Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengua minoritzada

Índex Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d’un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d’obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d’una llengua originàriament exògena.

38 les relacions: Aragonès, Asturlleonès, Basc, Benasquès, Berber, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Català, Català balear, Conflicte lingüístic, Consell d'Europa, Cronologia de la repressió del català, Decrets de Nova Planta, Diglòssia, Domini lingüístic, Estat nació, Franja de Ponent, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gal·lès, Gallec, Intrusió lingüística, Justícia lingüística, Llengües de la Unió Europea, Llengua minoritària, Llengua oficial, Llengua regional, Lluís Vicent Aracil i Boned, Monolingüisme, Neerlandès, Occità, Política lingüística, Rafael Ninyoles i Monllor, Secessionisme lingüístic, Sociolingüística, Substitució lingüística, Suec de Finlàndia, Valencià, Vernacle.

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Llengua minoritzada і Aragonès · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també per diversos glotònims com asturià (asturianu) o lleonès (llionés).

Nou!!: Llengua minoritzada і Asturlleonès · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Llengua minoritzada і Basc · Veure més »

Benasquès

El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Llengua minoritzada і Benasquès · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Llengua minoritzada і Berber · Veure més »

Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

Membres posteriors. Distribuició aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. El verd fosc, els membres que han signat i ratificat la Carta, en verd clar els membres que l'han signat però no l'han ratificat, en blanc els que ni l'han signat ni ratificat La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu (CETS 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Llengua minoritzada і Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Llengua minoritzada і Català · Veure més »

Català balear

Dialectes del català El balear conforma una família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears.

Nou!!: Llengua minoritzada і Català balear · Veure més »

Conflicte lingüístic

El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.

Nou!!: Llengua minoritzada і Conflicte lingüístic · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Llengua minoritzada і Consell d'Europa · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Llengua minoritzada і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Llengua minoritzada і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Llengua minoritzada і Diglòssia · Veure més »

Domini lingüístic

El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.

Nou!!: Llengua minoritzada і Domini lingüístic · Veure més »

Estat nació

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques.

Nou!!: Llengua minoritzada і Estat nació · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó (en castellà, Franja de Levante; en aragonès Francha de Levant), comprén los pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Llengua minoritzada і Franja de Ponent · Veure més »

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic escocés, també anomenat Erse o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'Illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Nou!!: Llengua minoritzada і Gaèlic escocès · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat) és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment a les regions occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Llengua minoritzada і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Llengua minoritzada і Gal·lès · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Llengua minoritzada і Gallec · Veure més »

Intrusió lingüística

La intrusió lingüística és terme encunyat pel sociolingüista valencià Lluís V. Aracil, i que forma part del model teòric segons el qual explica les situacions de conflicte lingüístic segons els processos de minorització lingüística, també desenvolupats per Aracil.

Nou!!: Llengua minoritzada і Intrusió lingüística · Veure més »

Justícia lingüística

La justícia lingüística és un camp de recerca interdisciplinar, amb contribucions des de la filosofia política i des de la sociolingüística, entre d'altres.

Nou!!: Llengua minoritzada і Justícia lingüística · Veure més »

Llengües de la Unió Europea

Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.

Nou!!: Llengua minoritzada і Llengües de la Unió Europea · Veure més »

Llengua minoritària

Llengua minoritària és un terme d’ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica.

Nou!!: Llengua minoritzada і Llengua minoritària · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Llengua minoritzada і Llengua oficial · Veure més »

Llengua regional

Una llengua regional és una llengua parlada tradicionalment en una regió i que no és la llengua majoritària de l'estat.

Nou!!: Llengua minoritzada і Llengua regional · Veure més »

Lluís Vicent Aracil i Boned

Lluís Vicent Aracil i Bonet (València, 1941) és un sociolingüista valencià.

Nou!!: Llengua minoritzada і Lluís Vicent Aracil i Boned · Veure més »

Monolingüisme

El monolingüisme és l'ús d'una única llengua per un individu o la població d'un territori.

Nou!!: Llengua minoritzada і Monolingüisme · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Llengua minoritzada і Neerlandès · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Llengua minoritzada і Occità · Veure més »

Política lingüística

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva eradicació.

Nou!!: Llengua minoritzada і Política lingüística · Veure més »

Rafael Ninyoles i Monllor

Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943) és un sociolingüista considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned, i introductor del camp al País Valencià.

Nou!!: Llengua minoritzada і Rafael Ninyoles i Monllor · Veure més »

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Nou!!: Llengua minoritzada і Secessionisme lingüístic · Veure més »

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Nou!!: Llengua minoritzada і Sociolingüística · Veure més »

Substitució lingüística

La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.

Nou!!: Llengua minoritzada і Substitució lingüística · Veure més »

Suec de Finlàndia

El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia.

Nou!!: Llengua minoritzada і Suec de Finlàndia · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Llengua minoritzada і Valencià · Veure més »

Vernacle

Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua o llenguatge dits materns.

Nou!!: Llengua minoritzada і Vernacle · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengüa minoritzada, Llengües minoritzades.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »