Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Liechtenstein

Índex Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

102 les relacions: Adolf Hitler, Alamànic, Alemany, Alemanya, Alois de Liechtenstein, Alps, Anton Florian de Liechtenstein, Associació Europea de Lliure Comerç, Autobús, Àustria, Balzers, Baviera, Bicicleta, Buchs (Sankt Gallen), Cambra de Representants, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Central hidroelèctrica, Ciutat del Vaticà, Clima, Clima continental, Col·lecció privada, Comú, Dialecte, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Edat mitjana, Eschen, Església Catòlica Romana, Espai Econòmic Europeu, Esports d'hivern, Esquí alpí, Estat sense litoral, Estats alpins, Europa, Europa Central, Feldkirch (Vorarlberg), Feudalisme, França, Franc suís, Frontera, Gamprin, Hanni Wenzel, Hans Adam II de Liechtenstein, Hivern, Imperi Romà, Jocs Olímpics d'hivern, Llengua oficial, Llista de peixos de Liechtenstein, Mar, Mauren, ..., Mònaco, Monarquia constitucional, Neu, Oben am jungen Rhein, Paradís fiscal, Planken, Pluja, Príncep de Liechtenstein, Primer Ministre de Liechtenstein, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Rècia, Referèndum, Regent, Reichstag, Relacions entre Suïssa i Liechtenstein, Religió, Rin, Ruggell, Sacre Imperi Romanogermànic, San Marino, Sargans, Schaan, Schellenberg, Segona Guerra Mundial, Silèsia, Suïssa, Sud, Tercer Reich, The World Factbook, Triesen, Triesenberg, Unió Europea, Uzbekistan, Vaduz, Viena, Zuric, 1 de juliol, 1699, 1712, 1719, 1806, 1868, 1936, 1984, 1989, 1993, 1995, 1FLTV, 2000, 2003, 23 de gener. Ampliar l'índex (52 més) »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Liechtenstein і Adolf Hitler · Veure més »

Alamànic

Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb el bavaroaustríac, a la branca denominada altalemanya de la família de les llengües germàniques.

Nou!!: Liechtenstein і Alamànic · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Liechtenstein і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Liechtenstein і Alemanya · Veure més »

Alois de Liechtenstein

Luis de Liechtenstein (en alemany: Alois Philipp Maria von Liechtenstein), nascut l'11 de juny de 1968, és el Príncep Hereu i Regent del Principat Liechtenstein, des del 15 d'agost de 2004, i Comte de Rietberg.

Nou!!: Liechtenstein і Alois de Liechtenstein · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Liechtenstein і Alps · Veure més »

Anton Florian de Liechtenstein

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Anton Florian de Liechtenstein · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Liechtenstein і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Autobús

Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.

Nou!!: Liechtenstein і Autobús · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Liechtenstein і Àustria · Veure més »

Balzers

Balzers, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Balzers · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Liechtenstein і Baviera · Veure més »

Bicicleta

Bicicleta de viatge. quadre de bambú. La bicicleta és un vehicle de propulsió humana que es mou gràcies a la força que es transmet a dues rodes alineades.

Nou!!: Liechtenstein і Bicicleta · Veure més »

Buchs (Sankt Gallen)

Buchs és un municipi del Cantó de Turgòvia (Suïssa), situat al districte de Werdenberg.

Nou!!: Liechtenstein і Buchs (Sankt Gallen) · Veure més »

Cambra de Representants

La Cambra de Representants és el nom de diverses assemblees legislatives de molts Estats del món.

Nou!!: Liechtenstein і Cambra de Representants · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Liechtenstein і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Central hidroelèctrica

Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Nou!!: Liechtenstein і Central hidroelèctrica · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Liechtenstein і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Liechtenstein і Clima · Veure més »

Clima continental

Clima continental humit La continentalitat és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.

Nou!!: Liechtenstein і Clima continental · Veure més »

Col·lecció privada

col·leccionar art de manera compulsiva. Una col·lecció privada és una col·lecció (en general d'obres d'art) de propietat particular.

Nou!!: Liechtenstein і Col·lecció privada · Veure més »

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna encara que el terme s'usava antigament) és una divisió administrativa menor que correspon a una zona urbana o rural, o mixta.

Nou!!: Liechtenstein і Comú · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Liechtenstein і Dialecte · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Liechtenstein і Dinastia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Liechtenstein і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Liechtenstein і Edat mitjana · Veure més »

Eschen

Eschen, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Eschen · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Liechtenstein і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Liechtenstein і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Esports d'hivern

Els esports d'hivern són qualsevol modalitat esportiva relacionada amb la neu i el gel, ja sigui natural o artificial.

Nou!!: Liechtenstein і Esports d'hivern · Veure més »

Esquí alpí

Pistes de esquí alpí en San Carlos de Bariloche (Argentina) Lesquí alpí (o esquí de descens) és una modalitat d'esquí, que consisteix a lliscar sobre pendents coberts de neu amb esquís llargs i amples subjectats a cada peu, ja que el centre de l'esquí està justament sota del genoll.

Nou!!: Liechtenstein і Esquí alpí · Veure més »

Estat sense litoral

Estats sense litoral arreu del món (en vermell els que es troben envoltats d'altres estats sense sortida al mar). Un estat sense litoral és, d'acord amb el que estableix l'article 124.1.a) de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982, un estat que no té costa marítima. Aquesta Convenció reconeix una sèrie de drets als estats sense litoral, que es detallen a continuació.

Nou!!: Liechtenstein і Estat sense litoral · Veure més »

Estats alpins

Estats alpins. El terme dels Estats alpins fa referència als estats associats amb la regió dels Alps.

Nou!!: Liechtenstein і Estats alpins · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Liechtenstein і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Liechtenstein і Europa Central · Veure més »

Feldkirch (Vorarlberg)

Vista de la ciutat i la catedral des del castell. Feldkirch és una ciutat de l'estat de Vorarlberg, a Àustria.

Nou!!: Liechtenstein і Feldkirch (Vorarlberg) · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Liechtenstein і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Liechtenstein і França · Veure més »

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Franc suís · Veure més »

Frontera

Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.

Nou!!: Liechtenstein і Frontera · Veure més »

Gamprin

Gamprin, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Gamprin · Veure més »

Hanni Wenzel

Hanni Wenzel (Straubing, Alemanya Occidental 1956) és una esquiadora alpina de Liechtenstein, nascuda a Alemanya, que destacà a la dècada del 1970 i 1980.

Nou!!: Liechtenstein і Hanni Wenzel · Veure més »

Hans Adam II de Liechtenstein

Hans Adam II de Liechstenstein (Johannes "Hans" Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein) (Zuric, Suïssa 1945) és l'actual cap d'estat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Hans Adam II de Liechtenstein · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Liechtenstein і Hivern · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Liechtenstein і Imperi Romà · Veure més »

Jocs Olímpics d'hivern

Van aparèixer més tard que els d'estiu.

Nou!!: Liechtenstein і Jocs Olímpics d'hivern · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Liechtenstein і Llengua oficial · Veure més »

Llista de peixos de Liechtenstein

Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') ''Cyprinus carpio carpio'' Gatet (''Cobitis taenia'') ''Blicca bjoerkna'' ''Barbus barbus'' ''Barbatula barbatula'' ''Alburnus alburnus'' Gardí (''Scardinius erythrophthalmus'') Barb roig (''Phoxinus phoxinus'') Perca de riu (''Perca fluviatilis'') ''Aspius aspius'' Carpí (''Carassius carassius'') Aquesta llista de peixos de Liechtenstein -incompleta- inclou les 12 espècies de peixos que es poden trobar a Liechtenstein ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Liechtenstein і Llista de peixos de Liechtenstein · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Liechtenstein і Mar · Veure més »

Mauren

Mauren, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Mauren · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Liechtenstein і Mònaco · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Liechtenstein і Monarquia constitucional · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Liechtenstein і Neu · Veure més »

Oben am jungen Rhein

Oben am jungen Rhein (literalment, Sobre l'alt del jove Rin) és l'himne nacional de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Oben am jungen Rhein · Veure més »

Paradís fiscal

L'Illa de Man, al mig del Mar d'Irlanda està catalogada com a paradís fiscal Un paradís fiscal (prové d’una mala traducció de l’anglés tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen.

Nou!!: Liechtenstein і Paradís fiscal · Veure més »

Planken

Planken, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Planken · Veure més »

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Nou!!: Liechtenstein і Pluja · Veure més »

Príncep de Liechtenstein

Príncep de Liechtenstein (en alemany Fürst) és un títol honorífic que es va crear molt abans que l'estat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Príncep de Liechtenstein · Veure més »

Primer Ministre de Liechtenstein

El Primer Ministre de Liechtenstein és el cap de govern del Regne de Liechtenstein, actualment Adrian Hasler (Partit Burguès Progressista, FBP) ocupa aquest càrrec.

Nou!!: Liechtenstein і Primer Ministre de Liechtenstein · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Liechtenstein і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Liechtenstein і Protestantisme · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Liechtenstein і Rècia · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Liechtenstein і Referèndum · Veure més »

Regent

Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.

Nou!!: Liechtenstein і Regent · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Liechtenstein і Reichstag · Veure més »

Relacions entre Suïssa i Liechtenstein

Les relacions diplomàtiques entre Suïssa i Liechtenstein són properes a causa de la funció de Suïssa com a protectora dels interessos del seu estat veí, més petit, Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Relacions entre Suïssa i Liechtenstein · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Liechtenstein і Religió · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Liechtenstein і Rin · Veure més »

Ruggell

Ruggell, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Ruggell · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Liechtenstein і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Liechtenstein і San Marino · Veure més »

Sargans

Sargans és un municipi del Cantó de Sankt Gallen (Suïssa), cap del districte de Sarganserland.

Nou!!: Liechtenstein і Sargans · Veure més »

Schaan

Schaan és la ciutat més poblada del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Schaan · Veure més »

Schellenberg

Schellenberg és la comunitat de menys altitud de Liechtenstein, puix que està situada als marges del Rin.

Nou!!: Liechtenstein і Schellenberg · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Liechtenstein і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Liechtenstein і Silèsia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Liechtenstein і Suïssa · Veure més »

Sud

El sud, o migjorn, és el punt cardinal diametralment oposat al nord.

Nou!!: Liechtenstein і Sud · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Liechtenstein і Tercer Reich · Veure més »

The World Factbook

The World Factbook, també conegut com el CIA World Factbook, és una font de referència elaborada per l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units d'Amèrica amb informació de tipus almanac sobre els països del món.

Nou!!: Liechtenstein і The World Factbook · Veure més »

Triesen

Triesen, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Triesen · Veure més »

Triesenberg

Triesenberg, és una localitat del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Triesenberg · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Liechtenstein і Unió Europea · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Liechtenstein і Uzbekistan · Veure més »

Vaduz

Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і Vaduz · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Liechtenstein і Viena · Veure més »

Zuric

Zuric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric.

Nou!!: Liechtenstein і Zuric · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Liechtenstein і 1 de juliol · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Liechtenstein і 1699 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1712 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1719 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Liechtenstein і 1806 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1868 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Liechtenstein і 1936 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1984 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1989 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1993 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Liechtenstein і 1995 · Veure més »

1FLTV

1FLTV (possiblement 1 Fürstentum Liechtenstein Television) és l'única televisió de Liechtenstein.

Nou!!: Liechtenstein і 1FLTV · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Liechtenstein і 2000 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Liechtenstein і 2003 · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Liechtenstein і 23 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Principat de Liechtenstein.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »