Taula de continguts
75 les relacions: Alvèrnia, Anubis, Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC), Apol·lo, Arnobi el Vell, Arverns, Aventí, Beaucroissant, Belenos, Benefici econòmic, Bonn, Caduceu, Celtes, Circ Màxim, Cissonius, Cloris (mare de Carpos), Colònia (Alemanya), Comerç, Enees, Eneida, Etiòpia, Fal·lus, Festes romanes, Flamen, Fundació Bernat Metge, Gàl·lia, Germània (llibre), Germànics, Herma, Hermes, Hipnos, Ibers, Indígets, Interpretatio graeca, Júpiter (mitologia), Juli Cèsar, Juturna, Langres, Lar, Lara (mitologia), Lex Talaria, Lira (instrument musical), Llatí, Ludovico Ariosto, Lug, Maia (mitologia), Mart (mitologia), Mercaderia, Mitologia celta, Mitologia romana, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Hermes
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Mercuri (mitologia) і Alvèrnia
Anubis
Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.
Veure Mercuri (mitologia) і Anubis
Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Api Claudi Sabí Regil·lensis (Appius Claudius Sabinus Regillensis) va ser un sabí de la ciutat de Regillum anomenat inicialment Attus Clausus o Atta Claudius.
Veure Mercuri (mitologia) і Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Mercuri (mitologia) і Apol·lo
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Veure Mercuri (mitologia) і Arnobi el Vell
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Veure Mercuri (mitologia) і Arverns
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Veure Mercuri (mitologia) і Aventí
Beaucroissant
Beaucroissant és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Mercuri (mitologia) і Beaucroissant
Belenos
Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.
Veure Mercuri (mitologia) і Belenos
Benefici econòmic
A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats.
Veure Mercuri (mitologia) і Benefici econòmic
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Veure Mercuri (mitologia) і Bonn
Caduceu
Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.
Veure Mercuri (mitologia) і Caduceu
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Mercuri (mitologia) і Celtes
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Veure Mercuri (mitologia) і Circ Màxim
Cissonius
Mapa que mostra la distribució de les inscripcions a Cissonius En la mitologia celta, Cissonius (també conegut com a Cisonius i Cesonius) era un antic déu gal/celta.
Veure Mercuri (mitologia) і Cissonius
Cloris (mare de Carpos)
Segons la mitologia grega, Cloris (en grec antic Χλωρίς) va ser una divinitat, encarnació de la primavera, consagrada als jardins.
Veure Mercuri (mitologia) і Cloris (mare de Carpos)
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Mercuri (mitologia) і Colònia (Alemanya)
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Mercuri (mitologia) і Comerç
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Mercuri (mitologia) і Enees
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Mercuri (mitologia) і Eneida
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Mercuri (mitologia) і Etiòpia
Fal·lus
Herma, c. 520 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). El fal·lus (del llatí phallus i aquest del grec φαλλός) és un penis (sobretot erecte), un objecte en forma de penis, o una imatge que imita un penis.
Veure Mercuri (mitologia) і Fal·lus
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Mercuri (mitologia) і Festes romanes
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Veure Mercuri (mitologia) і Flamen
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Mercuri (mitologia) і Fundació Bernat Metge
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Mercuri (mitologia) і Gàl·lia
Germània (llibre)
Germània (De Origine et situ Germanorum) és un treball etnogràfic escrit per Tàcit cap a l'any 98, aproximadament.
Veure Mercuri (mitologia) і Germània (llibre)
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Mercuri (mitologia) і Germànics
Herma
Demóstenes. A lantiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.
Veure Mercuri (mitologia) і Herma
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Mercuri (mitologia) і Hermes
Hipnos
Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades Hipnos, Himnos, o Son p. 21-22 (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni.
Veure Mercuri (mitologia) і Hipnos
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Mercuri (mitologia) і Ibers
Indígets
D'acord amb la mitologia romana, els déus indigets eren divinitats tutelars romanes.
Veure Mercuri (mitologia) і Indígets
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Veure Mercuri (mitologia) і Interpretatio graeca
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Mercuri (mitologia) і Júpiter (mitologia)
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Mercuri (mitologia) і Juli Cèsar
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Mercuri (mitologia) і Juturna
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Mercuri (mitologia) і Langres
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Mercuri (mitologia) і Lar
Lara (mitologia)
Larunda en un dibuix del 1574. Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.
Veure Mercuri (mitologia) і Lara (mitologia)
Lex Talaria
La lex Talaria va ser una antiga llei romana d'època desconeguda, esmentada per Plaute.
Veure Mercuri (mitologia) і Lex Talaria
Lira (instrument musical)
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.
Veure Mercuri (mitologia) і Lira (instrument musical)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Mercuri (mitologia) і Llatí
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Veure Mercuri (mitologia) і Ludovico Ariosto
Lug
Lug o Lugh és un déu de la mitologia celta, molt present a la mitologia irlandesa i documentat també en nombroses fonts provinents de territoris de cultura celta, actual o històrica.
Veure Mercuri (mitologia) і Lug
Maia (mitologia)
s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.
Veure Mercuri (mitologia) і Maia (mitologia)
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Mercuri (mitologia) і Mart (mitologia)
Mercaderia
Una mercaderia (en anglès: commodity) és un producte del treball, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.
Veure Mercuri (mitologia) і Mercaderia
Mitologia celta
La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.
Veure Mercuri (mitologia) і Mitologia celta
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Mercuri (mitologia) і Mitologia romana
Morfeu
Morfeu per F.Tolstoy (1852) Morfeu p. 21 (en grec antic Μορφεύς) és el déu grec dels somnis.
Veure Mercuri (mitologia) і Morfeu
Negoci
Un negoci (també conegut com a empresa, firma o companyia) és una organització legalment reconeguda destinada a proporcionar béns, serveis o tots dos a consumidors o a altres negocis a canvi de diners.
Veure Mercuri (mitologia) і Negoci
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Veure Mercuri (mitologia) і Numen (religió)
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Veure Mercuri (mitologia) і Odin (déu)
Orland furiós
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532.
Veure Mercuri (mitologia) і Orland furiós
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Mercuri (mitologia) і Ovidi
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Mercuri (mitologia) і Palatí
Pètasos
Museu Pius Clementí, Vaticà El pètasos (en πέτασος) era un capell rodó amb ala ampla i plana.
Veure Mercuri (mitologia) і Pètasos
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Mercuri (mitologia) і Pompeia
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Mercuri (mitologia) і Pontífex Màxim
Porta Capena
La Porta Capena era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Caelimontana i la Porta Naevia, a l'antiga Roma.
Veure Mercuri (mitologia) і Porta Capena
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Mercuri (mitologia) і Regne Romà
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Mercuri (mitologia) і Religió
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Mercuri (mitologia) і Renània
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Mercuri (mitologia) і República Romana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Mercuri (mitologia) і Roma
Saintes
Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Mercuri (mitologia) і Saintes
Sextant (moneda)
Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant.
Veure Mercuri (mitologia) і Sextant (moneda)
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Veure Mercuri (mitologia) і Sincretisme
Stuttgart
Stuttgart és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra.
Veure Mercuri (mitologia) і Stuttgart
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Mercuri (mitologia) і Tàcit
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Veure Mercuri (mitologia) і Tongeren
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Mercuri (mitologia) і Venus (mitologia)
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Mercuri (mitologia) і Virgili
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Veure Mercuri (mitologia) і Vulcà
Vegeu també
Hermes
- Abraxas
- Caduceu
- Dimecres
- Herma
- Hermanubis
- Hermes
- King Priam
- Mercuri (mitologia)
- Pètasos
També conegut com Mercuri (déu).