Accés més ràpid que el navegador!
301 les relacions: Abadia, Absis, Al-Hàkam II, Alabastre (mineral), Alemanya, Alexandre de Laborde, Aloi de Montbrai, Altar, Amèlia de Girona, Andreu apòstol, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Antic Testament, Antoni Casamor d'Espona, Antoni Claperós, Antoni de Pàdua, Antoni Ponç i Piquer, Antoni Viladomat i Manalt, Anunciació, Any, Apòstol, Arc de mig punt, Arcàngel Gabriel, Arcosoli, Ardiaca, Argent, Argenter, Arnau Cadell, Arnau de Mont-rodon, Arqueta d'Hixam II, Arquitectura gòtica, Arquitrau, Arquivolta, Art gòtic, Art romànic, Assumpció de Maria, Étienne de Silhouette, Baldaquí, Balustre, Bandera de Catalunya, Baptisteri, Barcelona, Barroc, Basílica de Sant Pere, Beat de Liébana, Beatus de Girona, Berenguer d'Anglesola, Berenguer de Cruïlles, Berenguer Ramon II, Bernat de Pau, Bernat Roca, ..., Bertran de Mont-rodon, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbe, Bruixeria, Butlla del papa Formós, Califa, Califat de Còrdova, Campanar, Capçalera, Capella (arquitectura), Capitell, Carcassona, Caritat, Carlemany, Catalunya, Catedral, Catedral de Barcelona, Catedral de Vic, Catolicisme, Còdex, Clau de volta, Claustre, Cobertes d'evangeliari, Cofre, Columna, Constança (Alemanya), Contrafort, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Cristòfor de Lícia, Cristianisme, Dalmau de Mur i de Cervelló, Dalmau Moner, Deambulatori, Doctor de l'Església, Domènec Fita i Molat, Dominació musulmana de Catalunya, Drac, Edicions 62, Elionor de Aguilar, Enric Mirambell i Belloc, Ermessenda de Carcassona, Escales de la Catedral de Girona, Escola de la Llotja, Escultura, Església (arquitectura), Esmalt, Esperança, Estació de l'any, Eulàlia de Barcelona, Façana, Falcó, Fe, Fornícula, Francesc Dorca i Parra, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Fris, Fundació Maurí, Galceran Albanell, Gàrgola, Gènesi, Gòlgota, Gòtic català, Gemma, Gerunda, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guido Reni, Guillem Cors, Guillem Morell (escultor), Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Honorat, Hostalric, Iconografia, Ignasi de Loiola, Immaculada Concepció, Instrument de teclat, Iu de Kermartin, Jaume Busquets i Mollera, Jaume Cabrera, Jaume Cascalls, Jaume d'Agullana, Jesús de Natzaret, Joan Claperós, Joan de Borgonya, Joan Evangelista, Joan Roig (pare), Joan Torras (escultor), Joaquim Nadal i Farreras, Josep Cartañà i Inglés, Josep Maria Bohigas i Masoliver, Josep Maurí i Serra, L'àngel de la Catedral de Girona, La Garriga, Llana, Lli, Llista de comtes de Barcelona, Llista de mestres de capella de la catedral de Girona, Lluís Bonifaç i Massó, Lluís el Pietós, Lluna, Longobards, Mafalda de Pulla-Calàbria, Mallorca, Marbre, Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Mes, Mesquita, Miniatura, Miquel (arcàngel), Miquel d'Agullana, Miquel Pontich, Monestir de Sant Cugat, Museu d'Art de Girona, Museu d'Història de Girona, Narbona, Nau (arquitectura), Nàrtex, Notari, Nou Testament, Occitània, Olot, Orgue, Pantocràtor, Paradís, Pasqual III, Pau Costa, Pau de Tars, Pedaler, Pedra de Girona, Període romà a Catalunya, Pere Arvei, Pere Costa i Cases, Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Pere Fernández, Pere Mates, Pere Oller, Pere Sacoma, Pergamí, Perpinyà, Persecució de Dioclecià, Peu (unitat de longitud), Pica baptismal, Pilar (arquitectura), Pilastra, Pinacle, Plaça de la Catedral de Girona, Policromia, Presbiteri, Profeta, Província de Girona, Pujada de la Catedral, Quatre Sants Màrtirs de Girona, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Ramon de Penyafort, Ramon Folc I de Cardona, Religió, Renaixement, Resurrecció, Retaule de la Pietat (Cabrera), Riu, Roda de campanes, Roger I de Carcassona, Rosassa, Sant Miquel de Cuixà, Sant Narcís, Sant Pere, Santa Cena, Sàpiens, Segona Guerra Mundial, Senyera reial, Sevilla, Sol, Tapís de la Creació, Terra, Tetramorf, Timpà (arquitectura), Toledo, Transsepte, Trifori, València, Valls, Vent, Visigots, Vitrall, Vitrall del Corpus Christi, Volta, Volta de canó, Xavier Barral i Altet, 1010, 1038, 1082, 1165, 1313, 1319, 1321, 1329, 1338, 1345, 1358, 1370, 1375, 1384, 1408, 1409, 1411, 1430, 1434, 1437, 1438, 1452, 1457, 1470, 1490, 1503, 1520, 1528, 1532, 1560, 1561, 1565, 1589, 1597, 1605, 1607, 1644, 1659, 1679, 1685, 1695, 1699, 1708, 1709, 1710, 1717, 2001, 21 de setembre, 23 d'agost, 284, 305, 516, 715, 785, 834, 908. Ampliar l'índex (251 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Catedral de Girona і Abadia · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Catedral de Girona і Absis · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: Catedral de Girona і Al-Hàkam II · Veure més »
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Nou!!: Catedral de Girona і Alabastre (mineral) · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Catedral de Girona і Alemanya · Veure més »
Alexandre de Laborde
Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arqueòleg i polític francès, nascut a París el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.
Nou!!: Catedral de Girona і Alexandre de Laborde · Veure més »
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Nou!!: Catedral de Girona і Aloi de Montbrai · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Catedral de Girona і Altar · Veure més »
Amèlia de Girona
Amèlia és una de les màrtirs cristianes que van ser morts a Girona durant les persecucions de Dioclecià, en començar el.
Nou!!: Catedral de Girona і Amèlia de Girona · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Catedral de Girona і Andreu apòstol · Veure més »
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Nou!!: Catedral de Girona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Catedral de Girona і Antic Testament · Veure més »
Antoni Casamor d'Espona
"Nu a l'estany". Obra situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz. Antoni Casamor (1970) Antoni Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón- (Barcelona, 1907 - Cervià de Ter, 1979) va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Antoni Casamor d'Espona · Veure més »
Antoni Claperós
La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.
Nou!!: Catedral de Girona і Antoni Claperós · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Catedral de Girona і Antoni de Pàdua · Veure més »
Antoni Ponç i Piquer
Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.
Nou!!: Catedral de Girona і Antoni Ponç i Piquer · Veure més »
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Nou!!: Catedral de Girona і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Catedral de Girona і Anunciació · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Catedral de Girona і Any · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Catedral de Girona і Apòstol · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Catedral de Girona і Arc de mig punt · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Catedral de Girona і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Arcosoli
Arcosoli del ''cubiculum'' de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, Roma Arcosoli (del llatí arcus, 'arc', i solium, 'sepulcre, sarcòfag') és un terme arquitectònic aplicat a un buit en un arc que es va començar a usar com a lloc d'enterrament dins de catacumbes.
Nou!!: Catedral de Girona і Arcosoli · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Catedral de Girona і Ardiaca · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Catedral de Girona і Argent · Veure més »
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Nou!!: Catedral de Girona і Argenter · Veure més »
Arnau Cadell
Arnau Cadell o Gatell fou un escultor català del i. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Arnau Cadell · Veure més »
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Arnau de Mont-rodon · Veure més »
Arqueta d'Hixam II
L'arqueta d'Hixam II és una arqueta del conservada al Museu del Tresor de la Catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Arqueta d'Hixam II · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Catedral de Girona і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Nou!!: Catedral de Girona і Arquitrau · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Catedral de Girona і Arquivolta · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Catedral de Girona і Art gòtic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Catedral de Girona і Art romànic · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Catedral de Girona і Assumpció de Maria · Veure més »
Étienne de Silhouette
Étienne de Silhouette (Llemotges, 5 de juliol de 1709 - Bry-sur-Marne, 20 de gener de 1767) va ser un polític francès del.
Nou!!: Catedral de Girona і Étienne de Silhouette · Veure més »
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Nou!!: Catedral de Girona і Baldaquí · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Catedral de Girona і Balustre · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Catedral de Girona і Bandera de Catalunya · Veure més »
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Nou!!: Catedral de Girona і Baptisteri · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Catedral de Girona і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Catedral de Girona і Barroc · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Catedral de Girona і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Beat de Liébana
Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.
Nou!!: Catedral de Girona і Beat de Liébana · Veure més »
Beatus de Girona
Il·lustració del ''Beatus'' de Távara El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, obra de la monja Ende, ajudada dels miniaturist Emeteri i el copista Sènior; fou acabat l'any 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Beatus de Girona · Veure més »
Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.
Nou!!: Catedral de Girona і Berenguer d'Anglesola · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Catedral de Girona і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Catedral de Girona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Nou!!: Catedral de Girona і Bernat de Pau · Veure més »
Bernat Roca
Bernat Roca (Catalunya ? - Barcelona, 1388) va ser un arquitecte documentat eminentment a Barcelona, amb excepció del seu trasllat a Tortosa abans de la construcció de l'assut de l'Ebre.
Nou!!: Catedral de Girona і Bernat Roca · Veure més »
Bertran de Mont-rodon
Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Bertran de Mont-rodon · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Catedral de Girona і Besalú · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Girona і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Catedral de Girona і Bisbe · Veure més »
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Nou!!: Catedral de Girona і Bruixeria · Veure més »
Butlla del papa Formós
La butlla del papa Formós és una butlla papal de papir de l'any 891/892 atorgada pel papa Formós a petició de Servus Dei, llavors bisbe de Girona, que anà a Roma a demanar-la.
Nou!!: Catedral de Girona і Butlla del papa Formós · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Catedral de Girona і Califa · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Catedral de Girona і Califat de Còrdova · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Catedral de Girona і Campanar · Veure més »
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Nou!!: Catedral de Girona і Capçalera · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Catedral de Girona і Capella (arquitectura) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Catedral de Girona і Capitell · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catedral de Girona і Carcassona · Veure més »
Caritat
La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.
Nou!!: Catedral de Girona і Caritat · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Catedral de Girona і Carlemany · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Catedral de Girona і Catalunya · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Catedral de Girona і Catedral · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Catedral de Girona і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Nou!!: Catedral de Girona і Catedral de Vic · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Catedral de Girona і Catolicisme · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Catedral de Girona і Còdex · Veure més »
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Nou!!: Catedral de Girona і Clau de volta · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Catedral de Girona і Claustre · Veure més »
Cobertes d'evangeliari
Les Cobertes d'evangeliari són les cobertes anterior i posterior d'un evangeliari conservat al Museu Tresor de la Catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Cobertes d'evangeliari · Veure més »
Cofre
Arqueta medieval (s. XIII) Un cofre, també anomenat arca o bagul (i baül), és una caixa, normalment amb planta rectangular, de metall, de fusta, o altres materials, pintada o folrada en el seu interior i tancada amb pany, per a guardar-hi roba o altres objectes.
Nou!!: Catedral de Girona і Cofre · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Catedral de Girona і Columna · Veure més »
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Catedral de Girona і Constança (Alemanya) · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Catedral de Girona і Contrafort · Veure més »
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Nou!!: Catedral de Girona і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Catedral de Girona і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Catedral de Girona і Cristianisme · Veure més »
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Nou!!: Catedral de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló · Veure més »
Dalmau Moner
El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Dalmau Moner · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Catedral de Girona і Deambulatori · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Catedral de Girona і Doctor de l'Església · Veure més »
Domènec Fita i Molat
fou un escultor català.
Nou!!: Catedral de Girona і Domènec Fita i Molat · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Catedral de Girona і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Catedral de Girona і Drac · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Catedral de Girona і Edicions 62 · Veure més »
Elionor de Aguilar
Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).
Nou!!: Catedral de Girona і Elionor de Aguilar · Veure més »
Enric Mirambell i Belloc
Enric Mirambell i Belloc (Girona, Gironès, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020) fou un historiador català, bibliotecari i cronista oficial de la ciutat de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Enric Mirambell i Belloc · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escales de la Catedral de Girona
Les Escales de la Catedral de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Escales de la Catedral de Girona · Veure més »
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Nou!!: Catedral de Girona і Escola de la Llotja · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Catedral de Girona і Escultura · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Catedral de Girona і Església (arquitectura) · Veure més »
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Nou!!: Catedral de Girona і Esmalt · Veure més »
Esperança
Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
Nou!!: Catedral de Girona і Esperança · Veure més »
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Nou!!: Catedral de Girona і Estació de l'any · Veure més »
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Catedral de Girona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Catedral de Girona і Façana · Veure més »
Falcó
Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).
Nou!!: Catedral de Girona і Falcó · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Catedral de Girona і Fe · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Catedral de Girona і Fornícula · Veure més »
Francesc Dorca i Parra
Francesc Xavier Dorca i Parra (Girona, 12 de maig de 1737 - 31 de març de 1806) fou un religiós, historiador i erudit gironí.
Nou!!: Catedral de Girona і Francesc Dorca i Parra · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Catedral de Girona і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Catedral de Girona і Fris · Veure més »
Fundació Maurí
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga número 17, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari i historiador garriguenc Josep Maurí i Serra, fill il·lustre de la població.
Nou!!: Catedral de Girona і Fundació Maurí · Veure més »
Galceran Albanell
Galceran Albanell fou canonge de la catedral de Vic així com canonge i vicari de la de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Galceran Albanell · Veure més »
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Nou!!: Catedral de Girona і Gàrgola · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Catedral de Girona і Gènesi · Veure més »
Gòlgota
Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.
Nou!!: Catedral de Girona і Gòlgota · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Gòtic català · Veure més »
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Nou!!: Catedral de Girona і Gemma · Veure més »
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Gerunda · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Girona · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Catedral de Girona і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Catedral de Girona і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Catedral de Girona і Guerra del Francès · Veure més »
Guido Reni
Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.
Nou!!: Catedral de Girona і Guido Reni · Veure més »
Guillem Cors
Guillem de Cors (Principat de Catalunya, segle XIV - Principat de Catalunya, segle XIV) fou un escultor i arquitecte català, actiu a Girona el primer terç del s. XIV.
Nou!!: Catedral de Girona і Guillem Cors · Veure més »
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Nou!!: Catedral de Girona і Guillem Morell (escultor) · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: Catedral de Girona і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Honorat
* Honorat d'Amiens, bisbe d'Amiens i sant patró dels forners.
Nou!!: Catedral de Girona і Honorat · Veure més »
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Nou!!: Catedral de Girona і Hostalric · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: Catedral de Girona і Iconografia · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: Catedral de Girona і Ignasi de Loiola · Veure més »
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Nou!!: Catedral de Girona і Immaculada Concepció · Veure més »
Instrument de teclat
Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves Bandoneó Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.
Nou!!: Catedral de Girona і Instrument de teclat · Veure més »
Iu de Kermartin
Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats.
Nou!!: Catedral de Girona і Iu de Kermartin · Veure més »
Jaume Busquets i Mollera
Rafael Masó Jaume Busquets i Mollera (Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968) fou un dibuixant, escultor i pintor català.
Nou!!: Catedral de Girona і Jaume Busquets i Mollera · Veure més »
Jaume Cabrera
Jaume Cabrera, (fl. 1349-1432), pintor gòtic català considerat adscrit al corrent gòtic internacional, contemporani de Lluís Borrassa i mestre de Jaume Cirera.
Nou!!: Catedral de Girona і Jaume Cabrera · Veure més »
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Nou!!: Catedral de Girona і Jaume Cascalls · Veure més »
Jaume d'Agullana
Jaume d'Agullana (? - 1617) fou ardiaca de la Seu de Girona (1572-1617).
Nou!!: Catedral de Girona і Jaume d'Agullana · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Catedral de Girona і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Claperós
Joan Claperós fou un escultor català del.
Nou!!: Catedral de Girona і Joan Claperós · Veure més »
Joan de Borgonya
Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.
Nou!!: Catedral de Girona і Joan de Borgonya · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Catedral de Girona і Joan Evangelista · Veure més »
Joan Roig (pare)
Fundació de l'Orde de la Mercè, panell central del retaule de la Mercè a la Catedral de Barcelona (1688) Joan Roig (1629/1635 - 1706).
Nou!!: Catedral de Girona і Joan Roig (pare) · Veure més »
Joan Torras (escultor)
Joan Torras (s. XVII-XVIII) fou un escultor especialitzat en retaules actiu al bisbat de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Joan Torras (escultor) · Veure més »
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Joaquim Nadal i Farreras · Veure més »
Josep Cartañà i Inglés
Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Josep Cartañà i Inglés · Veure més »
Josep Maria Bohigas i Masoliver
Escultura de Sant Pau a la catedral de Girona Josep M. Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971) va ser un escultor i policromador català.
Nou!!: Catedral de Girona і Josep Maria Bohigas i Masoliver · Veure més »
Josep Maurí i Serra
Josep Maurí i Serra (la Garriga, 1912- 1967), fou notari i historiador local.
Nou!!: Catedral de Girona і Josep Maurí i Serra · Veure més »
L'àngel de la Catedral de Girona
L'àngel de la Catedral de Girona corona el campanar de la Catedral i fa funcions de penell, ja que gira i assenyala la direcció del vent.
Nou!!: Catedral de Girona і L'àngel de la Catedral de Girona · Veure més »
La Garriga
La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Catedral de Girona і La Garriga · Veure més »
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Nou!!: Catedral de Girona і Llana · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Catedral de Girona і Lli · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Catedral de Girona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de mestres de capella de la catedral de Girona
Músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Llista de mestres de capella de la catedral de Girona · Veure més »
Lluís Bonifaç i Massó
Monument a Lluís Bonifaç a la seva vila natal de Valls Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana.
Nou!!: Catedral de Girona і Lluís Bonifaç i Massó · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Catedral de Girona і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Catedral de Girona і Lluna · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Catedral de Girona і Longobards · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Catedral de Girona і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Catedral de Girona і Mallorca · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Catedral de Girona і Marbre · Veure més »
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Catedral de Girona і Maria Magdalena · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Catedral de Girona і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Nou!!: Catedral de Girona і Mes · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Catedral de Girona і Mesquita · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Catedral de Girona і Miniatura · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Catedral de Girona і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquel d'Agullana
Miquel d'Agullana i de Miquel (Girona, 1549 - 1596) fou un ardiaca de l'Empordà, canonge de la seu de Girona i 77è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Miquel d'Agullana · Veure més »
Miquel Pontich
Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.
Nou!!: Catedral de Girona і Miquel Pontich · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Catedral de Girona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Museu d'Art de Girona
El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.
Nou!!: Catedral de Girona і Museu d'Art de Girona · Veure més »
Museu d'Història de Girona
El Museu d'Història de Girona és un museu ubicat a l'antiga Casa Cartellà de Girona, edifici que més tard es convertiria en el convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua al.
Nou!!: Catedral de Girona і Museu d'Història de Girona · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Catedral de Girona і Narbona · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Catedral de Girona і Nau (arquitectura) · Veure més »
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Nou!!: Catedral de Girona і Nàrtex · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Catedral de Girona і Notari · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Catedral de Girona і Nou Testament · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Catedral de Girona і Occitània · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Catedral de Girona і Olot · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Catedral de Girona і Orgue · Veure més »
Pantocràtor
Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.
Nou!!: Catedral de Girona і Pantocràtor · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Catedral de Girona і Paradís · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Catedral de Girona і Pasqual III · Veure més »
Pau Costa
Pau Costa (Vic, juny de 1663Els llibres de baptisme de la parròquia de Catedral de Vic foren destruïts pel foc l'any 1936, però el doctor Eduard Junyent havia pres nota d'algunes partides de baptisme entre elles la de Pau Costa realitzat el 19 de Juny de 1663. Actualment, aquests papers es troben a L'Arxiu Episcopal de Vic (des de ara citat com AEV). o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726Segon l'acta de defunció de Pau Costa a Cadaqués: «Ab set del mes de novembre de l'any mil set cents vint i sis en lo sementeriri de esta iglésia parroquial de Santa Maria de Cadaqués, bisbat de Gerona, és estat enterrat lo cos de Pau Costa, escultor de la ciutat de Vich de edat de sexanta dos anys. Rebé tots los sagraments, feu testament y fou la sepultura ab thenor simple.» Llibre dels òbits de la Parròchia de Sancta Maria de la Vila de Cadaqués... 1700-1761 o 1727) fou un dels escultors catalans més prestigiosos d'estil barroc.
Nou!!: Catedral de Girona і Pau Costa · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Catedral de Girona і Pau de Tars · Veure més »
Pedaler
Pedaler El pedaler també conegut com a pedalier del francès és el teclat, normalment de l'orgue (encara que al llarg de la història també han posseït pedaler altres instruments de teclat), especialment conegut per ser tocat amb els peus.
Nou!!: Catedral de Girona і Pedaler · Veure més »
Pedra de Girona
La pedra de Girona és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Pedra de Girona · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Catedral de Girona і Període romà a Catalunya · Veure més »
Pere Arvei
Pere Arvei (? - segle XIV) va ser l'arquitecte constructor de la Llotja de Mar entre 1384 i 1397 encomanada per Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Arvei · Veure més »
Pere Costa i Cases
Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Costa i Cases · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Catedral de Girona і Pere de Carcassona · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Catedral de Girona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Fernández
Pere Fernández, també conegut com a Pseudo-Bramantino, (Múrcia, segle XVI) fou un pintor renaixentista.
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Fernández · Veure més »
Pere Mates
Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Mates · Veure més »
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Oller · Veure més »
Pere Sacoma
Pere Sacoma (s. XIV?-1393).
Nou!!: Catedral de Girona і Pere Sacoma · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Catedral de Girona і Pergamí · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Catedral de Girona і Perpinyà · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Catedral de Girona і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Peu (unitat de longitud)
El peu és una unitat de mesura de longitud basada en el peu humà, que s'usava tant en l'antiga Grècia com a l'antiga Roma.
Nou!!: Catedral de Girona і Peu (unitat de longitud) · Veure més »
Pica baptismal
XII cognom.
Nou!!: Catedral de Girona і Pica baptismal · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Catedral de Girona і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Catedral de Girona і Pilastra · Veure més »
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Nou!!: Catedral de Girona і Pinacle · Veure més »
Plaça de la Catedral de Girona
La Plaça de la Catedral de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Plaça de la Catedral de Girona · Veure més »
Policromia
Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.
Nou!!: Catedral de Girona і Policromia · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Catedral de Girona і Presbiteri · Veure més »
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Nou!!: Catedral de Girona і Profeta · Veure més »
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Nou!!: Catedral de Girona і Província de Girona · Veure més »
Pujada de la Catedral
La Pujada de la Catedral és un carrer o escalinata del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Girona і Pujada de la Catedral · Veure més »
Quatre Sants Màrtirs de Girona
Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Germà, Just, Paulí i Sici eren sants llegendaris que, segons la tradició gironina, havien nascut a la vila de la Pera, a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona durant la persecució de Dioclecià, al final del.
Nou!!: Catedral de Girona і Quatre Sants Màrtirs de Girona · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Catedral de Girona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Catedral de Girona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Catedral de Girona і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Catedral de Girona і Ramon de Penyafort · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Catedral de Girona і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Catedral de Girona і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Catedral de Girona і Renaixement · Veure més »
Resurrecció
''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.
Nou!!: Catedral de Girona і Resurrecció · Veure més »
Retaule de la Pietat (Cabrera)
El Retaule de la Pietat és una taula gòtica de la segona meitat del, obra de Jaume Cabrera.
Nou!!: Catedral de Girona і Retaule de la Pietat (Cabrera) · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Catedral de Girona і Riu · Veure més »
Roda de campanes
Roda de campanes de l'església de la Mair de Deu dera purificacion de Bossòst Una Roda de campanes, també anomenada Rogle, Rotlle de campanetes Rodella de campanetes o Volta de campanetes, és un objecte litúrgic que es troba en nombroses esglésies, encara que actualment és pràcticament en desús.
Nou!!: Catedral de Girona і Roda de campanes · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Catedral de Girona і Roger I de Carcassona · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Catedral de Girona і Rosassa · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Catedral de Girona і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Narcís
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Sant Narcís · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Catedral de Girona і Sant Pere · Veure més »
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Nou!!: Catedral de Girona і Santa Cena · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Catedral de Girona і Sàpiens · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Catedral de Girona і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Catedral de Girona і Senyera reial · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Catedral de Girona і Sevilla · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Catedral de Girona і Sol · Veure més »
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Tapís de la Creació · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Catedral de Girona і Terra · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Catedral de Girona і Tetramorf · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Catedral de Girona і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Catedral de Girona і Toledo · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Catedral de Girona і Transsepte · Veure més »
Trifori
Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.
Nou!!: Catedral de Girona і Trifori · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Catedral de Girona і València · Veure més »
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Catedral de Girona і Valls · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Catedral de Girona і Vent · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Catedral de Girona і Visigots · Veure més »
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Nou!!: Catedral de Girona і Vitrall · Veure més »
Vitrall del Corpus Christi
El vitrall del Corpus Christi és un vitrall medieval que fou descobert el 2019 rere el retaule del Corpus Christi de la capella de Sant Francesc i Sant Martí de la Catedral de Girona.
Nou!!: Catedral de Girona і Vitrall del Corpus Christi · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Catedral de Girona і Volta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Catedral de Girona і Volta de canó · Veure més »
Xavier Barral i Altet
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.
Nou!!: Catedral de Girona і Xavier Barral i Altet · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Girona і 1010 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1038 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1082 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1165 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1313 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1319 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1321 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1329 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1338 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1345 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1358 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1370 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Catedral de Girona і 1375 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1384 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1409 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1411 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Catedral de Girona і 1430 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1434 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1437 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1438 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1452 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1457 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Catedral de Girona і 1470 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1490 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1503 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1520 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1528 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1532 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1560 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1561 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1565 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Catedral de Girona і 1589 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1597 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1605 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1607 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1644 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1659 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1679 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 1685 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1695 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Girona і 1699 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1708 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Catedral de Girona і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1710 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Girona і 1717 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Catedral de Girona і 2001 · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Girona і 21 de setembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Girona і 23 d'agost · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 284 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Girona і 305 · Veure més »
516
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 516 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Girona і 715 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Girona і 785 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Girona і 834 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Girona і 908 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cadira de Carlemany, Cadira de carlemany, Catedral de Santa Maria de Girona, Museu Capitular de la Catedral de Girona, Museu del Tresor de la Catedral de Girona, Santa Maria de Girona, Seu de Girona, Seu gironina, Tresor de la Catedral de Girona.
