Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jocs romans

Índex Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

68 les relacions: Ab Urbe Condita, Amfiteatre, Apol·lo, August, Bacanàlia, Batalla d'Àccium, Batalla de Carres, Batalla de Farsàlia, Batalla de l'Àl·lia, Batalla del Llac Regil, Cíbele, Cònsol romà, Ciceró, Circ Màxim, Cometa, Compitàlia, Corpus Inscriptionum Latinarum, Cursa de carros, De divinatione, Desultor, Dionisi d'Halicarnàs, Domicià, Edil romà, Festes romanes, Filípiques, Floràlia, Formió (Terenci), Gai Manili, Genius, Gens Júlia, Gladiador, Grani Licinià, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Romà, In Verrem, Isidor de Sevilla, Júpiter (mitologia), Jocs d'Apol·lo, Jocs Marcials, Jocs panhel·lènics, Jocs Plebeus, Jocs Seculars, Juli Cèsar, Laci (antic), Lar, Llatins, Ludi taurii, Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Marc Juni Brut, Mart (mitologia), ..., Pare de l'Església, Patrici (classe romana), Pàrtia, Publi Clodi Pulcre, Quint Asconi Pedià, Salii, Saturnals, Secessio plebis, Sext Pompeu Fest, Suetoni, Tarquini Prisc, Tàrent, Terenci, Theodor Mommsen, Titus Livi, Tribú de la plebs, Triomf, Venatio. Ampliar l'índex (18 més) »

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Jocs romans і Ab Urbe Condita · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Nou!!: Jocs romans і Amfiteatre · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Jocs romans і Apol·lo · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Jocs romans і August · Veure més »

Bacanàlia

Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.

Nou!!: Jocs romans і Bacanàlia · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: Jocs romans і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Carres

La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Jocs romans і Batalla de Carres · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Jocs romans і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de l'Àl·lia

La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.

Nou!!: Jocs romans і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »

Batalla del Llac Regil

La batalla del llac Regil (en Lacus Regillus) va ser una llegendària victòria de Roma, al final del Regne de Roma, guanyada, segons diferents versions, als etruscs o la Lliga Llatina.

Nou!!: Jocs romans і Batalla del Llac Regil · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Jocs romans і Cíbele · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Jocs romans і Cònsol romà · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Jocs romans і Ciceró · Veure més »

Circ Màxim

Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.

Nou!!: Jocs romans і Circ Màxim · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Jocs romans і Cometa · Veure més »

Compitàlia

Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.

Nou!!: Jocs romans і Compitàlia · Veure més »

Corpus Inscriptionum Latinarum

Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.

Nou!!: Jocs romans і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: Jocs romans і Cursa de carros · Veure més »

De divinatione

De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.

Nou!!: Jocs romans і De divinatione · Veure més »

Desultor

Desultor és una paraula llatina que significa 'aquell que salta', 'saltador' i s'aplicava a l'antiga Roma a un genet que muntava diversos cavalls o carros saltant d'un a l'altre.

Nou!!: Jocs romans і Desultor · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Jocs romans і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Jocs romans і Domicià · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Jocs romans і Edil romà · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Jocs romans і Festes romanes · Veure més »

Filípiques

Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.

Nou!!: Jocs romans і Filípiques · Veure més »

Floràlia

Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.

Nou!!: Jocs romans і Floràlia · Veure més »

Formió (Terenci)

El Formió de Terenci segurament es va estrenar l'any 161, segons les didascàlies, als Ludi Romani o Ludi Megalenses.

Nou!!: Jocs romans і Formió (Terenci) · Veure més »

Gai Manili

Gai Manili (en llatí Caius Manilius) va ser un polític romà del.

Nou!!: Jocs romans і Gai Manili · Veure més »

Genius

s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Nou!!: Jocs romans і Genius · Veure més »

Gens Júlia

La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.

Nou!!: Jocs romans і Gens Júlia · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Jocs romans і Gladiador · Veure més »

Grani Licinià

Grani Licinià, en llatí Granius Lucinianus, fou un escriptor romà d'època desconeguda que hauria escrit un llibre titulat Fasti, del qual Macrobi en cita el llibre segon.

Nou!!: Jocs romans і Grani Licinià · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Jocs romans і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Jocs romans і Imperi Romà · Veure més »

In Verrem

Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.

Nou!!: Jocs romans і In Verrem · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Jocs romans і Isidor de Sevilla · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Jocs romans і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jocs d'Apol·lo

Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.

Nou!!: Jocs romans і Jocs d'Apol·lo · Veure més »

Jocs Marcials

Els Jocs Marcials (en Ludi Martiales) o també de Martis Ultoris ('Mart venjador') eren uns jocs romans que se celebraven cada any al primer d'agost al Fòrum d'August i en honor de Mart.

Nou!!: Jocs romans і Jocs Marcials · Veure més »

Jocs panhel·lènics

Els jocs panhel·lènics (certamina) era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.

Nou!!: Jocs romans і Jocs panhel·lènics · Veure més »

Jocs Plebeus

Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.

Nou!!: Jocs romans і Jocs Plebeus · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Jocs romans і Jocs Seculars · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Jocs romans і Juli Cèsar · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Jocs romans і Laci (antic) · Veure més »

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Nou!!: Jocs romans і Lar · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Jocs romans і Llatins · Veure més »

Ludi taurii

Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.

Nou!!: Jocs romans і Ludi taurii · Veure més »

Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)

Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.

Nou!!: Jocs romans і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC) · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: Jocs romans і Marc Juni Brut · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Jocs romans і Mart (mitologia) · Veure més »

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Nou!!: Jocs romans і Pare de l'Església · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Jocs romans і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Jocs romans і Pàrtia · Veure més »

Publi Clodi Pulcre

Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.

Nou!!: Jocs romans і Publi Clodi Pulcre · Veure més »

Quint Asconi Pedià

Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.

Nou!!: Jocs romans і Quint Asconi Pedià · Veure més »

Salii

Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.

Nou!!: Jocs romans і Salii · Veure més »

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Nou!!: Jocs romans і Saturnals · Veure més »

Secessio plebis

Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana.

Nou!!: Jocs romans і Secessio plebis · Veure més »

Sext Pompeu Fest

Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.

Nou!!: Jocs romans і Sext Pompeu Fest · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Jocs romans і Suetoni · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Jocs romans і Tarquini Prisc · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Jocs romans і Tàrent · Veure més »

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Nou!!: Jocs romans і Terenci · Veure més »

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Nou!!: Jocs romans і Theodor Mommsen · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Jocs romans і Titus Livi · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.

Nou!!: Jocs romans і Tribú de la plebs · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Jocs romans і Triomf · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: Jocs romans і Venatio · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jocs Romans, Jocs circenses, Ludi Circenses, Ludi Magni, Ludi Maximi, Ludi Romani, Ludi circenses.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »