Similituds entre Bisbat de Girona і Catedral de Girona
Bisbat de Girona і Catedral de Girona tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Absis, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Arnau de Mont-rodon, Art romànic, Berenguer d'Anglesola, Berenguer de Cruïlles, Bernat de Pau, Bertran de Mont-rodon, Campanar, Catolicisme, Dalmau de Mur i de Cervelló, Ermessenda de Carcassona, Gerunda, Girona, Hostalric, Josep Cartañà i Inglés, Miquel Pontich, Monestir de Sant Cugat, Nau (arquitectura), Olot, Pere de Carcassona, Província de Girona.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Absis і Bisbat de Girona · Absis і Catedral de Girona ·
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins і Bisbat de Girona · Annals de l'Institut d'Estudis Gironins і Catedral de Girona ·
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Arnau de Mont-rodon і Bisbat de Girona · Arnau de Mont-rodon і Catedral de Girona ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Art romànic і Bisbat de Girona · Art romànic і Catedral de Girona ·
Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.
Berenguer d'Anglesola і Bisbat de Girona · Berenguer d'Anglesola і Catedral de Girona ·
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Berenguer de Cruïlles і Bisbat de Girona · Berenguer de Cruïlles і Catedral de Girona ·
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Bernat de Pau і Bisbat de Girona · Bernat de Pau і Catedral de Girona ·
Bertran de Mont-rodon
Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.
Bertran de Mont-rodon і Bisbat de Girona · Bertran de Mont-rodon і Catedral de Girona ·
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Bisbat de Girona і Campanar · Campanar і Catedral de Girona ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Bisbat de Girona і Catolicisme · Catedral de Girona і Catolicisme ·
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Bisbat de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló · Catedral de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona ·
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Bisbat de Girona і Gerunda · Catedral de Girona і Gerunda ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Bisbat de Girona і Girona · Catedral de Girona і Girona ·
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Bisbat de Girona і Hostalric · Catedral de Girona і Hostalric ·
Josep Cartañà i Inglés
Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.
Bisbat de Girona і Josep Cartañà i Inglés · Catedral de Girona і Josep Cartañà i Inglés ·
Miquel Pontich
Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.
Bisbat de Girona і Miquel Pontich · Catedral de Girona і Miquel Pontich ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat · Catedral de Girona і Monestir de Sant Cugat ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Bisbat de Girona і Nau (arquitectura) · Catedral de Girona і Nau (arquitectura) ·
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Bisbat de Girona і Olot · Catedral de Girona і Olot ·
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Bisbat de Girona і Pere de Carcassona · Catedral de Girona і Pere de Carcassona ·
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Bisbat de Girona і Província de Girona · Catedral de Girona і Província de Girona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Girona і Catedral de Girona
- Què tenen en comú Bisbat de Girona і Catedral de Girona
- Semblances entre Bisbat de Girona і Catedral de Girona
Comparació entre Bisbat de Girona і Catedral de Girona
Bisbat de Girona té 406 relacions, mentre que Catedral de Girona té 301. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 3.11% = 22 / (406 + 301).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Girona і Catedral de Girona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: