAbbād al-Muʿtamid), més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar als sobirans de la Corona d’Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d’Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Ollers (Barberà de la Conca)

Ollers, antiga església parroquial de Santa Maria, any 1983. Barberà, pedania d'Ollers (Conca de Barberà), any 1983. Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ollers (Barberà de la Conca) · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (''Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425'') Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims -del mateix nom- i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Pere el Catòlic · Veure més »

Ponç I de Cabrera

Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ponç I de Cabrera · Veure més »

Ponç II de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ponç II de Cabrera · Veure més »

Ramon Berenguer

* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV de Provença o Pere I de Cerdanya (1158 - Murviel, Montpeller 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon Folc I de Cardona

Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »

Rosa Maria Martín i Ros

Rosa Maria Martín i Ros (Barcelona, 27 de novembre de 1948) és una historiadora de l'art catalana, especialitzada en l'estudi del teixit, el brodat i els ornaments litúrgics d'època medieval, entre els quals destaquen els seus estudis sobre els brodats opus anglicanum.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Rosa Maria Martín i Ros · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

vinheta Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Sança de Barcelona · Veure més »

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »

Santpedor

Santpedor és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Santpedor · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Senescal de Barcelona

El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Senescal de Barcelona · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Senyera Reial · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el segle XIV per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Ramon Berenguer II і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Siurana (Priorat) · Veure més »

Tahírides de Múrcia

Els tahírides o Banu Tahir foren una dinastia que va governar a la taifa de Múrcia.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Tahírides de Múrcia · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona, és un brodat del segle XI o de començaments del XII que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Tapís de la Creació · Veure més »

Tisó (espasa)

L'espasa Tisó, és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Tisó (espasa) · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Umbert de Cervelló

Umbert de Cervelló fou bisbe de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Umbert de Cervelló · Veure més »

Vescomtat d'Osona

El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del segle IX, la qual va estar exercida des d'inici del segle X per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat d'Osona · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del Comtat de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat de Narbona · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer II і 1053 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer II і 1082 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer II і 1108 · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer II і 5 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ramon Berenguer II de Barcelona, Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »