Taula de continguts
383 les relacions: Abkhaz, Abkhàzia, Adiguèsia, Adigué, Agul, Albanès, Albània, Alemany, Alemanya, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alsàcia, Alt sòrab, Alta Savoia, Alvèrnia, Amèrica, Andis, Andorra, Anglaterra, Anglès, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Aragó, Aragonès, Arameu, Aranès, Argòvia, Armènia, Armeni, Artxi, Astúries, Asturià, Asturlleonès, Azerbaidjan, Ídix, Àustria, Àvar, Àzeri, Baix alemany, Baix sòrab, Baixa Saxònia, Baixkíria, Baixkir, Basc, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Búlgar, ... Ampliar l'índex (333 més) »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Veure Llengües d'Europa і Abkhaz
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Llengües d'Europa і Abkhàzia
Adiguèsia
La República d'Adiguèsia, (també coneguda com a Adiguèsia, és una república de Rússia. Està situada al Caucas del Nord. La república forma part del Districte Federal Sud, i cobreix una àrea de 7,792 kilòmetres quadrats, amb una població d'aproximadament 496.934 habitants.
Veure Llengües d'Europa і Adiguèsia
Adigué
La llengua adigué (адыгэбзэ, adygebze, adəgăbză) és una de les dues llengües oficials de la república d'Adiguèsia en la Federació Russa, l'altra n'és el rus.
Veure Llengües d'Europa і Adigué
Agul
Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Llengües d'Europa і Agul
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Veure Llengües d'Europa і Albanès
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Albània
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Llengües d'Europa і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Llengües d'Europa і Alemanya
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Llengües d'Europa і Alfabet ciríl·lic
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Llengües d'Europa і Alfabet grec
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Llengües d'Europa і Alfabet llatí
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Llengües d'Europa і Alsàcia
Alt sòrab
L'alt sòrab és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que es parla al voltant dels enclavaments de Bautzen (Budyšin), Kamenz (Kamjenc) i Hoyerswerda (Wojerecy).
Veure Llengües d'Europa і Alt sòrab
Alta Savoia
L'Alta Savoia (74) (Haute-Savoie en francès i Savouè d'Amont en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Llengües d'Europa і Alta Savoia
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Llengües d'Europa і Alvèrnia
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Llengües d'Europa і Amèrica
Andis
Els andis (en andi: къӀваннал, en rus: андийцы) són una ètnica indígena del Daguestan que viu al rayon o districte de Botlikhsky, principalment a la ciutat d'Andi, a l'oest de la República, limitant amb els txetxens al nord-oest, i al sud-est amb els àvars als que estan emparentats.
Veure Llengües d'Europa і Andis
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Llengües d'Europa і Andorra
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Llengües d'Europa і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Llengües d'Europa і Anglès
Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Appenzell Inner-Rhoden
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Llengües d'Europa і Aragó
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Llengües d'Europa і Aragonès
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Llengües d'Europa і Arameu
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Llengües d'Europa і Aranès
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Argòvia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Llengües d'Europa і Armènia
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Llengües d'Europa і Armeni
Artxi
Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Llengües d'Europa і Artxi
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Llengües d'Europa і Astúries
Asturià
L'asturià (asturianu en asturià, també rep el nom de bable, nom que avui en dia es considera pejoratiu i que no representa a la llengua) és la denominació (glotònim) que rep l'asturlleonès al Principat d'Astúries.
Veure Llengües d'Europa і Asturià
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Veure Llengües d'Europa і Asturlleonès
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Llengües d'Europa і Azerbaidjan
Ídix
L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.
Veure Llengües d'Europa і Ídix
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Llengües d'Europa і Àustria
Àvar
LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Veure Llengües d'Europa і Àvar
Àzeri
Làzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan) i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).
Veure Llengües d'Europa і Àzeri
Baix alemany
Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.
Veure Llengües d'Europa і Baix alemany
Baix sòrab
El baix sòrab (dolnoserbski) és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que utilitzen uns 15.000 parlants, a l'entorn de la ciutat de Cottbus, a Brandenburg.
Veure Llengües d'Europa і Baix sòrab
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Baixa Saxònia
Baixkíria
Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Baixkíria
Baixkir
El baixkir (Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques exsoviètiques.
Veure Llengües d'Europa і Baixkir
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Llengües d'Europa і Basc
Basilea-Camp
Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Basilea-Camp
Basilea-Ciutat
Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.
Veure Llengües d'Europa і Basilea-Ciutat
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Llengües d'Europa і Bèlgica
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Bòsnia i Hercegovina
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Llengües d'Europa і Búlgar
Beaujolais
Escut del Beaujolais El Beaujolais és una regió geogràfica de França i una antiga província del regne de França, que comprèn part del departament del Roine a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps i de Saona i Loira a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Llengües d'Europa і Beaujolais
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Belarús
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Llengües d'Europa і Belarús (llengua)
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Llengües d'Europa і Borgonya
Borgonyó
El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.
Veure Llengües d'Europa і Borgonyó
Bosnià
El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Llengües d'Europa і Bosnià
Bozen
Bolzano/Bozen (alemany: Bozen, italià: Bolzano, ladí dolomita: Bulsan/Balsan) és la capital del Tirol del Sud, a la regió autònoma de Trentino – Tirol del Sud.
Veure Llengües d'Europa і Bozen
Brandemburg
* Brandenburg, estat federat d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Brandemburg
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Bremen
Bresse
La Bresse (francoprovençal Brêsse) és una regió geogràfica de França, i una antiga província del regne de França.
Veure Llengües d'Europa і Bresse
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Llengües d'Europa і Bretanya
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Llengües d'Europa і Bretó
Bugey
Bugey és una regió geogràfica de França, situada al departament d'Ain a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps.
Veure Llengües d'Europa і Bugey
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Bulgària
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Veure Llengües d'Europa і Burgenland
Caixubi
Rètol bilingüe a Pogórze El caixubi és una llengua de la família eslava parlada al nord de la República de Polònia, en la costa del mar Bàltic.
Veure Llengües d'Europa і Caixubi
Calmúquia
Mapa de Calmúquia Calmúquia, oficialment la República de Calmúquia, és una república de Rússia, situada a la regió del Caucas del Nord, al sud de Rússia.
Veure Llengües d'Europa і Calmúquia
Calmuc
El calmuc o calmuc-oirat és una llengua mongòlica parlada per 175.000 persones a Calmúquia (Federació Russa).
Veure Llengües d'Europa і Calmuc
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Veure Llengües d'Europa і Cantàbria
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Berna
Cantó de Friburg
El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Friburg
Cantó de Ginebra
El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Ginebra
Cantó de Glarus
Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Glarus
Cantó de Lucerna
Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Lucerna
Cantó de Neuchâtel
Neuchâtel és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Neuchâtel
Cantó de Sankt Gallen
Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Sankt Gallen
Cantó de Schaffhausen
El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Schaffhausen
Cantó de Schwyz
Schwyz és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Schwyz
Cantó de Solothurn
Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Solothurn
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Ticino
Cantó de Zúric
Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Zúric
Cantó de Zug
Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó de Zug
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Cantó del Jura
Carèlia
Actuals divisions polítiques de Carèlia Mapa que mostra les divisions tradicionals de Carèlia. Carèlia és la terra que habiten els carelians, i una regió històricament significativa per Rússia, Finlàndia, i Suècia.
Veure Llengües d'Europa і Carèlia
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Llengües d'Europa і Caríntia
Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.
Veure Llengües d'Europa і Carelià
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Llengües d'Europa і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Llengües d'Europa і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Llengües d'Europa і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Llengües d'Europa і Catalunya
Càntabre (parla)
El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una variant de transició entre l'asturlleonès i el castellà emprada a l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental.
Veure Llengües d'Europa і Càntabre (parla)
Còrnic
El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.
Veure Llengües d'Europa і Còrnic
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Llengües d'Europa і Còrsega
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Llengües d'Europa і Ciutat del Vaticà
Comtat d'Ístria
Županija Istarska (comtat o districte d'Ístria) fou una divisió administrativa de Croàcia formada el 30 de desembre de 1992.
Veure Llengües d'Europa і Comtat d'Ístria
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure Llengües d'Europa і Comunitat autònoma
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Llengües d'Europa і Comunitat Autònoma del País Basc
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Veure Llengües d'Europa і Consell d'Europa
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Llengües d'Europa і Constitució
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Llengües d'Europa і Continent
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Veure Llengües d'Europa і Cornualla
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Veure Llengües d'Europa і Cors
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Llengües d'Europa і Crimea
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Veure Llengües d'Europa і Croat (llengua)
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Croàcia
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Llengües d'Europa і Daguestan
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Veure Llengües d'Europa і Danès
Darguà
El darguà és una llengua caucàsica septentrional de la família daguestànica, parlada pels darguins del Daguestan.
Veure Llengües d'Europa і Darguà
Dàcic
El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.
Veure Llengües d'Europa і Dàcic
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Llengües d'Europa і De facto
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Llengües d'Europa і Delfinat
Dependències de la Corona
Les Dependències de la Corona són possessions de la Corona britànica en dret del Regne Unit, que es distingeixen dels territoris d'ultramar o les colònies del Regne Unit.
Veure Llengües d'Europa і Dependències de la Corona
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Llengües d'Europa і Dialecte
Didos
Els didos són un poble de Daguestan del grup Àvar-Andi-Dido.
Veure Llengües d'Europa і Didos
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Llengües d'Europa і Dinamarca
Districte de Dunkerque
El Districte de Dunkerque és un dels sis districtes amb què es divideix el departament francès del Nord, a la regió dels Alts de França.
Veure Llengües d'Europa і Districte de Dunkerque
Districte de Gjirokastër
Gjirokastër és un dels 36 districtes que formen Albània.
Veure Llengües d'Europa і Districte de Gjirokastër
Districte de Korçë
Korçë és un dels 36 districtes que formen Albània.
Veure Llengües d'Europa і Districte de Korçë
Districte de Përmet
Përmet és un dels 36 districtes que formen Albània.
Veure Llengües d'Europa і Districte de Përmet
Districte de Vlorë
Vlorë és un dels 36 districtes que formen Albània.
Veure Llengües d'Europa і Districte de Vlorë
Dombes
Dombes és una regió geogràfica de França, situada al departament d'Ain, a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps.
Veure Llengües d'Europa і Dombes
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Veure Llengües d'Europa і Epir (regió històrica)
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Llengües d'Europa і Escòcia
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Veure Llengües d'Europa і Eslovac
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Llengües d'Europa і Eslovàquia
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Veure Llengües d'Europa і Eslovè
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Llengües d'Europa і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Llengües d'Europa і Espanya
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Veure Llengües d'Europa і Estat (política)
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Llengües d'Europa і Estat sobirà
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Llengües d'Europa і Estíria
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Llengües d'Europa і Estònia
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Veure Llengües d'Europa і Estonià
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Llengües d'Europa і Europa
Europa del Sud
Europa del Sud o també coneguda com Europa Meridional és la regió meridional del continent europeu.
Veure Llengües d'Europa і Europa del Sud
Extremeny
Varietats dialectològiques L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris.
Veure Llengües d'Europa і Extremeny
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Veure Llengües d'Europa і Família lingüística
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Veure Llengües d'Europa і Feroès
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Veure Llengües d'Europa і Finès
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Llengües d'Europa і Finlàndia
Finnmark
Finnmark (en noruec: Finnmark; en sami septentrional: Finnmárku; en kven: Ruija) és un comtat de Noruega que l'1 de gener de 2020 es va fusionar amb el comtat veí de Troms per crear el nou comtat de Troms og Finnmark, però el proper 1 de gener de 2024, el nou comtat es tornarà a dividir de nou en dos després d'una decisió presa pel parlament nacional el 15 de juny de 2022.
Veure Llengües d'Europa і Finnmark
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Llengües d'Europa і Flandes
Forez
* Comtat de Forez, jurisdicció feudal que tenia per centre Feurs, capital històrica de la regió de Forez.
Veure Llengües d'Europa і Forez
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Llengües d'Europa і França
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Llengües d'Europa і Franc Comtat
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Llengües d'Europa і Francès
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Llengües d'Europa і Francoprovençal
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Llengües d'Europa і Friül - Venècia Júlia
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Veure Llengües d'Europa і Frisó
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Llengües d'Europa і Furlà
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Llengües d'Europa і Gaèlic escocès
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Veure Llengües d'Europa і Gaèlic irlandès
Gaèlic manx
El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.
Veure Llengües d'Europa і Gaèlic manx
Gagaús
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.
Veure Llengües d'Europa і Gagaús
Gagaúsia
Gagaúsia (en gagaús Gagauz Yeri, en romanès Găgăuzia) és una regió autònoma de la República de Moldàvia.
Veure Llengües d'Europa і Gagaúsia
Galaicoportuguès
El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.
Veure Llengües d'Europa і Galaicoportuguès
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Llengües d'Europa і Galícia
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Veure Llengües d'Europa і Gal·lès
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Llengües d'Europa і Gal·les
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Llengües d'Europa і Gallec
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Llengües d'Europa і Gascunya
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Llengües d'Europa і Gdańsk
Gdynia
Gdynia (en alemany Gdingen) és una ciutat de Polònia i una de les tres grans ciutats portuàries d'aquest país.
Veure Llengües d'Europa і Gdynia
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Geòrgia
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Veure Llengües d'Europa і Georgià
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Llengües d'Europa і Gibraltar
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Ginebra
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Veure Llengües d'Europa і Gitanos
Glotònim
Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.
Veure Llengües d'Europa і Glotònim
Godoberi
Godoberi (en rus: Годобери) és un poble del Daguestan, a Rússia, que en el cens del 2010 tenia 11 habitants.
Veure Llengües d'Europa і Godoberi
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Veure Llengües d'Europa і Gorizia
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Llengües d'Europa і Gramàtica
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Llengües d'Europa і Gran Bretanya
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Llengües d'Europa і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Llengües d'Europa і Grec
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Llengües d'Europa і Grenoble
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Grisons
Groenlandès
El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.
Veure Llengües d'Europa і Groenlandès
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Llengües d'Europa і Groenlàndia
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Veure Llengües d'Europa і Guiena
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Hamburg
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Llengües d'Europa і Hongarès
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Llengües d'Europa і Hongria
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Llengües d'Europa і Idioma
Illa de Man
Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques, reserva de la biosfera per la UNESCO des de 2016.
Veure Llengües d'Europa і Illa de Man
Illes Åland
Les illes Åland (en suec: Åland, en finès: Ahvenanmaa) formen part de Finlàndia, de la qual constitueixen una regió autònoma i desmilitaritzada, si bé els seus habitants són de llengua sueca (el 95% de la població).
Veure Llengües d'Europa і Illes Åland
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Llengües d'Europa і Illes Balears
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Veure Llengües d'Europa і Illes Fèroe
Inari
* Inari o Oinari, deïtat japonesa de la fertilitat, l'arròs, l'agricultura, les guineus, la indústria i l'èxit en general.
Veure Llengües d'Europa і Inari
Ingúix
Lingúix o ГІалгІай Ğalğaj (pronunciat /ʁəl.ʁɑj/) és una llengua caucàsica parlada pels ingúixos, poble que viu a Ingúixia, Txetxènia, Ossètia del Nord-Alània i l'Uzbekistan.
Veure Llengües d'Europa і Ingúix
Ingúixia
Mapa d'Ingúixia Ingúixia, oficialment la República d'Ingúixia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a Euràsia.
Veure Llengües d'Europa і Ingúixia
Iparralde
Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.
Veure Llengües d'Europa і Iparralde
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Llengües d'Europa і Irlanda
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Veure Llengües d'Europa і Irlanda del Nord
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Veure Llengües d'Europa і Islandès
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Veure Llengües d'Europa і Islàndia
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Llengües d'Europa і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Llengües d'Europa і Itàlia
Iurac
El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.
Veure Llengües d'Europa і Iurac
Izola
Izola (en italià: Isola) és una ciutat situada al sud-oest d'Eslovènia, a la costa de la Mar Adriàtica.
Veure Llengües d'Europa і Izola
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Veure Llengües d'Europa і Jutlàndia
Kabardí
El kabardí (къэбэрдеибзэ) és una llengua caucasiana, força propera a l'adigué, i que és parlada pels kabardins, un poble circassià que viu a la República de Kabardino-Balkària, pertanyent a Rússia.
Veure Llengües d'Europa і Kabardí
Kabardino-Balkària
Kabardino-Balkària, oficialment la República de Kabardino-Balkària, és una república de Rússia situada al nord del Caucas.
Veure Llengües d'Europa і Kabardino-Balkària
Karata
Karata és un poble o ètnia del Daguestan i el nom de la llengua que parlen, també kirtle (plural kirtlei, rus karatai o karatin o katratsi o kirdli, àvar kalalal, i en altres llengües kirdi-kalal).
Veure Llengües d'Europa і Karata
Karatxai-balkar
El karatxai-balkar (къарачай-малкъар тил /qaraçay-malqar til/) és una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars.
Veure Llengües d'Europa і Karatxai-balkar
Karatxai-Txerkèssia
Karatxai-Txerkèssia, oficialment la República de Karatxai-Txerkèssia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord.
Veure Llengües d'Europa і Karatxai-Txerkèssia
Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns.
Veure Llengües d'Europa і Kazakh
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Llengües d'Europa і Kazakhstan
Kiruna
Kiruna (en sami septentrional: Giron; en finès: Kiiruna) és una ciutat situada a la província de la Lapònia sueca, la més septentrional de Suècia.
Veure Llengües d'Europa і Kiruna
Komi
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.
Veure Llengües d'Europa і Komi
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Veure Llengües d'Europa і Koper
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Kosovo
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Llengües d'Europa і Kurd
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Llengües d'Europa і L'Alguer
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Llengües d'Europa і Ladí
Lak
El lak (лакку маз, lakku maz) és una llengua caucàsica del nord-est de la família daguestànica, parlada pels laks, una ètnia del Daguestan.
Veure Llengües d'Europa і Lak
Lapònia sueca
La Lapònia (més coneguda en català com a Lapònia sueca; en suec: Lappland; en sami septentrional: Sápmi) és una província històrica de Suècia, ubicada a la part més septentrional del país.
Veure Llengües d'Europa і Lapònia sueca
Lesguià
Lesguià, també dit daguestànic, és una llengua caucàsica del nord-est parlada pels lesguians que viuen al sud del Daguestan (una república de Rússia) i el nord de l'Azerbaidjan.
Veure Llengües d'Europa і Lesguià
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Llengües d'Europa і Letònia
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Veure Llengües d'Europa і Letó
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Veure Llengües d'Europa і Liechtenstein
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Veure Llengües d'Europa і Lionès
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Llengües d'Europa і Lituà
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Llengües d'Europa і Lituània
Livonià
El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.
Veure Llengües d'Europa і Livonià
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Veure Llengües d'Europa і Llemosí (regió occitana)
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Veure Llengües d'Europa і Llengües afroasiàtiques
Llengües altaiques
Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants.
Veure Llengües d'Europa і Llengües altaiques
Llengües bàltiques
Les llengües bàltiques són una branca de les llengües indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bàltic, d'on reben el nom.
Veure Llengües d'Europa і Llengües bàltiques
Llengües caucàsiques
Grups etnolingüístics del Caucas El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Llengües d'Europa і Llengües caucàsiques
Llengües caucàsiques del nord-oest
Les llengües caucàsiques del nord-oest o nord-occidentals, també dites pòntiques o abkhazoadigué/circassianes, són un grup de llengües parlades al Caucas rus (a les repúbliques Kabardino-Balkària, Adiguèsia i Karatxai-Txerkèssia), Turquia, Jordània i Abkhàzia, República autònoma de Geòrgia.
Veure Llengües d'Europa і Llengües caucàsiques del nord-oest
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Llengües d'Europa і Llengües cèltiques
Llengües de la Unió Europea
Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.
Veure Llengües d'Europa і Llengües de la Unió Europea
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Llengües d'Europa і Llengües eslaves
Llengües esquimoaleutianes
Les llengües esquimoaleutianes formen una família de llengües nadiues de Groenlàndia, l'Àrtic canadenc, Alaska i parts de Sibèria.
Veure Llengües d'Europa і Llengües esquimoaleutianes
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Veure Llengües d'Europa і Llengües germàniques
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P.
Veure Llengües d'Europa і Llengües goidèliques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Llengües d'Europa і Llengües indoeuropees
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Veure Llengües d'Europa і Llengües iràniques
Llengües kartvelianes
Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.
Veure Llengües d'Europa і Llengües kartvelianes
Llengües mongòliques
Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia Central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat.
Veure Llengües d'Europa і Llengües mongòliques
Llengües preindoeuropees
Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.
Veure Llengües d'Europa і Llengües preindoeuropees
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llengües d'Europa і Llengües romàniques
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Veure Llengües d'Europa і Llengües sami
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Llengües d'Europa і Llengües semítiques
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Veure Llengües d'Europa і Llengües turqueses
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Veure Llengües d'Europa і Llengües ugrofineses
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Veure Llengües d'Europa і Llengües uralianes
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Veure Llengües d'Europa і Llengua aïllada
Llengua andi
La llengua andi és una llengua del grup de llengües andi dins de la família de les llengües àvar-andi-dido, del grup de llengües caucàsiques del nord-est parlada per 5.800 andis (2010) al raion de Botlikh (Daguestan).
Veure Llengües d'Europa і Llengua andi
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Veure Llengües d'Europa і Llengua materna
Llengua minoritària
Llengua minoritària és un terme d'ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors a causa de la seva extensió geogràfica o demogràfica dins un estat.
Veure Llengües d'Europa і Llengua minoritària
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Veure Llengües d'Europa і Llengua minoritzada
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure Llengües d'Europa і Llengua pròpia
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Llengües d'Europa і Llenguadoc
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Llengües d'Europa і Lorena
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Llengües d'Europa і Luxemburg
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Veure Llengües d'Europa і Luxemburguès
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Veure Llengües d'Europa і Macedònia del Nord
Macedònic
El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.
Veure Llengües d'Europa і Macedònic
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Llengües d'Europa і Malta
Maltès
El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.
Veure Llengües d'Europa і Maltès
Marí El
Marí El, oficialment la República de Marí El, és una república de Rússia.
Veure Llengües d'Europa і Marí El
Mari (llengua)
El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.
Veure Llengües d'Europa і Mari (llengua)
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Llengües d'Europa і Mònaco
Meänkieli
El meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.
Veure Llengües d'Europa і Meänkieli
Mecklenburg-Pomerània Occidental
Mecklenburg-Pomerània Occidental (en alemany: Mecklenburg-Vorpommern) és un estat federal d'Alemanya situat al nord-est del país.
Veure Llengües d'Europa і Mecklenburg-Pomerània Occidental
Miranda do Douro
Miranda do Douro (en mirandès i cooficialment Miranda de l Douro) és un municipi portuguès, situat al districte de Bragança, a la regió del Nord i a la subregió de l'Alt Trás-os-Montes.
Veure Llengües d'Europa і Miranda do Douro
Mirandès
Mapa lingüístic de l'asturià; en vermell, el mirandès El mirandès o mirandés (lhéngua mirandesa) és una llengua pertanyent al grup Asturleonès,parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor) i de Vimioso (només als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regió de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfície d'uns 450 quilòmetres quadrats.
Veure Llengües d'Europa і Mirandès
Moldau
Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.
Veure Llengües d'Europa і Moldau
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Llengües d'Europa і Moldàvia
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Montenegro
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Llengües d'Europa і Moràvia
Mordòvia
Mordòvia, oficialment la República de Mordòvia, és una república de la Federació Russa, com a subjecte federal.
Veure Llengües d'Europa і Mordòvia
Mordovià
Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.
Veure Llengües d'Europa і Mordovià
Municipi de Gällivare
Gällivare (en suec: Gällivare kommun; en finès: Jällivaaran kunta; en sami septentrional: Jiellevárri gielda o Váhčira gielda) és un municipi del Comtat de Norrbotten, al nord de Suècia.
Veure Llengües d'Europa і Municipi de Gällivare
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Llengües d'Europa і Navarra
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Llengües d'Europa і Neerlandès
Nenètsia
Nenètsia (en nenets: Ненёцие’’ автономной ӈокрук, transcrit: Neniotsie avtonomnoi niókruk; Не́нецкий автоно́мный о́круг, Nénetski avtonomni ókrug) és un districte autònom de la Federació Russa, i per tant, un dels seus subjectes federals.
Veure Llengües d'Europa і Nenètsia
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Llengües d'Europa і Neuchâtel
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Veure Llengües d'Europa і Nidwalden
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Veure Llengües d'Europa і Noruec
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Llengües d'Europa і Noruega
Obwalden
Obwalden és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Obwalden
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Llengües d'Europa і Occità
Ossètia del Nord - Alània
Ossètia del Nord, oficialment la República d'Ossètia del Nord-Alania, és una república de Rússia situada al nord del Caucas, a l'Europa oriental.
Veure Llengües d'Europa і Ossètia del Nord - Alània
Ossètia del Sud
La República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània (Республикӕ Хуссар Ирыстон / Паддзахад Аллонстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston - Paddzaxad Allonston; Респу́блика Ю́жная Осе́тия / Государство Алания, transcrit Respúblika Iújnaia Ossétia - Gossudarstvo Alània i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és un estat titella de la Federació Russa en territori reconegut com a part de Geòrgia per la comunitat internacional.
Veure Llengües d'Europa і Ossètia del Sud
Osseta
Losseta o ossetEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (osseta: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau) és una llengua irànica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.
Veure Llengües d'Europa і Osseta
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Llengües d'Europa і País Basc
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Llengües d'Europa і País Valencià
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Llengües d'Europa і Països Baixos
Península de Kola
holandès Willem Janszoon Blaeu (1635). La península de Kola (rus: Кольский полуостров, Kolski poluóstrov) és una península situada a l'extrem nord-occidental de Rússia i una de les més extenses d'Europa.
Veure Llengües d'Europa і Península de Kola
Piran
Piran (en italià Pirano) és una ciutat del sud-oest d'Eslovènia a la costa adriàtica al bell mig de la Badia de Piran.
Veure Llengües d'Europa і Piran
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Veure Llengües d'Europa і Pirineus Orientals
Pobles indígenes
Persones san de Botswana fan foc amb les mans Els pobles indígenes, primers pobles, originaris o aborígens, són grups ètnics que són els primers habitants d'una regió determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.
Veure Llengües d'Europa і Pobles indígenes
Poder públic
Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.
Veure Llengües d'Europa і Poder públic
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Llengües d'Europa і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Llengües d'Europa і Polonès
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Llengües d'Europa і Portugal
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Llengües d'Europa і Portuguès
Prekmurje
Prekmurje (hongarès: Muravidék, prekmurès: Prekmürsko) és la regió més oriental d'Eslovènia.
Veure Llengües d'Europa і Prekmurje
Província de Càceres
Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.
Veure Llengües d'Europa і Província de Càceres
Província de Frísia
Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.
Veure Llengües d'Europa і Província de Frísia
Província de Leningrad
La província de Leningrad (en rus Ленинградская область) és un subjecte federal de Rússia (óblast) situat al districte federal Nord-occidental.
Veure Llengües d'Europa і Província de Leningrad
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Llengües d'Europa і Província de Lieja
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Veure Llengües d'Europa і Província de Lleó
Província de Salamanca
La província de Salamanca és una província d'Espanya al sud-oest de Castella i Lleó.
Veure Llengües d'Europa і Província de Salamanca
Província de Vólogda
La província de Vólogda (en rus Волого́дская о́бласть, transliterat Vologódskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.
Veure Llengües d'Europa і Província de Vólogda
Província de Zamora
La província de Zamora es troba a l'oest de Castella i Lleó, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Llengües d'Europa і Província de Zamora
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Llengües d'Europa і Provença
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Llengües d'Europa і Rússia
Rútul
El Rútul (myxʼabišdy čʼel; en rus рутульский язык, o мухадский язык) és una llengua parlada pels rútuls (o mjukhadar), un dels grups etnolingüístics que han habitat històricament als districtes Rútul i Akhti, situats al Caucas, al sud de la República del Daguestan de la Federació Russa, i al nord de l'Azerbaidjan, on també hi ha un nombre molt petit de parlants.
Veure Llengües d'Europa і Rútul
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Veure Llengües d'Europa і Regió de Brussel·les-Capital
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Llengües d'Europa і Regió de Múrcia
Regió de Moràvia i Silèsia
La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, situada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.
Veure Llengües d'Europa і Regió de Moràvia i Silèsia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Llengües d'Europa і Regne Unit
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Llengües d'Europa і Renània
República de Carèlia
La República de Carèlia, Karjala o Carèlia, és una de les repúbliques de la Federació Russa situada al nord-oest del país.
Veure Llengües d'Europa і República de Carèlia
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Veure Llengües d'Europa і República de Moldàvia
República Turca de Xipre del Nord
La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és un estat titella de Turquia proclamat el 15 de novembre de 1983 després de l'ocupació del terç nord de l'illa per Turquia després del cop d'estat de Xipre de 1974.
Veure Llengües d'Europa і República Turca de Xipre del Nord
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Llengües d'Europa і Romanès
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Llengües d'Europa і Romaní
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Llengües d'Europa і Romania
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Veure Llengües d'Europa і Romanx
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Llengües d'Europa і Rus
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Veure Llengües d'Europa і Rutè
Samis
Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).
Veure Llengües d'Europa і Samis
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Veure Llengües d'Europa і San Marino
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Llengües d'Europa і Sant Petersburg
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Llengües d'Europa і Sard
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Llengües d'Europa і Sardenya
Savoia (departament)
La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Llengües d'Europa і Savoia (departament)
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Saxònia
Saxònia-Anhalt
Saxònia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Saxònia-Anhalt
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Llengües d'Europa і Sèrbia
Sòrab
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
Veure Llengües d'Europa і Sòrab
Scots
L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.
Veure Llengües d'Europa і Scots
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Veure Llengües d'Europa і Serbi
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Llengües d'Europa і Sicília
Sistema d'escriptura
logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.
Veure Llengües d'Europa і Sistema d'escriptura
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Llengües d'Europa і Slesvig-Holstein
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Llengües d'Europa і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Llengües d'Europa і Suïssa
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Llengües d'Europa і Suec
Tabassaran
El tabassaran és una llengua caucàsica parlada pels tabassarans, una ètnia del Caucas que viu al Daguestan meridional, als marges de l'alt Rubas-chai i l'alt Chirakh-chai.
Veure Llengües d'Europa і Tabassaran
Tatarstan
Tatarstan, oficialment la República del Tatarstan, de vegades també anomenada Tatària, és una república de la Federació Russa, situada a l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Tatarstan
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Veure Llengües d'Europa і Tàtar
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Llengües d'Europa і Tirol del Sud
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Veure Llengües d'Europa і Tractat internacional
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Veure Llengües d'Europa і Transnístria
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Llengües d'Europa і Transsilvània
Trentino - Tirol del Sud
El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.
Veure Llengües d'Europa і Trentino - Tirol del Sud
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Llengües d'Europa і Trieste
Tsakhur
El tsakhur és la llengua dels tsakhurs que viuen al nord de l'Azerbaidjan i sud del Daguestan.
Veure Llengües d'Europa і Tsakhur
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Llengües d'Europa і Turc
Turgòvia
Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.
Veure Llengües d'Europa і Turgòvia
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Llengües d'Europa і Turquia
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Llengües d'Europa і Txèquia
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Llengües d'Europa і Txec
Txetxè
El txetxè o txetxé és la llengua pròpia de Txetxènia, actualment part de Rússia, parlada per prop d'1 milió de persones.
Veure Llengües d'Europa і Txetxè
Txetxènia
Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.
Veure Llengües d'Europa і Txetxènia
Txuvaix
El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per prop d'un milió de persones.
Veure Llengües d'Europa і Txuvaix
Txuvàixia
La República de Txuvàixia (Txuvàixkaia Respúblika;, Çovaş Respupliki), o Txuvàixia (Txuvàixia;, Çovaş Yen), és un subjecte federal de Rússia (una república) situat a l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Txuvàixia
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Llengües d'Europa і Ucraïnès
Udin
Ludin és la llengua del poble udi o udin, derivada de l'antic llenguatge aghuà.
Veure Llengües d'Europa і Udin
Udmúrtia
Udmúrtia, oficialment la República Udmurta, (Удмуртская Республика) és una república de Rússia situada a l'Europa de l'Est.
Veure Llengües d'Europa і Udmúrtia
Udmurt
L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts.
Veure Llengües d'Europa і Udmurt
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Llengües d'Europa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Llengües d'Europa і Unió Europea
Uri
Uri és un cantó de Suïssa.
Veure Llengües d'Europa і Uri
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Llengües d'Europa і Valais
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Llengües d'Europa і Valònia
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Llengües d'Europa і Valencià
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Veure Llengües d'Europa і Vall d'Aosta
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Llengües d'Europa і Vall d'Aran
Valls Occitanes
alt.
Veure Llengües d'Europa і Valls Occitanes
Vaud
Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.
Veure Llengües d'Europa і Vaud
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Llengües d'Europa і Vístula
Vepse
El vepse El vepse (Petrozavodsk) El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès.
Veure Llengües d'Europa і Vepse
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Llengües d'Europa і Viena
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Llengües d'Europa і Voivodina
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Llengües d'Europa і Xipre
, Beaujolais, Belarús, Belarús (llengua), Borgonya, Borgonyó, Bosnià, Bozen, Brandemburg, Bremen, Bresse, Bretanya, Bretó, Bugey, Bulgària, Burgenland, Caixubi, Calmúquia, Calmuc, Cantàbria, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantó del Jura, Carèlia, Caríntia, Carelià, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Castellà, Català, Catalunya, Càntabre (parla), Còrnic, Còrsega, Ciutat del Vaticà, Comtat d'Ístria, Comunitat autònoma, Comunitat Autònoma del País Basc, Consell d'Europa, Constitució, Continent, Cornualla, Cors, Crimea, Croat (llengua), Croàcia, Daguestan, Danès, Darguà, Dàcic, De facto, Delfinat, Dependències de la Corona, Dialecte, Didos, Dinamarca, Districte de Dunkerque, Districte de Gjirokastër, Districte de Korçë, Districte de Përmet, Districte de Vlorë, Dombes, Epir (regió històrica), Escòcia, Eslovac, Eslovàquia, Eslovè, Eslovènia, Espanya, Estat (política), Estat sobirà, Estíria, Estònia, Estonià, Europa, Europa del Sud, Extremeny, Família lingüística, Feroès, Finès, Finlàndia, Finnmark, Flandes, Forez, França, Franc Comtat, Francès, Francoprovençal, Friül - Venècia Júlia, Frisó, Furlà, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gaèlic manx, Gagaús, Gagaúsia, Galaicoportuguès, Galícia, Gal·lès, Gal·les, Gallec, Gascunya, Gdańsk, Gdynia, Geòrgia, Georgià, Gibraltar, Ginebra, Gitanos, Glotònim, Godoberi, Gorizia, Gramàtica, Gran Bretanya, Grècia, Grec, Grenoble, Grisons, Groenlandès, Groenlàndia, Guiena, Hamburg, Hongarès, Hongria, Idioma, Illa de Man, Illes Åland, Illes Balears, Illes Fèroe, Inari, Ingúix, Ingúixia, Iparralde, Irlanda, Irlanda del Nord, Islandès, Islàndia, Italià, Itàlia, Iurac, Izola, Jutlàndia, Kabardí, Kabardino-Balkària, Karata, Karatxai-balkar, Karatxai-Txerkèssia, Kazakh, Kazakhstan, Kiruna, Komi, Koper, Kosovo, Kurd, L'Alguer, Ladí, Lak, Lapònia sueca, Lesguià, Letònia, Letó, Liechtenstein, Lionès, Lituà, Lituània, Livonià, Llemosí (regió occitana), Llengües afroasiàtiques, Llengües altaiques, Llengües bàltiques, Llengües caucàsiques, Llengües caucàsiques del nord-oest, Llengües cèltiques, Llengües de la Unió Europea, Llengües eslaves, Llengües esquimoaleutianes, Llengües germàniques, Llengües goidèliques, Llengües indoeuropees, Llengües iràniques, Llengües kartvelianes, Llengües mongòliques, Llengües preindoeuropees, Llengües romàniques, Llengües sami, Llengües semítiques, Llengües turqueses, Llengües ugrofineses, Llengües uralianes, Llengua aïllada, Llengua andi, Llengua materna, Llengua minoritària, Llengua minoritzada, Llengua pròpia, Llenguadoc, Lorena, Luxemburg, Luxemburguès, Macedònia del Nord, Macedònic, Malta, Maltès, Marí El, Mari (llengua), Mònaco, Meänkieli, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Miranda do Douro, Mirandès, Moldau, Moldàvia, Montenegro, Moràvia, Mordòvia, Mordovià, Municipi de Gällivare, Navarra, Neerlandès, Nenètsia, Neuchâtel, Nidwalden, Noruec, Noruega, Obwalden, Occità, Ossètia del Nord - Alània, Ossètia del Sud, Osseta, País Basc, País Valencià, Països Baixos, Península de Kola, Piran, Pirineus Orientals, Pobles indígenes, Poder públic, Polònia, Polonès, Portugal, Portuguès, Prekmurje, Província de Càceres, Província de Frísia, Província de Leningrad, Província de Lieja, Província de Lleó, Província de Salamanca, Província de Vólogda, Província de Zamora, Provença, Rússia, Rútul, Regió de Brussel·les-Capital, Regió de Múrcia, Regió de Moràvia i Silèsia, Regne Unit, Renània, República de Carèlia, República de Moldàvia, República Turca de Xipre del Nord, Romanès, Romaní, Romania, Romanx, Rus, Rutè, Samis, San Marino, Sant Petersburg, Sard, Sardenya, Savoia (departament), Saxònia, Saxònia-Anhalt, Sèrbia, Sòrab, Scots, Serbi, Sicília, Sistema d'escriptura, Slesvig-Holstein, Suècia, Suïssa, Suec, Tabassaran, Tatarstan, Tàtar, Tirol del Sud, Tractat internacional, Transnístria, Transsilvània, Trentino - Tirol del Sud, Trieste, Tsakhur, Turc, Turgòvia, Turquia, Txèquia, Txec, Txetxè, Txetxènia, Txuvaix, Txuvàixia, Ucraïna, Ucraïnès, Udin, Udmúrtia, Udmurt, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Uri, Valais, Valònia, Valencià, Vall d'Aosta, Vall d'Aran, Valls Occitanes, Vaud, Vístula, Vepse, Viena, Voivodina, Xipre.