Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Aborígens (mitologia), Acerra, Aelia Sentia, Anc Marci, Antemnes, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Arezzo, Ascani, Aulus Corneli Cos (dictador), Aulus Manli Capitolí, Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC), Auspici, Aventí, Ècetra, Àntium, Àrdea, Batalla d'Alàlia, Batalla de Trifanum, Batalla del Llac Regil, Batalla del Mont Algidus, Batalla del Vesuvi, Bosc sagrat, Bucium, C, Camèria, Caprotinia, Casilinum, Cassia agraria, Ciutats dependents de Roma, Claudia de sociis, Cliff Curtis, Condomès, Connubium, Coríols, Corniculum, Cronologia de l'antiga Roma, Danubi, Devotio, Dinastia Guideschi, Domici Ahenobarb, Edat antiga, Eqües, Esclavitud a l'edat mitjana, Espuri Carvili Màxim Ruga, Espuri Cassi Viscel·lí, Etruscs, Fecial, Ferentinae Lucus, Fidenes, ..., Filetes de Cos, Filotis (mitologia), Flora (mitologia), França, Fundació de Roma, Gai Quinti Cincinnat, Gai Veturi Cras Cicurí, Gens Fàbia, Gens Fúria, Gens Postúmia, Geografia de França, Gneu Tremel·li (triumvir), Govern romà d'Itàlia, Guerra llatina, Guerres samnites, Hèrcules, Hèrnics, Història d'Itàlia, Història de l'alfabet, Història de l'alfabet llatí, Història de la regió mediterrània, Història de les campanyes militars romanes, Història de Roma, Italiotes, Itàlia romana, Itàlics, Jocs romans, Junia de peregrinis, Junia Norbana, Laci, Laci (antic), Laredo (Texas), Lavínium, Lígurs, Lòngula, Leges regiae, Legió romana, Llac Albano, Llatí (desambiguació), Llatins (edat mitjana), Llengües de l'Imperi Romà, Llibre romà, Lliga llatina, Luci Anni, Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC), Luci Numisi, Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC), Manípul, Marc Horaci Pulvil (cònsol), Marc Juni Silà (cònsol any 19), Marc Livi Drus, Marc Livi Emilià Drus, Marc Semproni Tudità (cònsol 185 aC), Marcius Mons, Medúl·lia, Messapis, Meti, Mexicans als Estats Units, Miami, Minturnes, Mitologia etrusca, Mitologia romana, Monarquia, Moneda romana, Mont Cavo, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Nomentum, Norba, Numeració romana, Octavi Mamili, Ortona (antiga ciutat), Oscs, Pallantium, Papia de sociis et nomine latino, Pèdum, Pelignes, Península Itàlica, Picentins, Plaute, Pobles antics d'Itàlia, Polusca, Pose (sèrie de televisió), Postumi Albí, Prehistòria a Itàlia, Privernats, Publi Corneli, Publi Veturi Gemin Cicurí, Quint Cleli Sícul (cònsol 498 aC), Quint Publili Filó, Rútuls, Regne Romà, República Romana, Rocca Priora, Roma quadrata, Romiliae, Sabins, Sancus, Sàtricum, Sefardites, Segona Guerra Púnica, Sempronia de faenore, Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC), Servilia de civitate, Sezze, Sidicins, Sorà (divinitat), Suessa Pomècia, Tarquini Prisc, Tàctiques romanes d'infanteria, Teano (Itàlia), Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Janus, Tempus fugit, Texas, Tit Manli Imperiós Torquat, Titii sodales, Toscana, Tribus romanes, Umbres, Unificació italiana, Vall Llatina, Vària, Velitres, Vetulònia, Via Llatina, Viminal, Viquimarató, Virago, Vitèl·lia, Volscs, Volterra, Vulcanal, Xiprer. Ampliar l'índex (133 més) »
Aborígens (mitologia)
D'acord amb la mitologia romana, els aborígens van ser els primers pobladors de la Itàlia central.
Nou!!: Llatins і Aborígens (mitologia) · Veure més »
Acerra
Acerra és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.
Nou!!: Llatins і Acerra · Veure més »
Aelia Sentia
Aelia Sentia va ser una llei del temps d'August, segurament de l'any 3, proposada pels cònsols Sext Eli Cat i Gai Senti Saturní, que regulava la manumissió d'esclaus.
Nou!!: Llatins і Aelia Sentia · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Llatins і Anc Marci · Veure més »
Antemnes
Antemnes (Antemnae Ἀντέμναι) va ser una antiga ciutat del Latium propera a Crostumèria i Caenina.
Nou!!: Llatins і Antemnes · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Llatins і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Llatins і Antiguitat clàssica · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Llatins і Arezzo · Veure més »
Ascani
Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).
Nou!!: Llatins і Ascani · Veure més »
Aulus Corneli Cos (dictador)
Aulus Corneli Cos (en Aulus Cornelius Cossus) va ser nomenat dictador romà l'any 385 aC per dirigir la guerra contra els volscs, i en part per oposar-se als plans de Marc Manli Capitolí, que volia iniciar una revolta amb els plebeus.
Nou!!: Llatins і Aulus Corneli Cos (dictador) · Veure més »
Aulus Manli Capitolí
Aule Manli Capitolí (Aulus Manlius A. f. A. n. Capitolinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Aulus Manli Capitolí · Veure més »
Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC)
Aulus Postumi Albus Regil·lensis (Aulus Postumius P. f. Albus Regillensis) va ser, segons Titus Livi, dictador romà l'any.
Nou!!: Llatins і Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC) · Veure més »
Auspici
Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.
Nou!!: Llatins і Auspici · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Llatins і Aventí · Veure més »
Ècetra
Ècetra (Ecetra Ἐχέτρα) va ser una ciutat dels volscs que s'anomena moltes vegades en les guerres entre aquell poble i els romans, però més tard desapareix de la història.
Nou!!: Llatins і Ècetra · Veure més »
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Nou!!: Llatins і Àntium · Veure més »
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Nou!!: Llatins і Àrdea · Veure més »
Batalla d'Alàlia
La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs.
Nou!!: Llatins і Batalla d'Alàlia · Veure més »
Batalla de Trifanum
La batalla de Trifanum es va lliurar l'any 339 aC entre la República Romana i la Lliga llatina.
Nou!!: Llatins і Batalla de Trifanum · Veure més »
Batalla del Llac Regil
La batalla del llac Regil (en Lacus Regillus) va ser una llegendària victòria de Roma, al final del Regne de Roma, guanyada, segons diferents versions, als etruscs o la Lliga Llatina.
Nou!!: Llatins і Batalla del Llac Regil · Veure més »
Batalla del Mont Algidus
La Batalla de Mont Algidus es va lliurar al 458 aC (o 457 aC) entre la República Romana i els eques prop del Mont Algidus, al Laci.
Nou!!: Llatins і Batalla del Mont Algidus · Veure més »
Batalla del Vesuvi
La batalla del Vesuvi va tenir lloc al 340 aC, durant l'anomenada Guerra llatina, entre l'exèrcit romà sota el comandament de Publi Deci Mus i Tit Manli Imperiós Torquat i els llatins i els seus aliats.
Nou!!: Llatins і Batalla del Vesuvi · Veure més »
Bosc sagrat
Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.
Nou!!: Llatins і Bosc sagrat · Veure més »
Bucium
del darrer judici. El bucium és un instrument musical tradicional, utilitzat especialment pels pastors romanesos a les muntanyes.
Nou!!: Llatins і Bucium · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Llatins і C · Veure més »
Camèria
Camèria (en Camerium o Cameria en Καμερία) va ser una ciutat del Latium esmentada per Titus Livi com una possessió dels Prisci Latini, presa per Tarquini Prisc.
Nou!!: Llatins і Camèria · Veure més »
Caprotinia
Les Caprotinia o Nonae Caprotinae eren unes festes de l'antiga Roma dedicades a Juno Caprotina que es celebraven el dia 7 de juliol a favor de les esclaves.
Nou!!: Llatins і Caprotinia · Veure més »
Casilinum
Casilinum (en Κασιλῖνον) va ser una antiga ciutat de Campània, propera a Càpua.
Nou!!: Llatins і Casilinum · Veure més »
Cassia agraria
Cassia agraria va ser el nom d'una llei romana establerta a proposta del cònsol Espuri Cassi Viscel·lí, que tenia per col·lega a Pròcul Virgini Tricost Rutil, l'any 267 de la fundació de Roma (486 aC) per la qual s'ordenava el repartiment de les terres arrabassades als hèrnics a favor dels plebeus i dels llatins La llei no va tenir cap efecte.
Nou!!: Llatins і Cassia agraria · Veure més »
Ciutats dependents de Roma
Les ciutats dependents de Roma eren les ciutats conquerides per Roma i sotmeses als seus dictats.
Nou!!: Llatins і Ciutats dependents de Roma · Veure més »
Claudia de sociis
Claudia de sociis va ser una llei establerta a sol·licitud dels cònsols Gai Claudi Pulcre i Tiberi Semproni Grac l'any 576 de la fundació de Roma o 177 aC.
Nou!!: Llatins і Claudia de sociis · Veure més »
Cliff Curtis
Clifford Vivian Devon "Cliff" Curtis (Rotorua, 27 de juliol de 1968), és un actor neozelandès els nombrosos rols del qual cinematogràfics inclouen les pel·lícules 10 000 a. C., Whale Rider, Once Were Warriors, Blow i The Dark Horse, i les sèries Trauma, Body of Proof i Missing.
Nou!!: Llatins і Cliff Curtis · Veure més »
Condomès
El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.
Nou!!: Llatins і Condomès · Veure més »
Connubium
El connubium en el dret romà era la capacitat legal (uxoris jure ducendae facultas) per contreure matrimoni (iusta nuptiae), i s'aplicava a totes les condicions necessàries per fer legal un matrimoni.
Nou!!: Llatins і Connubium · Veure més »
Coríols
Coríols (Corioli Κοριλλα) va ser una antiga ciutat del Latium, famosa per la llegenda de l'heroi romà Marcius Coriolanus.
Nou!!: Llatins і Coríols · Veure més »
Corniculum
Corniculum (en grec antic Κορνίκολος o Κόρνικλος) va ser una antiga ciutat del Laci propera als turons anomenats Monticeli (antigament Corniculani Mons), a les muntanyes de Gennaro o Lucretilis Mons.
Nou!!: Llatins і Corniculum · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Llatins і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Llatins і Danubi · Veure més »
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Nou!!: Llatins і Devotio · Veure més »
Dinastia Guideschi
Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.
Nou!!: Llatins і Dinastia Guideschi · Veure més »
Domici Ahenobarb
Els Domici Ahenobarb (en Domitii Ahenobarbi) foren una família de la branca plebea de la gens Domícia que portava el cognomen Ahenobarb ('barba roja', probablement una característica del primer portador del cognom).
Nou!!: Llatins і Domici Ahenobarb · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Llatins і Edat antiga · Veure més »
Eqües
Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.
Nou!!: Llatins і Eqües · Veure més »
Esclavitud a l'edat mitjana
Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.
Nou!!: Llatins і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »
Espuri Carvili Màxim Ruga
Espuri Carvili Màxim Ruga (en llatí Spurius Carvilius Sp. F. C. N. Maximus Ruga) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Llatins і Espuri Carvili Màxim Ruga · Veure més »
Espuri Cassi Viscel·lí
Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Viscellinus o Vecellinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Espuri Cassi Viscel·lí · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Llatins і Etruscs · Veure més »
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Nou!!: Llatins і Fecial · Veure més »
Ferentinae Lucus
Lucus Ferentinum fou el lloc de reunió de les ciutats de la Lliga llatina.
Nou!!: Llatins і Ferentinae Lucus · Veure més »
Fidenes
Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.
Nou!!: Llatins і Fidenes · Veure més »
Filetes de Cos
Filetes (Philetas), fill de Tèlef, fou un poeta i gramàtic grec nadiu de Cos que va florir als primers anys de l'Escola filològica d'Alexandria, quan es va començar l'estudi seriós de la literatura clàssica grega.
Nou!!: Llatins і Filetes de Cos · Veure més »
Filotis (mitologia)
A la mitologia romana, Filotis, també coneguda com a Tutula, era una esclava (ancilla) que va obtenir una victòria important dels romans sobre els llatins durant el.
Nou!!: Llatins і Filotis (mitologia) · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Llatins і Flora (mitologia) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llatins і França · Veure més »
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.
Nou!!: Llatins і Fundació de Roma · Veure més »
Gai Quinti Cincinnat
Gai Quinti Cincinnat (en Gaius Quinctius Cincinnatus) va ser un polític romà.
Nou!!: Llatins і Gai Quinti Cincinnat · Veure més »
Gai Veturi Cras Cicurí
Gai Veturi Cras Cicurí (en llatí Caius Veturius Crassus Cicurinus) va ser un polític romà.
Nou!!: Llatins і Gai Veturi Cras Cicurí · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Llatins і Gens Fàbia · Veure més »
Gens Fúria
La gens Fúria (en gens Furia) va ser una família romana d'origen patrici de gran antiguitat, originàriament anomenada Fúsia, modificat més tard a Fúria.
Nou!!: Llatins і Gens Fúria · Veure més »
Gens Postúmia
La gens Postúmia (en Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.
Nou!!: Llatins і Gens Postúmia · Veure més »
Geografia de França
Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.
Nou!!: Llatins і Geografia de França · Veure més »
Gneu Tremel·li (triumvir)
Gneu Tremel·li (en llatí Cnaeus Tremellius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Llatins і Gneu Tremel·li (triumvir) · Veure més »
Govern romà d'Itàlia
El Govern romà d'Itàlia fou l'administració que s'estenia a tota la península sotmesa a Roma.
Nou!!: Llatins і Govern romà d'Itàlia · Veure més »
Guerra llatina
La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.
Nou!!: Llatins і Guerra llatina · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: Llatins і Guerres samnites · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Llatins і Hèrcules · Veure més »
Hèrnics
Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.
Nou!!: Llatins і Hèrnics · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: Llatins і Història d'Itàlia · Veure més »
Història de l'alfabet
La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.
Nou!!: Llatins і Història de l'alfabet · Veure més »
Història de l'alfabet llatí
A la Inscripció Duenos que data del segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí. L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.
Nou!!: Llatins і Història de l'alfabet llatí · Veure més »
Història de la regió mediterrània
La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.
Nou!!: Llatins і Història de la regió mediterrània · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Llatins і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Llatins і Història de Roma · Veure més »
Italiotes
Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica.
Nou!!: Llatins і Italiotes · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Llatins і Itàlia romana · Veure més »
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Nou!!: Llatins і Itàlics · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Llatins і Jocs romans · Veure més »
Junia de peregrinis
Junia de peregrinis va ser una llei de l'antiga Roma, proposada l'any 126 aC pel tribú de la plebs Marc Juni Penne, quan eren cònsols Marc Emili Lèpid i Luci Aureli Orestes, per la qual s'expulsava als peregrini de Roma; una llei de Gai Fanni Estrabó, cònsol el 122 aC, va establir les mateixes mesures pels llatins i italians, però el nom de la llei no es coneix.
Nou!!: Llatins і Junia de peregrinis · Veure més »
Junia Norbana
La lex Junia Norbana va ser una llei romana probablement de l'any 19 que establia que quan un ciutadà romà donava la manumissió a un esclau sense complir els requisits legals, no esdevenia nul·la, sinó que l'esclau que la rebia passava a ser ciutadà llatí, i els afectats rebien el nom de latini juniani.
Nou!!: Llatins і Junia Norbana · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Llatins і Laci · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Llatins і Laci (antic) · Veure més »
Laredo (Texas)
Laredo és una ciutat ubicada al sud de Texas, EUA, al marge nord del Rio Grande en el límit fronterer entre Estats Units i Mèxic.
Nou!!: Llatins і Laredo (Texas) · Veure més »
Lavínium
Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.
Nou!!: Llatins і Lavínium · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Llatins і Lígurs · Veure més »
Lòngula
Lòngula (Longula Λόγγολα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que va ser incorporada als territoris dels volscs.
Nou!!: Llatins і Lòngula · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Llatins і Leges regiae · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Llatins і Legió romana · Veure més »
Llac Albano
El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.
Nou!!: Llatins і Llac Albano · Veure més »
Llatí (desambiguació)
* Llatí membre del poble dels llatins, poble.
Nou!!: Llatins і Llatí (desambiguació) · Veure més »
Llatins (edat mitjana)
El nom llatí fou un gentilici comú entre els fidels de l'Església Llatina de la cristiandat occidental durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llatins і Llatins (edat mitjana) · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Llatins і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llibre romà
El llibre romà o els llibres que es conserven dels romans, són documents que es conserven (o es coneixen fragmentàriament) que formaven part de la cultura romana i que van influir en les cultures posteriors.
Nou!!: Llatins і Llibre romà · Veure més »
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Nou!!: Llatins і Lliga llatina · Veure més »
Luci Anni
Luci Anni (Lucius Annius) va ser un magistrat romà, el primer membre conegut de la gens Ànnia.
Nou!!: Llatins і Luci Anni · Veure més »
Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC)
Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius L. F. Sextus N. Caesar) va ser un magistrat romà del segle II aC.
Nou!!: Llatins і Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) · Veure més »
Luci Numisi
Luci Numisi (en llatí Lucius Numisius) va ser un dels dos màxims magistrats del poble dels llatins, originari de la ciutat llatina de Circeii.
Nou!!: Llatins і Luci Numisi · Veure més »
Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC)
Luci Papiri Cras (en llatí Lucius Papirius Crassus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Papíria, una família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Llatins і Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC) · Veure més »
Manípul
El manípul o maniple, en llatí manipulus, va ser una unitat de la legió romana.
Nou!!: Llatins і Manípul · Veure més »
Marc Horaci Pulvil (cònsol)
Marc Horaci Pulvil (Marcus Horatius M. f. Pulvillus) va ser un magistrat romà i cònsol de la República Romana.
Nou!!: Llatins і Marc Horaci Pulvil (cònsol) · Veure més »
Marc Juni Silà (cònsol any 19)
Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Marc Juni Silà (cònsol any 19) · Veure més »
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Llatins і Marc Livi Drus · Veure més »
Marc Livi Emilià Drus
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Marc Livi Emilià Drus · Veure més »
Marc Semproni Tudità (cònsol 185 aC)
Marc Semproni Tudità (en llatí Marcus Sempronius M. F. C. N. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Marc Semproni Tudità (cònsol 185 aC) · Veure més »
Marcius Mons
Marcius Mons (en Μάρκιον ὄρος) va ser un lloc on els romans dirigits pel dictador Marc Furi Camil van derrotar els volscs i els llatins l'any 389 aC, segons diu Plutarc.
Nou!!: Llatins і Marcius Mons · Veure més »
Medúl·lia
Medúl·lia (en Medullia en Μεδυλλία) va ser una antiga ciutat del Latium.
Nou!!: Llatins і Medúl·lia · Veure més »
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Nou!!: Llatins і Messapis · Veure més »
Meti
Meti (Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins.
Nou!!: Llatins і Meti · Veure més »
Mexicans als Estats Units
Els mexicans als Estats Units o els mexicanoamericans són els nord-americans d'ascendència mexicana, grup que inclou tant els immigrants com els descendents de la població nadiua que ja ocupava el territori del Sud-oest dels Estats Units quan aquest fou annexat.
Nou!!: Llatins і Mexicans als Estats Units · Veure més »
Miami
Miami és una ciutat dels Estats Units localitzada al sud-est de l'estat de Florida, al comtat de Miami-Dade, vora els marges del riu Miami.
Nou!!: Llatins і Miami · Veure més »
Minturnes
Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.
Nou!!: Llatins і Minturnes · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Llatins і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Llatins і Mitologia romana · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Llatins і Monarquia · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Llatins і Moneda romana · Veure més »
Mont Cavo
El Mont Cavo, antigament Mont Albà, és la segona muntanya per alçada del Massís Albà, que pertany a una àrea geogràfica anomenada zona volcànica del Laci, per estar dominada per volcans que va deixar d'estar actius fa 10.000 anys.
Nou!!: Llatins і Mont Cavo · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.
Nou!!: Llatins і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols · Veure més »
Nomentum
Les restes pavimentades de l'antiga Via Nomentana, assignada per connectar Roma amb Nomentum Nomentum (Νώμεντον) va ser una ciutat del Laci fronterera amb els sabins situada a l'est de Crustumerium, a unes quatre milles romanes del Tíber i a catorze de Roma, vora la via Nomentana.
Nou!!: Llatins і Nomentum · Veure més »
Norba
Norba (Norba Νῶρβα) va ser una ciutat dels llatins, situada al sud de Cora, a mig camí entre Cora i Sètia.
Nou!!: Llatins і Norba · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Llatins і Numeració romana · Veure més »
Octavi Mamili
Octavi Mamili (en Octavius Mamilius) va ser un personatge notable de Tusculum.
Nou!!: Llatins і Octavi Mamili · Veure més »
Ortona (antiga ciutat)
Ortona (en Ortona en Ὄρτων) va ser una antiga ciutat del Latium propera al territori dels eques.
Nou!!: Llatins і Ortona (antiga ciutat) · Veure més »
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Nou!!: Llatins і Oscs · Veure més »
Pallantium
Pallantium va ser una antiga ciutat propera al riu Tíber, a la península Itàlica.
Nou!!: Llatins і Pallantium · Veure més »
Papia de sociis et nomine latino
La lex Papia de sociis et nomine latino va ser una llei romana aprovada poc abans de la guerra social (91-89 aC).
Nou!!: Llatins і Papia de sociis et nomine latino · Veure més »
Pèdum
Pèdum (en Pedum, en Πέδα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que tenia una certa importància.
Nou!!: Llatins і Pèdum · Veure més »
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Nou!!: Llatins і Pelignes · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Llatins і Península Itàlica · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Llatins і Picentins · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Llatins і Plaute · Veure més »
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Nou!!: Llatins і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »
Polusca
Polusca (Pollusca o Polusca Πολούσκα) va ser una ciutat del Latium que apareix a la història de Roma connectada amb Longula i Corioli.
Nou!!: Llatins і Polusca · Veure més »
Pose (sèrie de televisió)
Pose (estilitzat POSE) és una sèrie de televisió sobre l'escena LGBTQ+ afroamericana i llatina a la ciutat de Nova York dels anys vuitanta i principis dels anys noranta, i tracta temes com ara la pandèmia de la sida, l'acceptació de la diversitat i les experiències de les dones trans racialitzades.
Nou!!: Llatins і Pose (sèrie de televisió) · Veure més »
Postumi Albí
Els Postumi Albí (Postumius Albinus), més antigament Postumi Albus (Postumius Albus) foren una branca familiar de la gens Postúmia.
Nou!!: Llatins і Postumi Albí · Veure més »
Prehistòria a Itàlia
Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).
Nou!!: Llatins і Prehistòria a Itàlia · Veure més »
Privernats
Els privernats (en llatí privernates) eren els habitants de Privernum, una regió situada al Latium.
Nou!!: Llatins і Privernats · Veure més »
Publi Corneli
Publi Corneli (en Publius Cornelius) va ser un polític romà del, un patrici que formava part de de la gens Cornèlia.
Nou!!: Llatins і Publi Corneli · Veure més »
Publi Veturi Gemin Cicurí
Publi Veturi Gemin Cicurí (Publius Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Publi Veturi Gemin Cicurí · Veure més »
Quint Cleli Sícul (cònsol 498 aC)
Quint Cleli Sícul (Quintus Cloelius Siculus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Quint Cleli Sícul (cònsol 498 aC) · Veure més »
Quint Publili Filó
Quint Publili Filó (en Quintus Publilius Q. F. Q. N. Philo) va ser un magistrat romà i un general destacat a la Segona Guerra samnita.
Nou!!: Llatins і Quint Publili Filó · Veure més »
Rútuls
Els Rútuls (rutuli Ῥούτουλοι) van ser un antic poble d'Itàlia que vivia al Latium, i tenien la capital a la petita ciutat d'Ardea.
Nou!!: Llatins і Rútuls · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Llatins і Regne Romà · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Llatins і República Romana · Veure més »
Rocca Priora
Rocca Priora és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 25 km al sud-est de Roma.
Nou!!: Llatins і Rocca Priora · Veure més »
Roma quadrata
Roma quadrata (en català, 'Roma quadrada'), era el nom que portava un nucli de població que més endavant s'anomenaria Roma, format per tribus indígenes, probablement llatins i sabins.
Nou!!: Llatins і Roma quadrata · Veure més »
Romiliae
Les leges romiliae són les lleis romanes que suposadament va dictar Ròmul després de la fundació de Roma.
Nou!!: Llatins і Romiliae · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Llatins і Sabins · Veure més »
Sancus
Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.
Nou!!: Llatins і Sancus · Veure més »
Sàtricum
Sàtricum (en Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes Albanes i la mar.
Nou!!: Llatins і Sàtricum · Veure més »
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Nou!!: Llatins і Sefardites · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Llatins і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sempronia de faenore
La lex Sempronia de faenore ('Semprònia d'interessos') o Sempronia de aere alieno ('Sempronia dels diners d'altri') va ser una llei romana proposada per pel tribú de la plebs Marc Semproni Tudità l'any 193 aC, quan eren cònsols Luci Corneli Merula i Quint Minuci Therme.
Nou!!: Llatins і Sempronia de faenore · Veure més »
Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC)
Servi Sulpici Camerí Cornut (en llatí Servius Sulpicius P. F. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 500 aC) · Veure més »
Servilia de civitate
La lex Servilia de civitate va ser una antiga llei romana, de la que no se'n coneix la data de creació ni la persona que la va proposar.
Nou!!: Llatins і Servilia de civitate · Veure més »
Sezze
Sezze és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la província de Latina.
Nou!!: Llatins і Sezze · Veure més »
Sidicins
Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.
Nou!!: Llatins і Sidicins · Veure més »
Sorà (divinitat)
Sorà (en llatí Soranus) o també Suri va ser una antiga divinitat itàlica de l'inframón, venerada per diverses poblacions del centre d'Itàlia, sabins, llatins, faliscs i etruscs.
Nou!!: Llatins і Sorà (divinitat) · Veure més »
Suessa Pomècia
Suessa Pomècia (Suessa Pometia Σούεσσα Πωμεντιάνη) va ser una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps històrics i no se'n coneix la situació, només que limitava amb el Pomptinus ager o Pomptinae Paludes Virgili diu que va ser una colònia d'Alba Longa, i la devia considerar una ciutat llatina, i Diodor de Sicília la relaciona també a la llista de colònies d'aquesta ciutat.
Nou!!: Llatins і Suessa Pomècia · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Llatins і Tarquini Prisc · Veure més »
Tàctiques romanes d'infanteria
Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Llatins і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »
Teano (Itàlia)
Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.
Nou!!: Llatins і Teano (Itàlia) · Veure més »
Temple de Càstor i Pòl·lux
El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.
Nou!!: Llatins і Temple de Càstor i Pòl·lux · Veure més »
Temple de Janus
L'edifici, conegut com el temple de Janus, a l'antiga Roma era un santuari dedicat a Ianus Geminus (Ianus) o Ianus Quirinus.
Nou!!: Llatins і Temple de Janus · Veure més »
Tempus fugit
Inscripció ''Tempus fugit'' en un rellotge de sol. Tempus fugit és una locució llatina que significa el temps s'escapa, i que convida a no perdre'l.
Nou!!: Llatins і Tempus fugit · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: Llatins і Texas · Veure més »
Tit Manli Imperiós Torquat
Tit Manli Imperiós Torquat (en Titus Manlius L. F. A. N. Imperiosus Torquatus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Llatins і Tit Manli Imperiós Torquat · Veure més »
Titii sodales
Titii sodales era el nom d'un collegium sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tities és a dir els sabins, que després de la seva unió als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues deïtats sabines.
Nou!!: Llatins і Titii sodales · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Llatins і Toscana · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Llatins і Tribus romanes · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Llatins і Umbres · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Llatins і Unificació italiana · Veure més »
Vall Llatina
La Vall Llatina (Valle Latina) és una regió geogràfica i històrica italiana que s'estén des del sud de Roma fins a Cassino, corresponent a la zona oriental de l'antic Latium romà.
Nou!!: Llatins і Vall Llatina · Veure més »
Vària
Vària (Varia Οὐαρία) va ser una ciutat de Sabínia, a la vall de l'Anio, a la dreta del riu i a vuit quilòmetres de Tibur.
Nou!!: Llatins і Vària · Veure més »
Velitres
Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.
Nou!!: Llatins і Velitres · Veure més »
Vetulònia
Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.
Nou!!: Llatins і Vetulònia · Veure més »
Via Llatina
Via Llatina (en llatí Via Latina, en grec antic ἡ Λατινὴ ὁδός) era una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma.
Nou!!: Llatins і Via Llatina · Veure més »
Viminal
El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.
Nou!!: Llatins і Viminal · Veure més »
Viquimarató
Viquimarató Biologia - València, 2016 Viquimarató "El Raval de les Dones", 2016, a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Barcelona. Viquimarató Patrimoni Guixolenc, 2015 Cartell de la Primera Viquimarató organitzada a Sant Pol de Mar, 2021 Una viquimarató, també anomenada editató (de l'anglès: edit-a-thon) o editatona —quan únicament o principalment participen dones, és un esdeveniment on els editors i editores de plataformes en línia com Viquipèdia, OpenStreetMap o altres wikis locals es reuneixen en un mateix espai, físic o virtual, per editar i millorar articles o mapes de forma col·laborativa.
Nou!!: Llatins і Viquimarató · Veure més »
Virago
llombard. Francesco Porzio, ''Monumento a la difesa di Casale'', 1897 Una virago és una dona que demostra nombroses virtuts masculines o, simplement, una dona homenívola.
Nou!!: Llatins і Virago · Veure més »
Vitèl·lia
Vitèl·lia (en Vitellia en Βιτελλία) va ser una antiga ciutat del Latium, en territori dels eques.
Nou!!: Llatins і Vitèl·lia · Veure més »
Volscs
Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.
Nou!!: Llatins і Volscs · Veure més »
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Nou!!: Llatins і Volterra · Veure més »
Vulcanal
El Vulcanal era un santuari dedicat al déu Vulcà a l'antiga Roma.
Nou!!: Llatins і Vulcanal · Veure més »
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Nou!!: Llatins і Xiprer · Veure més »
