Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Antoní Pius, Apol·lo, August, Camp de Mart, Capitoli, Claudi, Constantí, Cursa de carros, Diana, Dis Pater, Domicià, Felip l'Àrab, Gens Horàcia, Gens Valèria, Horaci, Ilitia, Jocs romans, Juno, Lar, Lèmur (mitologia), Llibre sibil·lí, Ludi taurii, Marc Terenci Varró, Marc Vipsani Agripa, Moires, Palatí, Prosèrpina, Sabins, Septimi Sever, Suetoni, Tarquini el Superb, Tàcit, Tàrent, Tíber, Tel·lus, Temple d'Apol·lo Palatí, Temple de Júpiter Capitolí, Tercera Guerra Púnica, Titus Livi, Valeri Màxim, Venatio, Zòsim, 148, 204, 248, 47, 88.
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Jocs Seculars і Antoní Pius · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Jocs Seculars і Apol·lo · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Jocs Seculars і August · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Jocs Seculars і Camp de Mart · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Jocs Seculars і Capitoli · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Jocs Seculars і Claudi · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Jocs Seculars і Constantí · Veure més »
Cursa de carros
Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).
Nou!!: Jocs Seculars і Cursa de carros · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Jocs Seculars і Diana · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Jocs Seculars і Dis Pater · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Jocs Seculars і Domicià · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Jocs Seculars і Felip l'Àrab · Veure més »
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Nou!!: Jocs Seculars і Gens Horàcia · Veure més »
Gens Valèria
La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.
Nou!!: Jocs Seculars і Gens Valèria · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Jocs Seculars і Horaci · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Jocs Seculars і Ilitia · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Jocs Seculars і Jocs romans · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Jocs Seculars і Juno · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Jocs Seculars і Lar · Veure més »
Lèmur (mitologia)
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.
Nou!!: Jocs Seculars і Lèmur (mitologia) · Veure més »
Llibre sibil·lí
Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.
Nou!!: Jocs Seculars і Llibre sibil·lí · Veure més »
Ludi taurii
Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.
Nou!!: Jocs Seculars і Ludi taurii · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Jocs Seculars і Marc Terenci Varró · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Jocs Seculars і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Jocs Seculars і Moires · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Jocs Seculars і Palatí · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Jocs Seculars і Prosèrpina · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Jocs Seculars і Sabins · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Jocs Seculars і Septimi Sever · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Jocs Seculars і Suetoni · Veure més »
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Nou!!: Jocs Seculars і Tarquini el Superb · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Jocs Seculars і Tàcit · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Jocs Seculars і Tàrent · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Jocs Seculars і Tíber · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Jocs Seculars і Tel·lus · Veure més »
Temple d'Apol·lo Palatí
Escopes del '''temple d'Apol·lo Palatí''' (s. I-II), Gliptoteca de Múnic El temple d'Apol·lo Palatí estava situat en un dels set turons de Roma, al Palatí.
Nou!!: Jocs Seculars і Temple d'Apol·lo Palatí · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Jocs Seculars і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Jocs Seculars і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Jocs Seculars і Titus Livi · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Jocs Seculars і Valeri Màxim · Veure més »
Venatio
Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.
Nou!!: Jocs Seculars і Venatio · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Jocs Seculars і Zòsim · Veure més »
148
Sense descripció.
Nou!!: Jocs Seculars і 148 · Veure més »
204
El 204 fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Jocs Seculars і 204 · Veure més »
248
Sense descripció.
Nou!!: Jocs Seculars і 248 · Veure més »
47
Sense descripció.
Nou!!: Jocs Seculars і 47 · Veure més »
88
El 88 (LXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Jocs Seculars і 88 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ludi Saeculares, Ludi saeculares.
