Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ab Urbe Condita

Índex Ab Urbe Condita

aquila'' (àguila) hi és representada. Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

69 les relacions: Ab urbe condita, Alexandre el Gran, Annalistes, Antonio Fontán Pérez, August, Barthold Georg Niebuhr, Batalla de Carrhae, Biblioteca Vaticana, Brennus (segle IV aC), Cartago, Català, Cònsol romà, Col·lecció Fundació Bernat Metge (Història llatina), Dècada del 750 aC, Drus el Vell, Edicions de la Magrana, Egipte, Enees, Epítom, Fasti, Fundació Bernat Metge, Fundació de Roma, Guerra de les Gàl·lies, Guerra social, Guerres macedòniques, Guerres Púniques, Guerres samnites, Juli Cèsar, Llatí, Llatí clàssic, Llista de reis de Roma, Llop, Luci Corneli Sul·la, Marc Antoni, Museu Britànic, Oxirrinc, Palimpsest, París, Ròmul i Rem, República Romana, Roma, Segle IV, Segle V, Segle XX, Segona Guerra Civil romana, Sine qua non, Titus Livi, Ucronia, 167 aC, 17, ..., 1772, 18 aC, 1995, 1997, 20 aC, 201 aC, 25 aC, 264 aC, 27 aC, 30 aC, 386 aC, 387 aC, 44 aC, 49 aC, 50 aC, 59 aC, 78 aC, 9 aC, 90 aC. Ampliar l'índex (19 més) »

Ab urbe condita

Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Ab urbe condita · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Alexandre el Gran · Veure més »

Annalistes

Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Annalistes · Veure més »

Antonio Fontán Pérez

Antonio Fontán Pérez (Sevilla, Andalusia, 1923 - Madrid, 2010), fou un periodista, polític i professor universitari espanyol que va ser el primer President del Senat després del règim franquista.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Antonio Fontán Pérez · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і August · Veure més »

Barthold Georg Niebuhr

Barthold Georg Niebuhr (Copenhaguen, 27 d'agost de 1776 - Bonn, 2 de gener de 1831) fou un diplomàtic i historiador alemany, nat a Dinamarca.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Barthold Georg Niebuhr · Veure més »

Batalla de Carrhae

La Batalla de Carrhae (també coneguda com a Batalla de Carras) va ser una important batalla que succeir l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments i l'exèrcit part del general Suren. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Batalla de Carrhae · Veure més »

Biblioteca Vaticana

El Papa Sixt IV nomena Bartolomeu Platina prefecte de la Biblioteca Vaticana, fresc de Melozzo da Forlì, c. 1477 (Museus Vaticans) La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Brennus (segle IV aC)

Brennus (o Brennos) fou el líder dels gals que el 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Brennus (segle IV aC) · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Cartago · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Ab Urbe Condita і Català · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Cònsol romà · Veure més »

Col·lecció Fundació Bernat Metge (Història llatina)

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres promoguda per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Col·lecció Fundació Bernat Metge (Història llatina) · Veure més »

Dècada del 750 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Dècada del 750 aC · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus conegut normalment com a Drus el Vell o Drus Major (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Drus el Vell · Veure més »

Edicions de la Magrana

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial catalana activa entre 1975 i 2003.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Edicions de la Magrana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Egipte · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80 (en llatí, ÆNEAS Aeneas i en grec, Αινείας Aineías), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Enees · Veure més »

Epítom

Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Epítom · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Fasti · Veure més »

Fundació Bernat Metge

La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, i que avui forma part de l'Institut Cambó i té com a finalitat no sols el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans, sinó també la de crear al llarg dels temps generacions d'humanistes.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Fundació Bernat Metge · Veure més »

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Fundació de Roma · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Guerra social · Veure més »

Guerres macedòniques

Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República romana entre els segles III aC i II aC.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Guerres macedòniques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Guerres samnites · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Juli Cèsar · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Llatí · Veure més »

Llatí clàssic

El llatí clàssic és una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Llatí clàssic · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Llista de reis de Roma · Veure més »

Llop

El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Llop · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Marc Antoni · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Museu Britànic · Veure més »

Oxirrinc

Població d'Oxirinc a Egipte Oxirrinc o Oxirinc (llatí Oxyrhynchus, grec Οξύρυγχος Oxyrhynchos) o Οξύρρυγχος "el peix de nas punxegut" fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Oxirrinc · Veure més »

Palimpsest

''Còdex Ephraemi Rescriptus'' de la Biblioteca Nacional de França Un palimpsest és un document antic reutilitzat.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Palimpsest · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ab Urbe Condita і París · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Ròmul i Rem · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Ab Urbe Condita і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Roma · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Segle V · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Sine qua non

Conditio sine qua non és una locució llatina originalment utilitzada com a terme legal per dir «condició sense la qual no».

Nou!!: Ab Urbe Condita і Sine qua non · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Ab Urbe Condita і Titus Livi · Veure més »

Ucronia

''Gulliver exhibit als gegants de Brobdingnag'', oli de Richard Redgrave La ucronia (neologisme que vol dir "en cap temps", "mai", seguint el model d'utopia) és un terme encunyat pel filòsof positivista francès del segle XIX, Charles Renouvier, que la definia com "la utopia en el temps".

Nou!!: Ab Urbe Condita і Ucronia · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 167 aC · Veure més »

17

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 17 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 1772 · Veure més »

18 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 18 aC · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 1995 · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 1997 · Veure més »

20 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 20 aC · Veure més »

201 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 201 aC · Veure més »

25 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 25 aC · Veure més »

264 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 264 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Ab Urbe Condita і 27 aC · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 30 aC · Veure més »

386 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 386 aC · Veure més »

387 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 387 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 44 aC · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 49 aC · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 50 aC · Veure més »

59 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 59 aC · Veure més »

78 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 78 aC · Veure més »

9 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 9 aC · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ab Urbe Condita і 90 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »