Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Voivodina

Índex Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

59 les relacions: Alemanya, Alemanys, Banat, Baranya, Croat (llengua), Croats, Dinastia dels Habsburg, Eslaus, Eslovac, Eslovacs, Estat independent de Croàcia, Gitanos, Hongarès, Hongria, Imperi Austrohongarès, Iugoslaus, Kikinda, Kosovo, Magiar, Monestir de Petkovica, Nazisme, Novi Sad, Primera Guerra Mundial, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Romanès, Romanesos, Rutè, Rutènia, Sèrbia, Senta, Serbis, Serbocroat, Sirmia, Slobodan Milošević, Sombor, Sremska Mitrovica, Sremski Karlovci, Subotica, Tractat del Trianon, Voivoda, Zrenjanin, 14 de juliol, 1848, 1849, 1863, 1919, 1920, 1941, 1944, ..., 1974, 1990, 1996, 2000, 2001, 2002, 2004, 27 de febrer, 3 de maig. Ampliar l'índex (9 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Voivodina і Alemanya · Veure més »

Alemanys

Els alemanys (Deutsche) són un grup germànic natiu de l'Europa Central.

Nou!!: Voivodina і Alemanys · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Voivodina і Banat · Veure més »

Baranya

Baranya (Croat: Baranja, Serbi: Барања, Baranja, Alemany: Branau) és el nom d'una província o megye d'Hongria La província de Baranya se situa al sud del país, en la frontera amb Croàcia.

Nou!!: Voivodina і Baranya · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Voivodina і Croat (llengua) · Veure més »

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Voivodina і Croats · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Voivodina і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Voivodina і Eslaus · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Voivodina і Eslovac · Veure més »

Eslovacs

Els eslovacs o poble eslovac (en eslovac: Slováci, singular, Slovák, femení, Slovenka, en plural, Slovenky) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.

Nou!!: Voivodina і Eslovacs · Veure més »

Estat independent de Croàcia

LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Voivodina і Estat independent de Croàcia · Veure més »

Gitanos

El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Voivodina і Gitanos · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Voivodina і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Voivodina і Hongria · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Voivodina і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Iugoslaus

Iugoslaus (Serbi, Cirílic: Југословени; Llatí: Jugosloveni) és una designació ètnica utilitzada per alguna gent a l'antiga Iugoslàvia, que hui dia encara s'utilitza a les seues ex-repúbliques.

Nou!!: Voivodina і Iugoslaus · Veure més »

Kikinda

Kikinda (en ciríl·lic serbi: Кикинда, és un municipi de Sèrbia, dins la província autònoma de Vojvodina. El municipi té 59.453 habitants (2011). La ciutat moderna va ser fundada en el segle XVIII. Des de 1774 a 1874 Kikinda va ser la seu del Districte de Velika Kikinda, la unitat administrativa autònoma de la Monarquia Habsburg. El 1893 Kikinda va obtenir l'estatus de ciutat. El 1918 la ciutat va esdevenir part del Regne de Sèrbia (i Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Kikinda va ser un centre econòmic i industrial important de Sèrbia i Iugoslàvia fins a la dècada de 1990. Actualment, la indústria de Kikinda està en el mig d'un procés econòmic de transició. El 1996, les restes ben conservades d'un mamut de 500.000 anys d'edat es van trobar en el límit de la ciutat. Es va anomenar "Kika" a aquest mamut i va esdevenir un dels símbols de la ciutat. Actualment s'exhibeix al Museu Nacional de Kikinda. Fins a 1947 la ciutat tenia le nom serbi de Velika Kikinda (Велика Кикинда).

Nou!!: Voivodina і Kikinda · Veure més »

Kosovo

Kosovo o Kossove (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans.

Nou!!: Voivodina і Kosovo · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Voivodina і Magiar · Veure més »

Monestir de Petkovica

El monestir de Petkovica (en serbi: Манастир Петковица, Manastir Petkovica) és un monestir ortodox serbi situat a la muntanya de Fruška Gora, al nord de la província sèrbia de Voivodina.

Nou!!: Voivodina і Monestir de Petkovica · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Voivodina і Nazisme · Veure més »

Novi Sad

Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.

Nou!!: Voivodina і Novi Sad · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Voivodina і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Regne de Sèrbia

El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia el 23 de març de 1882.

Nou!!: Voivodina і Regne de Sèrbia · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Voivodina і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Voivodina і Romanès · Veure més »

Romanesos

Els romanesos (en romanès, români o, antigament i dialectalment, rumâni (exònim arcaic: valacs)) són un grup ètnic majoritari a Romania, que parlen romanès.

Nou!!: Voivodina і Romanesos · Veure més »

Rutè

El rutè o ruté forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el bielorús.

Nou!!: Voivodina і Rutè · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Voivodina і Rutènia · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Voivodina і Sèrbia · Veure més »

Senta

Senta (en serbi ciríl·lic: Сента; en hongarès i turc: Zenta) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia a la província autònoma de Vojvodina, districte del Banat septentrional.

Nou!!: Voivodina і Senta · Veure més »

Serbis

Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.

Nou!!: Voivodina і Serbis · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Voivodina і Serbocroat · Veure més »

Sirmia

Sirmia Sirmia (serbi:Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.

Nou!!: Voivodina і Sirmia · Veure més »

Slobodan Milošević

Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).

Nou!!: Voivodina і Slobodan Milošević · Veure més »

Sombor

Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.

Nou!!: Voivodina і Sombor · Veure més »

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Nou!!: Voivodina і Sremska Mitrovica · Veure més »

Sremski Karlovci

Sremski Karlovci (Сремски Карловци) és una ciutat de la província autònoma de la Voivodina, Sèrbia, regió de Sirmia (Syrmia o Sirmium) o Srem (turc Sirem), a la riba del riu Danubi, al peu del Fruska Gora, a uns 8 km de Novi Sad.

Nou!!: Voivodina і Sremski Karlovci · Veure més »

Subotica

Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.

Nou!!: Voivodina і Subotica · Veure més »

Tractat del Trianon

El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.

Nou!!: Voivodina і Tractat del Trianon · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau que identifica al comandant suprem d'una força militar, i gradualment va anar derivant fins a transformar-se en el governador d'un territori, el voivodat.

Nou!!: Voivodina і Voivoda · Veure més »

Zrenjanin

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat de Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.

Nou!!: Voivodina і Zrenjanin · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Voivodina і 14 de juliol · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Voivodina і 1849 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 1863 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Voivodina і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Voivodina і 1920 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Voivodina і 1941 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Voivodina і 1944 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 1974 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 1990 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 1996 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Voivodina і 2000 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 2001 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Voivodina і 2002 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Voivodina і 2004 · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Voivodina і 27 de febrer · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Voivodina і 3 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vojvodina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »