Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Agonàlia, Agustí d'Hipona, Aristòfanes de Bizanci, Aurora (mitologia), Aventí, Capitoli, Ciceró, De la natura, Eos, Fortuna (mitologia), Forum Boarium, Heròdot, Ino, La ciutat de Déu, Lucreci, Manes, Marc Furi Camil, Matràlia, Rigveda, Sàtricum, Servi Tul·li, Titus Livi, Venus (planeta), 11 de juny.
Agonàlia
Agonàlia o Agònia fou un antic festival que es feia a l'antiga Roma diverses vegades a l'any.
Nou!!: Mater Matuta і Agonàlia · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Mater Matuta і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aristòfanes de Bizanci
Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.
Nou!!: Mater Matuta і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »
Aurora (mitologia)
''Aurora'', de Jean-Honoré Fragonard. En la mitologia romana, Aurora fou el nom amb què els romans coneixien la deessa Eos, la personificació de l'alba.
Nou!!: Mater Matuta і Aurora (mitologia) · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Mater Matuta і Aventí · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Mater Matuta і Capitoli · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Mater Matuta і Ciceró · Veure més »
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Nou!!: Mater Matuta і De la natura · Veure més »
Eos
En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
Nou!!: Mater Matuta і Eos · Veure més »
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Nou!!: Mater Matuta і Fortuna (mitologia) · Veure més »
Forum Boarium
El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.
Nou!!: Mater Matuta і Forum Boarium · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Mater Matuta і Heròdot · Veure més »
Ino
La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Mater Matuta і Ino · Veure més »
La ciutat de Déu
La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.
Nou!!: Mater Matuta і La ciutat de Déu · Veure més »
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Nou!!: Mater Matuta і Lucreci · Veure més »
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Nou!!: Mater Matuta і Manes · Veure més »
Marc Furi Camil
Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.
Nou!!: Mater Matuta і Marc Furi Camil · Veure més »
Matràlia
Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.
Nou!!: Mater Matuta і Matràlia · Veure més »
Rigveda
Manuscrit del ''Rigveda'' en escriptura devanagari (principi del segle IX) El Rigveda o Rig-veda (en sànscrit ऋग्वेद, IAST Ṛgveda, "Saber de les estrofes") és una col·lecció d'himnes (sūkta) antics i sagrats de l'hinduisme fets a l'Índia i en llengua sànscrita vèdica.
Nou!!: Mater Matuta і Rigveda · Veure més »
Sàtricum
Sàtricum (en Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes Albanes i la mar.
Nou!!: Mater Matuta і Sàtricum · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Mater Matuta і Servi Tul·li · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Mater Matuta і Titus Livi · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Mater Matuta і Venus (planeta) · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mater Matuta і 11 de juny · Veure més »
