Taula de continguts
180 les relacions: Ab Urbe Condita, Acca Laurèntia, Agonàlia, Anna Perenna, Apol·lo, Argei, Asclepi, August, Augustàlia, Aulus Gel·li, Aventí, Òstia, Bacanàlia, Batalla de l'Àl·lia, Bel·lona, Bona Dea, Calendari romà, Camp de Mart, Caprotinia, Carístia, Carmenta, Carmentàlia, Cíbele, Cereàlia, Ceres (mitologia), Ciceró, Claudi, Compitàlia, Consuàlia, Consus, Dàcia, De lingua latina, Diana, Dies natalis, Dionís, Dionisi d'Halicarnàs, Dioscurs, Dius Fidius, Domicià, Drus el Vell, Edil romà, Eneida, Epuló, Epulum Jovis, Equirria, Escuts sagrats, Etrúria, Fasti, Fastos, Faune, ... Ampliar l'índex (130 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Festes romanes і Ab Urbe Condita
Acca Laurèntia
Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.
Veure Festes romanes і Acca Laurèntia
Agonàlia
Agonàlia o Agònia fou un antic festival que es feia a l'antiga Roma diverses vegades a l'any.
Veure Festes romanes і Agonàlia
Anna Perenna
Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.
Veure Festes romanes і Anna Perenna
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Festes romanes і Apol·lo
Argei
Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.
Veure Festes romanes і Argei
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Festes romanes і Asclepi
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Festes romanes і August
Augustàlia
Augustàlia (en llatí Augustalia) o Ludi Augustales era una festa que se celebrava a l'antiga Roma el dia 12 d'octubre en honor a August, el primer emperador romà.
Veure Festes romanes і Augustàlia
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Veure Festes romanes і Aulus Gel·li
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Veure Festes romanes і Aventí
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Festes romanes і Òstia
Bacanàlia
Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.
Veure Festes romanes і Bacanàlia
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Veure Festes romanes і Batalla de l'Àl·lia
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Veure Festes romanes і Bel·lona
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Veure Festes romanes і Bona Dea
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Veure Festes romanes і Calendari romà
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Veure Festes romanes і Camp de Mart
Caprotinia
Les Caprotinia o Nonae Caprotinae eren unes festes de l'antiga Roma dedicades a Juno Caprotina que es celebraven el dia 7 de juliol a favor de les esclaves.
Veure Festes romanes і Caprotinia
Carístia
Carístia o Cara cognatio era una festa de l'antiga Roma dedicada als morts familiars.
Veure Festes romanes і Carístia
Carmenta
Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.
Veure Festes romanes і Carmenta
Carmentàlia
Egeria i Diana juntament amb el rei Numa després de mort. Carmentàlia era el nom que rebien dos dies del calendari romà (l'11 de gener i el 15 de gener) dedicats al reconeixement de l'oracle de Carmenta o Carmentis, venerada principalment per les dones embarassades.
Veure Festes romanes і Carmentàlia
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Festes romanes і Cíbele
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Veure Festes romanes і Cereàlia
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Festes romanes і Ceres (mitologia)
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Festes romanes і Ciceró
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Festes romanes і Claudi
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Veure Festes romanes і Compitàlia
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Veure Festes romanes і Consuàlia
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Veure Festes romanes і Consus
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Festes romanes і Dàcia
De lingua latina
De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).
Veure Festes romanes і De lingua latina
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Festes romanes і Diana
Dies natalis
Dies natalis (llatí per dia de naixement) és una expressió de la litúrgia catòlica per a designar el dia de la mort d'un màrtir.
Veure Festes romanes і Dies natalis
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Festes romanes і Dionís
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Festes romanes і Dionisi d'Halicarnàs
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure Festes romanes і Dioscurs
Dius Fidius
Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.
Veure Festes romanes і Dius Fidius
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Festes romanes і Domicià
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Festes romanes і Drus el Vell
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Festes romanes і Edil romà
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Festes romanes і Eneida
Epuló
Epuló o Epulons (Epulones) eren una classe de sacerdots, creada inicialment per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis) i altres deus per aplacar la seva ira, feina que abans feien els pontífexs.
Veure Festes romanes і Epuló
Epulum Jovis
Epulum Jovis era una sumptuosa festa que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Júpiter, el dia dels idus de setembre (13 de setembre) i també era el nom d'una altra menys important que se celebrava el 13 de novembre (idus).
Veure Festes romanes і Epulum Jovis
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Veure Festes romanes і Equirria
Escuts sagrats
Representació dels ancils, procedent de l'enciclopèdia Nordisk familjebok Sacerdotes salii portant els escuts sagrats Els escuts sagrats o ancils (en llatí ancilia, singular ancile) són objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religió tradicional.
Veure Festes romanes і Escuts sagrats
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Festes romanes і Etrúria
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Festes romanes і Fasti
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Veure Festes romanes і Fastos
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Veure Festes romanes і Faune
Februus
Februus va ser un déu romà en honor del qual, segons es diu, va ser consagrat el mes de febrer.
Veure Festes romanes і Februus
Feràlia
Les Feràlia o Feràlies (en llatí Feralia) eren unes festes de l'antiga Roma dedicades als difunts.
Veure Festes romanes і Feràlia
Ferònia
Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa.
Veure Festes romanes і Ferònia
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Veure Festes romanes і Fides
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Veure Festes romanes і Flora (mitologia)
Floràlia
Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.
Veure Festes romanes і Floràlia
Fontinàlia
Les Fontinàlia (en llatí Fontinalia) era una festivitat a l'antiga Roma que se celebrava el dia 13 d'octubre en honor de Fontus, un déu romà protector de les fonts.
Veure Festes romanes і Fontinàlia
Fontus
Fontus també anomenat Fons, va ser, segons la mitologia romana, un déu relacionat amb les fonts.
Veure Festes romanes і Fontus
Fordicídia
La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
Veure Festes romanes і Fordicídia
Fornacàlia
La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.
Veure Festes romanes і Fornacàlia
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Festes romanes і Fortuna (mitologia)
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Veure Festes romanes і Fortuna Redux
Fugàlia
Fugàlia o Regifugium (en llatí Fugalia, 'la festa de la fugida' o Regifugium 'la fugida del rei') era una festa celebrada cada any a l'antiga Roma el dia 24 de febrer, en commemoració, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb.
Veure Festes romanes і Fugàlia
Furina
Furina o Furrina fou una antiga deïtat romana que habitava en un bosc sagrada de Roma.
Veure Festes romanes і Furina
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Veure Festes romanes і Genius
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Veure Festes romanes і Gens Horàcia
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Veure Festes romanes і Georges Dumézil
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Veure Festes romanes і Hèrcules
Hilària
Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.
Veure Festes romanes і Hilària
Horàcia (mitologia romana)
Horàcia (en llatí Horatia) era la filla de Publi Horaci, i germana de Publi Horaci, únic que va sobreviure al Combat dels Horacis i Curiacis a Alba.
Veure Festes romanes і Horàcia (mitologia romana)
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Festes romanes і Janus (mitologia)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Festes romanes і Júpiter (mitologia)
Joan Laurenci
Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadelfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus), fou un escriptor romà d'Orient del nascut a Filadelfia a Lídia el 490 en una família notable i rica. Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d'Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle.
Veure Festes romanes і Joan Laurenci
Jocs Capitolins
Els Jocs Capitolins (en llatí Ludi Capitolini) van ser uns jocs romans instituits a proposta del dictador Marc Furi Camil l'any 387 aC després de la derrota dels gals a Roma, en agraïment al Júpiter Capitolí, el déu més gran entre tots, per haver salvat el Capitoli, la ciutadella de Roma.
Veure Festes romanes і Jocs Capitolins
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Veure Festes romanes і Jocs d'Apol·lo
Jocs dels Pescadors
Els Jocs dels Pescadors (en llatí Ludi Piscatorii) van ser una festivitat que es va celebrar el dia 7 de juny durant el a la plana situada la riba dreta del riu Tíber.
Veure Festes romanes і Jocs dels Pescadors
Jocs Plebeus
Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.
Veure Festes romanes і Jocs Plebeus
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Festes romanes і Jocs romans
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Veure Festes romanes і Jocs Seculars
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Festes romanes і Juli Cèsar
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Festes romanes і Juno
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Festes romanes і Juturna
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Veure Festes romanes і La naturalesa dels déus
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Festes romanes і Lar
Larentàlia
Larentàlia també Larentinae i Larentinàlia, va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.
Veure Festes romanes і Larentàlia
Lares
Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.
Veure Festes romanes і Lares
Larves (mitologia)
Segons la mitologia romana, les Larves eren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.
Veure Festes romanes і Larves (mitologia)
Latona
Segons la mitologia romana, Latona va ser el nom llatí de la deessa grega Leto, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.
Veure Festes romanes і Latona
Lèmur (mitologia)
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.
Veure Festes romanes і Lèmur (mitologia)
Lemúria (festival romà)
La rentada de mans, un element purificador de la Lemúria El fesol negre, un dels elements purificadors que es feien servir per la Lemúria. Lemúria o Lemuràlia va ser una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts.
Veure Festes romanes і Lemúria (festival romà)
Les Nits Àtiques
Les Nits Àtiques (en llatí Noctes Atticae) és l'única obra coneguda de l'escriptor romà Aulus Gel·li, datada durant l'imperi de Marc Aureli (161-180).
Veure Festes romanes і Les Nits Àtiques
Liberàlia
Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.
Veure Festes romanes і Liberàlia
Lucària
Lucària, una festa potser adreçada a tots els déus del bosc sagrat. La Lucària (en llatí: Lucaria), com el seu nom indica era la festivitat del bosc sagrat (lucus) celebrada a l'antiga Roma.
Veure Festes romanes і Lucària
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Festes romanes і Luci Corneli Sul·la
Luna (mitologia)
biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.
Veure Festes romanes і Luna (mitologia)
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Veure Festes romanes і Lupercals
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Festes romanes і Macrobi
Mamuralia
Mosaic del segle III, trobat a ''El Djem'' (Tunísia), que representa el mes de març, època de l'any en la qual se celebrava la ''Mamuralia''. La Mamuràlia o Sacrum Mamurio era una festivitat de la religió a l'antiga Roma que se celebrava el 14 o 15 de març.
Veure Festes romanes і Mamuralia
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Veure Festes romanes і Manes
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Festes romanes і Marc Antoni
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Festes romanes і Marc Terenci Varró
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Festes romanes і Mart (mitologia)
Mater Matuta
Mater Matuta, estatueta de terracota Mater Matuta fou un deessa romana equivalent a la deessa Aurora i a la grega Eos.
Veure Festes romanes і Mater Matuta
Matràlia
Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.
Veure Festes romanes і Matràlia
Matronàlia
Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.
Veure Festes romanes і Matronàlia
Meditrinàlia
Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.
Veure Festes romanes і Meditrinàlia
Megalènsia
Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.
Veure Festes romanes і Megalènsia
Mens (mitologia)
Mens (en llatí Mens, 'la Ment') també coneguda com a Mens Bona ('Bona ment'), va ser, segons la mitologia romana, la personificació de la ment, de la consciència, i també del «pensament correcte».
Veure Festes romanes і Mens (mitologia)
Mercuràlia
Les Mercuràlia (en llatí Mercuralia) era una festivitat romana que es celebrava en honor a Mercuri.
Veure Festes romanes і Mercuràlia
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Veure Festes romanes і Mercuri (mitologia)
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Veure Festes romanes і Minerva
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Festes romanes і Naturalis Historia
Nemoràlia
Kunsthalle, Hamburg) Nemoràlia (en llatí Nemoralia), era el nom d'una festivitat del calendari religiós de l'antiga Roma, que estava relacionat amb dues funcions del culte a Diana: la cura per les terres de pastura i la protecció de les noies joves.
Veure Festes romanes і Nemoràlia
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Festes romanes і Neptú (mitologia)
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Veure Festes romanes і Neptunàlia
Opiconsívia
L'opiconsívia era fa festa de l'inici de la sembra. Opiconsívia era el nom d'una festivitat de l'antiga religió romana que se celebrava en honor d'Ops cada 25 d'agost.
Veure Festes romanes і Opiconsívia
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Veure Festes romanes і Ops
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Festes romanes і Ovidi
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Veure Festes romanes і Pagus
Palília
Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.
Veure Festes romanes і Palília
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Veure Festes romanes і Pales
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Veure Festes romanes і Palestra
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Veure Festes romanes і Parentalia
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Festes romanes і Pasqua de Resurrecció
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Festes romanes і Pau Orosi
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Festes romanes і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Festes romanes і Plutarc de Queronea
Poplifugia
La poplifugia o populifugia era una celebració d'origen poc clar, vinculada a dues festes consecutives del calendari de l'antiga Roma (la Nonae Caprotinae i la Vitulatio) perquè sembla que tenien un fons comú.
Veure Festes romanes і Poplifugia
Portumnàlia
Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.
Veure Festes romanes і Portumnàlia
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Veure Festes romanes і Prosèrpina
Quinquatres
Quinquatres (en llatí Quinquatrus o Quinquatruia) eren unes festes religioses romanes dedicades a Minerva.
Veure Festes romanes і Quinquatres
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Veure Festes romanes і Quirí
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Veure Festes romanes і Robigàlia
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Festes romanes і Roma
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Veure Festes romanes і Salii
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Veure Festes romanes і Salus
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Festes romanes і Saturn (mitologia)
Saturnalia tupiniquim
Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.
Veure Festes romanes і Saturnalia tupiniquim
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Veure Festes romanes і Saturnals
Sementivae
Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.
Veure Festes romanes і Sementivae
Septimontium
Mapa dels ''colles'' («turons») i de les ''montes'' («muntanyes») on se celebrava la ''Septimontium''.Les paraules ''montes'' i ''colle'' fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de ''montes'' va deixar pas amb el temps a la denominació ''colle'', preferida pels romans, (incloent: ''Latiaris'', ''Mucialis'', ''Salutaris'', ''Quirinalis'' i ''Viminalis''), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa.
Veure Festes romanes і Septimontium
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Festes romanes і Servi Maure Honorat
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Festes romanes і Sext Pompeu Fest
Sororium Tigillum
La Sororium Tigillum ('el cairat de la germana') era una biga de fusta que es guardava en un turó a Roma i que va erigir el pare de Publi Horaci al lloc on s'havia celebrat el combat dels Horacis i Curiacis.
Veure Festes romanes і Sororium Tigillum
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Veure Festes romanes і Summà
Supplicia canum
I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.
Veure Festes romanes і Supplicia canum
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Festes romanes і Tíber
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Veure Festes romanes і Tel·lus
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Veure Festes romanes і Temple de Júpiter Capitolí
Temple de la Concòrdia
El temple de la Concòrdia (en llatí Templum Concordiae, en italià Tempio della Concordia), també conegut com el gran temple de la Concòrdia, era un temple romà dedicat a la deessa Concòrdia per Marc Furi Camil el 367 aC.
Veure Festes romanes і Temple de la Concòrdia
Terminàlia
Celebració davant l'altar de ''Terminus'', il·lustració de Giovanni Benedetto Castiglione Terminàlia (en llatí: Terminalia) va ser una festivitat celebrada a l'antiga Roma en honor del déu Terminus, que era la deïtat tutelar de les fronteres i els límits de les finques agrícoles.
Veure Festes romanes і Terminàlia
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Veure Festes romanes і Terminus
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Festes romanes і Tertul·lià
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Festes romanes і Titus Livi
Transvectio equitum
La Transvectio equitum (en català 'desfilada dels cavalls') era una mena de professó que se celebrava a l'antiga Roma on hi participaven els joves (iuventus) de la classe eqüestre (equites).
Veure Festes romanes і Transvectio equitum
Tubilustrium
El tubilustrium era una cerimònia relacionada amb la guerra El tubilustrium era una cerimònia religiosa i festiva de l'antiga Roma, que es duia a terme al mes de març amb l'objectiu de posar a punt les armes en cas que hi hagués guerra.
Veure Festes romanes і Tubilustrium
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Festes romanes і Valeri Màxim
Vèlia (Roma)
El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de '''Vèlia''' El Vèlia (en llatí i italià Velia) era un dels set turons de l'antiga Roma que estava situat entre el Collis Oppius (un dels estreps de l'Esquilí) i el Palatí.
Veure Festes romanes і Vèlia (Roma)
Vejovis
Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).
Veure Festes romanes і Vejovis
Veneralia
Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis.
Veure Festes romanes і Veneralia
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Festes romanes і Venus (mitologia)
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Veure Festes romanes і Vesta (mitologia)
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Veure Festes romanes і Vestal
Vestalia
Vestalia (en llatí Vestalia) era el nom d'un festival que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Vesta, la deessa de la llar.
Veure Festes romanes і Vestalia
Vica Pota
Victòria alada. Brescia Vica Pota (en llatí Vica Pota) a la mitologia romana era una deessa que representava la victòria i la conquesta.
Veure Festes romanes і Vica Pota
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Festes romanes і Victòria (mitologia)
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Veure Festes romanes і Vides paral·leles
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Veure Festes romanes і Vinàlia
Vitulatio
Vitulatio era una celebració del calendari de l'antiga Roma.
Veure Festes romanes і Vitulatio
Volturnàlia
Volturnàlia (en llatí Volturnalia) era una festivitat de l'antiga Roma dedicada al déu Volturnus.
Veure Festes romanes і Volturnàlia
Volturnus (mitologia)
Volturno al seu pas per Càpua, on es creu que es va originar el culte al déu Volturnus Volturnus era el nom d'una divinitat de l'arcaica religió romana.
Veure Festes romanes і Volturnus (mitologia)
Vulcanàlia
Vulcanàlia (en llatí Vulcanalia) va ser un festival celebrat a l'antiga Roma en honor de Vulcà el dia 23 d'agost de cada any, amb jocs al circ Flamini, on la deïtat tenia un temple dedicat.
Veure Festes romanes і Vulcanàlia
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Veure Festes romanes і Vulcà
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Festes romanes і Zòsim
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 15 d'abril
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 19 d'abril
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 21 d'abril
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 23 d'abril
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 23 de març
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Festes romanes і 25 d'abril
També conegut com Festes i superticions dels romans.