Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Aborígens (mitologia), Agricultura, Alatri, Anagni, Antiga Roma, Argei, Arpino, Atina, August, Aulus Semproni Atratí, Ésser humà, Calendari romà, Capitolí, Capitoli, Ciclop, Compitàlia, Conreu, Consus, Corpus Inscriptionum Latinarum, Cronos, Ctònic, Dècim Magne Ausoni, Déu, Déu del Sol, Dea Roma, Delfos (ciutat), Denari, Dionisi d'Halicarnàs, Dis Pater, Divinitat, Dougga, Eó (mitologia), Edat d'or, Epigrafia, Erari, Falç, Fòrum Romà, Ferentino, Fruit, Galeria Tretiakov, Gens Horàcia, Georges Dumézil, Gladiador, Harúspex, Harúspex de Piacenza, Hecatonquir, Hesíode, Homer, Itàlia, Janus (mitologia), ..., Júpiter (mitologia), Juventa, Kairós, Laci (antic), Livi Andronic, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Macrobi, Mahabharata, Marc Minuci Augurí, Marc Minuci Fèlix, Marc Terenci Varró, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Mite, Mitologia grega, Mitologia romana, Moscou, Odin (déu), Ops, Oscillum, Ovidi, Pare, Pare Temps, Partit popular (antiga Roma), Pelasgs, Picus, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Plutó (mitologia), Pontífex romà, Protoindoeuropeus, Qüestor, Quadriga, Religió a l'antiga Roma, Rhea, Sabins, Sajolida, Salii, Satre, Saturnals, Sículs, Servi Maure Honorat, Sext Pompeu Fest, Temple de Saturn, Terminus, Tertul·lià, Tibul, Titanomàquia, Tità, Tresor públic, Tribú de la plebs, Trifuncionalitat, Triomf, Virgili. Ampliar l'índex (53 més) »
Aborígens (mitologia)
D'acord amb la mitologia romana, els aborígens van ser els primers pobladors de la Itàlia central.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Aborígens (mitologia) · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Agricultura · Veure més »
Alatri
Alatri és una ciutat italiana a la província de Frosinone i a la regió del Laci, a la Vall Llatina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Alatri · Veure més »
Anagni
Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Anagni · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Antiga Roma · Veure més »
Argei
Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Argei · Veure més »
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Arpino · Veure més »
Atina
Atina és un comune (municipi) d'Itàlia, a la província de Frosinone, a la regió del Laci.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Atina · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Saturn (mitologia) і August · Veure més »
Aulus Semproni Atratí
Aulus Semproni Atratí (Aulus Sempronius Atratinus) va ser un magistrat romà dels primers anys de la República.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Aulus Semproni Atratí · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ésser humà · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Calendari romà · Veure més »
Capitolí
Capitolí (en Capitolinus) era un cognomen que portaren diverses gens romanes (principalment de la gens Mànlia i de la gens Quíntia), sens dubte adoptat perquè en qualque moment una part dels seus membres habitava al Capitoli, un dels turons de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Capitolí · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Capitoli · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ciclop · Veure més »
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Compitàlia · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Conreu · Veure més »
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Consus · Veure més »
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Cronos · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ctònic · Veure més »
Dècim Magne Ausoni
Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dècim Magne Ausoni · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Déu · Veure més »
Déu del Sol
El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Déu del Sol · Veure més »
Dea Roma
Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dea Roma · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Delfos (ciutat) · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Denari · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dis Pater · Veure més »
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Divinitat · Veure més »
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dougga · Veure més »
Eó (mitologia)
Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Eó (mitologia) · Veure més »
Edat d'or
''L'edat d'or'' segons Pietro da Cortona (1640) L'edat d'or (en grec antic χρύσεον γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Edat d'or · Veure més »
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Epigrafia · Veure més »
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Erari · Veure més »
Falç
Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Falç · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Fòrum Romà · Veure més »
Ferentino
Ferentino és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ferentino · Veure més »
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Fruit · Veure més »
Galeria Tretiakov
La Galeria Estatal Tretiakov (en rus: Госуда́рственная Третьяко́вская галере́я, Gosudàrstvennaia Tretiakóvskaia galereia) és una galeria d'art ubicada a Moscou, Rússia, considerada el principal dipositari d'obres d'art russes en el món.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Galeria Tretiakov · Veure més »
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Gens Horàcia · Veure més »
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Georges Dumézil · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Gladiador · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Harúspex · Veure més »
Harúspex de Piacenza
El fetge de Piacenza LHarúspex de Piacenza, també dit Fetge de Piacenza (per la seva forma) és una taula de bronze amb inscripcions etrusques, que es feia servir a l'antiguitat per fer endevinacions o interpretar auguris.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Harúspex de Piacenza · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Hecatonquir · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Hesíode · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Homer · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Itàlia · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Janus (mitologia) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Juventa · Veure més »
Kairós
Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (forma transliterada) o Ceros (forma transcrita), en grec καιρός i en llatí Caerus o Occasio, era per part dels antics grecs una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Eó i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".
Nou!!: Saturn (mitologia) і Kairós · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Laci (antic) · Veure més »
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Livi Andronic · Veure més »
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC) · Veure més »
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Macrobi · Veure més »
Mahabharata
Krixna i Arjuna a Kurukshetra, pintura de segle XVIII-XIX El Mahabharata (sànscrit महाभारत), tradicionalment atribuït a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de litihasa o poesia èpica índia, l'altre és el Ramayana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mahabharata · Veure més »
Marc Minuci Augurí
Marc Minuci Augurí (en llatí Marcus Minucius Augurinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Marc Minuci Augurí · Veure més »
Marc Minuci Fèlix
Marc Minuci Fèlix (en llatí Marcus Minucius Felix) era un jurista romà i un dels primers apologistes del cristianisme.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Marc Minuci Fèlix · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Marc Terenci Varró · Veure més »
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Marcià Mineu Fèlix Capel·la · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mite · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Moscou · Veure més »
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Odin (déu) · Veure més »
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ops · Veure més »
Oscillum
''Oscillum'' d'Atenes. Oscillum, en plural oscilla, és una paraula llatina que s'aplica a petites figures, sobretot màscares, que es penjaven com ofrena a diverses divinitats, en connexió amb festivals i d'altres cerimònies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Oscillum · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ovidi · Veure més »
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pare · Veure més »
Pare Temps
El Pare Temps és la personificació del temps en la cultura popular.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pare Temps · Veure més »
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pelasgs · Veure més »
Picus
Segons la mitologia romana, Picus és un rei molt antic del Laci, considerat de vegades fill de Saturn.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Picus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Plutarc de Queronea · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Plutó (mitologia) · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pontífex romà · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Protoindoeuropeus · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Qüestor · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Quadriga · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Rhea
Rhea és un gènere que inclou dos o tres espècies de nyandús vius i una espècie extinta: Rhea nana, tot i que d'aquesta última no se'n podria assegurar la seva presència en aquest gènere.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Rhea · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sabins · Veure més »
Sajolida
La sajolida, saborija, sajoliva o herba d'olives (Satureja) és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sajolida · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Salii · Veure més »
Satre
Satre o Satres va ser, segons la mitologia etrusca, un déu aterridor i perillós que llançava llamps des de les profunditats de l'inframon on vivia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Satre · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturnals · Veure més »
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sículs · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Servi Maure Honorat · Veure més »
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sext Pompeu Fest · Veure més »
Temple de Saturn
El temple de Saturn (en llatí: Templum Saturni o Aedes Saturnus) és un monument dedicat a la deïtat agrícola Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà a Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Temple de Saturn · Veure més »
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Terminus · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tertul·lià · Veure més »
Tibul
Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tibul · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tità · Veure més »
Tresor públic
El tresor públic és un departament de l'administració pública d'un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d'administració amb relació a la caixa de l'estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tresor públic · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tribú de la plebs · Veure més »
Trifuncionalitat
Odin, amb un sol ull, Thor el qui porta el martell i Freyr el qui porta espigues de blat. Terje Leiren ha proposat que aquest grup és una representació de la trifuncionalitat. La Trifuncionalitat és una definició de caràcter ideològic, argumentada per Georges Dumézil (antropòleg francès 1898-1986) a partir de l'estudi de les societats indoeuropees, segons la qual la cosmovisió d'aquests pobles està concebuda pel model ternari, que organitza la relació entre les diverses categories del sistema.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Trifuncionalitat · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Triomf · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Virgili · Veure més »
