Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Abstracció (filosofia), Afrodita, Al·legoria, Albert Dauzat, Anfós, Antiguitat tardana, Ares, Armilustrium, Art, Art romà, Arvales, August, Aulus Gel·li, Bel·lona, Calendari romà, Camp de Mart, Campània, Capitoli, Carmen Saliare, Carro, Cató el Censor, Concòrdia, Cronografia del 354, Cupido, D'agricolia, Dii Consentes, Dimos, Equirria, Escut (arma), Fastos, Fòrum, Fòrum d'August, Fòrum Romà, Fertilitat, Flamen, Flora (mitologia), Fobos (mitologia), Gènere (gramàtica), Guerra, Hefest, Hera, Iliad, Imperi Romà, Imperio principis, Isidor de Sevilla, Júpiter (mitologia), Juno, Larissa Bonfante, Llança, Llatí arcaic, ..., Llei marcial, Llop, Lucina, Mamers, Mar de Màrmara, Març, Marc Terenci Varró, Marsilio Ficino, Mart (planeta), Matronàlia, Minerva, Mitologia grega, Mitologia romana, Museu Britànic, Nergal, Osc, Ovid, Ovidi, Pícids, Personificació, Plaute, Plutarc de Queronea, Pobles antics d'Itàlia, Pomerium, Puput comuna, Quirí, Ròmul i Rem, Rea Sílvia, Religió protoindoeuropea, Roma, Rovell (òxid), Sabalingis, Sabins, Salii, Summà, Suovitaurílies, Titus Livi, Tràcia, Tubilustrium, Vegetació, Venus (mitologia), Virgili, Vulcà, Zeus, 1 de març, 14 de març, 19 d'octubre, 23 de març, 27 de febrer. Ampliar l'índex (49 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Mart (mitologia) і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Mart (mitologia) і Afrodita · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Mart (mitologia) і Al·legoria · Veure més »
Albert Dauzat
Albert Dauzat (Guéret, 4 de juliol de 1877 - París, 31 d'octubre de 1955) fou un lingüista francès.
Nou!!: Mart (mitologia) і Albert Dauzat · Veure més »
Anfós
miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura Lanfós, també conegut com a amfòs, el rei, la gerna o el mero/nero (de roca/groc) (castellanisme), el moret vermell (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Mart (mitologia) і Anfós · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Mart (mitologia) і Antiguitat tardana · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Mart (mitologia) і Ares · Veure més »
Armilustrium
LArmilustrium era una festa anual que se celebrava a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el dia 14 abans de les calendes de novembre, el 19 d'octubre.
Nou!!: Mart (mitologia) і Armilustrium · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Mart (mitologia) і Art · Veure més »
Art romà
Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.
Nou!!: Mart (mitologia) і Art romà · Veure més »
Arvales
Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.
Nou!!: Mart (mitologia) і Arvales · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Mart (mitologia) і August · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Mart (mitologia) і Aulus Gel·li · Veure més »
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Nou!!: Mart (mitologia) і Bel·lona · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Mart (mitologia) і Calendari romà · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Mart (mitologia) і Camp de Mart · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Mart (mitologia) і Campània · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Mart (mitologia) і Capitoli · Veure més »
Carmen Saliare
Els sacerdots ''salii'' entonaven el '''Carmen saliare''' El Carmen Saliare és un himne de la religió de l'antiga Roma que es conserva de forma fragmentària.
Nou!!: Mart (mitologia) і Carmen Saliare · Veure més »
Carro
Carro australià Un carro és un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos.
Nou!!: Mart (mitologia) і Carro · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Mart (mitologia) і Cató el Censor · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: Mart (mitologia) і Concòrdia · Veure més »
Cronografia del 354
(a la dreta). La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus.
Nou!!: Mart (mitologia) і Cronografia del 354 · Veure més »
Cupido
Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.
Nou!!: Mart (mitologia) і Cupido · Veure més »
D'agricolia
''De agri cultura'' (XV sec., Biblioteca Medicea Laurenziana, pluteo 51.2) D'agricolia (en llatí: De agri cultura; lit. Sobre el conreu dels camps) és un llibre escrit pel polític i escriptor romà Cató el Vell.
Nou!!: Mart (mitologia) і D'agricolia · Veure més »
Dii Consentes
-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.
Nou!!: Mart (mitologia) і Dii Consentes · Veure més »
Dimos
Segons la mitologia grega, Dimos o Deimos (en grec antic Δειμος, 'terror') fou una divinitat que personificava del terror.
Nou!!: Mart (mitologia) і Dimos · Veure més »
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Nou!!: Mart (mitologia) і Equirria · Veure més »
Escut (arma)
Un escut de bronze Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall, per soldats de peu, cavallers i cavalleria, que es subjectava mitjançant una empunyadura central o portava al braç subjectada amb corretges.
Nou!!: Mart (mitologia) і Escut (arma) · Veure més »
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Nou!!: Mart (mitologia) і Fastos · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Mart (mitologia) і Fòrum · Veure més »
Fòrum d'August
El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.
Nou!!: Mart (mitologia) і Fòrum d'August · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Mart (mitologia) і Fòrum Romà · Veure més »
Fertilitat
La Venus de Willendorf era un símbol de fertilitat La fertilitat és la capacitat d'un animal, planta o terreny de produir o sustentar una progènie nombrosa.
Nou!!: Mart (mitologia) і Fertilitat · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Mart (mitologia) і Flamen · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Mart (mitologia) і Flora (mitologia) · Veure més »
Fobos (mitologia)
Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.
Nou!!: Mart (mitologia) і Fobos (mitologia) · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Mart (mitologia) і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Mart (mitologia) і Guerra · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Mart (mitologia) і Hefest · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Mart (mitologia) і Hera · Veure més »
Iliad
Iliad S.A. és un grup francès de telecomunicacions fundat per Xavier Niel el 1991 i presidit per Thomas Reynaud des del 2018.
Nou!!: Mart (mitologia) і Iliad · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Mart (mitologia) і Imperi Romà · Veure més »
Imperio principis
La lex regia o pròpiament Lex de Imperio principis, va ser la llei romana que va establir l'Imperi.
Nou!!: Mart (mitologia) і Imperio principis · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Mart (mitologia) і Isidor de Sevilla · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Mart (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Mart (mitologia) і Juno · Veure més »
Larissa Bonfante
Larissa Bonfante (Nàpols, 27 de març del 1931 – 23 d'agost del 2019, Ciutat de Nova York, Nova York) fou una classicista italiano-estatunidenca, professora de Cultura Clàssica emèrita a la Universitat de Nova York i una autoritat en llengua i cultura Etrusca.
Nou!!: Mart (mitologia) і Larissa Bonfante · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Mart (mitologia) і Llança · Veure més »
Llatí arcaic
La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.
Nou!!: Mart (mitologia) і Llatí arcaic · Veure més »
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Nou!!: Mart (mitologia) і Llei marcial · Veure més »
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Mart (mitologia) і Llop · Veure més »
Lucina
D'acord amb la mitologia romana, Lucina va ser una divinitat itàlica que presidia els parts.
Nou!!: Mart (mitologia) і Lucina · Veure més »
Mamers
Mamers (en llatí Māmers i també Māmertos) va ser el nom osc del déu Mart.
Nou!!: Mart (mitologia) і Mamers · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Mart (mitologia) і Mar de Màrmara · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Mart (mitologia) і Març · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Mart (mitologia) і Marc Terenci Varró · Veure més »
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Nou!!: Mart (mitologia) і Marsilio Ficino · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Mart (mitologia) і Mart (planeta) · Veure més »
Matronàlia
Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.
Nou!!: Mart (mitologia) і Matronàlia · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Mart (mitologia) і Minerva · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Mart (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Mart (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Mart (mitologia) і Museu Britànic · Veure més »
Nergal
En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven.
Nou!!: Mart (mitologia) і Nergal · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Mart (mitologia) і Osc · Veure més »
Ovid
* Ovid (Colorado), població dels Estats Units a l'estat de Colorado.
Nou!!: Mart (mitologia) і Ovid · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Mart (mitologia) і Ovidi · Veure més »
Pícids
Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.
Nou!!: Mart (mitologia) і Pícids · Veure més »
Personificació
La personificació o prosopopeia és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals, etc.
Nou!!: Mart (mitologia) і Personificació · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Mart (mitologia) і Plaute · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Mart (mitologia) і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Nou!!: Mart (mitologia) і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Nou!!: Mart (mitologia) і Pomerium · Veure més »
Puput comuna
La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.
Nou!!: Mart (mitologia) і Puput comuna · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Mart (mitologia) і Quirí · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Mart (mitologia) і Ròmul i Rem · Veure més »
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Nou!!: Mart (mitologia) і Rea Sílvia · Veure més »
Religió protoindoeuropea
La religió protoindoeuropea era el conjunt de pràctiques i creences dels pobles protoindoeuropeus, reconstruïda a partir de troballes arqueològiques i comparacions de les comunitats descendents.
Nou!!: Mart (mitologia) і Religió protoindoeuropea · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Mart (mitologia) і Roma · Veure més »
Rovell (òxid)
xapa rovellada El rovell és la substància de color morè-vermell formada quan els compostos que contenen ferro es corroeixen en presència de d'oxigen i d'aigua.
Nou!!: Mart (mitologia) і Rovell (òxid) · Veure més »
Sabalingis
Els sabalingis (en llatí Sabalingii, en grec antic Σαβαλίγγιοι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa al damunt dels saxons a Quersonès Címbric.
Nou!!: Mart (mitologia) і Sabalingis · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Mart (mitologia) і Sabins · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Mart (mitologia) і Salii · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Mart (mitologia) і Summà · Veure més »
Suovitaurílies
Suovitaurílies, (Museu del Louvre). En aquest relleu, es poden veure els animals que anaven a ser sacrificats, el sacerdot (flamen) i els col·laboradors que porten una corona de llorers, planta sagrada relacionada amb el déu Júpiter. Les suovitaurílies (en llatí: suovetaurilia) eren un ritual de purificació i de caràcter apotropaic, consistent en el sacrifici d'uns animals determinats, el qual va formar part de les pràctiques religioses de l'antiga Roma, però que també es va fer en altes cultures antigues com ara la grega.
Nou!!: Mart (mitologia) і Suovitaurílies · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Mart (mitologia) і Titus Livi · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Mart (mitologia) і Tràcia · Veure més »
Tubilustrium
El tubilustrium era una cerimònia relacionada amb la guerra El tubilustrium era una cerimònia religiosa i festiva de l'antiga Roma, que es duia a terme al mes de març amb l'objectiu de posar a punt les armes en cas que hi hagués guerra.
Nou!!: Mart (mitologia) і Tubilustrium · Veure més »
Vegetació
La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.
Nou!!: Mart (mitologia) і Vegetació · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Mart (mitologia) і Venus (mitologia) · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Mart (mitologia) і Virgili · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Mart (mitologia) і Vulcà · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Mart (mitologia) і Zeus · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mart (mitologia) і 1 de març · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Mart (mitologia) і 14 de març · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mart (mitologia) і 19 d'octubre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mart (mitologia) і 23 de març · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mart (mitologia) і 27 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Deu Mart, Déu Mart, Mart (déu).
