Anna Perenna і Festes romanes

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Anna Perenna і Festes romanes

Anna Perenna vs. Festes romanes

Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual. Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Anna Perenna і Apol·lo · Apol·lo і Festes romanes · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Anna Perenna і Eneida · Eneida і Festes romanes · Veure més »

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Anna Perenna і Fastos · Fastos і Festes romanes · Veure més »

Joan Laurenci

Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadelfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus), fou un escriptor romà d'Orient del nascut a Filadelfia a Lídia el 490 en una família notable i rica. Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d'Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Zòtic (Zoticus) que era també de Filadelfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on també treballava el seu cosí Ammià. Encara que Zòtic va durar menys d'un any en el càrrec, Joan laurenci ja estava ben situat per ascendir. Va dedicar al seu antic patró un panegíric poètic, que li va retribuir generosament. Pels seus mèrits va ser nomenat primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou també Zòtic qui li va buscar una dona rica i modesta. Va concloure la seva carrera administrativa amb el càrrec de matricularius o cornicularius, però la crisi de l'època va fer baixar les retribucions d'un càrrec que havia estat molt rendible i no estava satisfet amb el que li pertocava després de 40 anys de serveis. En compensació a la manca d'ingressos va rebre altes distincions honorífiques i un reconeixement públic de les seves activitats literàries. La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encàrrecs de l'emperador Justinià I: un panegíric que havia de ser llegit en presència dels principals ciutadans i una història de la campanya persa amb la victòria de Dara. Va adquirir també reputació com a poeta, però les seves composicions s'han perdut. També s'ha perdut el seu panegíric a Justinià i la història sobre la campanya de Dara, si és que l'havia acabat d'escriure, cosa que no se sap del cert.

Anna Perenna і Joan Laurenci · Festes romanes і Joan Laurenci · Veure més »

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Anna Perenna і Macrobi · Festes romanes і Macrobi · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Anna Perenna і Mart (mitologia) · Festes romanes і Mart (mitologia) · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Anna Perenna і Minerva · Festes romanes і Minerva · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Anna Perenna і Ovidi · Festes romanes і Ovidi · Veure més »