Taula de continguts
26 les relacions: Agricultura, Agustí d'Hipona, Aventí, Ciceró, Circ Màxim, Consuàlia, Ctònic, Déu, Divinitat, Georg Wissowa, Georges Dumézil, Harúspex, Interpretatio graeca, Lar, Llavor, Marc Terenci Varró, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Mart (mitologia), Neptú (mitologia), Ops, Palatí, Plutarc de Queronea, Sitja, Tertul·lià, Theodor Mommsen, Trifuncionalitat.
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Consus і Agricultura
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Consus і Agustí d'Hipona
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Veure Consus і Aventí
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Consus і Ciceró
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Veure Consus і Circ Màxim
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Veure Consus і Consuàlia
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Veure Consus і Ctònic
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Consus і Déu
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Veure Consus і Divinitat
Georg Wissowa
Georg Otto August Wissowa (17 juny 1859 – 11 maig 1931) fou un filòleg alemany nascut a Neudorf, un poble a prop de la ciutat polonesa de Breslau.
Veure Consus і Georg Wissowa
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Veure Consus і Georges Dumézil
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Veure Consus і Harúspex
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Veure Consus і Interpretatio graeca
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Consus і Lar
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Consus і Llavor
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Consus і Marc Terenci Varró
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Veure Consus і Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Consus і Mart (mitologia)
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Consus і Neptú (mitologia)
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Veure Consus і Ops
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Consus і Palatí
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Consus і Plutarc de Queronea
Sitja
Sitges de gra a Austràlia. Una sitja és un dipòsit.
Veure Consus і Sitja
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Consus і Tertul·lià
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Veure Consus і Theodor Mommsen
Trifuncionalitat
Odin, amb un sol ull, Thor el qui porta el martell i Freyr el qui porta espigues de blat. Terje Leiren ha proposat que aquest grup és una representació de la trifuncionalitat. La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema.
Veure Consus і Trifuncionalitat
També conegut com Cons (mitologia).