Taula de continguts
29 les relacions: Abril, Arat, Art amatòria, Astronomia, August, Cal·límac de Cirene, Circa, Eratòstenes, Febrer, Flora (mitologia), Fundació Bernat Metge, Gener, Google Llibres, Janus (mitologia), Juny, Juventa, Maig, Mar Mediterrània, Març, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Muses, Ovidi, Poesia didàctica, Remeis a l'amor, Sext Aureli Properci, Terminus, Toponímia, Venus (mitologia).
- Calendari romà
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Fastos і Abril
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Veure Fastos і Arat
Art amatòria
LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.
Veure Fastos і Art amatòria
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Fastos і Astronomia
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Fastos і August
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Fastos і Cal·límac de Cirene
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Fastos і Circa
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Fastos і Eratòstenes
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Fastos і Febrer
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Veure Fastos і Flora (mitologia)
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Fastos і Fundació Bernat Metge
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Fastos і Gener
Google Llibres
Google Llibres o Google Books és la biblioteca virtual de Google, amb centenars de milers de llibres digitalitzats totalment o parcialment consultables en línia, que inclou la digitalització de fons de la Biblioteca de Catalunya i altres quatre biblioteques catalanes (Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona).
Veure Fastos і Google Llibres
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Fastos і Janus (mitologia)
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Fastos і Juny
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Veure Fastos і Juventa
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Fastos і Maig
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Fastos і Mar Mediterrània
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Fastos і Març
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Fastos і Marc Terenci Varró
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Fastos і Mart (mitologia)
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Veure Fastos і Muses
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Fastos і Ovidi
Poesia didàctica
Durant la seva estada a Tomis, Ovidi va escriure el seu poema didàctic ''Halieutica'', sobre la manera de pescar dels dacis La poesia didàctica és un gènere molt relacionat amb l'èpica, pretén ensenyar, transmetre coneixements, proporcionar consells o normes de conducta.
Veure Fastos і Poesia didàctica
Remeis a l'amor
Remeis a l'amor (en llatí Remedia amoris o Remedium amoris) és un poema didàctic, format per 814 dístics elegíacs, escrit pel poeta llatí Publi Ovidi.
Veure Fastos і Remeis a l'amor
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Veure Fastos і Sext Aureli Properci
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Veure Fastos і Terminus
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Fastos і Toponímia
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Fastos і Venus (mitologia)
Vegeu també
Calendari romà
- Ab urbe condita
- Calendari julià
- Calendari romà
- Calendas
- Canícula
- Fasti
- Fastos
- Idus de març
- Menologi
- Menologia rústica
- Nundines
- Transvectio equitum