Taula de continguts
75 les relacions: Aditi, Agustí d'Hipona, Arvales, Astarté, Auruncs, Àrdea, Batalla de l'Àl·lia, Camp de Mart, Caprotinia, Cassi Dió, Cíbele, Cúria romana, Ciceró, Corpus Inscriptionum Latinarum, Cumes, Cures, Dionisi d'Halicarnàs, Egèria (nimfa), Eneida, Esquilina, Etrusc, Falerii, Gabis, Genius, Gens Horàcia, Georges Dumézil, Hera, Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Juli Cèsar, Lanuvium, Làmines de Pyrgi, Lucus, Lupercals, Maastricht, Macrobi, Marc Antoni, Marc Terenci Varró, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Mart (mitologia), Mefitis, Minerva, Mitologia etrusca, Mitologia grega, Mitologia romana, Moneta, Nicolau Damascè, Nimfa, Numa Pompili, Ovidi, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Hera
- Juny
Aditi
Aditi (en sànscrit: अदिति, La que no té límits) és, dins del vedisme, la deessa-mare (Devamātri, mare dels déus).
Veure Juno і Aditi
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Juno і Agustí d'Hipona
Arvales
Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.
Veure Juno і Arvales
Astarté
Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.
Veure Juno і Astarté
Auruncs
Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.
Veure Juno і Auruncs
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Veure Juno і Àrdea
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Veure Juno і Batalla de l'Àl·lia
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Veure Juno і Camp de Mart
Caprotinia
Les Caprotinia o Nonae Caprotinae eren unes festes de l'antiga Roma dedicades a Juno Caprotina que es celebraven el dia 7 de juliol a favor de les esclaves.
Veure Juno і Caprotinia
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Juno і Cassi Dió
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Juno і Cíbele
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Veure Juno і Cúria romana
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Juno і Ciceró
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Veure Juno і Corpus Inscriptionum Latinarum
Cumes
Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.
Veure Juno і Cumes
Cures
Cures (en llatí Cures, en grec antic Κύρης) va ser una antiga ciutat dels sabins situada a l'esquerra de la via Salària i a uns 5 km de la riba esquerra del Tíber i 40 km de Roma.
Veure Juno і Cures
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Juno і Dionisi d'Halicarnàs
Egèria (nimfa)
Estàtua de la nimfa Egèria al Parc del Laberint d'Horta En l'antiga mitologia romana Egèria és una nimfa que originàriament era la deessa de les fonts, lligada al culte de Diana dels boscos.
Veure Juno і Egèria (nimfa)
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Juno і Eneida
Esquilina
La tribu Esquilina va ser una de les quatre tribus urbanes que van iniciar la ciutat de Roma, establerta pel rei Ròmul.
Veure Juno і Esquilina
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Juno і Etrusc
Falerii
Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.
Veure Juno і Falerii
Gabis
Estàtua de Diana, excavada el 1792 per Gavin Hamilton Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.
Veure Juno і Gabis
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Veure Juno і Genius
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Veure Juno і Gens Horàcia
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Veure Juno і Georges Dumézil
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Juno і Hera
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Juno і Janus (mitologia)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Juno і Júpiter (mitologia)
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Juno і Juli Cèsar
Lanuvium
Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.
Veure Juno і Lanuvium
Làmines de Pyrgi
Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or amb inscripcions en etrusc i fenici.
Veure Juno і Làmines de Pyrgi
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Veure Juno і Lucus
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Veure Juno і Lupercals
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Juno і Maastricht
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Juno і Macrobi
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Juno і Marc Antoni
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Juno і Marc Terenci Varró
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Veure Juno і Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Juno і Mart (mitologia)
Mefitis
Mefitis és una divinitat romana (femenina) que presideix les emanacions pudents i sulfuroses tan abundants al país, sobretot a la Itàlia central, a la zona on vivien els oscos.
Veure Juno і Mefitis
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Veure Juno і Minerva
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Juno і Mitologia etrusca
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Juno і Mitologia grega
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Juno і Mitologia romana
Moneta
Moneta era el lloc on s'encunyava moneda a l'antiga Roma.
Veure Juno і Moneta
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Veure Juno і Nicolau Damascè
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Juno і Nimfa
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Veure Juno і Numa Pompili
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Juno і Ovidi
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Juno і Palestrina
Paros
Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.
Veure Juno і Paros
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Veure Juno і Pau el Diaca
Pilumnus (mitologia)
Pilumnus, o també Pilumne, va ser una divinitat romana molt antiga que sembla que protegia els nounats a les cases contra els actes i els maleficis dels dimonis.
Veure Juno і Pilumnus (mitologia)
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Juno і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Juno і Plutarc de Queronea
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Veure Juno і Pomerium
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Veure Juno і Quirí
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Juno і Ròmul i Rem
Rex sacrorum
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
Veure Juno і Rex sacrorum
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Juno і Roma
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Veure Juno і Samos
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Juno і Servi Maure Honorat
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Veure Juno і Servi Tul·li
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Juno і Tanit
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Veure Juno і Tívoli
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Veure Juno і Túsculum
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Veure Juno і Temple de Júpiter Capitolí
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Juno і Titus Livi
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p.
Veure Juno і Tríada capitolina
Uni (mitologia)
Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.
Veure Juno і Uni (mitologia)
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Juno і Valeri Màxim
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Veure Juno і Veios
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Juno і Virgili
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).
Veure Juno і William Shakespeare
Vegeu també
Hera
- Hera
- Juno
- Poma daurada
Juny
- 1 de juny
- 10 de juny
- 11 de juny
- 12 de juny
- 13 de juny
- 14 de juny
- 15 de juny
- 16 de juny
- 17 de juny
- 18 de juny
- 19 de juny
- 2 de juny
- 20 de juny
- 21 de juny
- 22 de juny
- 23 de juny
- 24 de juny
- 25 de juny
- 26 de juny
- 27 de juny
- 28 de juny
- 29 de juny
- 3 de juny
- 30 de juny
- 4 de juny
- 5 de juny
- 6 de juny
- 7 de juny
- 8 de juny
- 9 de juny
- Juno
- Juny
- Messidor
- Pradial