Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerra llatina

Índex Guerra llatina

La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.

Taula de continguts

  1. 50 les relacions: Assemblea Tribal Romana, Àntium, Batalla de Trifanum, Batalla del Vesuvi, Brutis, Campània, Cavaller romà, Confederació, Diodor de Sicília, Fabratèria, Fòrum Romà, Fregel·les, Gabis, Gai Meni (cònsol), Itàlia, Laci, Laci (antic), Laurentum, Llac Fucin, Llatins, Lliga llatina, Lucans, Luci Furi Camil (cònsol 338 aC), Pèdum, Pelignes, Primera Guerra Samnita, Privernum, Publi Deci Mus (cònsol 340 aC), Quint Publili Filó, Regne Romà, República Romana, Samnites, Sardenya, Segni, Senat Romà, Sezze, Sicília, Sidicins, Sora (Latium), Suessa Aurunca, Tívoli, Temple de Júpiter Capitolí, Tiberi Emili Mamercí, Tit Manli Imperiós Torquat, Titus Livi, Tribus romanes, Triomf, Velitres, Vesuvi, Volscs.

  2. Guerres de la República Romana

Assemblea Tribal Romana

Denari de l'any 63 aC amb una imatge que representa un votant LAssemblea Tribal Romana (comitia tributa) de la República Romana era l'assemblea democràtica dels ciutadans romans.

Veure Guerra llatina і Assemblea Tribal Romana

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Veure Guerra llatina і Àntium

Batalla de Trifanum

La batalla de Trifanum es va lliurar l'any 339 aC entre la República Romana i la Lliga llatina.

Veure Guerra llatina і Batalla de Trifanum

Batalla del Vesuvi

La batalla del Vesuvi va tenir lloc al 340 aC, durant l'anomenada Guerra llatina, entre l'exèrcit romà sota el comandament de Publi Deci Mus i Tit Manli Imperiós Torquat i els llatins i els seus aliats.

Veure Guerra llatina і Batalla del Vesuvi

Brutis

Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.

Veure Guerra llatina і Brutis

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Guerra llatina і Campània

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Veure Guerra llatina і Cavaller romà

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Veure Guerra llatina і Confederació

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Guerra llatina і Diodor de Sicília

Fabratèria

Fabratèria (Fabrateria Φαβρατερία) va ser una ciutat del Latium situada a la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus (avui Sacco).

Veure Guerra llatina і Fabratèria

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Veure Guerra llatina і Fòrum Romà

Fregel·les

Fregel·les (Fregellae Φρεγέλλαι) va ser una ciutat del Latium, però pròpiament era una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci.

Veure Guerra llatina і Fregel·les

Gabis

Estàtua de Diana, excavada el 1792 per Gavin Hamilton Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.

Veure Guerra llatina і Gabis

Gai Meni (cònsol)

Gai Meni (en Caius Maenius P. F. P. N) va ser un magistrat romà del.

Veure Guerra llatina і Gai Meni (cònsol)

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Guerra llatina і Itàlia

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Veure Guerra llatina і Laci

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Veure Guerra llatina і Laci (antic)

Laurentum

Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.

Veure Guerra llatina і Laurentum

Llac Fucin

El Llac Fucin (en Lago Fùcino o Lago di Celano; en Lacus Fucĭnus) fou un llac de conca endorreica situat a la Itàlia central.

Veure Guerra llatina і Llac Fucin

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Guerra llatina і Llatins

Lliga llatina

La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.

Veure Guerra llatina і Lliga llatina

Lucans

Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Veure Guerra llatina і Lucans

Luci Furi Camil (cònsol 338 aC)

Luci Furi Camil (en llatí Lucius Furius Sp. F. M. N. Camillus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Guerra llatina і Luci Furi Camil (cònsol 338 aC)

Pèdum

Pèdum (en Pedum, en Πέδα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que tenia una certa importància.

Veure Guerra llatina і Pèdum

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Guerra llatina і Pelignes

Primera Guerra Samnita

La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites entre el 343 aC i el 341 aC.

Veure Guerra llatina і Primera Guerra Samnita

Privernum

Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.

Veure Guerra llatina і Privernum

Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)

Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Guerra llatina і Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)

Quint Publili Filó

Quint Publili Filó (en Quintus Publilius Q. F. Q. N. Philo) va ser un magistrat romà i un general destacat a la Segona Guerra samnita.

Veure Guerra llatina і Quint Publili Filó

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Guerra llatina і Regne Romà

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Guerra llatina і República Romana

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Veure Guerra llatina і Samnites

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Guerra llatina і Sardenya

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Veure Guerra llatina і Segni

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Guerra llatina і Senat Romà

Sezze

Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina.

Veure Guerra llatina і Sezze

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Guerra llatina і Sicília

Sidicins

Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.

Veure Guerra llatina і Sidicins

Sora (Latium)

Sora''' en l'actualitat Sora (Σῶρα) va ser una ciutat del Latium a la vall del Liris, a la dreta d'aquest riu, a uns 10 km al nord d'Arpinium.

Veure Guerra llatina і Sora (Latium)

Suessa Aurunca

miniatura Suessa Aurunca (Σύεσσα) va ser una ciutat del Latium, situada a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Veure Guerra llatina і Suessa Aurunca

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Veure Guerra llatina і Tívoli

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Veure Guerra llatina і Temple de Júpiter Capitolí

Tiberi Emili Mamercí

Tiberi Emili Mamercí (en llatí Tiberius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Guerra llatina і Tiberi Emili Mamercí

Tit Manli Imperiós Torquat

Tit Manli Imperiós Torquat (en Titus Manlius L. F. A. N. Imperiosus Torquatus) va ser un magistrat romà.

Veure Guerra llatina і Tit Manli Imperiós Torquat

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Guerra llatina і Titus Livi

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Veure Guerra llatina і Tribus romanes

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Veure Guerra llatina і Triomf

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Veure Guerra llatina і Velitres

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Veure Guerra llatina і Vesuvi

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Veure Guerra llatina і Volscs

Vegeu també

Guerres de la República Romana