Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pedaler

Índex Pedaler

Pedaler El pedaler també conegut com a pedalier del francès és el teclat, normalment de l'orgue (encara que al llarg de la història també han posseït pedaler altres instruments de teclat), especialment conegut per ser tocat amb els peus.

10 les relacions: Clave, Clavicordi, Francès, Història, Instrument de teclat, MIDI, Organista, Orgue, Orgue Hammond, Rock progressiu.

Clave

La clave és un tipus de patró rítmic específic (que s'executa en l'instrument homònim en la música cubana), en particular en les seves variants tradicionals i a les regles subjacents que governen aquests patrons.

Nou!!: Pedaler і Clave · Veure més »

Clavicordi

Clavicordi atribuït al constructor Johann Christ Haazer, St. Petri in BudiBin, any 1728, MDMB 466, al fons del Museu de la Música de Barcelona El clavicordi, monocord o monocordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida, amb el so molt feble.

Nou!!: Pedaler і Clavicordi · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Pedaler і Francès · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Pedaler і Història · Veure més »

Instrument de teclat

Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves Bandoneó Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.

Nou!!: Pedaler і Instrument de teclat · Veure més »

MIDI

MIDI, acrònim de Musical Instrument Digital Interface (interfície digital d'instruments musicals) és un estàndard tècnic de comunicació entre equips musicals electrònics utilitzat en informàtica musical que permet l'intercanvi d'informació entre diversos equips musicals connectats i també entre aquests i un ordinador personal.

Nou!!: Pedaler і MIDI · Veure més »

Organista

Un organista és una persona que toca l'orgue.

Nou!!: Pedaler і Organista · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Pedaler і Orgue · Veure més »

Orgue Hammond

L'Orgue Hammond és un instrument electromecànic inventat el 1934 per Laurens Hammond (1895-1973).

Nou!!: Pedaler і Orgue Hammond · Veure més »

Rock progressiu

El rock progressiu (de l'anglès progressive rock, prog-rock) és un subgènere del rock dels finals de la dècada del 1960.

Nou!!: Pedaler і Rock progressiu · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pedalier.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »